Priorat 2019 per Álvaro Palacios

Els ceps abnegats

A l’any de la calor i la sequera, és el temps d’enaltir la vital cautela del cep davant la tirania del clima

Un any de duresa climàtica com cap altre! No és res nou: hem observat des de fa uns anys com la conca de l’Ebre està essent sotmesa a un esgotament accentuat. I l’austeritat va a més, com són testimonis els escassos 280 litres de pluja caiguts a Gratallops al llarg de tota l’anyada. Gairebé la meitat d’ells corresponen a l’octubre del 2018, després dels quals la sequera va imposar el seu àrid ofec durant mesos. Així, i amb temperatures mitjanes més altes del que és habitual, vam passar l’eixut hivern del 2019 als grisencs costers de pissarra.

Juntament amb l’absència de precipitacions –només mitigada per les modestes provisions d’abril i maig–, el clima ens va oferir unes temperatures molt elevades, amb cops de calor fins i tot al bell mig de l’hivern. El fet realment extraordinari va arribar a principis d’estiu, i va afectar a tot Europa: l’onada tòrrida que es va abatre sobre els camps i ciutats del continent entre el 28 i el 30 de juny.

Amb temperatures de fins a 43 graus, les nostres vinyes del Priorat van patir fins al límit. Bona part dels raïms de carinyena es van abrasar sense remei, el que es va resumir en una reducció de la producció general de raïm. Aquest any ni tan sols les nits de juny, que normalment acostumen a ser fresques, van ser capaces de frenar la calor.

I en aquest escenari contemplem un prodigi. La meravellosa resposta de les plantes, la intuïció de la naturalesa, la concisa honra dels ceps de la reina dels raïms, la garnatxa. Després de l’extrem hivern sec i el contrast canvi tèrmic a la primavera, van arribar a l’estiu amb una massa foliar discreta. Com si haguessin previst els extrems que els hi tocaria viure, ens va semblar que havien aconseguit desenvolupar la seva pròpia por i, així, la seva pròpia defensa. Amb l’ajuda d’un conreu precís, inspirat en el saber de la tradició, van aconseguir convertir l’ensurt en un do i en una oportunitat. Es van moderar per viure.

Amb molta observació i cura al camp, vam aconseguir l’estadi culminant de maduresa. Va arribar aviat, de la mà d’un setembre càlid, de vents purs i d’una sequera primitiva. Aquests últims dies del cicle ens van portar unes poques gotes de pluja i una sanitat d’excepció. Vam començar la verema abans que qualsevol any precedent. I vam recol·lectar compassadament, sense pausa, donant preferència a les vinyes segons el seu nivell d’acidesa i sucres.

Les vinyes de Finca Dofí es van veremar del 16 al 30 de setembre. Les Aubaguetes, el 3 d’octubre. L’Ermita, entre l’11 i el 14. Sobre el dia 16 d’aquell mes, ja havíem veremat tot el raïm de tota la vinya. Va ser extraordinari.

Contenció que porta a una magnitud insòlita

El vi que estem començant a intuir és el resultat de l’extrema contenció de les plantes. Dels seus raïms petits i concentrats vam obtenir una estructura imponent fins a fregar l’enigma. L’acidesa imprimeix encara més vehemència a aquesta armadura intensa i pura. Tenim pel futur un sabor transcendent i poc comú, fill d’una resistència conscient, silent, abnegada.

Dades rellevants

Precipitació anual: 208 litres.
Temperatura mitjana: 15,7 ºC.
Humitat relativa mitjana anual: 58,5 %.
Hores de sol: 4.400.
Brostada: a partir del 27 de març.
Floració: a partir del 21 de maig.
Verol: a partir del 22 de juliol.

Dates de veremes:

L’Ermita: 11 i 14 d’octubre.
Les Aubaguetes: 3 d’octubre.
La Baixada: 29 i 30 de setembre.
Finca Dofí: del 16 al 30 de setembre.
Gratallops Vi de Vila: del 17 de setembre al 18 d’octubre.

Hits: 101

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *