L’anyada 2016, Bordeaux sempre pot tenir una gran anyada!

Després d’una anyada 2015 molt (massa) esperada i aclamada, es fa difícil reconèixer obertament la qualitat de l’anyada següent. Ja va passar amb l’anyada 2001 i, tot i que més moderadament, amb l’anyada 2010. Sembla que la història es repeteix el 2016. Pocs comentaris apareixen al principi de la verema de les varietats negres i són poc unànimes (o  incrèduls). Encara que el 2016 aglutina la majoria de característiques necessàries per a esdevenir un molt bon any amb una floració homogènia que permet una bona fecundació, un període de dèficit hídric climàtic important durant l’estiu combinat amb moltes hores de sol i un verol, certament tardà, però homogeni. La maduració té lloc en un context fortament assolellat, juntament amb grans amplituds tèrmiques i una situació hídrica menys perjudicial que la de principis d’estiu, durant les tres setmanes precedents a la verema.

A més, aquestes condicions favorables s’han donat a totes les regions sense excepcions, ja que hi ha hagut una forta absència de tempestes estivals.

L’únic punt feble del 2016 és el dèficit hídric, localment excessiu, que van patir les vinyes en les zones més seques, agreujat per les altes temperatures nocturnes donades a finals d’estiu. Però les regions que han patit aquests problemes de blocatge són minoritàries i no haurien d’enterbolir la tendència hídrica positiva que han tingut la majoria de parcel·les.

La dificultat per reconèixer el potencial del 2016 ve donada essencialment per l’entusiasme excessiu atribuït al 2015 (degut a la seva heterogeneïtat) i a l’impacte psicològic que causà una primavera extremadament plujosa i sanitàriament complicada amb algunes vinyes excessivament desfullades a principis de setembre.

 Una brostada precoç i homogènia

La brostada del 2016 començà al voltant del 25 de març en la majoria dels merlot primerencs, amb uns 6 ó 7 dies d’avanç pel que fa la mitjana 2000-2016.

Taula 1: mitjana de les temperatures mitjanes per quinzenes

Les temperatures mitjanes per quinzenes des de l’1 de novembre confirmen el pronòstic d’un hivern excepcionalment suau amb unes temperatures mitjanes entre l’1 de novembre del 2015 i el 28 de febrer del 2016 superiors en 1,9ºC respecte a la mitjana 2000-2016 de les temperatures mitjanes en aquest mateix període.

A finals de febrer es fan visibles els primers signes de la brostada amb unes gemmes molt inflades, de vegades ja amb borró als peus joves. Aquesta precocitat en la represa de l’activitat vegetativa  tant preocupant donada la data, es calma gràcies a la baixada de temperatures mitjanes entre mitjans de febrer i finals de març amb unes temperatures mitjanes de 8,8ºC en aquest mateix període contra els 9,4ºC de la mitjana del 2000-2016.

Aquestes temperatures baixes del mes de març, i les importants quantitats d’aigua als sòls, retarden el reescalfament situant la cinètica de principis de brostada més pròxima als valors de la mitjana plurianual, amb només una setmana d’avançament.

Taula 2: comptabilització del número de dies amb gelades (diürnes i nocturnes) des de l’1 de novembre al 31 de març

Aquest hivern extremament temperat es confirma a través del escassos dies de gelada. Només es van enregistrar 5 dies amb una temperatura mínima inferior a 0ºC a l’estació de Pessac, sense que les temperatures negatives es mantinguessin tot el dia. Aquestes condicions hivernals suaus van afavorir localment l’aparició de nombrosos gasteròpodes a la vinya.

Les temperatures molt suaus a l’hivern, van estar acompanyades de precipitacions extremadament importants entre gener i febrer, amb un cúmul de més de 500 mm entre l’1 de gener i el 15 de març del 2016, obtenint un valor mitjà en aquest període entre el 2000 i el 2015 de només 177 mm. Aquestes condicions molt humides van afavorir el manteniment i fins i tot el desenvolupament de la cobertura vegetal dels sòls, així com la seva compactació.

Taula 3: mitjana de les temperatures mitjanes per quinzenes entre l’1 d’abril i el 30 de juny

Aquestes condicions hivernals tan humides es van allargar fins a la primavera, però en un context tèrmic clarament inferior a la mitjana. Els danys provocats per les gelades s’observen en les zones més fresques de Bordeus entre el 28 i el 30 d’abril, sobretot a l’oest del Médoc i de Graves, així com a l’est de la Rive Droite. Aquests danys són febles comparats amb els que van patir les regions vitícoles més septentrionals.

A causa d’aquest fet, després d’haver tingut una brostada amb una setmana d’avançament, la vinya retarda els seu desenvolupament fins a finals de juny. Malgrat això, l’homogeneïtat observada a la brostada es manté fins a la floració.

Gràfic 1: Precipitacions acumulades entre l’1 de març i el 30 de juny

Les precipitacions acumulades entre el 15 de març i el 30 de juny van arribar als 257 mm el 2016 per una mitjana 2000-2015 de 217 mm (349 mm el 2012 i 2013) amb una acumulació total de 130 mm entre el 20 de maig i el 20 de juny. En aquest context d’higrometria, les temperatures fresques de la primavera són, no obstant, suficients per a que a mitjans de maig i juny el míldiu tingui unes condicions favorables per desenvolupar-se induint una pressió particularment forta de malalties fúngiques i pèrdues significatives de la collita.

Una floració miraculosa

 A partir del 15 de maig, la fase de preparació de la floració té lloc en condicions fresques i sobretot molt humides però, per sort menys deplorables que el 2013.

Taula 4: Mitjana de les temperatures mitjanes per quinzenes de l’1 de maig al 30 de juny

Taula 5: Acumulació de les precipitacions per quinzenes des de l’1 de maig al 30 de juny

En els sòls de grava o sorra, gràcies a la seva capacitat de drenar l’aigua i de reescalfar-se, el desenvolupament vegetatiu de les vinyes en el moment de la floració és correcte o fins i tot excessiu, per contra, en els sòls freds, calcaris i/o argilosos, la densitat foliar és baixa i les vinyes presenten regularment símptomes cloròtics i d’asfíxia. El balanç energètic de les vinyes a finals del mes de maig és insuficient a causa d’aquestes condicions climàtiques desfavorables durant la fotosíntesi.

La floració començà aquest any durant els primers dies de juny en els sectors més primerencs. Mentre que es comptabilitzen més de dos dies sobre tres de pluja entre el 21 de maig i el 19 de juny, la floració plena arriba a la majoria dels sectors entre el 7 i l’11 de juny coincidint amb una treva de 5 dies de bon temps amb unes temperatures mitjanes càlides, per sobre dels 20ºC. Aquests dies comptats de sol enmig d’un període particularment plujós i fresc eviten una floració difícil com la del 2012 o com la catàstrofe del 2013. Tanmateix permeten un percentatge de quall de fruit satisfactori i una bona homogeneïtat fenòlica. En resulta un nombre elevat de pinyols per gra (pròxim als 2,5) encara que els gotims queden poc compactes.

Gràfic 2 : Índex heliotèrmic interanual entre l’1 d’abril i el 30 de juny

Com indica l’índex heliotèrmic a finals de juny, el 2016 es situa, pel que fa al cicle de la floració, entre els anys més tardans, entre el 2012 i el 2013. Tot està per fer encara però l’anyada sembla haver començat amb mal peu.

Un estiu sense gota d’aigua

És a partir del 20 de juny que l’anyada canvia radicalment de perfil.

Taula 6: Mitjana de temperatures mitjanes per quinzenes des de l’1 de juliol al 15 d’agost

Taula 7: Mitjana de temperatures màximes per quinzenes des de l’1 de juliol al 15 d’agost

És a partir d’aquesta data que les condicions tèrmiques s’acosten a les mitjanes, marcades per un pic de temperatures per sobre dels 35ºC el 18 i el 19 de juliol, en un context sense precipitacions com constata el balanç hídric climàtic fins al verol.

Gràfic 3: Balanç hídric climàtic interanual en funció de la fenologia fins el verol

Després d’un hivern i d’una primavera particularment plujosa, les condicions hídriques són poc restrictives entre el quall i el tancament del gotim permetent una primera fase d’engreixament dels grans important (que retrobem en la mida final dels grans de merlot). Els pocs dies calorosos són favorables a una degradació precoç de les aromes vegetals de tipus pirazina sense que els escaldaments arribin a ser importants. Durant el verol, el balanç hídric climàtic indica una situació que ja és netament deficitària pròxima a la del 2012 i 2010. Aquestes condicions hídriques restrictives són suficientment precoces per afavorir l’espessiment de les pells i la seva càrrega polifenòlica, sobretot en les parcel·les tractades moderadament amb nitrogen.

Gràfic 4: Índex heliotèrmic interanual al verol

Les condicions tèrmiques de juliol, pròximes a la mitjana plurianual no permetent recuperar el retard acumulat a la primavera i el verol comença tardanament a principis d’agost. El verol només arriba al 50% entre el 9 i el 10 d’agost en els sectors més precoços. Per contra, es desenvolupa amb una homogeneïtat remarcable, lleugerament accelerada per una desena de mil·límetres de precipitacions caigudes el 4 d’agost.

