No tanquem per vacances…

Por Cristina Cusí

Encara recordo alguns dels meus viatges buscant sempre aquell record que poguessis emportar-te, que et recordés sempre el lloc a on havies gaudit d’un cúmul d’experiències, un cop fet el teu retorn a casa. Aquell souvenir ja podia ser d’un ceramista, d’un pintor, d’un escultor, descobert en un insòlit racó, de la forma més casual.

El record turístic no sempre ha d’estar vinculat a l’indret on es troba però normalment denota trets del caràcter propi de la zona, i s’elaboren d’una manera subtil, amb un estil propi i els fa ser diferents de la resta, almenys els que són del meu gust i aquí faig un aplaudiment a la tasca de l’artesà. L’artesà neix de la recerca de l’ésser humà, fent ús del seu enginy, paciència, tècnica i inspiració i mitjançant les seves pròpies mans d’intentar fer més fàcil i confortable la seva vida. Ah! I si ho pot acompanyar amb unes dosis d’art, doncs millor encara.

Ja temps enrere, es definia el savi com a artesà, doncs mitjançant les mans posava art a l’esguard. Normalment d’una forma familiar l’artesà transmetia els seus coneixements per herència: el fill esdevé l’aprenent i el pare el gran mestre formador. Pacient, repetitiu, constant, esperant que la millora amb la repetició i la praxis d’ús d’una mateixa tècnica floreixi en la perfecció de l’obra final. El que sempre m’ha admirat d’aquesta transmissió és la passió que un dóna i que l’altre rep. I em pregunto, per què hem perdut els nostres aprenents al servei? On ha quedat la consciència de practicar i practicar fins a fer-ho bé i no llençar la tovallola?

Un trencament evolutiu de formació ha fet trontollar els restaurants de manera notable i, a dia d’avui, estem orfes d’artesans al servei i ho estem acceptant com a normal, i això em sorprèn enormement.

Últimament estem veient tot un seguit d’artistes a les cuines del món i artistes-xefs que acaparen l’atenció mediàtica a prop nostre. Tenint en compte que a les cuines, no gaire temps enrere, no gaudien del mateix prestigi. Però i els artesans del servei… Què ha passat? Tenim tant pocs ara, i n’havien tingut tants!!! En sabien de vins, de protocol, d’idiomes, de cultura… En fi, de servei.

La balança de l’artesà amb l’artista l’hem d’equilibrar doncs, és necessària en l’espai de la restauració per a poder oferir amb harmonia una bona estada al client. L’un sense l’altre fa que no puguis emportar-te el teu apreciat souvenir, el teu record, la teva experiència com a viatger.

Part de les grans sorpreses quan viatges és tenir la sort de trobar-te un artesà al servei, i la meva reflexió respon al fet que, encara que siguin uns éssers en perill d’extinció sobretot pel que fa al servei, en trobes algun pel món que et sorprèn amb el seu art. Un que no tanqui per vacances si us plau, un que m’ajudi a decidir que ja no em calen els viatges, i trobar-lo aquí. Perquè el servei es nota quan un el porta dins, amb la passió de complaure a tota hora.

I potser hem de plantejar-nos alliçonar millor als nostres aprenents, els que comencen des de baix, donant la primera i més complicada de les lliçons: la passió. I que sigui des del contagi, perquè sense això no es pot prosseguir amb l’aprenentatge del nostre gran ofici: la restauració.

Cristina Cusí
Cristina Cusí és una apassionada de la restauració i, actualment, exerceix com a Food&Beverage Manager a l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona (ESHOB). Abans treballa als restaurants Casa Paloma, Chez Cocó i Brown, i als hotels Claris, Majestic i Casa Fuster, entre d’altres. Formativament, destaca la seva titulació de Tècnic Superior en Direcció de Serveis de Restauració i el postgrau en Gestió de Restauració i Hostaleria. Des de fa anys els seus objectius son aprendre, treballar i gaudir amb l’hostaleria, un sector que li permet continuar explorant i delectant-se amb un dels seus grans plaers, la gastronomia.

Hits: 12

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *