Passat, present i futur del Txakoli

Passat, present i futur del Txakoli

Per Ana Martín Introducció En els més de 30 anys que porto treballant en el món del vi, he vist com ha canviat, com s’han recuperat zones i varietats abandonades, i com ha millorat la qualitat i diversitat dels vins que s’estan fent actualment. Per al meu gust, crec que estem en un dels millors moments i ho estic gaudint. Durant tota la meva trajectòria he vist i participat en el canvi o ressorgiment de zones que, a finals dels 80, no eren res i que, actualment, es consideren clàssiques. Zones on ara…Llegir més
Sobre l’arqueologia culinària o la gastronomia històrica

Sobre l’arqueologia culinària o la gastronomia històrica

Per Josep M. Blasi Les receptes que contenen els llibres de cuina que emplenen les lleixes de les llibreries o que podem trobar a les pàgines i blogs d’internet estan escrites amb mesures i pesos d’una precisió quasi farmacèutica. Endinsar-se en receptaris antics, anteriors al segle XIX, i voler reproduir els plats que expliquen és una aventura interessant i excitant però complicada, si volem ser precisos trobarem un seguit de condicionants. Un condicionant és el tipus d’energia que utilitzem a les nostres cuines. Gas, vitro o inducció, no cal dir-ho, son ben diferents…Llegir més
Dominical 19/06/2016 – Vega Sicilia Valbuena 5º Reserva 2010

Dominical 19/06/2016 – Vega Sicilia Valbuena 5º Reserva 2010

VALBUENA En el reduït cercle dels grans vins, pocs cellers espanyols aixequen tanta passió com Vega Sicilia. A nivell internacional, de Hong Kong a New York –sense oblidar la gran demanda del mercat sud americà– els col·leccionistes i coneixedors, exhaureixen les existències de les botigues i paguen preus extraordinaris a subhastes. La història, iniciada a la Ribera del Duero per Eloy Lecanda l’any 1864, ha rebut un impuls definitiu gràcies a la família Álvarez que comprà el celler el 1982. Els Único són la icona però els Valbuena que també són un luxe,…Llegir més
Els llenguatges del vi

Els llenguatges del vi

Per Miquel Sen Normalment els membres d'un equip i els seus contraris estan subjectes a les mateixes normes. No obstant això, existeixen grups on determinats individus s'inclouen dins l'activitat del conjunt, però amb unes regles totalment oposades. En el cas del futbol, deu jugadors tenen prohibit tocar la pilota amb la mà, mentre que un, el porter, sí pot fer-ho. En un restaurant s'estableix una diferenciació semblant. El món de la cuina es regeix per unes pautes que poc tenen a veure amb les del maître-sommelier. Dit des d'una perspectiva filosòfica, el grup…Llegir més
Godello i Valdeorras, unides des de sempre

Godello i Valdeorras, unides des de sempre

Per Rafael Palacios PRÒLEG L’any 2004 després del meu interès per la varietat Godello i algunes experiències a la zona, em vaig instal·lar a Valdeorras i allà vaig començar una bonica aventura que molts ja coneixeu. En aquest article tractaré d'aportar més informació sobre la Godello, una varietat molt reconeguda i ben valorada en els últims anys, però encara una mica desconeguda per a molts. També farem un petit recorregut per la història de Valdeorras i l'arribada de la varietat a aquesta zona. És el meu petit homenatge en agraïment a una varietat…Llegir més
Internet a la tassa

Internet a la tassa

Per Jordi Vilà Darrerament s’està fent ressò de la progressiva desaparició de comerços emblemàtics del centre de la ciutat de Barcelona, comerços amb una llarga història arrelada a la ciutat i que ens molts casos, a part de l’activitat que s’hi practicava, tenien un mobiliari i una estètica que els feien emblemàtics i genuïns. En certa manera no deixa de ser un viatge en el temps i en la història. Però els negocis són els negocis. Darrera d’aquests comerços hi ha  famílies i darrera dels locals on hi ha els comerços, també. Aquests…Llegir més
Una mica d’història, un article de La Vanguardia amb data de 3 d’Octubre del 1894

Una mica d’història, un article de La Vanguardia amb data de 3 d’Octubre del 1894

Per María José López de Heredia “Primum vivere deinde philosophari”, ens repetia el nostre pare fins la sacietat. I es curiós que no ens digués “Primim bibere, deinde philosophare”: Primer beure, després filosofar. No, ens deia “vivere”, viure, referint-se a que pels fets se’ns coneix, no per les nostres dites. A Espanya seguim lluitant per conquistar el mercat nord-americà i perquè els nostres vins siguin reconeguts com es mereixen. I dic seguim perquè sembla que ho estem fent bé però no del tot. Diuen que no es pot estimar el que no es coneix.…Llegir més
Cava VS Champagne

Cava VS Champagne

Per Marc Martí Ara que ens acostem al període nadalenc, la venda dels vins escumosos es dispara. La sempre desestacionalització és una aposta que mai s’ha pogut vèncer. Com a consumidor i entusiasta del Cava, però també de qualsevol altre vi de qualitat, vull reflexionar sobre aquests dos grans escumosos, i enterrar, des de l’humil punt de vista de consumidor, algun mite. Crec que en aquest blog no és necessari aprofundir sobre que tant el Cava com el Champagne són vins tranquils en origen als quals s’hi afegeixen llevats que generen una segona fermentació…Llegir més
Dominical 22/11/2015 – Hospices de Beaune Cuvée Maurice Drouhin Beaune 1er Cru 2011

Dominical 22/11/2015 – Hospices de Beaune Cuvée Maurice Drouhin Beaune 1er Cru 2011

SUBHASTA Amb més de 150 anys d’història, la subhasta dels Hospices de Beaune –a la Borgonya– és sens dubte la venda benèfica més important de l’univers del vi. Es celebra sota la supervisió de Sotheby’s el tercer diumenge de novembre i convoca a un gran nombre de professionals d’arreu del món. Generació rere generació, moltes famílies de Borgonya han donat edificis, terres i vinyes als hospicis, que s’han convertit en un dels majors propietaris vitícoles de Borgonya. Maurice Drouhin –que fou vicepresident dels Hospices de Beaune durant els anys 40– donà una part…Llegir més
La fascinació i frustració de Bordeus

La fascinació i frustració de Bordeus

Per Andrew Black A finals dels anys 70, quan buscava la meva primera feina, vaig enviar una carta a diversos famosos importadors de vi a Londres, explicant-los que tenia una gran passió pel vi. Podrien ajudar-me? Un d’ells, Laurence Haywards, va respondre amb un curt però encoratjador missatge. “Qualsevol que tingui passió pel vi”, va dir, “es mereix una entrevista”. I així va començar la meva carrera en el món del vi, encara que sense seguir el camí que jo havia imaginat després de rebre aquesta carta. La meva entrevista va ser curta i Mr. Hayward…Llegir més
  • 1
  • 2