Per què hauria de comprar a la subhasta d’Hospices de Beaune?

Per Mounir Saouma, copropietari de Lucien Le Moine

Porto licitant en aquesta subhasta cada any des del 1995, des dels meus temps com agricultor, i sóc un dels principals compradors. Conec a l’equip tècnic (he vist passar tres enòlegs en aquests 20 anys) i sempre he estat amic d’Hospices. Veig els raïms quan arriben al celler, tasto el vi durant la seva maceració, durant el seu premsat, quan es trasbalsen a les bótes, i també just abans de la subhasta. Puc, per tant, afirmar que tasto els vins dels Hospices més de 6 o 8 vegades abans de la subhasta, i cada mes durant la seva criança.

20 anys enrere acostumava a dir-li a la gent: “compra, és benèfica”; avui, prefereixo dir-los: “compra, els vins són superbs i estan entre els millors de Bourgogne”… si s’envelleixen correctament. A més, segueix viu l’esperit benèfic: els diners recaptats es destinen a impulsar la investigació científica. Grans vins i nobles causes.

Hospices de Beaune era conegut per donar vins amb cos, robustos, amb bona extracció i presència del roure. Eren fruit de la combinació de parcel·les (la majoria de Beaune, el que es tradueix en “tanins”), de la seva època (abans del 2000 teníem menor maduració) i d’un estil enològic (les corrents de la vella escola, amb els seus tanins i la seva acidesa).

Fa 10 anys, Roland Masse va portar la delicadesa a l’elaboració en rebre les baies senceres, sense aixafar, i omplir directament el dipòsit, on maceraven en fred, amb suaus enfonsaments del barret. Amb Ludivine –l’enòloga de les últimes 3 anyades– s’ha adquirit encara més classe i delicadesa. Aquest any, especialment, ha decidit veremar en el punt òptim de maduració, vinificar per separat cada Cru –i són 120! –, fer extraccions suaus i realitzar l’assemblatge de la cuvée al final del procés. Com bé se sap, cada cuvée dels Hospices es compon de diferents Crus, que no sempre maduren al mateix temps.

El meu 7è tast aquest any 2017 va ser el matí del 13 de novembre. Són vins molt purs. Els terroirs, ja eren evidents en aquells joves vins, mostrant una jerarquia molt clara i, per sobre de tot, uns tanins molt suaus.

Els petits village són molt atractius: Monthèlie és afruitat; Santenay, terrós i especiat; el conjunt de Beaune, imponent –amb menció especial a Montrevenots, Clos des Avaux, Rolin i Rousseau–. Volnay és veritablement llaminer. N’hi que tenen un clar caràcter de fruita (Muteau i Jehan), i dos més amb molt de cos (Blondeau i Gauvain). Tots els Pommard són triomfals, especialment Dames Charité i Goblet.

No és necessari dir gran cosa sobre els Grands Crus, llevat que són especialment purs, molt en la seva línia, profunds i de glop amable. Els Corton són pura bellesa; l’Échezeaux, fresc i crocant; el Clos de la Roche, una bèstia; i Mazis, vigorós i elegant.

Pel que fa als vins blancs, segueixen les bones notícies: amb menors rendiments que en els negres, són molt concentrats a la vegada que molt frescos. També marcadament secs, exceptuant el Genevrières, el meu preferit… Encara que això és quelcom més difícil d’afirmar, perquè em fascinen tots!: Pouilly-Fuissé, Beaune, Goureau i els 4 Charmes i Genevrières. El Corton Blanc, molt rocós, és una nova estrella en el firmament; Vergennes és sublim i el Roi Soleil se situa pràcticament al cim, però el Charlemagne Salin i el Bâtard mereixen una sonora ovació.

Hits: 5

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *