“Message in a bottle”, com cantava The Police

Per Judith Cortina

El major esforç de l’enoturisme consisteix a moure una persona d’un sofà a un celler. L’operació no és exactament fàcil. Les chaise longue es troben allunyades de les vinyes. Les persones pesen, de mitjana, uns 70 quilos. I podrien recórrer, posem per cas, entre 50 i 100 quilòmetres per arribar a una vinya visitable. Si l’enoturisme fos un problema de física s’hauria de respondre a la pregunta “quanta energia és necessària per traslladar un cos a una distància 1.000 vegades més gran que del sofà a la botiga de vins del teu barri?”. I si la resposta fos: “La mateixa”? Podria una botiga de vins ser el primer pas per visitar un celler?

Dit d’una altra manera, tots sabem on culmina l’enoturisme, no? En un celler, un restaurant, un hotel, un wine bar, un jaciment… és igual, d’un determinat destí. Les webs que fan propostes d’enoturisme solen concretar aquestes ofertes però… hi ha vida més enllà d’aquestes propostes? Sí. Caldria anar a l’origen, no al final de l’enoturisme.

L’origen és la llegenda. És aquella narració de fets, transmesa de generació en generació, que mescla mite i realitat, que desprèn una certa atracció. Llegenda és Rioja, Bordeus, Xerès, Napa, Penedès, Sauternes, Sant Sadurní d’Anoia, Borgonya, Rías Baixas, Priorat, Champagne… Encara que hi vagis amb un cunyat abstemi aniràs a un celler i compraràs una ampolla. Són destinacions amb una part de la feina feta. El repte és mantenir-la.

A la vora hi ha una altra classe de destinacions, que cada any atrauen milers de turistes, però el motiu principal no té per què ser el vi (encara). Aquí hi trobaríem l’Empordà, Madrid, Croàcia, Lanzarote, Euskadi, Sonoma, Navarra, Sanlúcar de Barrameda, Terra Alta, Binissalem-Mallorca… Són destinacions que han d’aprofitar la força dels turistes per atraure’n una part a l’enoturisme, fantàstic, però encara desconegut. He visitat tots aquests llocs i són fabulosos.

Fer enoturisme a Croàcia et regala moments com aquest

I encara hi ha una tercera corona: la de les destinacions emergents. Rueda, Rosselló, Somontano, Ribeira Sacra, Campo de Borja, Calatayud, Toro, Valdepeñas, Geòrgia, Nova Zelanda, Xile… Tots aquests són llocs que somio en visitar algun dia, atreta pel bon regust de boca que m’han deixat els seus vins. Per entendre’ns, les etiquetes dels vins són els nous bitllets d’avió.

I si la primera i més important de les feines que haguessin de fer les destinacions d’enoturisme fos aprofitar millor les etiquetes de les ampolles? I si les noves agències de viatges fossin les botigues de vins? El primer pas per voler visitar un destí enoturístic és haver tastat un vi fet allà.

És la foto després d’una sessió d’enoturisme al menjador de casa

L’única vegada que he tastat un Château d’Yquem, un vi dolç llegendari, vaig mutar en una espècie de Bridget Jones embogida. Us haig de confessar que fa unes setmanes vaig visitar el celler, a Sauternes. Judith 1 – Bridget 0. Mai abans hauria anat a Sauternes, a uns 30 quilòmetres de Bordeus, sinó hagués estat per aquella copa… Imagina’t el poder de persuasió que hauria tingut una ampolla sencera!

És Château d’Yquem, un dels cellers més prestigiosos de Souternes, a Bordeus.

Engrandeix la teva llegenda. Pot Yecla, València, Rueda, Montsant, Cigales o la Conca de Barberà convertir-se en un destí com París, Nova York o El Caire? Per descomptat que no. Però poden ser Porto, Bruges o Maó. Seran aquestes destinacions rebels, indies, úniques. Què vols ser quan siguis gran? És tan digne ser Napa Valley com Sonoma. Recordo quan vaig estar a Califòrnia. Hi ha mercat per vendre visites a autocars de dues plantes, amb tastos a 50 dòlars. I hi ha mercat per vendre vins naturals, asseguts en cabanes de fusta.

A Napa Valley, tot és gran i grandilocuent

Parleu amb un dissenyador. Reviseu la vostra etiqueta. Poseu-hi un codi QR. Un detall de turisme. Quatre lletres que facin valdre el vostre territori, que donin valor a la terra, que festegin la sort d’haver nascut al vostre territori. Feu-ho de manera honesta, sincera, però amb intencionalitat.

Perquè el que no diuen els físics és que un cos de 70 quilos perdudament enamorat, flota. El desig de besar una copa llegendària escurça la distància entre el sofà  i el celler. I mentre discutiu amb el dissenyador com serà l’etiqueta, mentre badeu per una botiga de vins buscant el “vi-bliotecari” que us doni un bon consell recordeu què cantava Sting l’any que vaig néixer:

I’ll send an SOS to the world.
I hope that someone gets
my message in a bottle.

(Si tu també has cantat, ets dels nostres).

Judith Cortina
Llicenciada en periodisme, tastar vins i visitar cellers va ser la seva gran afició mentre treballava cobrint notícies per tot Catalunya per a Informatius Tele 5, on va estar més de 10 anys com a redactora. Abans havia treballat a Ràdio 4-RNE a Catalunya i a l’emissora local de Rubí. Sempre explicant notícies d’actualitat. Fa un temps va decidir reinventar-se professionalment. Després de 15 anys visitant cellers a Califòrnia, Rioja, Croàcia, Priorat, Somontano i alguna altra destinació, va decidir que aquesta afició es convertís en una part important de la seva feina. L’altre continua sent explicar-ho perquè a ella li hagués encantat trobar recomanacions sinceres i pràctiques quan buscava un celler per visitar. És la cofundadora del web enoturista.cat que dóna a conèixer vins i experiències enoturístiques al públic en general, sobretot a la gent a la que li agrada beure una copa i sovint diu que no hi entén. 

Hits: 20

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *