Qüestió de percepció

Per Christián Carles-Tolrà

Fa uns dies vaig tenir la sort de poder participar en un divertidíssim tast extraordinàriament ben organitzat per Vila Viniteca.
Era un tast a cegues on cada taula del restaurant havia d’endevinar de quin vi es tractava, després de que tres sommeliers, de vegades quatre, de Vila Viniteca, ens intentaven convèncer amb tot luxe de detalls que el vi tastat era el que defensava cadascú. Però només un era l’encertat.
Les taules estaven plenes de gent, si no experta, suposadament grans coneixedora del món del vi i molt aficionada a l’enologia. La sorpresa creixia a mida que tastàvem els vins perquè gairebé ningú encertava el vi a escollir entre tres propostes.
He de reconèixer que jo no vaig encertar cap, potser perquè em fixava més en la mentida de l’explicació que en el propi vi. A saber. En qualsevol cas, la vetllada fou entretingudíssima, la companyia va ser magnífica i els vins estaven boníssims.
Un comentari habitual durant tota la vetllada fou l’enorme dificultat d’endevinar els vins tastant-los a cegues, el fet que s’havia de ser molt expert o estar molt ensinistrat i que encara això era quelcom gairebé exclusiu de nassos i paladars especialment dotats.

No és tot qüestió de percepció? La nostra percepció de les coses és constant? Tenim una tendència a pensar que la nostra capacitat de percebre la realitat és constant, o millor dit, que encara es pot modificar amb entrenament, l’estructura que percep té –com a estructura que és– estabilitat. Però, és això cert?
Per una banda, el concepte d’estructura és interessant ja que ens parla d’una forma o aparell perceptiu de la realitat. En dir forma-estructura em refereixo a com està fet el nostre cos, el nostre cervell, els nostres nervis, tots els òrgans del cos i la seva manera d’interrelacionar-se. A cada persona li funciona de manera diferent. Un sent més, altre té un pensament més abstracte, altre més concret, altre més memòria, altre més voluntat, altre veu moltes possibilitats, altre té més focus, etc. Una de les coses més interessant d’observar l’estructura humana és que, encara que aparentment som similars, mateixes quantitats i tipus d’òrgans, l’estructura de cada individu és diferent, no hi ha una estructura igual a l’altre. Les combinacions són infinites, per això lector: mai hi ha haver, no hi ha i no hi haurà ningú com tu.
Les diferents característiques morfològiques, com a estructures perceptives i creadores de la realitat individual el fan de manera única i particular. La forma de crear la realitat que vivim ve determinada pel funcionament de la nostra morfologia i per això quan canvia la nostra forma, percebem la informació de manera diferent i generem una realitat diferent. Cadascú viu una realitat diferent del mateix fet.
No es tracta del que ocorre sinó de com percebem el que ocorre, ja que aquella és la nostra realitat, és com la construïm.
Tenim tendència a buscar l’objectivitat com a fi per establir regles que ens ajudin a posar-nos d’acord per conviure. Al màxim que acostumen arribar és a posar-nos d’acord amb els que tenim estructures que perceben la realitat d’una forma semblant a les nostres.
Per això em sembla interessant el concepte d’estructura personal totalment diferenciada de la resta, que percep la realitat d’una forma singular. Això és el que ens converteix en una singularitat.
Anem a complicar-ho una mica més, ja que com hem dit abans, l’estructura va variant lleugerament en el temps, però la nostra percepció pot canviar molt i molt ràpidament. Què fa que la nostra percepció pugui ser tan canviant?
Els lectors que hagueu tingut parella haureu observat que de vegades tot el que fa la nostra parella és estupend i maquíssim i a vegades tot el que fa es desastrós, i em refereixo a les mateixes coses. Les coses eren les mateixes però la percepció era totalment diferent, fins i tot oposada. Mateixa estructura, mateixes coses percebudes de manera diferent.
Quin filtre estarem ficant sense adonar-nos per tal que això passi?

Les nostres emocions ens parlen de l’estat mental en el que estem a cada moment i aquest estat mental és el que crea la realitat que vivim des de l’estructura que tenim. Rebem una informació sempre filtrada pel nostre estat mental-emoció i construïm una percepció amb l’estructura particular que som. Per això la mateixa experiència la podem viure d’una forma completament diferent, ja que construïm la nostra percepció d’ella segons el nostre estat mental-emoció.
Amb tot això vull apuntar que el rang de percepció d’una estructura-persona depèn més del seu estat mental-emoció que d’altres coses, i que la forma de construir la percepció està extraordinàriament limitada per l’estructura.
Aquesta barroca explicació de la forma de percebre ens pot assenyalar el perquè de l’enorme dificultat d’encertar un vi en un tast a cegues. Els extraordinaris i abundants matisos que tenen els vins no són perceptibles per totes les estructures, i aquells que podem percebre’ls els variem segons el nostre estat mental. Això no vol dir que l’educació i l’entrenament no vagin a augmentar el rang de matisos que percebem, però considero fonamental entendre que la percepció te més a veure amb el nostre estat mental-emoció que amb una altra cosa.

L’altre dia al tast, Vila Viniteca ens van convidar a tots a estar en un estat mental emocional de grandíssima qualitat. Els que vam tenir la sort de poder assistir a aquest acte vam poder passar una nit extraordinària amb nous i bons amics, tastant uns vins boníssims i sense encertar gairebé cap. Qüestió de percepció.

Christián Carles-Tolrà
Creador i director de l’escola de psicologia transpersonal El Centro durant 18 anys. Galerista i conferenciant amb més de 2.500 conferèncias impartides. Professor del màster en desenvolupament personal i lideratge creat per Borja Vilaseca. Actualment soci i co-creador de Reset Principles, empresa que es dedica al tractament del factor humà tant a nivell particular com empresarial a través de convidar a veure la realitat des d’un punt de vista diferent. 

Hits: 4

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *