vi

Portugal. De la revolució del Douro a la Serra de São Mamede.

Portugal. De la revolució del Douro a la Serra de São Mamede.

Per Susana Esteban Ordóñez El fascinant món del vi de Porto Vaig conèixer la regió del Douro el 1996 durant un viatge del màster que estava realitzant a la Rioja i em vaig quedar completament enlluernada amb aquella regió immensa, amb un patrimoni vitícola brutal, amb les milers d'hectàrees de vinyes velles amb multitud de varietats autòctones (unes 300) que s'havien preservat gràcies al vi de Porto i que paradoxalment havien romàs gairebé ocultes durant segles per al comú dels mortals. Durant segles, el Douro (que comença a uns 100 km de Porto…Llegir més
A la recerca i captura del gust del lloc

A la recerca i captura del gust del lloc

Per Dominique Roujou de Boubée Els que em coneixeu, ja sabeu que vaig caure a la marmita (de vi) quan era petit. I el que vaig trobar a dins em va fascinar de tal manera que vaig decidir dedicar-me professionalment a aquest món. Dins estava amagat el concepte de terroir. Al llarg dels anys, aquest concepte ha vibrat dins meu de diverses maneres. Va ser primer l’aspecte romàntic del terroir el que em va seduir, per després deixar pas a l’aspecte científic. I poc a poc, madurant, vaig entendre que tot estava connectat,…Llegir més
La temperatura de servei d’un vi influeix en la seva percepció sensorial?

La temperatura de servei d’un vi influeix en la seva percepció sensorial?

A Vila Viniteca tenim un Panell de Tast –una iniciativa privada única al món del vi– que està format per 16 professionals del nostre equip que durant dos anys hem entrenat per convertir-los en tastadors experts. L’objectiu del projecte és donar una resposta objectiva, fidel i reproduïble, a inquietuds i dubtes que envolten la percepció sensorial del món del vi. Després d’un exigent entrenament de 30 sessions, que sumen un total de 60 hores, el nostre Panell estava preparat per portar a terme tots aquells projectes d’investigació que hem anat traçant i definint,…Llegir més
Bordeaux 2019 per Laurence Geny i Axel Marchal 

Bordeaux 2019 per Laurence Geny i Axel Marchal 

La collita del 2019 a Bordeaux  Professor Laurence GENY i el Dr. Axel  MARCHAL  Institut de Ciències de la Vinya i el Vi de la Universitat de Bordeaux, Unitat d’Investigació Enològica conjuntament amb V. LAVIGNE*, E. GUITTARD*, N. DANEDE*, A. BARSACQ*, L. RIQUIER*, A. RABOT*, i Ph. PIERI** *Institut de Ciències de la Vinya i el Vi de la Universitat de Bordeaux, Unitat d’Investigació  Enològica ** Institut de Ciències de la Vinya i el Vi de la Universitat de Bordeaux, UMR 1789 Ecofisiologia funcional i genòmica de la vinya, INRA (Institut Nacional de Recerca Agrícola de França)  El record que la gent conserva d'una collita en particular depèn, en gran part, de les sensacions que s'experimenten en tastar els vins elaborats durant els anys. No obstant això, el context que envolta a una collita en particular pot tenir un paper important. Des de finals del 2019, el virus Covid-19 s'ha estès per tot el món, obligant-nos a la majoria…Llegir més
Growers

Growers

Per Àlex Torío L’estiu del 1994, Neil Young va publicar el que per a mi és el seu últim disc genial, “Sleeps with angels”. En una època preinternet, el disc incloïa un full amb les lletres traduïdes a diversos idiomes europeus. Jo tenia 20 anys i pocs diners. Entre tres amics aficionats a la música, en un pacte tàcit ens repartíem les compres de novetats, i ens les passàvem. Moltes vegades ens gravàvem una còpia en cassette. Ja ha prescrit. Durant dues setmanes vaig disposar del disc en aquesta espècie de préstec. Era una…Llegir més
El dia que van canviar certs hàbits a la nostra vida

El dia que van canviar certs hàbits a la nostra vida

Per Andrés Conde "El dia que van canviar certs hàbits a la nostra vida". Això podria ser el títol de qualsevol novel·la que surti properament al mercat. La meva comesa no és aquesta, sinó donar una visió de com canviarà el nostre món vinícola, tant en la producció com en el consum. Les perspectives no semblen molt alentidores, per una caiguda en picat de la nostra font econòmica i la nostra capacitat de compra. A diferència del que vam conèixer el 2008, aquesta situació afectarà a totes les classes socials, però en major…Llegir més
Un pensament per al llarg termini, si us plau

Un pensament per al llarg termini, si us plau

Per Amaya Cervera Quantes setmanes portem ja confinats? Tot i la fase de desescalada, tots comencem a notar ja un cert cansament. Per als que teletreballem, tots els dies s’assemblen massa. Per als que tenen el seu negoci tancat, cada setmana que passa juga en contra seva. L’hostaleria és una de les grans damnificades de la situació i, amb ella, tota la seva cadena de proveïdors, inclòs el vi. És un efecte dòmino difícil de controlar. I tots sabem a aquestes alçades que l’increment de les vendes en alimentació i comerç electrònic no…Llegir més
Raspón Muere de Éxito (II)

Raspón Muere de Éxito (II)

Per Ricardo P. Palacios  Fi! Ricardo P. Palacios Titín és, fins avui, el més jove viticultor de la nissaga Palacios. Va créixer a Alfaro, alternant el seu temps entre l’Hotel que dirigia el seu pare Antonio i el celler Palacios Remondo amb la seva mare Chelo. El seu avi Pepe li va fer despertar la passió pel camp, la geologia i l’agricultura. Va passar quatre anys a Bordeus, va podar a Château Margaux i va cantar amb Berrouet. Va conèixer el Loira i Xile, i el 1998 va tornar a Alfaro. De tornada…Llegir més
Raspón Muere de Éxito (I)

Raspón Muere de Éxito (I)

Per Ricardo P. Palacios El desenllaç a... Ricardo P. Palacios Titín és, fins avui, el més jove viticultor de la nissaga Palacios. Va créixer a Alfaro, alternant el seu temps entre l’Hotel que dirigia el seu pare Antonio i el celler Palacios Remondo amb la seva mare Chelo. El seu avi Pepe li va fer despertar la passió pel camp, la geologia i l’agricultura. Va passar quatre anys a Bordeus, va podar a Château Margaux i va cantar amb Berrouet. Va conèixer el Loira i Xile, i el 1998 va tornar a Alfaro.…Llegir més
Com refredar una ampolla de vi?

Com refredar una ampolla de vi?

Davant la percepció general que els vins blancs i els escumosos pateixen amb xocs tèrmics bruscos quan es refreden, vam decidir realitzar un estudi amb tres mètodes de refredament tradicionals com són la nevera, el congelador i la glaçonera amb aigua i gel. És millor refredar un vi a la nevera, al congelador o amb glaçonera? Canvia la percepció d’un vi si es refreda a la nevera o amb glaçonera? Canvia l’efervescència d’un escumós si es refreda al congelador? Introducció A Vila Viniteca tenim un Panell de Tast –una iniciativa privada única al…Llegir més