Madeiras centenaris. Les millors ampolles del 2019 (I)

Eva i Michael Moosbrugger són els propietaris del celler austríac Schloss Gobelsburg a Wachau, a poc més d’una hora de Viena. Els vaig conèixer fa bastants anys en un tast a casa de Dirk Niepoort —que distribueix els seus vins a Portugal— i en poc temps vam començar a importar les seves magnífiques ampolles a Espanya. La seva afició por la música i la gastronomia ens ha fet passar moments fantàstics. És per això que quan em van proposar visitar junts Madeira em va semblar perfecte. Què farem? Què cellers visitarem? Els hi vaig preguntar. No et preocupis, tenim un amic que té molts vins vells, va contestar l’Eva.

Planifiquem per suposat una visita a Barbeito per disfrutar els magnífics vins de Ricardo Diogo Vasconcelos de Freitas i la seva família. De Barbeito encara tenim a la memòria un tast excepcional Barbeito vs Niepoort a Porto, oficiada per Ricardo i Dirk amb motiu d’un reportatge tête à tête de Roberto Petroni per a la Revue du Vin de France. Quina bogeria d’anyades! Niepoort 1863 vs Barbeito 1863! I, per descomptat, també la mítica ampolla de Monvínic gaudida amb amics a Fastvínic –era un dia que Monvínic tancava– amb uns entrepans: el mític Barbeito Terrantez 1795!

Al viatge també s’hi apuntaria Dirk Niepoort amb qui vam compartir unes magnífiques ampolles sopant la vigília a Porto.

El primer dia vam visitar Barbeito, el celler de Ricardo. La verema gairebé estava acabant i vam poder tastar els primers mosts i nombrosos vins de la collita 2019.

Visita al celler i gran tast de més de 20 vins en el seu laboratori i sala de tast.

Magnífiques les cuvées que selecciona especialment The Rare Wine Co. per Estats Units, les noves “Duas Pipas” o algunes ampolles històriques memorables com la Malvasia 1893, amb 126 anys.

El segon dia al matí teníem el tast a casa dels amics dels Moosbrugger. Fernanda i Gonzaga Drummond són un matrimoni molt especial. Des de fa anys es dediquen al comerç d’antiguitats i tota mena d’obres d’art. El vi és la seva gran afició. Al llarg de la seva vida han anat comprant i atresorant partides de vins molt vells que algunes de les famílies més riques de l’illa han anat venent generalment per necessitats econòmiques o repartiments d’herències. La majoria de l’estoc l’han adquirit sense embotellar, a damajoanes o botes, i han estat ells els qui al llarg dels anys han decidit –amb l’ajuda d’algun enòleg i també d’un sommelier– quines partides s’embotellaven o es canviaven de recipient per afinar. La seva passió és pel seu plaer i el dels seus amics i tota aquesta feina i seguiment de cada lot de vi no està pensat per al comerç.

Gonzaga Drummond

Ens acompanyarien en el tast Francisco Albuquerque, l’enòleg de Bodegas Blandy’s, i com a mestre de cerimònies Sérgio Marques, el sommelier d’Il Gallo d’Oro, considerat el millor restaurant de Madeira.

Comencem la degustació a casa els Drummond a les 10:15 h del matí. Una hora perfecta per un tast que superaria de molt les altes expectatives que ens havien avançat Eva i Michael Moosbrugger i que seria la més increïble que mai hàgim fet amb tants vins més que centenaris.

Primer vi, un Madeira sec amb… 189 anys!

Sercial 1830. Sec, equilibrat, un perfecte aperitiu a les 10.15 h. Té una massa volúmica de 998 g/L.

 

Bual 1918 Drummond. Una mica dolç i això que alguns bual són gairebé secs. Comprat a una de les famílies que quan venen volen romandre en l’anonimat –per a algunes d’elles vendre les seves reserves de vellíssims Madeira no estava ben vist– i que per respectar el secret Gonzaga “etiqueta” amb el seu cognom. La seva massa volúmica és 1028 g/L.

 

Bastardo 1889 D Bolger. Prové de São Jorge, a nord de Madeira. Juntament amb el terrantez que es conrea al sud de l’illa, és una de les varietats més rares i difícils de trobar. Molt poca producció. Al nas és molt diferent, aquí hi ha més crema cremada, té una bona melositat, una fina calidesa i és molt embolcallant.

 

Malvasia 1862 D Bolger. Aquesta família va arribar a ser propietària del 10.5% de la superfície de l’illa entre els anys 1920 i 1930.

 

Sercial 1901 L.A. Pestana. Té moltes aromes de farmàcia, combinats amb la cera i un toc de fum.

 

Sercial 1870. Al principi es mostra tímid i reservat. Amb l’aire s’obre, però no arriba a la complexitat del primer ni a l’harmonia dodecafònica de l’anterior.

 

Sercial Olí 1864 Olim. Un vi heavy metal, com aquells vellíssims amontillados i olorosos que gairebé són només extracte. Té molta, molta fusta. A la fi, i darrere del vi arriba la farmàcia. El que és interessant és que la potència no li dona la seva llarga criança en vidre. El vi s’escampa en 3D. És com un estel… té punxes. Grandiós!

Terrantez 1862 Bolger. Ara ve un canvi de registre. La pell de taronja identifica el terrantez. Tot en perfecte balanç i equilibri. Un Madeira complet. Gonzaga diu que té una corona que és l’acidesa.

 

Verdelho 1862 Olim. En la línia dels sercial, però semisec. Resina, cedre, tensió i acidesa tallant, però embolicat en una pàtina dolça que ho fa amorós.

 

Bual 1862 Olim. Aquí hi ha de tot. Realment té intensitat, és tallant, hi ha longitud, profunditat i alhora volum i greix. 18 d’acidesa!!!! 142 de sucre. 22 graus d’alcohol. Una ampolla puntuada 20/20 per Christie’s. Una llegenda!

 

Terrantez circa 1892/1882. Una gran diferència. 

Malvasia 1870 Olim. Aquí hi ha més dolçor. A mesura que s’obre, es gaudeix de la seva grandesa. És una bomba de rellotgeria. Buf!

 

Verdelho circa 1860 Olim. 1113 g/L de massa volúmica. Al nas no es mostra la bèstia que ve a la boca. Té un desequilibri salvatge!!! Quin luxe. Un dragster traient foc. 

Sercial 1890. Aquesta mostra ha estat molt de temps en vidre. Li queden només 10 litres. El nas s’afina. La boca s’allarga. Una mica de cedre. Bonica acidesa.
Els sercial normalment tenen notes d’herbes. Mai donaran crema cremada. En ells trobarem la màxima acidesa i són perfectes per acompanyar ceviches i ostres.

Verdelho 1830 Pico e Saloes J.C.S. Al nas és tímid. Té “molt vidre”. A la boca s’allarga, amb una textura amorosa i després, a la fi, apareix el costat tallant. Grandíssim Madeira, en una ampolla oberta fa 3 anys. Quina bogeria!
A Gonzaga li agraden els verdelho amb foie gras.        

 

Bual 1894 Drummond. Servit una ampolla oberta. El vi es mostra molt obert. 

 

Per dinar, Gonzaga va escollir els Bastardo 1889 D Bolger, Bual 1894 Drummond i la Malvasia 1870 Olim.

A la tarda, Gonzaga ens va preguntar si voldríem seguir l’endemà el nostre tast. Els meus amics tenien els vols a primera hora i el meu –afortunadament– seria més tard. “Vine a tastar demà amb mi”, em deia. Em sabia greu molestar-lo, però ràpidament vaig accedir a un tast que ell anunciava diferent.

 

El tercer dia a las 10 h del matí: “Avui anem a tastar vins consensuals”.

El primer vi arribaria com a resposta a la meva pregunta sobre l’assemblatge de varietats, poc habitual en els vins de Madeira. Gonzaga va preparar una ampolla del 1830 que no indicava la varietat.

1830 Cunha Royal reserve. Aquesta ampolla era un possible assemblatge amb un percentatge molt alt de terrantez. De les 6 precioses ampolles que havia adquirit, una s’havia trencat i l’havia trasbalsat a una altra ampolla que va ser la que gaudim. El vi no s’assemblava a res del tastat. Hi havia un canvi. Havia romàs molt de temps en vidre. El vi estava molt polit. Melós i amorós al nas. A la boca hi havia més intensitat i era més rebel. Dolç i amb extracte i amb una forta acidesa.

 

Bual circa 1900 Bolge. El seu perfum és de xocolata blanca i negra. És com un Mon Chéri. Després, a la boca, arriben notes de licor. Sempre tenen una massa volúmica més alta. El vi té més cos.

Bual 1900 D Bolge. El seu color és preciós. Un vi diferent. Menys consensual. Més lliure. Aquí hi ha corbes. L’acidesa i la volàtil semblen molt més altes.

Bual 1928. Aquest vi va ser molt interessant. S’havia trasbalsat i mogut feia quatre dies a una bota. El vi estava una mica desmaiat. Desmanegat. L’alcohol ara predominava. La boca es desencaixava.

Era la seva última adquisició. L’havia comprat feia dos mesos i estava amarrat i retingut per l’altura. Al nivell de la mar i amb la influència de la calor està convençut que evolucionarà millor.

Malvasia 1862 Bolge. Tastat una mica fresc. Crema cremada. Perfum de pastisseria. Calidesa amorosa. Sembla fàcil, entra tranquil i a la fi explota. Quina persistència!!! Gran.

Terrantez 1862. El mateix vi tastat el dia anterior, però d’una altra ampolla. Servit a una temperatura entre 17 i 18°C quan per a ell l’ideal seria més a prop de 15/16ºC. Aquí venen els records de farmàcia i les herbes que ho fan punyent i sofisticat com una simfonia d’un vell Chartreuse. A la boca es dispara.

Terrantez 1882. Ja l’havíem tastat. També servit a una temperatura diferent. Atenció, és un canvi total.  

Bastardo 1889 D Bolger. El bastard és l’únic raïm negre. És l’excepció. Aquest vi té “vinagrinho” que és molt apreciat i no és vinagre. Caixes de fusta. Un dels vins favorits de Fernanda.

 

Malvasia 1862. La vam retastar, una altra vegada directament de la garrafa metàl·lica.

Els Madeira cal desgranar-los a poc a poc. Cal estudiar-los, gaudir-los i tornar-los a tastar. Els seus canvis no són tan ràpids i evidents com en un vi convencional. El matís es desenvolupa amb el temps.

Gonzaga és un fan del vidre. Identifica si s’ha afinat o no en damajoanes. Cria en bota i després embotella o no, decideix segons cada vi i el seu moment.

Malvasia 1870 Olim. Diu que és com un toro.
Aquí tenim l’acidesa i el dolç que a la fi gairebé s’anul·len.
“Aquest és un bastó per al viatge. La tercera cama”.
Ho té tot.

Un aprenentatge únic, amb una de les persones més generoses que he conegut.

Hits: 60

Aquest article té 1 comentaris

  1. Pingback: 50 ampolles excepcionals i grans moments del vi. El millor del 2019. | Blog Vila Viniteca

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *