Resiliència

Per Fernando García 

“Capacitat d’adaptació d’un ésser viu enfront d’un agent pertorbador o un estat o situació adversos”.

Si pogués definir en una paraula el món de l’agricultura, i la viticultura en particular, escolliria resiliència. Indubtablement acompanyada de moltes altres: tradició, passió, gaudi, esforç, vida, coneixement, natura, cultura, patrimoni, bellesa, satisfacció…

L’adaptació és una paraula bandera que podria definir el sector, més encara en aquesta situació estranya en la qual vivim.

De vegades, crec que som com la vinya, esculpida a terres ermes, difícils, escarpades, plantada i modelada en el paisatge entre vessants, terrasses o sucalcos, que quan arriba el seu moment, busca a l’esquerda, modela les seves arrels entre les roques, i sobreviu, s’adapta, com amb els tradicionals murgons per reposar ceps improductius.

En el cas que em toca, la garnatxa a Gredos, tan acostumada a patir els sòls pobres i els estius secs i càlids, és una varietat que al final ens brinda elegants fruits.

Vinya a Villanueva de Ávila. Foto: Estanis Núñez

La viticultura també és un reflex dels seus pobles, en els quals, es podia cultivar la vinya, desenvolupant la seva cultura personal: oficis, festes, tradicions i unió entre famílies i veïns per compartir tasques. La majoria d’aquests pobles segueixen sent supervivents, immersos a l’Espanya buida, on la soledat sonora és la rutina. És paradoxal que, sota el confinament total en el qual ens trobem, hi ha poca diferencia entre urbs, el poble o llogaret, només carrers buits, silenci, soledat.
Com per a la seva gent dura, aguerrida, severa, modelada per la terra i el clima.

Casa tradicional al barri de Navahondilla (Ávila). Foto: Fer

I gairebé per osmosi, tota aquella conformació ha entrat dins nostre, projectes nascuts en la crisi econòmica, sense herències, sense capacitat de finançament, remant a contracorrent, amb un objectiu a l’horitzó, guiats per la passió, abduïts per la terra, i com a moltes altres zones, exposats a desventures (gelades, pedregades, sequera, foc…) que et van marcant com cicatrius d’antics mariners i posen a prova cada vegada la resistència del nostre ànim.

Aquesta aclimatació et mimetitza, et força a ser un home orquestra: viticultor, elaborador, administrador, economista, community manager, psicòleg i gairebé vident… Al cap i a la fi, no és l’ADN de l’autònom?

El confinament, parlant de forma completament personal i emocional, sabent que sóc un autèntic privilegiat perquè puc desenvolupar la meva vocació, treballar al camp i al celler, i compartir el meu dia a dia amb persones meravelloses, personalment m’ha fet reaccionar dins d’una contínua teràpia de xoc, d’indagació, de recerca, d’intentar assentar les línies de la coherència personal. Per aquesta raó en lloc de confinament, jo prefereixo nomenar-ho afinament, i ho expressaria com un període per auto polir les asprors, reposar i intentar definir les eines per trobar l’equilibri i l’empatia.

Hem viscut molt ràpidament i inventant coses per avançar, exposat a la immediatesa d’una societat que ens rodeja i ens obliga a estar sempre intentant guanyar temps, com si hi hagués un banc on acumular aquest temps guanyat, però on és aquest temps? Cada vegada volen els anys més de pressa, les veremes i les fires galopen.

Però ara s’ha frenat de cop, i justament per casualitat, en un random musical d’un dia de poda va sonar Simple Man de Lynryd Skynryd… I de cop, van despertar en mi els records dels inicis, l’olor de la vinya manxega a l’estiu mentre aprenia a anar amb bicicleta pels seus camins polsegosos amb el meu pare, la cassola d’arròs amb conill al mig de la vinya, el xivarri continu de remolcs de raïm descarregant a la Cooperativa, el dolç sabor del most del raïm acabat d’esprémer…

I d’aquí, un salt a les nits de recerca obsessiva de la mineralitat i la llum en els vins, com si fos el Sant Greal, moments en els quals ens gastàvem el sol en comprar vins que ens obrissin la ment, com La Lune de Mark Angeli, La Mémé de Gramenon, La Roque de Gauby, Tillets de Roulot, Clos de Bèze de Prieuré Roch

Els primers esborranys de la meva interpretació de la mineralitat i la lluminositat.

Aquests moments venien acompanyats de moltes nits de tertúlia, de rock i de somnis de pedra. Aquells viatges imaginaris es convertiren en realitat, i vam començar la peregrinació a zones vitícoles de França i Itàlia. Un encreuament de fronteres físic i mental.

Finalment no només vam trobar la mineralitat, vam trobar molt més, vam descobrir paisatges, cultures, persones, personalitats i la seva manera d’entendre la vinya, el vi i la vida de molts dels nostres admirats comp@nys.

I vaig entendre que el vi és fill del temps, elegància d’allò pausat, que encara que moltes vegades et sentis conqueridor de l’inútil, veus que en la recerca i aprenentatge continu del concepte del vi (cadascun el seu) hi ha el camí.

Això ens va animar a continuar amb els nostres somnis i anar desenvolupant un projecte de llarg recorregut, amb la vinya com a pilar, en el qual cultivar una il·lusió i un convenciment, viticultura orgànica com a mitjà per reflectir el gran potencial de les vinyes funàmbules de Gredos.

Lluminositat en una fulla de garnatxa. Foto: Estanis Núñez

I aquí estem ara, capejant un altre nou temporal, fixant-nos metes possibles, dins d’allò que alguns anomenen la nova fil·loxera (encara no sabria definir la gravetat de l’assumpte).

Una cosa és certa, Tots sortirem, però sortirem diferents, en un nou ordre mundial en el qual cadascun escollirà el seu model de supervivència (créixer, decréixer, continuar, mutar…)

Tornarem a la vida!, com deia PINK FLOYD a Coming back to life
While the seeds of life and the seeds of change were planted

Aquestes llavors porten temps sembrades, és el gran moment de la viticultura a Espanya, on s’han posat en valor moltíssimes zones de la nostra geografia, liderades per m@lts elaborad@rs amb un gran talent com ambaixad@rs del terrer que aposten per les vinyes velles, les varietats locals i els diferents tipus de sòls. És una generació que mira més cap a les arrels que a les botes, sense descuidar la venda.

Això no s’aturarà, com la gastronomia, que tornarà demostrant la seva vàlua, el seu coneixement i el seu saber fer.

Ara toca que vingui una bona ratxa, i si no arriba, ens adaptarem!

Quines ganes d’omplir els bars, restaurants i tavernes, de bullici, riures i abraçades….!

Fernando (Fer) García
Soci de Comando G amb en Dani Landi, un projecte que van començar el 2008.
Les seves primeres passes en el món del vi foren com a venedor a Lavinia Madrid. D’aquell període destaca l’aproximació al vi des del consum, el gaudi de descobrir, que el motivà a seguir un anhel intern, a treballar la vinya i elaborar vi. Va tenir l’oportunitat de treballar per la Compañía de Vinos Telmo Rodríguez, on va poder aprendre i assentar les bases del coneixement, i descobrir el caràcter d’Espanya, la rusticitat, el secà, la vinya adaptada a patir, la seva gent.
Després va sorgir l’oportunitat d’iniciar i modelar un projecte des de zero, Bodega Marañones a Gredos, on poder plasmar les idees. I així sorgí l’oportunitat de tornar a casa i on va néixer Comando G.

Hits: 59

Aquest article té 1 comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *