Per Marco Simonit i Pierpaolo Sirch

Ho sabem tot sobre la vida dels sòls i sobre quin tipus de sòl prefereix desenvolupar-se el cep, sobre el clima i el canvi climàtic, sobre la gestió de la fertilització i els tractaments fitosanitaris… però, quant sabem realment sobre la salut de les vinyes? No seria el moment de deixar d’arrencar ceps que ni tan sols són “majors d’edat” i de repensar-se la poda correcta pel seu benestar? I si estan malalts, per què no curar-los? Semblen preguntes banals, i no són molts (o al menys no eren) qui se les fan, al món de la viticultura. Nosaltres ja ens ho vam qüestionar fa trenta anys, i sobretot ens vam preguntar: quins vins tindríem a la copa si tinguéssim plantes sanes? I sí, perquè al final tot torna a la copa, a aquell vi que a cada productor li agradaria que fos el millor del món. I la longevitat i salubritat de la vinya, als que ens hi dediquem amb afany i tenacitat des de fa trenta anys al costat del nostre equip de VINE MASTER PRUNER, és la base de la qualitat i el reconeixement d’un vi. És per això que hem observat i experimentat, fins i tot seguint unes maneres inusuals, i hem desenvolupat un mètode de poda ramificada, que es pot adaptar a totes les maneres de cultiu del cep i redueix l’impacte devastador que tenen els talls incorrectes al sistema limfàtic de la planta. Perquè estem convençuts que el primer que hem de fer és prevenir. I per les vinyes ja irremeiablement afectades per la malaltia de l’esca? Es pot fer alguna cosa, i la nostra proposta és la cirurgia, que permet curar-les sense arrencar-les.

Per què les vinyes velles són les més sanes?

Tot va començar fa uns trenta anys, quan a partir de l’observació i l’estudi de vinyes antigues de tota Europa, de les quals en tenim diferents exemples a Espanya, ens preguntàvem per què les vinyes modernes van ser arrencades després d’uns vint anys com a conseqüència al descens de la producció, el nombre de plantes amb símptomes de malalties del tronc i faltes, mentre que les vinyes de 60-80-100 anys encara existien i estaven sanes.

Vam començar a estudiar les vinyes, observant en primer lloc l’aspecte i l’estructura de la planta. Havíem vist com cada any l’home, treballant les plantes amb podes per mantenir-les dins dels espais definits per la viticultura moderna (l’alçada del filferro, la distància entre les plantes, la distància entre les files i la superfície de la canòpia), en alguns casos van provocar mutilacions reals, les empremtes -o talls- de les quals eren i són clarament visibles a l’estructura de la planta.

El què vam descobrir en disseccionar els ceps

D’aquí la intuïció de disseccionar algunes plantes, per intentar comprendre què passava al seu interior. Immediatament, ens vam adonar de com la poda, que és i segueix sent un acte tècnic mutilador per a la planta, provoca conseqüències dins de la mateixa. El cep, en no disposar d’un sistema eficaç de tancament de ferides, funciona de forma diferent a les plantes arbòries. Cada vegada que es produeix una ferida, ja sigui per poda o d’altres processos mecànics, reacciona de forma natural tancant els vasos limfàtics que porten la limfa a la porció de fusta extreta. Fent això es creen porcions de fusta seca o morta a dins la planta, que hem definit com a “cons de dessecació”. Els cons de dessecació creats amb la poda redueixen la quantitat de fusta viva, importantíssima per a la planta, perquè constitueix el magatzem de les substàncies de reserva que utilitza en el moment de brostar. També vam veure com la mida dels cons de dessecació es relacionava amb la mida del tall. Un tall fet a una fusta d’un o dos anys produeix un con de dessecació més petit i menys profund, en comparació amb un tall en una fusta més vella. La contínua execució dels talls de poda, i la conseqüent dessecació dels cons al llarg dels anys, augmenta la quantitat de fusta morta (fusta més fosca) a l’interior, reduint la quantitat de fusta viva (fusta més clara). També hem observat com els cons de dessecació, provocats pels talls tancats i creuats a l’estructura perenne de la planta, redueixen el nombre i eficiència dels vasos limfàtics presents dins de la fusta viva, obstaculitzant la circulació del flux limfàtic intern, tant cap a les fulles com cap a les arrels. Pot arribar, als casos més extrems, a provocar la mort de la planta, especialment durant el període estival: període en què la circulació interna de la planta es veu severament posada a prova per l’elevada demanda / pèrdua d’aigua de la paret foliar.

