Lee Miller: Creació i Gastronomia – Surrealisme a la Cuina

Per Rosa Mayordomo  

Elisabeth Miller, Lee Miller, va néixer a Poughkeepsie, Nova York, el 1907. Dona de gran bellesa va ser descoberta i introduïda al món de la moda per Condé Montrose Nast, editor, empresari i magnat de negocis –propietari de Vogue, Vanity Fair i The New Yorker, entre altres–, que la va salvar de ser atropellada per un cotxe a la ciutat de Nova York. Lee va aparèixer a la portada de Vogue a l’exemplar de març del 1927 representant els valors estètics del moment, amb el vernís de l’exquisida educació de Vassar, la universitat de l’elit nord-americana exclusivament femenina fins 1969.

Una vida social intensa iniciada a Vassar, en la qual és important què menges, on ho menges i amb qui ho menges, conforma la seva base en el món de la gastronomia. Miller l’ampliarà a París on s’instal·la fugint de una carrera truncada com a model i amb l’expectativa de desenvolupar una professió com a fotògrafa. Man Ray serà el seu mestre alhora que enamorat. Ella mateixa ens diu:  “Man Ray em va ensenyar com menjar. Em va portar a restaurants meravellosos amb gent que sabia tot sobre viandes i vins, dinars que duraven des de la una a les set”[i].

The many lives of Lee Miller [SFMOMA (San Francisco Museum of Modern Art)]
La historiadora Whitney Chadwick descriu la inusual carrera de Lee Miller de model a surrealista i de fotògrafa de guerra a mare. Entrevista de maig del 2003

Ray la va introduir al Surrealisme i als pintors, literats i artistes en general que il·luminaven el París d’entreguerres: Max Ernst, Picasso, Magritte, Salvador Dalí, Paul Éluard… Gastronomia i creació cenyits en una abraçada que culmina a la seva granja de Sussex, Anglaterra, Farley Farm, on s’instal·la el 1949 amb el seu segon marit, Roland Penrose, ell mateix artista, pintor, historiador, poeta, promotor i col·leccionista d’art surrealista.

Farley Farm és el paradís. Enrere queden el seu matrimoni amb Aziz Eloui Bey, milionari egipci amb el que va viure a El Cairo quatre anys (1934-1939) plens d’aventures i experiències sensorials gustatives al bell mig d’oasis, hotels encisadors, palaus de fades i un xef que no li permetia entrar a la cuina, però que li ensenyà a guarnir amb herbes, espècies i condiments el contingut de les llaunes usades als pícnics al desert.

Enrere també queda la Segona Guerra Mundial en la qual Miller va ser corresponsal de guerra per Vogue: El Blitz de Londres, l’alliberament de París, una dels primers corresponsals que van entrar a Buchenwald i Dachau, i un bany a la banyera de l’apartament de Hitler a Berlín.

Tornem a Farley Farm, un paradís per l’ànima i el cos, on Miller i Penrose passen els caps de setmana i on reben els seus amics al voltant d’una taula ben guarnida. Miller també ens diu quan es va convertir en cuinera: “… Durant la guerra, sense sentimentalismes. La cuina francesa i belga em feia recordar els meus amics. Vaig començar a reproduir, tan bé com podia, els plats que jo havia menjat amb ells als  restaurants de París. Més tard vaig prendre lliçons al Cordon Bleu de Paris i Londres”[ii].  L’artista, la gran fotògrafa, esdevé cuinera, amb el punt de genialitat de la creació de bellesa, la cuina surrealista.

La taula de la cuina de Lee Miller, Farleys House, Muddles Green, Sussex, Anglaterra per Tony Tree
© Lee Miller Archives, England 2019. All rights reserved. leemiller.co.uk

La taula de Lee Miller s’omple de viandes que ella prepara amorosament pels seus amics. Inventa nous plats que apunta en llibretes comentades, anotant el nom de l’amic al que ha ofert el plat (a Cecil Beaton li agrada el sorbet de poma). Picasso és un visitant freqüent. És un bon amic de l’època de París, d’abans de la guerra i durant l’alliberament. De fet al Museu Picasso de Barcelona hi ha un retrat de Lee. Per a ell té unes ampolles de licors de Barcelona, Estomacal Escat, un anís escarxat, i d’Espanya el Ponche Caballero.

 Picasso i Jean Cocteau. Côte d’Azur, França 1953 per Lee Miller
© Lee Miller Archives, England 2019. All rights reserved. leemiller.co.uk

Ara Picasso és amic dels Penrose, Lee i Roland, i una foto seva fa companyia a les begudes a un racó de la sala d’estar de Farley Farm.

Joan Miró és rebut també a Farley Farm. L’artista exposa una retrospectiva del seu treball a Londres el setembre del 1964, organitzada pel marit de Miller, Roland Penrose, a la Tate Gallery.  Lee prepara un dinar en el seu honor, i vol presentar plats que siguin desconeguts per l’artista. Aquest serà el menú:

Corn on the cob, American Style
(Panís a la barbacoa)
Pollastre al sèsam
Arròs Creole
Guacamole
Sorbet de llimona

Per l’artista –“the Catalan artist”– tria el blat de moro que conrea a la seva granja, al seu jardí d’herbes, i ell deixa un meravellós dibuix al llibre de firmes de Farley Farm amb una càlida dedicatòria. És el 14 de setembre del 1964.

Àvida lectora de llibres de cuina els col·lecciona (té més de 2.000 exemplars) que distribueix per tota la casa. Lee Miller crea noves receptes i s’ajuda de tots els gadgets possibles, essent la batidora indispensable. El seu coneixement de l’Art de la cuina s’ha alimentat de records d’infantesa, sabors de joventut, de pícnics a l’ombra dels pins de la Riviera francesa, de les espècies d’Egipte, de les penúries de la guerra, de l’amor pels seus estimats i amics.

Creació i Gastronomia enfilades en la seva mirada de bellesa plena.

Rosa Mayordomo García
Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, ​​Rosa Mayordomo és, a l’actualitat, doctoranda en Història Moderna, Història de l’Alimentació a la UB. Cuinera en l’àmbit de la llar, les seves arrels culinàries familiars s’estenen per diverses generacions de dones que feien meravelles amb pocs recursos, i que havien d’alimentar la família dia a dia amb plats nutritius, saborosos i atractius a la vista. La cuina del mercat de Paul Bocuse (1975) va representar un punt d’inflexió en la seva visió culinària que, fins aquell moment, s’emmarcava en la tradició catalana i espanyola. La generositat d’alguns xefs de la gran cuina francesa, com el desaparegut Bernard Loiseau de la Côte d’Or de Saulieu, li va permetre accedir a secrets d’alguns dels plats que va degustar com a client. Interessada en la cuina japonesa, anglesa i hindú a partir dels anys 70; a la mexicana i nord-americana, en els 80; i en la dels països que ha anat visitant, entén la cuina com l’expressió física de l’essència de les nacions. La seva apreciació per un bon vi es va afermar a aprofundir en la vitivinicultura i el treball de l’ésser humà per extreure el millor de la terra. Acadèmica de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, col·labora al bloc d’aquesta institució i en revistes especialitzades.

[i] Ami Bouhassane, A life with food, Friends & Recipes, pàg. 74, Lee Miller Archive, Grapefrukt Forlag with Penrose Film Productions Ltd., 2017
[ii] Ami Bouhassane, A life with food, Friends & Recipes, pàg. 90, Lee Miller Archive, Grapefrukt Forlag with Penrose Film Productions Ltd., 2017

Per saber-ne més:
A life with food, Friends & Recipes,
Ami Bouhassane, Lee Miller Archive, Grapefrukt Forlag with Penrose Film Productions Ltd., 2017

Lee Miller (Biografía), Marc Lambron, Circe Ediciones, S.L.U., 2000
The Lives of Lee Miller, Antony Penrose, Thames and Hudson, Ltd., 1988
www.leemiller.co.uk
Lee Miller Archive & Penrose Collection organitza Tours a la Farleys House and Gallery (La Casa de Sussex de Lee Miller i Roland Penrose) cada diumenge d’abril a octubre 

Hits: 66

Aquest article té 1 comentaris

  1. Joan L Reply

    Ens has fet gaudir de moments molt creatius en la vida de grans artistes plens d´amor i amistat en un entorn ple de enginy, gastronomia i bon vi, i en llocs i paratges meravellosos. Lee Miller els va captar i tu ens els expliques molt bé. Gracies Rosa

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *