Per Hubert Wiese

Havent estat durant 27 anys lligat a una marca com Montblanc, sembla que escriure sobre el món del Luxe hauria de ser una tasca fàcil. Francament crec que el que s’entén per Luxe–en el sentit literal de la paraula– transcendeix les fronteres de qualsevol marca que es preï per important que aquesta pugui arribar a ser. Viatjar, per exemple, va arribar a ser un luxe a l’abast d’uns pocs afortunats, però avui dia la majoria de destinacions en el món estan ja a preus impensables. El mateix passavaa l’hora d’adquirir algun dels anomenats productes de marca. Era un autèntic somni en si, és a dir, arribava a ser un Luxe el pensar en poder formar part d’aquest entorn de marques. El temps ens ha ensenyat que l’experiència va molt més enllà del que es pensava. Avui dia Luxe és molt més que un producte o dur a terme un somni a través d’un producte o marca.

Quan em vaig iniciar a l’empresa familiar, vaig assumir el repte de transmetre el que estava vivint, era un simple transmissor de generació en generació. El Luxe per a mi era poder formar part d’aquest grup de persones que tenia l’oportunitat única de viure’l i transmetre’l. Durant els primers anys, la pressió de fer les coses bé, sabent que hi havia molts ulls veient i analitzant el que feia, em va fer sentir la necessitat de canviar aquesta percepció. No va ser tasca fàcil, però el camí va fer que coincidís amb persones que em van ensenyar la veritable descripció del Luxe, estretament lligada a una definició completament diferent de la que tenia als meus inicis cap l’any 1987. Aquell any vam lliurar els Premis Montblanc de la Cultura per primera vegada a Espanya i al món, atès que va ser aquí on es va iniciar aquesta tradició que perdura a dia d’avui i que em fa sentir part de la Història d’una marca. En aquells anys, Montblanc no era més que una fàbrica d’articles d’escriptura, res a veure amb el que és actualment. Aquell dia vaig percebre que molt més que un producte, el Luxe era la capacitat de transmetre emoció a través del producte en si. No deixem de pensar que quan una marca passa a denominar-se Luxe és perquè hi ha una tradició centenària de treballar amb els millors materials, artesanalment, i on la qualitat sempre està per sobre de la quantitat. Una estilogràfica Montblanc, per exemple, porta un plomí que es repassa manualment en diverses ocasions abans de sortir al mercat i que porta més de 150 processos implícits en la seva creació. Un mestre rellotger suís té al darrere anys de formació i experiència abans d’arribar a poder crear rellotges que són petites obres mestres amb més de 300 o 400 components i de 4 a 6 mesos de treball per cada unitat!

Productes d’aparença luxosa pot haver-n’hi molts, però són poques les marques de luxe que comparteixen i transmeten aquests valors imprescindibles per formar part d’aquest petit grup de Marques que creen aquest tipus de productes un a un.

Amb el pas dels anys t’adones que l’escriptura, el manuscrit principalment, transmet sensacions que només el que l’escriu i el que el rep són capaços de sentir i explicar. T’adones que la part emocional és la que li dóna sentit a tot allò que estàs fent i transmetent. Va ser la meva primera definició del Luxe, sent partícip i el primer a sentir aquestes sensacions que et donen veure el fluir de la tinta blava sobre un paper, intentant transmetre un missatge a una altra persona. Des d’una invitació a un agraïment, passant per un simple dibuix, un t’estimo o un fins aviat. Semblava una cosa senzilla, però si pensem la gran quantitat de cartes impreses que per aquell temps es rebien a empreses i a llars, un sobre manuscrit parava el temps i era sempre el primer que s’obria i es llegia. Teníem la capacitat d’aturar el temps per uns instants i fer que algú a l’altra banda se sentís especial.

Aquí vaig tornar a entendre que el Luxe era molt més que un simple producte, era la capacitat de transmetre i arribar amb un missatge a una altra persona, que per un moment s’adonava que quan algú dedicava temps a escriure a mà, és perquè volia dir-li alguna cosa de forma diferent. El meu President en aquella època em va dir textualment: “Escriure a mà amb una estilogràfica és una cosa que es fa no malgrat que vagis més a poc a poc, sinó precisament per això”. Perquè estàs dedicant temps a aquesta persona i avui gairebé 30 anys després quan ens envaeixen els emails, els WhatsApp o moltes altres formes de comunicar, l’escriptura a mà segueix sent un “Luxe” inigualable en tots els sentits. L’experiència del Luxe és tenir temps i gaudir fent el que fem.

Un altre exemple de la definició de l’experiència del Luxe és el moment d’heretar un article que ha estat en poder de la família o d’algú especial a la teva vida. Qui no somia de nen amb portar el rellotge del seu pare o una joia de la mare, amb compartir amb la seva parella un rellotge amb història. I més quan t’expliquen que són objectes que van pertànyer a avantpassats. Articles que perduren en el temps i que porten en si mateixos una Història, quelcom que pots comptar i transmetre de generació en generació. La sensació/experiència de portar alguna cosa que ha acompanyat a un familiar durant anys és un Luxe i quan és un mateix qui comparteix alguna cosa que porta des de fa anys amb persones a les que estima, l’experiència fins i tot s’amplifica. Com diu la campanya de publicitat de Patek Philippe: “Un PATEK mai arribarà a ser del tot teu, teu és el plaer de custodiar-lo fins a la propera generació“.

Una de les millors definicions d’aquesta experiència és: Luxe és tot aquell article que mereix ser reparat.

