On Barcelona 15/02/2019 – Alzinger Grüner Veltliner Federspiel Mühlpoint 2017

On Barcelona 15/02/2019 – Alzinger Grüner Veltliner Federspiel Mühlpoint 2017

ÀUSTRIA Leo Alzinger és una de les brillants estrelles de Wachau. Les vinyes orientades al sud, plantades en terrasses i mirant al Danubi, són l’escenari perfecte per a què la varietat tradicional grüner veltliner trobi la seva màxima expressió. Alzinger Grüner Veltliner Federspiel Mühlpoint 2017 prové d’una parcel·la plantada al vessant del Steinertal, una de les vinyes més prestigioses de la zona. Un vi amb una criança suau per mantenir la puresa de la fruita, a la recerca d’un perfil sàpid que incita a beure una copa rere l’altra. De perfum subtil, recorda…Llegir més
Vi i gastronomia a l’univers dalinià

Vi i gastronomia a l’univers dalinià

Per Bruno Tannino El 1973, Dalí porta dècades a la cimera d’una fama que transcendeix l’elitista i endogàmic món de l’art: ha dissenyat joies, vestits i fins i tot decorats per a produccions de Hollywood; apareix amb freqüència a la televisió –incloent campanyes publicitàries– i a happenings i performances que ell mateix crea per a satisfacció del seu barroc sentit de l’humor (i per a escàndol de ments estretes). És un personatge públic en tota regla que s’instal·la en l'imaginari popular com a imatge arquetípica de l’artista genial, excèntric i transgressor. Publica llavors…Llegir més
El sommelier que jo vull

El sommelier que jo vull

Per Carlos Esposito Necessàriament hauré de començar per explicar que el sommelier que jo vull no és més que un anhel. Una vaga –i potser una mica confusa i contradictòria– evocació del professional al qual m'agradaria trobar-me a l'altre costat de la taula quan m’assec a un restaurant. I aquest pensament que escric en veu alta el faig com a client interessat en els vins i, sobretot, com algú a qui li agrada beure-se'ls. Ni més ni menys. Ni sóc un expert ni em considero un gran coneixedor. Sóc maldestre tastant i els…Llegir més
La nit

La nit

Per Àngel Juez En plegar de la feina, qualsevol feina, no ve de gust anar a dormir. Es tracta d’anar a dormir tard. Aquesta és la meva visió, segurament n’hi ha d’altres. Comencem. La vida és curta però ample i sense dubte la nit és mitja vida. La nit és mística, fa por, la nit distorsiona i confon, destenyeix, és romàntica o canalla. A la nit es fa l’amor i s’organitzen les guerres. La nit és cara i musical, fins i tot el silenci de nit és música, de nit surten els sentiments.…Llegir més
On Barcelona 27/07/2018 – Telmo Rodríguez La Estrada 2015

On Barcelona 27/07/2018 – Telmo Rodríguez La Estrada 2015

Telmo Rodríguez a la Rioja L’any 1994, i després de treballar 5 anys al celler familiar Remelluri (Rioja Alavesa), Telmo Rodríguez iniciava uns nous projectes per diferents paratges vitivinícoles històrics de la geografia espanyola. D’entre tots ells, potser al que li han calgut gairebé 20 anys per consolidar-se ha estat el del seu celler a Lanziego. Però amb la presentació fa 5 anys del seu exitós vi de parcel·la Las Beatas, el petit celler de Rioja rebia un impuls definitiu. La darrera vinya que acaba de presentar és La Estrada 2015. Un paratge…Llegir més
Entre la vida i la mort

Entre la vida i la mort

Per Antonio Flores Als 61 anys creia que em quedaven poques coses per conèixer dels vins de Jerez. Aquell dia de setembre em vaig aixecar de matinada i a les cinc ja era a la vinya, la verema, que estava molt avançada, feia els últims cops de cua i només quedaven per recollir quatre aranzadas de "La Racha", una de les nostres vinyes del Pago de Macharnudo. Vam acabar aviat i a les deu ja tornava a ser al celler. El sol començava a caure a plom sobre Jerez i feia brillar la…Llegir més
El vi i la identitat

El vi i la identitat

Per Oriol Pérez de Tudela La identitat és un substantiu pesat, al qual alguns s’hi refereixen amb dolor, perquè senten la pressió que representa, i altres l’invoquen com l’encarnació d’allò sagrat. Vázquez Montalbán va dir que “el país que desconeix els seus vins té problemes d’identitat”. I ho va dir en una terra que estava enfeinada en la recerca d'arrels alhora que intentava consolidar un corpus simbòlic fort i robust per vendre’l a l’exterior, però també per a consum intern. Montalbán va cridar l’atenció sobre un aspecte de la identitat que estava desatès…Llegir més
The World’s 50 Best Restaurants: homes blancs, rics i amb esmòquing

The World’s 50 Best Restaurants: homes blancs, rics i amb esmòquing

Per Pau Arenós El palau Euskalduna, a Bilbao, era el més semblant a la cuina d’un restaurant: alta temperatura i luxoses costelles vestides d’esmòquing. Era la festa de The World’s 50 Best Restaurants i qui havia anat a les representacions a Londres en els anys fundacionals, on es va forjar el mite, se sorprenia del gegantisme i desproporció a les quals s’havia arribat. Més gent, més espai, més música molesta, més gintònics, més selfies, més talons, més corbatins i més sponsors àvids de reconeixement. A excepció dels cuiners del top 10, la resta…Llegir més
Internet, la web i el mercat del vi a Espanya

Internet, la web i el mercat del vi a Espanya

Per Jose Luis Contreras Internet: a la recerca de la informació perfecta A les assignatures d'Anàlisi Econòmica de totes les facultats d'Economia de tot el món, se segueix explicant el model de mercat de competència perfecta com un dels pilars bàsics d'aquesta ciència. No obstant això, molts dels que ens dediquem professionalment a aquesta disciplina som conscients que aquesta visió teòrica neoclàssica no deixa de ser una utopia liberal. I això és així perquè la "realitat" discuteix obertament algunes de les hipòtesis bàsiques d'aquesta teoria microeconòmica com són, entre altres, la de la…Llegir més
Involucra-m’hi i ho aprenc

Involucra-m’hi i ho aprenc

Per Ruth Troyano Reconec que he entrat tard en el món del vi però sóc conscient de la seva importància des de molt aviat, potser per la meva estreta relació amb la vida rural a les comarques de l’Ebre. Els meus estius són els berenars de pa acabat de fer, sucre i vi que ens preparava la meva àvia. O el viatge a contracor escales avall quan el meu avi em manava a omplir el porró de la bóta que protegia del sol, al soterrani. També la història que, com un mantra, ens…Llegir més