Roussillon 2014 per Hervé Bizeul

Una anyada combativa, de vins potents, rodons i sedosos…

Explicar el 2014 és com narrar una campanya napoleònica. Una campanya victoriosa, afortunadament. Però va haver-hi tantes i tantes peripècies que em temo que escriure-ho no serà suficient. Permeteu-me que ho intenti.

Primer arribà la primavera, freda, tardana i plujosa. Boniques aparicions dels raïms i sòls ben hidratats, per tant, bons paràmetres per a començar. Després va arribar la floració, ràpida, homogènia, excepcional per a les garnatxes, tant blanques, grises o negres. Finalment, aparegué l’estiu, càlid però sense més, amb vent gairebé permanent que va pertorbar la vida del celler, fins el punt que alguns només van poder anar-se’n de vacances durant uns dies. Haguéssim dit que un Déu bromista, estil Loki, estava prenent el control durant l’any, fent que només poguéssim passar el sofre en pols en plena nit o durant la nit del dissabte al diumenge, posant així a prova la nostra resistència i el rendiment dels equips.

I, per descomptat, va arribar la tardor, lenta, tan lenta, llarga, tan llarga, sota un clima agradable, però fresc, sense un dia de vent quelcom que, aquí, no recordàvem a la nostra memòria centenària, les maduracions semblaven avançar alentides, cada dia era similar a l’anterior. Crec que mai he passat tant de temps recorrent les parcel·les, tastant i tornant a tastar, tractant de trobar aquell moment únic quan les pells del raïm es deixen emportar, s’abandona, deixant colors i tanins, disponibles per a fondre’s en el most.

La nostra tradicional feina de toilettage avant vendanges (neteja de les vinyes retirant els raïms que no han madurat suficient, o fulles seques indesitjables, abans de veremar) va fregar enguany la perfecció. Al voltant del 20 de setembre, havíem aconseguit recol·lectar les varietats blanques en perfectes condicions, després d’una desena de dies de verema, al matí, amb raïm ben fresc, preparat per a llargs premsats, gotims sencers. Tots els raïms destinats als nostres vins fruita ja s’estaven vinificant, el celler estava ple i teníem dies per davant per a esperar els raïm dels nostres grans sòls calcaris. Recordo precisament els passeigs, no hi ha una altra paraula, per les vinyes, admirant el resultat de la feina dels nostres equips que havien revisat fins a cinc vegades algunes de les parcel·les, agafant un gotim aquí, recol·locant un gotim enredat, alleugerant una branca, descartant de la punta de la podadora una baia que no era perfecta, arrencant una fulla o dues per a posar un gotim al sol. Comptava els dies que ens separaven d’una anyada de llegenda, buscant l’equilibri ideal entre potència, fruita i frescor.

Clos des Fees_Vila Viniteca_Avanzadas 2014

Hervé Bizeul de Le Clos des Fées

I va arribar llavors la Drosophila Suzuki… En qüestió de dies, generació rere generació, el devastador insecte japonès començà a envair totes les vinyes de la regió. S’escoltà per tot arreu “A veremar!”. Però enguany han estat pocs els que han confessat que la finalització de les veremes no va ser una decisió humana sinó la d’un minúscul insecte amb un rostre, dentat, que permet picar fins i tot els raïms sans. Afortunadament, només ens faltava una desena d’hectàrees per veremar i vaig decidir desplaçar a tots els recol·lectors d’olives cap a les vinyes. Un equip d’una trentena de persones es va posar a seleccionar el raïm, fent caure dels gotims tot allò que estigués fet malbé. Després una dotzena de recol·lectors i portadors van tallar el que quedava. Per sort, les garnatxes eren abundants, però malgrat això, la collita va ser petit per als vins de guarda.

Després d’haver conversat llargament amb amics viticultors (totes les regions es van veure afectades, unes més que altres), enguany hi ha dos tipus de viticultors: els que han mirat la veritat a la cara i els que no… I entre els que han preferit la lucidesa, hi ha encara dues categories: els que tenien els mitjans humans i materials per afrontar-la i aquells que no els tenien. Nosaltres teníem els mitjans gràcies a vosaltres i, fins i tot, si hagués preferit que el final de la verema fos més tranquil i menys costós, he de reconèixer que la lluita va tenir el seu encant, una victòria que deixava un millor sabor de boca…

Els vins són magnífics
Més garnatxa i syrah, per suposat, que monastrell i carinyena, més tardans, són sedosos i rics, plens i estructurats. Una mica menys rics en alcohol. Els he tastat de nou, abans del seu transvasament a bótes, amb en Quim Vila, el nostre importador per a Espanya, un dels tastadors més exigents que conec. El Vieilles Vignes està complet, mostra una explosió de fruita i de tanins de competició, rodons i ferms. El Clos des Fées està ric, encara sense la influència de la fusta, articulat al voltant de tanins vibrants, que hauran de ser domats per una criança, sens dubte, una mica més llarga i una guarda més important al celler. Avui veiem clarament que és una anyada armada per vint anys i no per a deu, la calcària mostra la seva exigència. Presenciem una plenitud i una cremositat úniques, amb un toc a la boca sedós que el fa bevible des d’ara. No m’agrada fer el discurs de la Petite Sibérie, aquest vi parla per si mateix, vinculant una fnesa de taní excepcional a una textura commovedora, i el conjunt coronat amb una fruita intacta, rica i fresca. Molts de vosaltres l’heu tastat, a casa, al celler o a esdeveniments. Sabeu del que parlo.

Consulta els vins a l’avançada de Le Clos de Fées aquí.

Hits: 15

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *