Viure amb volcans. Destrucció i creació

Viure amb volcans. Destrucció i creació

Per Rayco Fernández "La gent no creu mai en els volcans fins que els hi arriva la lava". George Santayana. A Plinio el Vell se’l considera, de manera graciosa, el primer turista de las illes Canàries. L’escriptor i militar romà va rondar Lanzarote fa uns 2.000 anys i en va deixar bona constància. El seu viatge fou el que seria avui un viatge organitzat, una expedició que finançava el Rei de Mauritània. Pot ser que, tot i que en aquell moment no existís la meravella natural que avui coneixem com a Timanfaya, al bo…Llegir més
El formatge democràtic

El formatge democràtic

Per Enric Canut Amb aquest article pretenc explicar l’evolució del sector formatger espanyol en els darrers 40 anys. Vaig realitzar una cosa similar per a un altra revista gastronòmica, ja extingida, fa ja 20 anys. Després de llegir-la i veure el que va esdevenir fins l’any 2000 i el que ha anat succeint en aquests 20 anys següents, m’animo a escriure-ho emprant, com a base, aquell article esmentat. Una cosa així com la cançó de Serrat: “Fa vint anys que tinc vint anys”. Comencem. Si fa 40 anys algú m’hagués dit que en…Llegir més
Cuina japonesa, una cuina amb ànima

Cuina japonesa, una cuina amb ànima

Per Jesús Bardolet i Berta Bonet Al carrer feia una calor sufocant, estàvem cansats pel viatge i teníem gana. Deambulàvem per Asakusa, un barri de Tòquio, buscant algun lloc on menjar i van entrar a un petit restaurant a l'atzar. Es veia des de fora que era un restaurant senzill i ens va semblar una bona opció per començar. Una barra petita amb l’itamae preparant nigiris per a diversos clients, que drets, tastàvem cada peça, agafant-la amb les mans i col·locant-la sencera a la boca. Tot just entrar ens va saludar amb “l’ohayo gozaimasu”…Llegir més
El microbioma dels sòls i la influència de la biodiversitat a les vinyes

El microbioma dels sòls i la influència de la biodiversitat a les vinyes

Per Ignasi Domènech Ripoll Una visió diferent per a un entorn singular Des del 2002, l'activitat vitivinícola de Vinyes Domènech, ubicada al terme municipal de Capçanes al Priorat i que pertany a la DO Montsant, té com a objectiu preservar i valorar el patrimoni de la finca de la Serra de Llaberia, un espai natural protegit amb una orografia pronunciada on conviuen més de 20 ha de vinyes velles envoltades d'un entorn de més de 100 ha de bosc mediterrani amb una gran biodiversitat de flora i fauna, formant un ecosistema i un…Llegir més
Tast d’òperes imprescindibles que cal conèixer

Tast d’òperes imprescindibles que cal conèixer

Per Joaquim Uriach Si può? (es pot?) Aquesta és la famosa frase que Tonio, un dels personatges de la Pagliacci, pregunta al públic abans que comenci l’òpera. Amb la cortina encara baixada, demana permís a l’audiència per a introduir-los al meravellós món al qual estan a punt d’entrar. És el mateix permís que demano per fer-te de guia per aquest complex i apassionant art que és l’òpera. El fet que hagis escollit llegir aquest article indica que tens interès en l’òpera i que t’agradaria aprendre’n més. Pretenc portar-te per un breu viatge a…Llegir més
Les bodegues cooperatives o la invisibilitat d’allò essencial

Les bodegues cooperatives o la invisibilitat d’allò essencial

Per Marc Lecha El 70% del vi que s’elabora a Espanya el produeixen les bodegues cooperatives. [1] La dada és demolidora per la seva simplicitat i contundència. Sense matisos. Repetim-ho, perquè cal fer-ho: el 70% del vi que s’elabora a Espanya el produeixen les bodegues cooperatives. De fet, m’atreviria a afirmar que una dada així, extrapolada a qualsevol altre aspecte de la nostra quotidianitat tindria conseqüències implacables i inqüestionables. Imaginem per exemple que un 70% de la població votés per un mateix partit polític, que un 70% tingués una idea exacta sobre un…Llegir més
Reflexions i elucubracions sobre els anomenats vins naturalment dolços

Reflexions i elucubracions sobre els anomenats vins naturalment dolços

Per Paco del Castillo Consideracions prèvies He pretès seguir un esquema expositiu similar al de l'article del passat any "Reflexions sobre els vins dolços naturals europeus", però en aquesta ocasió he necessitat ampliar el títol. Els intel·ligents lectors d'aquest blog (que ho són tots) intuiran que per afegir "elucubracions" i "anomenats", pretenc subjectivar el text. La RAE tan poc amigable fins ara amb el món del vi per les seves vuitcentistes, o almenys antiquades, definicions, diu que elucubrar és "Elaborar una divagació complicada i amb aparença de profunditat". I en una segona accepció…Llegir més
MIBU. Un temple de bellesa, art culinari i espiritualitat

MIBU. Un temple de bellesa, art culinari i espiritualitat

Per Pep Sala Després de gairebé tres anys d’estar en contacte permanent, de col·laborar amb ells en un projecte meravellós, d’haver-hi menjat diverses vegades i d’haver compartit moltes estones i converses amb els senyors Ishida, encara em costa molt trobar les paraules adequades per explicar amb precisió el que és el Mibu. Normalment es diu que és un restaurant, però com diria l’Andoni Aduriz, “és un restaurante, por llamarlo de alguna forma”. I és que anar al Mibu, és submergir-te en un meravellós món de subtileses gastronòmiques, culturals i fins i tot espirituals,…Llegir més
La giró i la garnacha a la Marina Alta

La giró i la garnacha a la Marina Alta

Per Violeta Gutiérrez de la Vega És la giró, garnacha? Em va dir un amic que, tot i portar molt de temps treballant amb la varietat negra giró, no havíem sabut posar-la al mapa. És possible que tingui raó, però ni molt menys la nostra intenció era mediatitzar-la, o seguir algun tipus d’estratègia de màrqueting al respecte. El nostre objectiu ha sigut sempre conèixer la història del nostre territori i les nostres varietats per intentar fer millors vins amb tota aquesta informació. Intento recordar quan vaig ser conscient de la seva possible importància,…Llegir més
El pèndol líquid: vi, art i societat. Una dissertació mediterrània

El pèndol líquid: vi, art i societat. Una dissertació mediterrània

Per Bernat Vilarrubla Vet aquí una vegada una princesa que es deia Europa. S’havia criat a les costes del mediterrani oriental filla d'un rei Fenici. Europa irradiava bellesa, i el més poderós dels éssers que poblaven aquell món que avui és el nostre, Zeus, es va enamorar immediatament de la noia. Per no impressionar-la en excés, ja que els déus imposaven llavors tant com ara (encara que hagin canviat de nom i siguin avui una mica menys lúdics), Zeus es va acostar a Europa ocult sota la forma d'un bou blanc. Ovidi, inspirat…Llegir més