Condicions de maduració quasi estiuenques però amb nits fresques

Taula 8: Mitjana de les temperatures mínimes per quinzenes des de l’1 d’agost al 30 de setembre (26 de setembre pel 2016)

Taula 8: Mitjana de les temperatures mínimes per quinzenes des de l’1 d’agost al 30 de setembre (26 de setembre pel 2016)

Taula 9: Mitjana de les temperatures mitjanes per quinzenes des de l’1 d’agost al 30 de setembre (26 de setembre pel 2016)

Taula 10: Mitjana de les temperatures màximes per quinzenes des de l’1 d’agost al 30 de setembre (26 de setembre pel 2016)

Les mitjanes tèrmiques per quinzenes mostren les molt bones condicions de maduració del 2016 amb temperatures mitjanes i màximes elevades en el mes següent al verol. Les temperatures van baixar considerablement els quinze dies previs a la verema. Aquestes temperatures elevades van associades a fortes amplituds tèrmiques, pròximes a aquelles del 2009 i 2012 particularment interessants pel potencial colorant i aromàtic del raïm. L’únic punt feble de l’anyada ve donat pel fet que les nits foren una mica massa càlides durant la fase de la maduració accentuant així els efectes de l’estrès hídric, abans que caiguessin les precipitacions del 13 de setembre.

Taula 11: Mitjana de les amplituds tèrmiques diàries per quinzenes entre l’1 d’agost i el 30 setembre (26 de setembre pel 2016)

 

Gràfic 5: Balanç hídric climàtic interanual en funció de la fenologia trobada a finals de la maduració

Aquestes condicions tèrmiques càlides s’inscriuen dins un comportament hídric particularment restrictiu fins al 13 de setembre. La tendència hídrica del 2016 s’acosta a la del 2000, 2010 i 2012 localment massa estressant per vinyes joves implantades en els sòls més secs, però ideal per a millorar la maduració de les llavors i de la trama tànnica en la major part dels casos. Els processos de maduració tecnològica i fenòlica són clarament reiniciats a la majoria de parcel·les gràcies als 25-50 mm de precipitacions obtinguts el 13 de setembre sense per tant, comportar una degradació sanitària.

Gràfic 6: Comparació del balanç hídric climàtic interestacional

La situació hídrica és tant favorable com homogènia per tota la regió, el mateix cas del 2005, 2010 i 2012, però diferent del 2015.

Gràfic 7: Índex heliotèrmic interanual fins al 30 de setembre

L’índex heliotèrmic, particularment indicatiu per apreciar la precocitat de les diferents anyades, confirma el caràcter tardà del 2016, pròxim al 2001 i 2012, lleugerament més precoç que el 2002, 2008 i 2013. Si tenim en compte que la càrrega tànnica és més important aquest any que al 2012, sembla evident no voler córrer massa i conservar la data d’inici de veremes del 2012 com a punt de referència per aquest any. Les veremes que haurien de començar cap els últims dies de setembre en els sectors més precoços es pronostiquen serens amb unes condicions climàtiques favorables.

Raïms suculents i tànnics, grau alcohòlic i nivell d’acidesa moderat

Els seguiments hídrics durant la temporada indiquen limitacions hídriques força tardanes però tot i això, ja significatives per als sòls abans del verol i molt marcades per la majoria dels terrers més qualitatius després del verol. Als sòls més secants, aquestes limitacions severes provoquen la pèrdua de fulles bloquejant la maduració de manera precoç. Cal retenir que aquestes situacions d’estrès excessiu són minoritàries i que la gran majoria de parcel·les, fins i tot aquelles massa proveïdes d’aigua en la majoria d’anyades, han patit limitacions molt positives aquest any.

El dèficit hídric marcat i les temperatures màximes molt altes a l’agost han provocat una degradació precoç dels àcids i més particularment de l’àcid màlic. Els graus alcohòlics potencials són mitjans però observem una progressió tardana significativa d’aquests últims després de les precipitacions del 13 de setembre. Malgrat que el nivell d’acidesa sigui baix, el pH es manté majoritàriament dins dels valors correctes, de vegades baixos als sòls argilosos i calcaris, un fet que afavoreix l’expressió aromàtica dels raïms. El punt fort dels negres del 2016 es troba en el seu conseqüent potencial tànnic en relació amb la riquesa fenòlica de les pells i sobretot de l’elevat número de pinyols per gra. S’ha de tenir en compte que l’important proporció de tanins observat en els resultats dels anàlisis, provenen dels pinyols i principalment estan lligats a la quantitat de pinyols i no a la seva manca de maduresa.

Les extractibilitats pel·liculars han estat molt lentes a l’hora d’evolucionar, però en vigília de veremes són globalment superiors a la mitjana. Excepte en les situacions més difícils, el potencial d’antocians total i sobretot l’extractiu dels merlot és força elevat tot i que la mida de les baies està dins de la mitjana interanual. El del cabernet sauvignon roman elevat però amb un pes de les baies inferior a la mitjana interanual.

L’important trama tànnica de l’anyada necessita una afinació llarga, fet que és possible per les molt bones condicions meteorològiques actuals i previstes cap a la primera quinzena d’octubre. Res no justifica anticipar les veremes, amb la pressió a més, de ser penalitzat per vins amb massa rigidesa (com va ser el cas de l’anyada 2006).   

En els terrers argilosos o calcaris els blancs són equilibrats i aromàtics malgrat els rendiments generals i les temperatures tan elevades del mes d’agost. Tal i com els raïms negres ho corroboren actualment amb molt poques aromes d’evolució, els blancs han conservat una frescor aromàtica força sorprenent. Als terrers més càlids, han estat perjudicats per les condicions massa seques i massa càlides en fase de maduració i mostren un perfil més neutre.

El que podria fer la diferència al 2016

 La bona gestió del míldiu i de les erugues

El míldiu ha estat particularment virulent aquesta primavera. Ha generat en alguns casos pèrdues de la collita potencial abans del quall però, el fullatge ha quedat en bon estat durant la maduració gràcies a les condicions estivals molt seques.

L’impacte qualitatiu de les erugues del gotim (Eudemis i Cochylis) és més important aquest any que l’impacte del míldiu i la pressió encara particularment forta durant la tercera generació, podria avançar la verema en els sectors insuficientment protegits.

Una gestió dels sòls adaptada a les condicions humides de la primavera i molt seques a l’estiu

Les condicions tan humides de la primavera han afavorit una mineralització important i tardana en els sòls càlids responsables d’un vigor sovint excessiu. Fou important mantenir les cobertes temporals competint contra el nitrogen en els sòls que s’assequen fàcilment i al contrari, afavorir el reescalfament i la mineralització en els sòls argilosos freds. Aquesta gestió diferencial dels sòls a la primavera fou important per mantenir les vinyes en un bon equilibri vegetatiu.

La coberta vegetal tant útil a la primavera en sòls de grava o sorra ha hagut de destruir-se a l’estiu a mesura que els signes de dèficit hídric apareixien. Les vinyes molt vigoroses a la primavera han tendit a malgastar l’aigua i a retrobar-se en situació de fort estrès a l’agost. La gestió del treball i de la coberta vegetal dels sòls al 2016 ha hagut de ser diferent a la del 2015.

La gestió de la càrrega

La molt bona iniciació de les inflorescències el 2015, i les condicions de floració miraculoses sense restriccions hídriques precoces del 2016, han produït càrregues potencials importants a nombroses parcel·les. Les argiloses han pogut suportar aquesta collita generosa però no ha estat pas el cas dels sòls secants en els que els rendiments elevats han conduït a blocatges perjudicials. Ha estat important adaptar la càrrega al règim hídric de cada parcel·la amb l’objectiu d’optimitzar el rendiment a nivell de tota la propietat, limitant així els riscos de blocatge. En algunes parcel·les vigoroses, de vegades el míldiu primaverenc ha jugat un rol d’esclaridor forçat que podria tenir un impacte positiu en la qualitat.

Veremes tardanes

Després de la primavera i del principi d’estiu fresc, les temperatures d’agost i setembre han permès recuperar una part del retard encara que ha estat insuficient per fer de l’anyada 2016 una anyada precoç. La fenologia del 2012 és la que s’assembla més a la d’enguany. Si hi afegim a més, l’estructura fenòlica superior del 2016, sembla que les dates de la verema haurien d’acostar-se a aquelles del 2012 o ser lleugerament més tardanes… L’estratègia d’una verema massa precoç pot resultar en vins d’una gran austeritat, o d’una certa rusticitat. 

En fi…

 Sabent el seu transcurs climàtic i havent tastat el raïm, es fa difícil comprendre perquè l’anyada 2016 no produeix més expectació a l’inici de les veremes del merlot. El seu transcurs hídric i tèrmic no és totalment inèdit i mostra similituds amb les anyades 2000, 2010 o 2012 amb un final de període més pròxim al del 2010 encara que sense beneficiar-se de les nits fredes que va tenir aquesta anyada d’excepció. Sabem que en les anyades de més qualitat, la vinya en benefici dels seus raïms, passa per fases de sofriment, de vegades localment excessives. Algunes imatges puntuals de vinyes sense fulles en alguns terrers de renom, no haurien d’amagar la qualitat de l’anyada. 2016 es presenta com una anyada de “clima” més que de “terrer”, amb unes condicions que han fet possible que terrers mitjans s’acostin al nivell dels Grans, un fenomen estès a escala Bordelesa. Aquest fet caracteritza sovint les grans anyades. No veure les bones qualitats d’aquesta anyada ara que comença la verema podria impedir extreure’n el millor.

Bona Verema!

David Pernet i el seu equip.

Hits: 7

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *