Psicologia i vi

Per Pedro Ruiz Aragoneses

Habitualment, les emocions juguen un paper fonamental a les nostres vides. L’emoció acostuma a ser, per bé o per mal, el motor de les nostres decisions. En moltes ocasions de forma conscient i en d’altres, alterant el nostre subconscient.

Emoció, passió i vi no és una equació diferent.

Vaig tenir la sort, abans d’arribar al món del vi, de formar-me i exercir com a psicòleg. Sempre dic el mateix, tornaria a estudiar i formar-me com a psicòleg si tornés a néixer, tot i sabent que m’acabaria dedicant al món del vi. I no tan sols a la psicologia, sinó a la psicologia sistèmica; el paradigma relacional en el qual és fonamental la manera de relacionar-nos amb els demés, amb el món i amb nosaltres mateixos. En el qual tot és circular i tota causa té un efecte que és causa a la seva vegada d’un nou cercle virtuós. És per aquest motiu que la forma en la qual ens relacionem determina la nostra vida i fa que siguem autors, propietaris i dissenyadors de la nostra pròpia vida. Una forma d’encarar la vida des de la responsabilitat i creient en un mateix i en els demés.

Juntament amb la psicologia; viticultura, enologia i persones.

Viticultura per poder sentir, interpretar i acompanyar el procés natural de creació del raïm i treure el millor de cada una de les vinyes. Enologia per ser capaç de transformar la fruita en vi, en aquell procés màgic, natural i de respecte de transformació a interpretació de cada indret, cada paisatge, cada historia, cultura i identitat. Com podríem fer tot això si no fos a través de les emocions?

El vi és ciència i coneixement, però és l’emoció el que realment ens diferencia i ens fa únics. La nostra forma de sentir, d’entendre i d’interpretar. I de com la persona que està al davant sent, gaudeix i interpreta cada vi. Els projectes són persones, equips. Cada vi és el resultat de moltes mans, de somnis, d’il·lusions, de processos, d’història. El vi és historia i cultura… és una part del llenguatge dels pobles a través dels anys. Diem que tenim dues orelles i una boca per escoltar el doble del que parlem. El vi és, eminentment, escolta.

En el relat epistemològic de la psicologia sistèmica podem trobar una base teòrica de la primera i la segona cibernètica. La primera cibernètica defèn aquella interrelació entre sistemes, la impossibilitat d’analitzar sistemes de forma aïllada per la retroalimentació entre ells. La segona cibernètica inclou un element d’ordre superior relacionat amb aquestes línies de reflexió que ens porten aquí: el paper de l’observador. Assegura que el propi paper de l’observador altera allò observat. És a dir, som part d’allò observat. La nostra forma de percebre el món, la realitat, ja és un element transformador de la mateixa. Deia Giorgio Nardone que cadascú pateix la realitat que es construeix, per a bé o per a mal. D’aquí la importància del llenguatge. Semblen obvietats, però aquests models teòrics relacionals són relativament propers en el temps. I és més, podríem entrar en alguns sistemes teòric complementaris com la Teoria del caos o la Teoria de jocs, però no som aquí per parlar d’això ni pretenc anar més enllà d’allò estrictament necessari per poder entendre algunes qüestions.

Justament el que ens porta aquí és el contrari.

Un model teòric racional és suficient per abordar un equilibri dinàmic a les nostres vides o bé un desequilibri patogen. Però deia Mony Elkaim que “la mina és a l’emoció”. Ell parlava en un context de psicologia clínica enfront d’un client a la consulta: a mi m’agrada extrapolar-lo a la vida.

La mina és a l’emoció. Passi el que passi, davant del dubte, és l’emoció la que guia les nostres decisions i la nostra manera d’actuar.

I què té a veure això amb el vi?

Pensa amb les decisions que has pres a la teva vida, en els teus dies més recents, en les decisions més rellevants que has hagut de prendre. Ara pensa en decisions diàries, més enllà de les decisions inconscients rutinàries que prenem tots els dies. Aquelles decisions que ens fan escollir una u altra resposta en qüestió de segons o minuts.

L’aspecte racional és allà, però és l’emoció la que juga un paper determinant. La nostra intuïció ens fa diferents. Durant anys he escoltat a les millors escoles de negoci que no es poden gestionar empreses des de la intuïció, que es necessiten dades objectives, comprensibles i observables. I a la vegada he escoltat la importància de diferenciar-nos de la resta, de pensar el valor que aportem als altres per nosaltres mateixos. Doncs bé, avui crec firmament que la intuïció i l’emoció és el millor element diferencial que podem trobar en cada un de nosaltres. La qual cosa no vol dir que la resta no sigui necessari.

Ara portem-ho al vi, com a elaboradors o com a consumidors.

Tenim moltes dades, i necessàries, per prendre decisions: podem conèixer el tipus de sòls que tenim, la seva profunditat, els seus estrats, la seva composició, la microbiota, el clima, les dades comparatives de clima d’un any a l’altre, pH, graus, polifenols, catequines, antocians, la microbiota del vi, la composició de la bota… Tot això és necessari i ens ajudarà a millorar. Però, el cert, davant la decisió d’anar a un lloc o a un altre, recuperar una vinya o una altra, no és només la dada que ens aplica a cada moment. Hi ha un conjunt de sensacions i d’emocions que van molt més enllà. Diguem-li intuïció o passió o creença, però és l’element motor i transcendent d’aquesta decisió. Per a mi és l’Ànima de cada projecte. Encara recordo la plantació de les terrasses d’El Anejón a Carraovejas o la primera vegada que vaig veure la plantació de Peña Aguda, on neix Capitel, a Ossian, o la nova plantació de la Fuente del Caballo a Nieva.

No oblidaré mai el primer dia que vaig arribar al paratge de Mein o el passeig amb l’Emilio Rojo durant més de trenta minuts fins arribar al cim i descobrir la parcel·la enmig d’un bosc de castanyers, roures, eucaliptus i falgueres …

Viña Mein – Leiro

Però alguna cosa similar passa amb el moment òptim de maduresa per determinar la verema. Les dades són necessàries però el tast del raïm al camp segueix sent determinant per escollir el moment, de vegades fins i tot enfront de la racionalitat de les dades.

No oblidaré mai tampoc el primer any de verema a la parcel·la de Lituero, a Fuentenebro. Un dia de tast de raïm a la vinya meravellosa on poder apreciar textures, sabors, frescor o maduresa en els diferents ceps. Com canvia cada sòl, cada planta i cada raïm i com al final l’emoció o la sensació juguen un paper determinant en aquella presa de decisions.

L’emoció i la sensació en el tast per determina el temps de criança de cada vi, el moment decisiu de prolongar-la o decidir finalitzar la criança.

Puc recordar cada un d’aquests moment com si fos ara mateix. I molts més.

La mina és l’emoció, allà rau la veritable clau. Potser la major expressió artística que podem realitzar, tant se val la matèria.

Recordo potser algun concert, alguna pintura, algun moment màgic amb la persona escollida, en el moment adequat i en el lloc precís.

La vida és emoció i la nostra via per viure, sentir, decidir i recuperar de la nostra memòria històrica allò que realment ens va far sentir felicitat plena, moments irrepetibles, impossibles de tornar a viure i que mai tornaran.

No oblidaré el tast de raïm recorrent els ceps d’Emilio Rojo o la vinya de Mein. Ni el tast de raïms als diferents pobles de la Ribera per comprar el millor raïm o el tast de raïm a cada parcel·la de Carraovejas.

Pago de Carraovejas – Peñafiel

No puc oblidar tampoc algunes ampolles que m’han fet sentir veritable emoció i despertar de la passió per un món tan meravellós.

Recordo un Cheval Blanc del 50 meravellós, Le Pin 2008, Lafleur 2008, Salon 99 juntament amb altres meravellosos Buçaco, Bairrada de Niepoort, Rayas 2008 o Hospices de Beaune 2015 i Ossian 2005 el mateix dia. Un St. Vivant 2015, a Arzak i un Pingus 95 en un viatge memorable. La primera i única vegada que he pogut beure Asteroide a la meva vida, fins ara, en un dia irrepetible; algunes meravelloses ampolles de Valbuena, no en poques ocasions de tercer any, un Único del 48 immortal, Cristal 2005, Haut-Brion 68, Leflaive, Coche-Dory, Barca Velha o Latour del 85, Louis XV de Venoge 96, Biondi Santi del 79, Madeira de 1926, la primera anyada de Carraovejas, Riscal del 57, Louros de Hatzidakys 2016 o gairebé recentment un Leroy Clos Vougeot 2013 inoblidable…

La llista podria ser interminable i sento no poder enumerar totes i cadascuna d’aquelles ampolles. D’altres en tindreu moltes més.

Però el meravellós d’aquestes ampolles no és el fet en sí d’haver-les begut i gaudit al màxim. El més increïble és el que van fer sentir en aquell moment i sobretot, el fet de recordar aquells dies en la memòria com si els estigués vivint ara mateix. Y, sobretot, poder descriure amb una precisió quirúrgica les persones amb les quals han estat compartides cadascuna d’elles. És més, segur que ho estàs llegint i recordaràs, si vas ser-hi en alguna d’elles, aquells meravellosos dies. No necessàriament han de ser ampolles de molt preu, però sempre de molt valor pel que representa en moments especials. I fins i tot en alguns moments perquè convertir en especials aquells dies ha estat una tasca del vi.

Per descomptat, viatges històrics a Bordeus, Borgonya, Argentina, Rhône, Santorini, Piamonte, Napa…

Como deia l’escriptora, cantant i activista afroamericana Maya Angelo “he après que la gent oblidarà el que vas dir i oblidarà el que vas fer. Però mai oblidarà el que els vas fer sentir”. Per aquesta raó, tingues cura de tu mateix. Tingues cura de les teves relacions amb els demés i amb el món. Sigues agraït i generós. Sigues responsable. La vida passa massa de pressa i el que va ser ja mai tornarà. Permet-te mirar al passat amb pau i serenor gaudint d’allò viscut. Viu el present com si fos el darrer dia i no oblidis mirar al futur amb il·lusió i desbordant passió.

Recorda que tal com sentis, pensaràs. I així com pensis, sentiràs. Tu ets el veritable protagonista de la pròpia vida. No deixis d’aprendre mai i en els moments complicats fes com els pilots quan hi ha boira, aprendre a volar a cegues, confia plenament en els demés i tingues paciència, també amb tu mateix.

Emoció, psicologia i vi. Les dues primeres són part de la vida de qualsevol. Nosaltres hem decidit que el vi sigui part de qualsevol de les nostres vides. No demano una vida més llarga. Demano una vida més ample per poder sentir moltes més emocions per descobrir cada dia al costat de moltes persones increïbles, amb el vi com la millor excusa. Espero que ens trobem en alguna d’elles. Salud!!

Pedro Ruiz Aragoneses
CEO Alma de Carraovejas
Neix a Segòvia el 1982. La seva vida transcorre lligada a l’empresa familiar on, des de petit, col·labora amb les seves activitats de restauració i elaboració de vi. L’any 2006 finalitza els seus estudis de Psicologia obtenint el Premi Especial Fi de Carrera al millor expedient i durant dos anys desenvolupa la seva carrera de Psicologia Clínica i Social a la Creu Roja, a Asociación para la Protección del Menor (APROME) i a l’Asociación de Alcohólicos Rehabilitados de Segovia, compaginant tot això amb una consulta privada com a terapeuta familiar i la seva tasca docent a la IE University a Segòvia. El 2008 finalitza el Màster en Teràpia Familiar Sistèmica per a Professionals de la Salut per la Universitat Complutense de Madrid. El 2008 torna a l’empresa familiar per fer-se càrrec de la Direcció General de Pago de Carraovejas. Posteriorment, completarà els seus estudis en gestió empresarial realitzant l’AMP de Castilla y León per l’IE Business School i el Senior Management Program a la mateixa escola. A més, el març del 2018 realitza a Barcelona el Curs Superior per Consultors d’Empresa Familiar. Al capdavant del grup Alma Carraovejas li ha donat un impuls important, sumant a Pago de Carraovejas, el seu Restaurant Ambivium, el celler Ossian Vides y Viñedos el 2013 –amb un increïble patrimoni de vinyes centenàries de verdejo en Segòvia–, Milsetentayseis el 2017 (també a Ribera del Duero) i, des de l’any passat, Emilio Rojo i Viña Meín a Ribeiro. A partir de la collita 2020 elaboren per primera vegada a La Rioja, als peus de la Sierra de Cantabria. Des que porta la direcció de Pago de Carraovejas, ha estat escollida com a un dels millors 100 cellers del món per la prestigiosa revista Wine & Spirits; “Mejor Bodega del año” el 2015 per la guia Vivir el Vino; El Norte de Castilla ha atorgat a Alma Carraovejas el “Premio Innovación”; reconegua a més com a una de les millors empreses per treballar a Espanya segons Great Place to Work; l’Asociación de Comunicadores de Vino en Medios (MassVino) els hi ha atorgat el premi a Bodega del Año i el reconeixement per part de Mercados del Vino a la “millor contribució en el desenvolupament socioeconòmic d’una zona”, entre molts altres distingits reconeixements. Membre de la Junta Directiva de Vitartis des del 2016, va ocupar el càrrec de vicepresident des del 2018 i el març de 2021 va ser nomenat president de la mateixa; al seu torn ostenta la vicepresidència de l’Asociación de Empresa Familiar de Castilla y León, on abans va ocupar el càrrec de tresorer; Padrí d’Honor en l’Acte de Cloenda del Curs Acadèmic de la XIV promoció MBA Executive de l’Escuela de Negocios San Pablo CEU (juny 2018) i ha participat en TEDx Valladolid Salón. A més, és director del Máster en Dirección y Gestión de Bodegas de l’Escola de Negocis de la Cambra de Comerç de Valladolid, entitat on també assessora en turisme i gastronomia del Consell Assessor. Recentment ha estat nomenat membre de Consell d’Administració d’Iberaval. Després de rebre el 2016, al costat de tota la família Ruiz Aragoneses el “Premio Familia Empresaria de Castilla y León”, va ser distingit a títol personal com a ” Empresario del Año en el Sector Hostelería” el 2017 per part de la Facultat de Comerç de la Universitat de Valladolid i el desembre del 2018 va rebre el nomenament honorífic d’Alcaide del Museo del Vino de Peñafiel al costat d’Almudena Alberca i Ronaldo Nazario.

Hits: 47

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *