Sierra de Gredos 2015 per Daniel Gómez Jiménez-Landi

Les últimes anyades a la Sierra de Gredos

Des que vam començar a fer vins a Gredos hem observat una curiosa alternança en el caràcter de les successives anyades. Un estrany “ordre natural” que s’ha repetit cada tres anys. D’aquesta manera, podríem parlar d’anyades d’intensa calor, com ho varen ser 2003, 2006, 2009, 2012 i 2015, seguides sempre d’anyades fresques, 2004, 2007, 2010 i 2013 en les que el cicle es retarda, hi ha abundants precipitacions i temperatures moderades. Són vins, en aquests casos, amb acideses més presents i major potencial de guarda. Per a nosaltres aquestes són les grans anyades, després de les quals sempre han vingut anys més heterogenis com 2005, 2008, 2011 i 2014.

A més de la subjectiva interpretació o valoració dels vins resultants, hi ha dades objectives de precipitacions, temperatures mitjanes, pH i acidesa total en els vins, entre d’altres, que avalen aquesta interpretació que no deixa de ser personal i que, per descomptat, no pretenen ser cap dogma de fe. Estem segurs de que pot haver-hi altres opinions i per suposat que arribarà el dia en que aquest ritme es trenqui. No obstant, fins ara, aquesta estranya successió en triennis explica el caràcter dels nostres vins. I segons això, el 2016 li tocaria ser una gran anyada, amb el cicle retardat i una primavera molt plujosa. Doncs bé, ara per ara, tot sembla indicar que així serà. Creuem els dits, encara queda molt.

Comando-G_baixa-(1)

2015: un any càlid amb un setembre perfecte

Segons els arxius de l’AEMET, el 2015 ha estat l’any més calorós a la Península Ibèrica des de que hi ha registres. Aquest podria ser un bon resum del que va passar en un anyada que va començar amb un hivern i una primavera de temperatures i precipitacions mitjanes. La calor va arribar a finals del mes d’abril. Maig i juny foren uns mesos de foc, on les temperatures foren inusualment altes i on amb prou feines hi hagueren precipitacions. Efectes  del “Niño”?

Un any d’excelsa sanitat i generositat en la producció que, de manera natural, ha ajudat a equilibrar la maduració amb la saviesa que només posseeixen les vinyes velles.

Al juliol va continuar la incessant calor provocant que alguns decidissin veremar l’albillo els darrers dies del mes. Durant el mes d’agost tampoc hi va haver treva, les fulles dels roures es tornaven marrons i les tardes es tornaven plomisses. L’espera cada vegada es feia més difícil. La verema era un fet per a molts cellers de la zona. Mai havíem vist una verema tant precoç. Avançava i avançava i nosaltres seguíem esperant. Ens entraren els dubtes. Després de dies eterns de degustació de raïms seguíem decidint esperar. Faltava alguna cosa. I per fi van aparèixer les esperades pluges just a principis de setembre. Les gotes queien sobre la polsegosa terra esquerdada en els últims mesos a causa del sol justicier. Al mateix temps, les temperatures van baixar durant les fresques nits i van permetre que la terra s’espongés, que les fulles agafessin un nou verd i que a nosaltres se’ns il·luminés l’ànima i s’apagués l’angoixa de l’espera. Beneït setembre que ens portà pluges tranquil·les cada cinc o sis dies afavorint que la maduració sàpida s’emmotllés a la maduració alcohòlica i fenòlica. L’espera va tenir la seva valuosa recompensa.

Per norma general, aquests són anys on les diferències entre valls i pobles es redueixen. Les veremes s’ajuntaven. Aquest ha estat el nostre diari de veremes: El Reventón 9/9; Cantos del Diablo 8/9 i 13/9; Las Iruelas 10/9; Las Umbrías 11/9; Rey Moro 23/9; El Tamboril 25/9; i finalment Rumbo al Norte 3/10. S’observarà un avançament de dues setmanes i de quasi un mes en algunes d’elles si comparem aquestes dates de verema amb les d’altres anys. Malgrat això cada vinya guarda la seva identitat i expressa el seu caràcter i història. La distància en el temps ha estat menor però no així la distancia entre l’ànima de cada vinya i el paratge. La subtil i etèria Umbrías no té res a veure amb la complexitat d’El Reventón tot i que es van veremar el mateix dia. Tan a prop i tan lluny. Una vegada més les nostres vinyes ens han donat una lliçó d’adaptació, de bondat i bellesa. Són en aquests anys extrems quan les millors vinyes parlen alt i clar. La identitat està al sòl.

D’aquesta anyada podríem destacar especialment els vins provinents de les zones més fredes. Aquells el passat dels quals fou una glacera i on les condicions benignes del mes de setembre van tenir més efecte. Rey Moro i Rumbo al Norte mantenen el seu caràcter extrem, fred i delicat, així com també afilat i nerviós. Luxúria d’elèctrica acidesa que es valora més que mai.

Ha estat un any on hem tingut molt present el canvi climàtic i el que els depararà a les nostres vinyes en un futur. Un any en el que hem projectat les nostres futures plantacions. Una anyada intensa que ens ha suposat un enorme repte i una profunda reflexió que eixampla el nostre aprenentatge. Cada any avancem en la interpretació que fem de les nostres vinyes. Treballem amb un fort convenciment que els grans vins no s’elaboren, es cultiven.

Els vins que us presentem són les gotes extretes del minuciós treball a les nostres vinyes i d’un duríssim procés de selecció, gra a gra, que ens ha portat a assolir resultats inimaginables. Any de viticultors.

Més que mai, seguim emocionats amb Gredos i amb el nostre treball. Continuem assedegats i en evolució.

Comando-G_baixa

Descobreix tots els seus vins del 2015 aquí : Daniel LandiComando G i Uvas Felices

Hits: 11

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *