El descens

El descens

Per Agustí Peris M'ha semblat pertinent aquest atractiu títol que diu molt més del que a primera vista pugui semblar. Seguint la idea que l'escriptura és un exercici d'autoconeixement i, sobretot, de reflexió, em deixaré portar una mica... Crec que la Vida precisa de passió i sensibilitat, lliurar-se als petits detalls... Per què la paraula ja no ens diu tot el que el gest, el somriure i el to comporten? Per què el ritme fa que la frase no sigui només deliciosa, sinó digerible, i fàcil de comprendre i recordar? Fa temps que…Llegir més
El poderós influx del sommelier

El poderós influx del sommelier

Per Javier Campo La importància i el protagonisme d’aquesta figura a la sala d’un restaurant està més que consolidada avui dia. Coneixem alguns dels aspectes més rellevant de la funció del sommelier i de la seva influencia en el món de la restauració i, per tant, de la gastronomia. “Bon dia, em dic Javier i seré el seu sommelier durant aquest àpat”. Així, amb una senzilla presentació i una grat somriure s’inicia una relació entre el client i el cambrer de vins. Una relació que va més enllà de ser una mera transacció…Llegir més
Etiquetes, marques, preus i seducció

Etiquetes, marques, preus i seducció

Per Xavier Bas Fa alguns anys em van convidar a una calçotada. El que de la colla se n’encarregava del vi va portar una caixa de Camins del Priorat. Com que no ens coneixíem vaig aprofitar per preguntar-li sobre els motius de la seva elecció. No va dubtar gens en la seva resposta: “La marca –Alvaro Palacios– és molt bona marca, el preu és correcte i m’encanta l’etiqueta!”. És a dir, ni havia tastat el vi amb anterioritat (de fet, aleshores acabava de sortir al mercat), ni havia rebut cap recomanació, simplement l’havia…Llegir més
Tap de rosca, per què no?

Tap de rosca, per què no?

Per Carlos Delgado A una escena de l’excel·lent pel·lícula Boges d’alegria (La pazza giogia), del director Carlo Virzì, la meravellosa comtessa Beatrice, impulsiva, llenguda i bipolar, refusa una ampolla de vi d’alta qualitat perquè té tap. El cambrer, sol·lícit, es retira amb una lleu inclinació de cap, per tornar al cap d’una estona amb una altra ampolla, aquesta amb tap de rosca. Problema resolt.  Malauradament, les coses no són tan senzilles, i el tap de rosca ensopega a Espanya amb tants malentesos com prejudicis. D’aquí la paradoxa: són cada vegada més els cellers…Llegir més
Cinc raons per les quals, tot i no tenir la raó varietal, Costers del Segre donarà molt a parlar en els propers anys

Cinc raons per les quals, tot i no tenir la raó varietal, Costers del Segre donarà molt a parlar en els propers anys

Per Xavier Cepero  La DO Costers del Segre té cinc característiques que li auguren un futur esplèndid. Un canvi climàtic que dóna visibilitat al clima fred de Costers del Segre. Costers del Segre compta amb unes vinyes en moviment: de les valls de la "Terra Ferma" a la "vinya de muntanya". Costers del Segre viu una corrent de sostenibilitat i ecologia imparable. La raó varietal, un parc de vinya al cas: "clima continental, varietats continentals" i recent recerca en varietats ancestrals que madurin bé en climes freds. Una nova generació de consumidors, els millenials que marca…Llegir més
Vins de Lisboa – Veniu a descobrir més que una ciutat

Vins de Lisboa – Veniu a descobrir més que una ciutat

Per Nuno de Oliveira Garcia Portugal és mundialment coneguda pel seu vi de Porto, vi que, com alguns sabeu, no s'elabora amb raïms procedents de la ciutat de Porto, sinó de la regió del Douro que comença 100 km a l'est de la ciutat i s'estén fins a Espanya. El nom vi de Porto ve perquè des de Porto –la segona ciutat de Portugal després de Lisboa– el vi s'exportava en vaixells, sobretot cap a Anglaterra. Però si el vi de Porto és l'ex-libris dels vins portuguesos, els vins de Lisboa es dirigeixen…Llegir més
Venda a l’Avançada 2016. La situació del mercat

Venda a l’Avançada 2016. La situació del mercat

Per Vila Viniteca Quan l’any 1999 oferíem per primera vegada a tots els nostres clients la possibilitat de comprar a l’avançada L’Ermita 1998 molts van pensar que estàvem bojos. Qui avançaria els seus diners per un vi del Priorat que a més es proposava a un preu caríssim? Aquell sistema de venda per avançat, en Primeur –com diuen els francesos– o a l’avançada –com nosaltres el vàrem batejar– era tradicional en el comerç dels grans châteaux de Bordeaux però completament inèdit a Espanya. Entre els grans vins espanyols el pioner fou en Peter…Llegir més
Qüestió de percepció

Qüestió de percepció

Per Christián Carles-Tolrà Fa uns dies vaig tenir la sort de poder participar en un divertidíssim tast extraordinàriament ben organitzat per Vila Viniteca. Era un tast a cegues on cada taula del restaurant havia d’endevinar de quin vi es tractava, després de que tres sommeliers, de vegades quatre, de Vila Viniteca, ens intentaven convèncer amb tot luxe de detalls que el vi tastat era el que defensava cadascú. Però només un era l’encertat. Les taules estaven plenes de gent, si no experta, suposadament grans coneixedora del món del vi i molt aficionada a…Llegir més
Sobre l’arqueologia culinària o la gastronomia històrica

Sobre l’arqueologia culinària o la gastronomia històrica

Per Josep M. Blasi Les receptes que contenen els llibres de cuina que emplenen les lleixes de les llibreries o que podem trobar a les pàgines i blogs d’internet estan escrites amb mesures i pesos d’una precisió quasi farmacèutica. Endinsar-se en receptaris antics, anteriors al segle XIX, i voler reproduir els plats que expliquen és una aventura interessant i excitant però complicada, si volem ser precisos trobarem un seguit de condicionants. Un condicionant és el tipus d’energia que utilitzem a les nostres cuines. Gas, vitro o inducció, no cal dir-ho, son ben diferents…Llegir més
Medium Caps

Medium Caps

Per Lluís Ariza En el món borsari es coneix el terme Medium Caps com aquelles accions de renda variable d'empreses de capitalització mitjana, fonamentalment d’entre 15 milions i 3.000 milions d'euros. Dins del vi bordelès, l'estructura pot assimilar-se al món borsari, podem comparar-lo amb la manera en què els cellerers venen generalment una part de la seva producció als négociants a través d'un arbitratge que són els courtiers que cobren la seva comissió i fixen el preu. És un sistema que ara s'ha estès a molts països i que consisteix en que els cellers donen a…Llegir més