Van passar els anys i l’experiència del Luxe va anant modificant els nostres hàbits, va arribar la crisi i tots els éssers humans, independentment de les seves possibilitats, van deixar d’adquirir els anomenats articles de Luxe i moltes marques van patir als seus comptes anuals la caiguda de vendes. Vam deixar d’emocionar a éssers estimats, amics, companys de treball, etc., amb algun detall que en aquells anys se seguia anomenant Luxe, lligat a l’emocional. Les marques evolucionaven i creaven un altre tipus de productes destinats a emocionar i el resultat seguia sent el mateix, no es venia tant Luxe com abans. Fruit d’això va néixer el que, al meu entendre i a dia d’avui, és el Luxe de veritat.

La paraula que millor el defineix va deixar d’estar lligada al temps, un Luxe en si, però compartit. Compartir és la millor experiència de Luxe que existeix, viatjar, gaudir de la gastronomia en un lloc remot, obrir un vi en un moment especial, decantar-lo i compartir-lo. Riedel, a  Àustria, fa unes dècades va entendre que el vi era un transmissor d’emocions, però que no comptava amb l’eina adequada. Va ser aleshores que va iniciar el desenvolupament de les anomenades copes Varietales, pensades i creades per a cada tipus de vi, convertint el moment de la degustació en un autèntic Luxe, perquè han sabut extreure el millor de cada vi.

Un passeig per la muntanya o la platja, viure una experiència amb la família, amics, companys de treball o de la infantesa. Tot això són experiències de Luxe. I el més sorprenent és quan mires enrere i t’adones que tota la vida ja ho havies gaudit. Jo mateix recordo els meus anys d’inici, quan celebràvem sopars d’homenatge a grans escriptors, en què ens ajuntàvem 20 amics al voltant d’una taula, seleccionant vins relacionats amb l’època. El xef Jean Luc Figueras dissenyava cada menú amb el mateix sentit i afecte, i nosaltres compartíem aquests moments sense pensar més enllà que en gaudir-lo en companyia. Els qui hagin tingut la sort de poder gaudir d’El Bulli ben segur recordaran que més enllà de l’experiència gastronòmica en si, l’arribada a un lloc màgic de la mà de Juli Soler i de tot l’equip liderat per Lluís García et feien sentir com a casa i comparties un somni, moment a moment, plat a plat. El Luxe era poder viure-ho.

Estic segur que quan llegiu aquestes línies tots sentireu el mateix, recordant moments viscuts i compartits que en algun moment van ser especials amb persones que signifiquen alguna cosa en la vida de cadascú. L’experiència és haver viscut aquells moments i saber crear-los, cosa que no té preu perquè no es compra, únicament cal generar-los de la manera més senzilla i explicar-los als que els comparteixen amb tu. Fa un any vaig tenir l’oportunitat de conèixer a Gregori Sales, qui des de l’associació gastronòmica Casacas Rojas, que dirigeix, ha generat una veritable fàbrica d’experiències gastronòmiques. Aquestes experiències són un Luxe en si, no pel que puguin valer sinó pel que creen, comparteixen i transmeten amb persones que es coneixen o que s’acaben de conèixer, on ningú és més que ningú, sinó només un grup de persones disposades a gaudir i a compartir moments únics i irrepetibles.

L’experiència del Luxe ha deixat de significar posseir des de fa temps, ara és compartir. Ha deixat de ser utilitzada en singular per ser plural. Abans es desitjava tenir i ara es vol viure una experiència. Compartir és la clau que ens farà gaudir de les experiències, ja sigui asseguts al voltant d’una taula, viatjant a qualsevol lloc del món o simplement admirant una obra d’art en un museu un dia qualsevol de l’any.

Podria enumerar moltes més experiències, però permeteu-me que convidi a cadascun de vosaltres a recordar les que heu viscut i que no deixeu de fer-ho. El món del Luxe ben entès es basa en el Believe que cadascú tingui, en saber compartir moments amb les persones que t’importen, saber escoltar i saber percebre quan s’està vivint un moment únic. Perquè més enllà de qualsevol producte, Luxe no és altra cosa que la generositat de dedicar temps a Compartir la millor experiència possible, al meu entendre.

Hubert Weise
Hubert Wiese és una persona inquieta, amb àmplia experiència en el món del luxe i retail de marques premium, a més de ser un amant de la gastronomia. Nascut el 24 de novembre de 1962 a Barcelona, fill de pare espanyol i mare guatemalenca, va estudiar al Col·legi Alemany de Barcelona i posteriorment va iniciar una formació comercial a través de la Cambra de Comerç Alemanya, formació que compagina treballant de pràctiques a cadascun dels departaments de l’empresa Pendelástica situada a Martorell. Després del servei militar inicia la seva trajectòria professional l’any 1984 a Guatemala, treballant a projectes molt diversos com a part del seu aprenentatge, primer en una exportadora de productes agrícoles com cafè, cardamom, sèsam, etc., i posteriorment amb productes no tradicionals. Finalment entra al departament de vendes de la línia aèria KLM. Durant aquest temps paral·lelament gestiona la implantació a Guatemala dels paquets informàtics de l’empresa sabadellenca Logic Control. El 1988 va ser l’any del seu retorn a Europa, per integrar-se al negoci familiar, que des de 1940 distribuïa a Espanya la marca Montblanc juntament amb d’altres productes d’escriptori i oficines. No va ser fins l’any 1993, quan Montblanc implanta la seva filial a Espanya, que entra a treballar com a assistent a la gerència. Després d’un important procés d’expansió, el 2014 Hubert Wiese pren la decisió de fer un gir radical i donar per acabada la seva vinculació amb la marca per crear juntament amb el que aleshores era el seu director financer i mà dreta a Montblanc, Angel López, seva pròpia empresa. Alper Vintage neix amb la vocació d’ajudar a gestionar i fer créixer projectes In House de marques “Premium”, i a l’actualitat té com a clients marques com Riedel Glass i Joieria Bagués Masriera.

Hits: 54