Rioja Oriental 2019 per Álvaro Palacios

Severitat que forja un caràcter

Les condicions extremes marquen el pas d’una anyada difícil que els nostres ceps han sabut superar.

Portem temps comentant a les nostres notes d’anyades la tendència del clima a extremar-se. Des del 2013 hem subratllat les exigents condicions que la calor i la sequera estan imposant sobre les vinyes de la Península Ibèrica. Amb el parèntesis moderat i plujós del 2018, els últims anys han estat rotunds, durs, inexorables. Al mateix temps, ens han donat, com una paradoxa cridanera, el do d’uns vins pletòrics d’expressió i vitalitat.

Què explica el temperament de vida i encant que batega a les nostres vinyes? És la intrigant afinitat de les vinyes amb el seu entorn, aconseguida amb el temps i el treball d’una viticultura que segueixen el corpus de les antigues pràctiques.

Només així podem afrontar l’aridesa i les altes temperatures que s’han abatut sobre la Rioja Oriental, i en general, sobre tota la Depressió de l’Ebre. A La Montesa i a Valmira les precipitacions globals es van quedar una mica per sota dels 360 litres, quantitat escassa que il·lustra una severitat acusada. Més encara, si tenim en compte que bona part va caure al principi de tot, a l’octubre del 2018, només acabada l’anterior collita.

L’hivern va transcórrer sec, sense pal·liatius. I amb pics tèrmics insòlits, de més de 20 graus a ple mes de febrer. Des que tenim dades no s’havia registrat un febrer tan càlid. A l’abril i al maig van tornar les pluges, amb alguns aiguats típicament mediterranis que van inflar les mesures pluviomètriques.

Només començar l’estiu vam viure un fenomen fora del comú: una onada tòrrida que entre el 28 i el 30 de juny va trencar totes les expectatives amb els seus més de 40 graus i les seves nits de calor insofrible , fins i tot als vessants de la muntanya.

Sota circumstàncies tan excessives, els ceps van patir com mai. I van resistir també com mai. És aquella capacitat comentada, que sorgeix de l’harmonia amb el medi i del coneixement vitícola ancestral. Una lliçó d’adaptació, lluita i vida a la falda del Monte Yerga.

L’estiu va transcórrer calorós, però amb temperatures nocturnes, per fi, més normals. Vam tenir algun ensurt meteorològic, com la gran pedregada del dia 9 de juliol. Les plantes van progressar amb una espècie de timidesa intuïtiva. Hem comentat sovint que semblaven haver quedat espantades davant la virulència de les temperatures de l’inici d’estiu. Com a defensa, van generar una cautela que les va preparar per recórrer el cicle amb energia sòbria i mesurada.

La recta final es va desenvolupar envoltada de benestar i salut. Ens vam disposar a una verema excepcionalment primerenca, que vam portar a terme sota unes condicions ideals. El raïm va assolir una maduració fenòlica equilibrada, completa, generalitzada, pel que vam poder recol·lectar-la de forma progressiva, pautada segons el nivell d’acidesa i sucres de cada vinya.

Mesurats i frugals raïms per un vi de vehement estructura

Les garnatxes de Yerga han viscut l’any més exigent i l’han superat amb admirable lucidesa. La fruita d’ànim frugal, de la seva mesura sabia, és un vi que ja comença a impressionar per la seva estructura i la seva acidesa fora del comú. Raïms petits, concentració protectora i l’hermetisme d’un cicle difícil resulten en un impuls de sabor que no podem preveure. Quin misteri i, al mateix temps, quina claredat.

Dades rellevants

Precipitació anual: 356,6 litres.
Temperatura mitjana: 14,19 ºC.
Humitat mitjana: 62,51 %
Hores de sol: 4.454 hores.

Brostada: a partir del 23 de març a La Montesa i 1 d’abril a Valmira.
Floració: a partir del 7 de juny a La Montesa i 12 de juny a Valmira.
Verol: a partir del 2 d’agost a La Montesa i 8 d’agost a Valmira.

Dates de verema:
Plácet: 16 i 17 de setembre.
La Montesa: del 17 de setembre al 8 d’octubre.
Propiedad: del 28 de setembre al 3 d’octubre.
Quiñón de Valmira: 4 d’octubre.

Hits: 70

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *