Lee Miller: Creació i Gastronomia – Surrealisme a la Cuina

Lee Miller: Creació i Gastronomia – Surrealisme a la Cuina

Per Rosa Mayordomo   Elisabeth Miller, Lee Miller, va néixer a Poughkeepsie, Nova York, el 1907. Dona de gran bellesa va ser descoberta i introduïda al món de la moda per Condé Montrose Nast, editor, empresari i magnat de negocis –propietari de Vogue, Vanity Fair i The New Yorker, entre altres–, que la va salvar de ser atropellada per un cotxe a la ciutat de Nova York. Lee va aparèixer a la portada de Vogue a l’exemplar de març del 1927 representant els valors estètics del moment, amb el vernís de l’exquisida educació de…Llegir més
Vi i gastronomia a l’univers dalinià

Vi i gastronomia a l’univers dalinià

Per Bruno Tannino El 1973, Dalí porta dècades a la cimera d’una fama que transcendeix l’elitista i endogàmic món de l’art: ha dissenyat joies, vestits i fins i tot decorats per a produccions de Hollywood; apareix amb freqüència a la televisió –incloent campanyes publicitàries– i a happenings i performances que ell mateix crea per a satisfacció del seu barroc sentit de l’humor (i per a escàndol de ments estretes). És un personatge públic en tota regla que s’instal·la en l'imaginari popular com a imatge arquetípica de l’artista genial, excèntric i transgressor. Publica llavors…Llegir més
Recordant el 2018. Les millors ampolles i els millors moments (i III)

Recordant el 2018. Les millors ampolles i els millors moments (i III)

Algunes de les ampolles que més ens van impressionar el 2018. Unes per la seva grandesa indiscutible i altres perquè estaven en un moment esplèndid. I també grans moments amb el vi com a protagonista. Esdeveniments, tastos i grans ampolles compartides. Priorat Álvaro Palacios L’Ermita 2006 Álvaro Palacios L’Ermita 2008 Álvaro Palacios L’Ermita 2009 Álvaro Palacios L’Ermita 2010 Álvaro Palacios Les Aubaguetes 2015 Álvaro Palacios Dofí 2008 (3/8) Clos Mogador 2012 Mas Alta La Solana Alta 2016 Mas Doix 1902 Carinyena Centenària 2015 La Conreria d’Scala Dei Les Brugueres 2011 Clos Erasmus 2001…Llegir més
Menjar… Un acte senzill?

Menjar… Un acte senzill?

Per Bernard Benbassat Tan bàsic... i tan complex, actualment. Si considero la funció primària de menjar, la resumeixo en una ingesta de nutrients presents en allò que és comestible i allò que és bevible, en la gairebé totalitat del meu planeta, sovint amb varietat i abundància. A l'entorn on he nascut i crescut, el fet de menjar ocupava un gran espai tot i la molt precària situació econòmica-social de la meva família. Puc afirmar que a les seves miserables maletes camí a Europa, portaven una consciència força desenvolupada de l'íntima relació entre el menjar…Llegir més
The World’s 50 Best Restaurants: homes blancs, rics i amb esmòquing

The World’s 50 Best Restaurants: homes blancs, rics i amb esmòquing

Per Pau Arenós El palau Euskalduna, a Bilbao, era el més semblant a la cuina d’un restaurant: alta temperatura i luxoses costelles vestides d’esmòquing. Era la festa de The World’s 50 Best Restaurants i qui havia anat a les representacions a Londres en els anys fundacionals, on es va forjar el mite, se sorprenia del gegantisme i desproporció a les quals s’havia arribat. Més gent, més espai, més música molesta, més gintònics, més selfies, més talons, més corbatins i més sponsors àvids de reconeixement. A excepció dels cuiners del top 10, la resta…Llegir més
Gastronomia online.  El festí de la confusió (i la ignorància)

Gastronomia online.
El festí de la confusió (i la ignorància)

Per Xavier Agulló Molts ja ho dèiem. Ho vam advertir en veu alta fa anys, quan la bombolla de la gastronomia a Internet i les xarxes començava a inflar-se de tota mena de fauna (i flora) buscant fortuna a la terra promesa de l’“estómac agraït”. I infausts profetes vam ser... Sí. Avui, camí cap al caos informatiu total, estem tots inevitablement a la gran taula imperial de la confusió, atenent el vergonyant menú-degustació de la ignorància i fins i tot de la maldat. Perquè, més enllà d’aquesta litúrgia “paraperiodística” en línia addicta al…Llegir més
Bocuse

Bocuse

Per Fermí Puig La mort de Paul Bocuse té per tota una generació de cuiners com la meva, una significació molt especial. La gegantina dimensió del personatge, però, la importància de la seva obra culinària i l'abast de la seva figura pública, transcendeix de molt la influència que hagi pogut tenir en un nombre determinat de col·legues d'ofici. Una transcendència, per cert, que els joves que avui dia comencen a fer les primeres passes en el món de la cuina convindria que coneguessin, i que sobretot, s'esforcessin a no menystenir. Miraré d'explicar-els el…Llegir més
València: Gastronomia, Vins i Sol

València: Gastronomia, Vins i Sol

Per Pedro García Mocholí Durant anys, la vida gastronòmica de València girava entorn a l'arròs i, en concret, a la paella. En certa manera, l’endarreriment gastronòmic que va viure la ciutat va estar marcat per aquesta situació. Pocs eren els cuiners que en els setanta i els vuitanta es van atrevir a crear una cuina valenciana pròpia amb certs tocs creatius i avantguardistes. D'aquella època només hi havia un restaurant que podia competir en "certa manera" amb algun establiment de Barcelona o Madrid, i aquest no era un altre que Los Viveros, un…Llegir més
Teoria del que és Sublim en el vi i la gastronomia: Adéu a l’infame menja i calla

Teoria del que és Sublim en el vi i la gastronomia: Adéu a l’infame menja i calla

Per Almudena Baeza Dos cuiners francesos troben un termiter gegant a una selva africana. Després de molta feina, aconsegueixen accedir a la cambra on es troba la monstruosa formiga reina. El seu abdomen sembla cent vegades més voluminós que el seu cos. Ha de mesurar gairebé mig metre. És blanquinós i gairebé alienígena. La reina està envoltada de petites formigues que s'amunteguen al voltant d'aquesta excrescència purulenta i semblen munyir o donar-li un massatge. Els nadius la treuen sense contemplacions i es llepen els dits pensant que deliciosa que estarà rostida a la…Llegir més
El descens

El descens

Per Agustí Peris M'ha semblat pertinent aquest atractiu títol que diu molt més del que a primera vista pugui semblar. Seguint la idea que l'escriptura és un exercici d'autoconeixement i, sobretot, de reflexió, em deixaré portar una mica... Crec que la Vida precisa de passió i sensibilitat, lliurar-se als petits detalls... Per què la paraula ja no ens diu tot el que el gest, el somriure i el to comporten? Per què el ritme fa que la frase no sigui només deliciosa, sinó digerible, i fàcil de comprendre i recordar? Fa temps que…Llegir més