Les ferides de la poda promouen la malaltia de l’esca

Ens vam adonar de la correlació entre les malalties del tronc, en particular la malaltia d’esca del cep, i les ferides de poda per on entraven les malalties i començava el deteriorament de l’estructura interna de la planta. Aquest deteriorament, causat a la fusta seca per les malalties de la fusta, és menys freqüent en vinyes velles, on les plantes tenen una seqüència d’estructures, és a dir, un tronc del qual es ramifiquen braços com les branques dels arbres.

Així ho ha confirmat la investigació que hem realitzat als darrers anys en col·laboració amb la Universitat de Bordeaux.

El cep és una liana

Així que tot va començar per nosaltres amb l’estudi i l’observació tant de les vinyes més antigues d’Europa com de la naturalesa de la planta.

La vinya no és un arbre, és una liana. La seva naturalesa la porta a créixer en l’espai, arrossegant-se a nivell del terra i després grimpant als arbres per assolir la llum. A la naturalesa, per tant, la planta no te cables ni altres restriccions i pot créixer en llibertat.

Al llarg dels segles, l’home ha adoptat diferents tècniques per a domesticar el cep. El primer va ser copiar el que passava a la natura: es va cultivar la vinya al llarg del tronc d’un arbre, que es va utilitzar com a suport viu. Més tard es van trobar altres solucions (en vas, pèrgola, tendó, etc.), sempre respectant la seva aptitud natural per a ramificar-se i créixer en l’espai.

A les darreres dècades, gràcies a la innovació tecnològica i a l’arribada dels vehicles agrícoles, la viticultura s’ha redefinit a partir d’una idea geomètrica per a facilitar el treball mecànic i també per a innovar enològicament parlant . A partir d’aquest moment, l’home va començar a imposar límits estrictes al cep mitjançant podes mutilants. Tot això ha afavorit i accelerat la decadència de les vinyes modernes i l’augment de la incidència de malalties del tronc, com l’esca, una de les més esteses al món, contra la qual, i malgrat les moltes investigacions al respecte, no s’ha trobat encara cap producte eficaç.

El mètode SIMONIT & SIRCH per a la salut de la vinya

Vam creure que el primer que calia fer era precisament la prevenció i que la prevenció havia de passar necessàriament per un replantejament de la poda, perquè fos més respectuosa amb la fisiologia de la planta. Per a això vam codificar el nostre mètode de poda SIMONIT & SIRCH, darrere del qual ha existit i segueix existint una aposta constant per la investigació i l’aplicació pràctica a la vinya.

En resum, el Mètode SIMONIT & SIRCH es basa en 4 principis simples però importants, que es poden adaptar a qualsevol varietat, clima i tipus de formació: permetre que la planta es ramifiqui amb l’edat, que ocupi espai amb el tronc i les branques; garantir la continuïtat del flux limfàtic; fer petits talls a la fusta jove, no gaire invasius; utilitzar, quan sigui necessari, la tècnica del “respecte a la fusta” per eliminar la deshidratació del flux principal de saba.

Amb la gran experiència i el coneixement que hem adquirit a Itàlia i amb la consciència que cada regió vitivinícola del món té unes peculiaritats específiques, ens hem llançat més enllà de les fronteres i estem orgullosos que el nostre mètode hagi despertat l’interès de moltes empreses importants a països tant dins com fora d’Europa (incloent Château d’Yquem, Château Latour, Moët & Chandon, Louis Roederer, Château Montelena, Alma Carraovejas, Marqués de Riscal), que ens van contractar com a consultors i per a formar al seu personal.

Les dades parlen

Després d’anys aplicant el Mètode SIMONIT & SIRCH arreu del món, i l’ús d‘experiments i comparacions realitzades al nostre Campus Mario Schiopetto a Capriva del Friuli, Itàlia, hem descobert que les plantes mantenen i recuperen homogeneïtat i vigor amb efectes positius també sobre la quantitat i qualitat del raïm.

Hem comparat les vinyes podades amb la poda geomètrica, actualment utilitzada, i les vinyes podades amb el Mètode SIMONIT & SIRCH.

Hem observat com l’aplicació d’una poda dinàmica i fisiològica de la planta afavoreix un augment de fusta viva al llarg dels anys, amb el consegüent sistema limfàtic intacte i eficient, que permet que la planta tingui una perspectiva de vida més llarga que una podada de manera rígida i geomètrica, reduint el nombre de plantes afectades per malalties al tronc i mantenint una homogeneïtat vegetatiu-productiva al llarg dels anys. Això permet que les plantes envelleixin de la millor manera possible, esprement al màxim el seu terroir.

% Plantes amb símptomes d’esca

Al principi, el costum era eliminar les plantes simptomàtiques. El 2007 es va iniciar la conversió amb el mètode de poda SIMONIT & SIRCH. La quantitat de vinyes reemplaçades comença en un 4,3% el 2007 i arriba a un 0,8% el 2015.

No els clàssics consultors sinó veritables Vine Master Pruner

La biodiversitat i la sostenibilitat són dos valors clau, imprescindibles actualment per a qualsevol activitat i projecte, fins i tot en el sector vitivinícola. El nostre afany és abans de res salvaguardar el gran patrimoni de varietats autòctones i consolidar el coneixement del podador, protegint així també el paisatge agrícola que caracteritza les diferents zones vitivinícoles d’Espanya.

Però res canvia si no s’explica i es posa en pràctica una bona poda.

Per tenir èxit, l’aplicació del Mètode SIMONIT & SIRCH a una vinya requereix la formació i l’assessorament dels implicats a la poda i la gestió IT de les vinyes. El curs de formació es realitza sempre a la mida de les empreses, adaptant els principis a les situacions presents a cada vinya. El curs de formació amb les podadores es realitza al costat d’un tècnic de SIMONIT & SIRCH, que els hi acompanya i comparteix amb ells el saber fer i l’experiència, ajudant-los a guanyar confiança i autonomia al treball. Cada vegada estem més convençuts que no hi ha un podador bo o dolent sinó entrenat i no entrenat.

Espanya a la vinya

Com fem arreu del món, també a Espanya, el nostre negoci és buscar exemples virtuosos de la viticultura tradicional, on Espanya és molt rica. Des de fa diversos anys treballem a Espanya per a la recuperació i restauració de vinyes velles, on hi ha una llarga tradició de poda curta (vinya en vas en particular). Aquí també, com en la resta del món, als últims anys s’ha seguit un concepte geomètric del cep (cordone speronato), amb les conseqüències que hem explicat anteriorment. No obstant això, hi ha un retorn molt fort a la viticultura per part dels joves, que té l’exigència d’un ensenyament correcte per projectar el seu negoci cap al futur, portant a terme de forma més preparada professionalment i respectuosa amb el medi ambient.

Cirurgia contra l’esca

Lamentablement, quan les plantes mostren símptomes d’esca crònica o fins i tot apoplexia, estan destinades a ser arrencades. Per això vam decidir contrastar aquestes pràctiques amb una intervenció quirúrgica i, després de molts estudis i experiments, hem desenvolupat la cirurgia de Simonit & Sirch, que permet salvar les vinyes sense arrencar-les.

És una tècnica que vam experimentar primer a França i després a Itàlia i que consisteix en eliminar la podridura de la fusta que es forma sota de les ferides provocades per una poda incorrecte, precisament aquelles per les quals els fongs penetren i ataquen la fusta, arribant a comprometre la integritat de sistema limfàtic de la vinya.

El 90% de les plantes operades tornen a ser plenament productives

Les primeres proves van començar a Château Reynon, el 2011, amb l’impuls de Denis Dubourdieu, exdirector de l’ISVV Institut des Sciences de la Vigne et du Vin de la Universitat de Bordeaux, mort prematurament. Va ser el mateix Dubourdieu qui ens va trucar per afrontar el que ell mateix considerava un cas de pandèmia a Bordeaux, que afectava principalment a varietats com la Cabernet Sauvignon i la Sauvignon Blanc. El 2001, a França el arsenit de sodi havia abandonat l’escenari, l’únic tractament químic que havia mostrat un efecte positiu a la limitació dels símptomes de la malaltia de l’esca, però també extremadament tòxic i prohibit a Itàlia des de 1977. D’aquí el consegüent ressorgiment de la malaltia durant els següents anys i la trucada de Dubourdieu per buscar una solució immediata i pràctica. Vam començar a estudiar els sistemes de poda de Bordeaux i els mètodes de cura i neteja de les plantes infectades a Sancerre sobre la Sauvignon Blanc, una varietat particularment sensible a les malalties de la fusta. Després vam fer una recerca bibliogràfica, descobrint que la cirurgia no és nova, sinó que va ser descrita per Ravaz i Lafon com una pràctica coneguda des de l’antiguitat per eliminar la fusta podrida per l’esca, i utilitzada finalment per Poussard al segle XIX, tallant la fusta deteriorada per l’acció dels fongs, amb resultats molt encoratjadors al 90-95% dels ceps. Per tant, la nostra no és una tècnica nova, sinó la recuperació d’una pràctica antiga, actualitzada i implementada amb eines modernes.

Mitjançant motoserres es neteja el tronc eliminant les afectacions provocades per l’esca, conservant els costats d’aquest per la continuïtat limfàtica, salvant així la planta i la seva producció.

Fins ara, hem experimentat amb la dendrocirurgia de la vinya a més de 10.000 plantes de diferents varietats (Cabernet Sauvignon, Sauvignon Blanc, Chardonnay, Pinot Noir, Cabernet Franc) a diferents regions vitivinícoles (Collio, Isonzo, Franciacorta, Bolgheri, Champagne, Bourgogne i Bordeaux), amb el 90% de les plantes tractades tornant a ser productives i asimptomàtiques.

 Marco Simonit – Pierpaolo Sirch
SIMONIT & SIRCH són coneguts com els VINE MASTER PRUNERS i el seu assessorament és sol·licitat pels cellers més importants de tot el món. L’equip, fundat pels italians Marc Simonit i Pierpaolo Sirch, es dedica a la recuperació de la professió de la poda a través de la formació i la tutoria i actualment és l’únic grup estructurat i acreditat internacionalment per a la consultoria i la formació al cultiu de la vinya. Ensenya el mètode de poda SIMONIT & SIRCH, que es trasllada als podadors mitjançant un procés d’ensenyament precís i rigorós. És un mètode de poda ramificada, que es pot adaptar a totes les formes de cultiu de la vinya i redueix l’impacte devastador que tenen els talls incorrectes al sistema limfàtic de la planta. L’equip de SIMONIT & SIRCH treballa als districtes vitivinícoles més importants del món. Està present a 12 països d’Europa, els Estats Units, Argentina, Xile, Sud-àfrica, Austràlia, on presta els seus serveis a 150 empreses i ha establert col·laboracions científiques amb importants centres de recerca i universitats. Ha format a més de 10.000 treballadors qualificats. El 2009 va crear l’Escola Italiana de Poda de Vinya, que avui compta amb una vintena d’ubicacions a les principals zones vitivinícoles italianes amb un total de més de 5.000 socis. El 2016 va promoure el DUTE- Diplôme Universitaire de Taille et Épamprage (primer títol universitari en poda del món) a Bordeaux, en col·laboració amb l’Institut des Sciences de la Vigne et du Vin. Marco Simonit ha publicat dos Manuals de Poda de la Vinya, dedicats al cordone speronato i al guyot. La versió francesa d’aquest últim, “Guide pratique de la taille Guyot – Prévenir les maladies du bois”, va guanyar el Premi Internacional OIV 2018 a la secció de Viticultura el 2018.

Hits: 218