Gastronomia online.  El festí de la confusió (i la ignorància)

Gastronomia online.
El festí de la confusió (i la ignorància)

Per Xavier Agulló Molts ja ho dèiem. Ho vam advertir en veu alta fa anys, quan la bombolla de la gastronomia a Internet i les xarxes començava a inflar-se de tota mena de fauna (i flora) buscant fortuna a la terra promesa de l’“estómac agraït”. I infausts profetes vam ser... Sí. Avui, camí cap al caos informatiu total, estem tots inevitablement a la gran taula imperial de la confusió, atenent el vergonyant menú-degustació de la ignorància i fins i tot de la maldat. Perquè, més enllà d’aquesta litúrgia “paraperiodística” en línia addicta al…Llegir més
Bocuse

Bocuse

Per Fermí Puig La mort de Paul Bocuse té per tota una generació de cuiners com la meva, una significació molt especial. La gegantina dimensió del personatge, però, la importància de la seva obra culinària i l'abast de la seva figura pública, transcendeix de molt la influència que hagi pogut tenir en un nombre determinat de col·legues d'ofici. Una transcendència, per cert, que els joves que avui dia comencen a fer les primeres passes en el món de la cuina convindria que coneguessin, i que sobretot, s'esforcessin a no menystenir. Miraré d'explicar-els el…Llegir més
València: Gastronomia, Vins i Sol

València: Gastronomia, Vins i Sol

Per Pedro García Mocholí Durant anys, la vida gastronòmica de València girava entorn a l'arròs i, en concret, a la paella. En certa manera, l’endarreriment gastronòmic que va viure la ciutat va estar marcat per aquesta situació. Pocs eren els cuiners que en els setanta i els vuitanta es van atrevir a crear una cuina valenciana pròpia amb certs tocs creatius i avantguardistes. D'aquella època només hi havia un restaurant que podia competir en "certa manera" amb algun establiment de Barcelona o Madrid, i aquest no era un altre que Los Viveros, un…Llegir més
Teoria del que és Sublim en el vi i la gastronomia: Adéu a l’infame menja i calla

Teoria del que és Sublim en el vi i la gastronomia: Adéu a l’infame menja i calla

Per Almudena Baeza Dos cuiners francesos troben un termiter gegant a una selva africana. Després de molta feina, aconsegueixen accedir a la cambra on es troba la monstruosa formiga reina. El seu abdomen sembla cent vegades més voluminós que el seu cos. Ha de mesurar gairebé mig metre. És blanquinós i gairebé alienígena. La reina està envoltada de petites formigues que s'amunteguen al voltant d'aquesta excrescència purulenta i semblen munyir o donar-li un massatge. Els nadius la treuen sense contemplacions i es llepen els dits pensant que deliciosa que estarà rostida a la…Llegir més
El descens

El descens

Per Agustí Peris M'ha semblat pertinent aquest atractiu títol que diu molt més del que a primera vista pugui semblar. Seguint la idea que l'escriptura és un exercici d'autoconeixement i, sobretot, de reflexió, em deixaré portar una mica... Crec que la Vida precisa de passió i sensibilitat, lliurar-se als petits detalls... Per què la paraula ja no ens diu tot el que el gest, el somriure i el to comporten? Per què el ritme fa que la frase no sigui només deliciosa, sinó digerible, i fàcil de comprendre i recordar? Fa temps que…Llegir més
El poderós influx del sommelier

El poderós influx del sommelier

Per Javier Campo La importància i el protagonisme d’aquesta figura a la sala d’un restaurant està més que consolidada avui dia. Coneixem alguns dels aspectes més rellevant de la funció del sommelier i de la seva influencia en el món de la restauració i, per tant, de la gastronomia. “Bon dia, em dic Javier i seré el seu sommelier durant aquest àpat”. Així, amb una senzilla presentació i una grat somriure s’inicia una relació entre el client i el cambrer de vins. Una relació que va més enllà de ser una mera transacció…Llegir més
Sobre l’arqueologia culinària o la gastronomia històrica

Sobre l’arqueologia culinària o la gastronomia històrica

Per Josep M. Blasi Les receptes que contenen els llibres de cuina que emplenen les lleixes de les llibreries o que podem trobar a les pàgines i blogs d’internet estan escrites amb mesures i pesos d’una precisió quasi farmacèutica. Endinsar-se en receptaris antics, anteriors al segle XIX, i voler reproduir els plats que expliquen és una aventura interessant i excitant però complicada, si volem ser precisos trobarem un seguit de condicionants. Un condicionant és el tipus d’energia que utilitzem a les nostres cuines. Gas, vitro o inducció, no cal dir-ho, son ben diferents…Llegir més
Passió pels formatges. El discret art d’afinar aquests tresors!

Passió pels formatges. El discret art d’afinar aquests tresors!

Per Clarence Grosdidier El formatge! Un dels símbols de la gastronomia francesa. Popular i generós en la seva diversitat, les seves formes, colors i sabors. Aromes de flors quan prové de pastures; meravellosament fort i picant, fresc i cremós quan s'elabora a partir de llet de cabra; poderosos i persistents a la boca els formatges de crosta rentada; complexos i de gran finor els tresors de l'estiu dels Pirineus francesos i dels més belles pastures d'Espanya. Una immensa riquesa i en constant canvi com succeeix amb els vins. Cada temporada, com la verema, es desafia al formatger que ha de…Llegir més
La Denominació d’Origen Empordà: és o serà una D.O. emergent?

La Denominació d’Origen Empordà: és o serà una D.O. emergent?

Per Delfí Sanahuja Quan l’any 1993 vaig arribar a l’Empordà, concretament al celler de Perelada, a fer la meva primera verema com a estudiant en pràctiques, estava convençut que la Denominació d’Origen Empordà, en aquells moments Empordà-Costa Brava, es convertiria en no gaires anys en una de les zones vitivinícoles més importants i de referència en termes de qualitat i prestigi. En els primers vins que vaig elaborar, vaig veure com influïa el territori i el potencial que té per diferents motius: EL PAISATGE és un dels factors que t’encoratgen a deixar empremta en…Llegir més
Què tindrà a veure el vi amb la cuina?

Què tindrà a veure el vi amb la cuina?

Per Iñigo Galatas Pot ser que no hi hagi cap cobla que defineixi millor una relació, “ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio…” aquesta situació d'amor odi en la qual no té sentit la nostra vida units però ens necessitem per viure. Aquesta és la relació que trobo que hi ha entre cuiners i vins. Perquè qui ho diu, que el cuiner està unit al vi com ho està amb la seva cuina? Estem d’acord en que el vi ha estat unit culturalment al menjar però, siguem realistes, hem vist cuiners que…Llegir més