Regenerar el sòl és regenerar vida

Per Jaume Gramona i Teresa Martínez

Segons Lewis Thomas, físic, assagista i investigador nord-americà del segle XX, “l’única veritat científica en la qual podem basar-nos és que som profundament ignorants davant la naturalesa”.

Sense anar més lluny, alguns llibres d’agricultura convencional defineixen el sòl com a “matèria inerta en la qual creixen plantes”. A partir d’aquesta definició es construeix tot el sistema agroramader convencional, globalitzat i industrialitzat basat en l’ús de materials químics sintètics, i a la vegada, associat a tot un sistema comercial, econòmic i polític que obvia per complet la importància que té aquest sòl dins de l’ecosistema. Però res més lluny de la realitat, perquè en ell hi ha més éssers vius que humans a tot el planeta, per això el sòl hauria de ser sagrat.

El món del vi té una història molt marcada que durant generacions s’ha basat en la tradició. Una tradició que, desafortunadament, durant les últimes dècades, ha quedat en segon pla, donant entrada sense contemplacions als nous avenços que han aparegut tant a l’àmbit de maquinària com de productes. A la vegada ha permès augmentar les produccions, reduir els temps de treball i no requerir tanta mà d’obra. En resum, ha portat a una ruptura de vincle total i absoluta entre l’ésser humà i l’agricultura.

Mantenim cobertes vegetals espontànies per aconseguir sòls esponjosos

L’espècie humana necessita explorar els seus límits i així ho ha fet durant anys, però la part positiva és que també és capaç d’aprendre dels seus errors i de reaprendre a tractar la terra, perquè amb un sòl mort no pot existir cap altre ésser viu, ni l’humà. El repte està a reactivar la vida sota el sòl perquè pugui seguir existint vida sobre d’ell.

I per això, els minerals, la microbiologia i la matèria orgànica han d’interconnectar-se perquè puguem tenir aquest sòl sa i ple de carboni, que és la base de la vida. S’ha de treballar per tornar-li a la terra tot el carboni que durant anys li hem arrabassat. I per veure com és d’important el carboni, només s’ha de saber que un sòl que incrementa el seu carboni en un 1%, pot tenir fins a 14.000 litres d’aigua per hectàrea addicionals a l’any.

Compostar residus orgànics, mantenir cobertes vegetals, integrar als animals a la vinya i treballar-lo mitjançant la tracció animal són algunes de les pràctiques més beneficioses que hauríem de dur a terme al nostre paisatge per a reactivar la vida que hi ha en ell.

L’agricultura existeix des de fa 8.000 anys. Els seus inicis es van basar en la força de l’ésser humà ajudada per alguns instruments agrícoles, fins que aproximadament 4.000 anys aC, va començar a emprar la tracció animal com a sistema de cultiu. Fa només 100, amb la mecanització de treball, va arribar el tractor, i ara pràcticament ningú es planteja treballar una vinya sense ell. Una eina que ha portat comoditat a les nostres vides, però no qualitat per al nostre planeta. La tracció mecànica sense mesura ni control és sense dubte un dels majors enemics del sòl, el despulla de vida, l’impermeabilitza. I un sòl impermeable no pot absorbir l’aigua. A més, erosiona la terra i, per tant, provoca la pèrdua de sòl.

L’ideal és que les arrels baixin el més profund possible fins arribar a la roca mare, i ho aconsegueixen gràcies a la interacció dels insectes que habiten a la terra. Les arreletes solubilitzaran i absorbiran minerals presents a la roca mitjançant un procés físic-químic. Aquest és un altre dels processos que incideix en l’esmentada mineralitat.

La tracció animal, en canvi, té múltiples beneficis no només per a la terra, ja que afavoreix el drenatge de l’aigua, la proliferació de les arrels i la seva capacitat d’arribar fins a la roca mare, sinó per aquells qui les trepitgen i les treballen, i fins i tot també per a tot el sistema econòmic i sociocultural que ens rodeja. Veiem alguns d’aquests beneficis:

  • Agronòmics: evita els efectes negatius que comporta l’excessiva mecanització, com la compactació del sòl i la consegüent pèrdua de rendiment dels cultius. En zones amb greus problemes de compactació poden arribar-se a assolir pèrdues de fins al 60% de rendiment. S’estima que, de mitjana, la compactació redueix el potencial de rendiment entre un 10 i un 20%.
  • Ecològics: disminueix la presència de fum, gasos, residus i sorolls al medi ambient, causants directes de la degradació del paisatge.
  • Econòmics: l’agricultura cada cop és més dependent d’entrades externes, sobretot del petroli. Bartlett (1978) diu que “l’agricultura moderna es basa en l’ús de la terra per convertir petroli en aliments”. Aquest és un problema, entre altres raons, perquè la producció mundial de petroli està en declivi, una situació especialment important tenint en compte que Espanya està entre els països de la UE amb major dependència de combustibles fòssils, ja que importa un 98% dels que consumeix (la mitjana europea és del 73%).
  • Socioculturals: és una font de treball que evitaria el greu problema de despoblament i, per tant, la falta de mà d’obra per a determinades operacions que pateix el medi agrari i rural.

A més de tots aquests beneficis, treballar el sòl amb tracció animal permet al viticultor apropar-se molt més a la terra, sentint-la, observant-la i sent més sensible a percebre les necessitats de cada parcel·la.

El cavall permet llaurar la terra sense compacta-la com ho faria un tractor, afavorint el drenatge de l’aigua, la proliferació de les arrels i la seva capacitat d’arribar fins a la roca mare

A la nostra zona, el Penedès, és emocionant veure com ja són varis els viticultors que tornen a recórrer a la tracció animal per a cultivar les seves terres. No és només una qüestió de moda o de recuperació de tradicions, sinó una qüestió de principis, de filosofia de treball. Com tot en aquesta vida, té avantatges i inconvenients però, sobretot, té un objectiu. El nostre és el de tenir un sòl viu, en el qual les plantes puguin donar la seva màxima expressió, que el fruit que obtinguem d’elles un cop convertit en vi tingui personalitat pròpia i representi el nostre terroir, és a dir, un clima, una geologia, una topografia i un sòl amb el seu microbioma (Bourguignon, 2019). A Gramona apostem per la tracció animal per a complir amb aquell objectiu, fet que no significa que deixem de costat els avenços tecnològics. El tractor és una eina útil, però s’ha d’utilitzar de manera moderada.

L’ús de la tracció animal pel cultiu no és un requisit de la biodinàmica. És una pràctica complementària. En definitiva, una eina més que tenim per canviar les coses. I precisament la biodinàmica, una viticultura també complementària a l’ecologia i no alternativa, ens ensenya que la base de l’evolució de cadascú està en l’observació constant i, sobretot, en el fet de saber compartir entre vignerons del món pràctiques innovadores i diferents protocols de treball. Inspirar a altres perquè els posin en pràctica (en el seu context) i fins i tot se’ls facin propis. Tenim molt per aprendre, i és necessari i prioritari crear indicadors mitjançant l’observació de la nostra vinya i els efectes de les nostres pràctiques. Fa anys que realitzem aquest treball amb els nostres companys agricultors d’Aliances per la Terra, un grup format per 12 viticultors que col·laboren estretament amb Gramona al Penedès.

Dins de la nostra voluntat de crear un codi de bones pràctiques en un futur i compartir-lo amb altres viticultors hem iniciat també aliances més enllà del nostre territori. Arran de l’últim Congrès anual del Mouvement de l’Agriculture Bio-Dynamique, l’organisme de desenvolupament de la biodinàmica a França, coincidim amb Château l’Hospitalet, ubicat a la regió francesa del Languedoc, i el bordelès Château Palmer. Cellers amb les quals compartim objectius i maneres molt properes de treballar. Trobada de la qual va sortir una Aliança amb el propòsit de compartir els nostres aprenentatges i descobrir així com afavorir la vitalitat de la vinya i combatre la sequera que amenaça les nostres terres des de fa diversos anys.

En un sòl sa pot haver-hi  milers de milions de microorganismes per hectàrea, insectes, aràcnids, cucs, etc. Tenen importants funcions com la formació de conglomerats bacterians que conserven la humitat i alimenten les arrels, la construcció de galeries que contribueixen al drenatge de l’aigua, l’oxigenació de la terra i l’intercanvi de nutrients en les diferents capes, la regeneració d’arrels o la prevenció de l’erosió.

Avui ja treballem i compartim els nostres assajos i experiències prioritzant temes com l’adob o el compost vegetal versus l’animal, l’increment de nitrogen assimilable, la disminució de les dosis de sofre en la lluita contra l’oïdi mitjançant la llet fresca, el reforç de l’ús de plantes com la cua de cavall o l’ortiga per disminuir l’efecte dels cops de calor i de mildium, o la prevenció de l’esca mitjançant una poda de respecte que ajuda a cicatritzar millor la planta, entre altres.

Però el més destacable dels nostres anys treballant en agricultura ecològica i biodinàmica és l’aprenentatge que hem fet en tornar a treballar la terra amb cavalls. Quelcom que no s’ensenya a les universitats, ni als cursos, ni als llibres. Hem après molt més sobre cadascuna de les nostres vinyes, sobre cada sòl, sobre el moment en què es pot entrar a treballar, sobre els temps, sobre la importància del vincle amb l’animal. En resum, creiem que ens ha portat a una altra dimensió de la viticultura.

Vam començar el 2014 i avui seguim aprenent amb la incorporació en aquests sis anys de quatre cavalls a la vinya. Aquests quatre companys de treball són en Chick, un bretó, l’Altaïr, un perxeró, la Divine, de Les Ardennes, i un Corsaire, un traït du Nord. Amb ells i gràcies també a l’incansable esforç i afany del nostre equip, hem fet realitat un somni: treballar amb tracció animal 22 hectàrees dels nostres paratges, on cultivem el raïm per elaborar el III Lustros, Celler Batlle i Enoteca. Un cavall és capaç de treballar fins a set hectàrees durant el cicle vegetatiu quan les peces estan ben engranades. Però són éssers vius i els seus còlics, refredats, anèmies i estats hormonals també els afecten.

Per tancar el cercle de la biodinàmica, on la biodiversitat de l’entorn és un dels majors tresors que es poden assolir, Gramona compta amb una granja al cor de les seves vinyes on conviuen cavalls, ovelles, vaques, gallines, oques, ases, paons reials, i, fins i tot, falcons. D’aquesta manera es poden obtenir els elements necessaris per a l’elaboració dels preparats i el compost, a més de nodrir l’ecosistema de la finca. Aprofitem les sorprenents relacions simbiòtiques entre animals, plantes i vida en el sòl, recuperant el capital natural que es regenera mitjançant els sistemes de policultiu i integrant animals per a reintroduir el CO a l’atmosfera de manera espontània.

Des de l’any 2012 en Gramona comptem amb la inestimable contribució d’un ramat de vaques de l’Albera, procedents dels Pirineus. S’encarreguen de netejar els boscos que envolten les nostres vinyes, aportant vida i equilibri a les nostres terres. Amb la seva presència ens esforcem per aconseguir un dels tres principis bàsics de la biodinàmica: afavorir la interrelació dels regnes mineral, vegetal i animal. Amb la seva bonyiga també fem els preparats biodinàmics 500 i el Maria Thun, que s’empren per a l’activació dels microorganismes de la terra i estimulen el creixement de les arrels principals i de les capil·lars, que al seu torn afavoriran l’absorció de minerals. També reforcen el procés de formació d’humus a la terra

En definitiva, intentem recuperar pràctiques agrícoles que els nostres avis utilitzaven en el seu dia. Un aprenentatge que hem obviat durant anys i que avui tornem a recuperar amb l’objectiu ja no de sostenir el que tenim, sinó de tornar a construir, de regenerar el que hem perdut. Som conscients que és la tasca de la nostra generació, perquè no només la personalitat dels nostres vins, sinó la salut dels nostres sòls, la nostra salut i la salut del nostre planeta depèn d’això.

El millor de tot això és prendre consciència que tenim un camí immens per explorar. A Gramona aquesta manera de treballar i de tractar la terra perquè doni el millor dels seus fruits comença a fer arrels, però som molt conscients que encara hi ha molt per fer. Per això creiem firmament en les aliances, indispensables per aconseguir canvis reals. I compartir allò que un aprèn és la millor manera de seguir creixent.

Jaume Gramona, enòleg i viticultor, fundador d’Aliances per la Terra
Forma part de la cinquena generació de la família Gramona, una família de tradició vitivinícola des de mitjans del segle XIX. Treballador expeditiu i amb un innat caràcter creatiu. Jaume Gramona, investigador insaciable dels secrets del vi, és enòleg i director tècnic del celler familiar. Diplôme Nacional d’Enologia per la Universitat de Dijon (Bourgogne), el 1984. Des del 1989, també és professor associat de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, en matèria de vins escumosos.

Teresa Martínez, responsable de viticultura a Gramona
Treballadora incansable, perseverant i enamorada de la terra i dels animals. Aquesta jove promesa va arribar al Penedès fa 5 anys després de llicenciar-se com a enginyera agrònoma per a posar-se al capdavant del treball al camp a Gramona com a responsable vitivinícola. Durant tots aquests anys s’ha format en agricultura biodinàmica a Espanya, França i Itàlia.

Foto de Jaume Gramona [capçalera] © Toni Galitó

Hits: 90

Aquest article té 1 comentaris

  1. Pingback: Regenerar el sòl és regenerar vida | Gramona

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *