Les olors i els sabors de la vida

Por Albert Arbós

Quan arriba l’edat madura, les olors i els sabors ens transporten als anys més feliços de la nostre vida, al perfum del mar i de la platja de Palamós. A Piz Buin i Ambré Solaire. A l’aroma de les capses de sabó Maja i dels tebeos de la botiga de souvenirs dels meus pares a Sant Antoni de Calonge. A l’olor dolça del pa de pessic de la pastisseria del carrer del Mig. A l’olor de les rodes de bicicleta de la ferreteria Cateura que, amb els anys, vaig retrobar en alguns whiskys escocesos. A l’olor de peix fresc durant les tardes d’estiu al Pósit dels pescadors. A la fruita dels pagesos del carrer Major i a caramel de cafè amb llet de Can Donjó i als formatges de Can París. A pa sec estovat amb aigua i escalfat al forn de la senyora Clotilde que ens cuinava al col·legi dels Hermanos de La Salle. A l’aigua de colònia Galatea de la meva mare.

Adolescència. Olor de carn fresca de can Prats, de les costelles de xai a la brasa i al bistec que l’àvia Teresa fregia amb alls i acompanyava amb patates fregides tallades rodones. A la insuperable sopa de gambes amb arròs de la meva mare, la Sole. A la sopa de fesolets, les pilotilles, el braç fred de patates amb molta tonyina i negat de maionesa acabada de fer.

Els sopars que em donava l’àvia Cinteta amb la televisió encesa on feien els Picapiedra, Rin Tin Tin, Furia i Bonanza. Sopars de cervellets de xai, fetge, ronyons, lletons i turmes. I també de rogers i pa amb tomata. Aigua de l’aixeta, “graciosa” i, molt de tant en tant,  Coca Cola doble que d’amagat em donava en Pin, el meu cosí. La barreta de pa blanc de Can Cargol amb la xocolata Suchard Bittra, la del paquet blau, després de la missa dels primers divendres de mes. A la barreja de tabac i humanitat del cine Carmen. 

Els primers cubates del Maddox i després del Tiffany’s, Pachá, Kamel i del Paladium. Els sopars que sempre costaven 1.100 pessetes i a on el vi ja començava a córrer amb alegria. Temps de Blanc Pescador, Viña Sol, de Matheus Rosé  en els sopars en parella. Dels primers vins negres, Cune tercer año i Marqués de Cáceres d’anyada. I quan era festa grossa, les primeres ampolles de quan del cava en dèiem xampany. Temps d’anuncis made in Hollywood de Carta Nevada i el brindis per Nadal amb Non Plus Ultra. De la família Telerin, l’himne d´Espanya a la carta d’ajuste i, una vegada a l’any de l’himne d’Eurovisió.

A partir dels vint-i-un les olors i els sabors ja es comencen a confondre. Queden més els noms de les etiquetes dels vins i dels plats de les cartes dels restaurants.
Però aquests ja són uns altres records.

Albert Arbós
Albert Arbós és periodista  i director de comunicació d’Interprofit, companyia de relacions públiques amb oficines a Barcelona i Madrid. Empordanès de Palamós, ha treballat al diari Catalunya Express, la revista Cambio16 i a TV3. Va viure la transició política del franquisme a la democràcia des de primera línia informativa. Un testimoni d’aquella època és el seu llibre Tarradellas. La consciència d’un poble. El seu entusiasme per la gastronomia i els vins l’ha portat a relacionar-se amb cuiners, bodeguers i d’altres protagonistes d’aquests mons. De tot això n’ha fet una professió, un estil de vida i ha fet també que s’envoltés de llibres de cuina, de vells i de nous. En va escriure un, Guia del Baix Empordà, on els productes i els platillos de la seva terra hi són molt presents.

Hits: 14

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *