Tenuta di Trinoro 2016 per Andrea Franchetti

Trinoro, maig del 2017

Trinoro va tenir un hivern temperat i carregat de suficients pluges. Va prosseguir una primavera suau sense grans canvis de temperatura. A partir del 15 d’abril les vinyes van començar a moure’s, una mica més tard del que és habitual. L’any anterior ens van donar una fruita molt rica i suculenta i vaig pensar que harien d’estar cansades per l’esforç, però les vinyes van créixer ràpidament i els primers 10 dies de juny tota la vinya havia florit uniformement, convencent-me que les seves energies estaven intactes. L’estiu va ser fresc amb un vent marí procedent del nord que sembla ser la nova tendència a la vall. Els primers dies del mes de juliol van estar marcats per algun episodi de calamarsa que va afectar només algunes files. És la primera vegada que patim aquests episodis, ja que Trinoro està situat entre dues muntanyes que la protegeixen. Els petits grans de raïm verds es van veure reduïts i just després van enrogir en menys d’un mes. Vam voler filar més prim i vam retallar el fullatge fent que les fulles empal·lidissin immediatament. Vam arribar correctament a la meitat del cicle del cep. Durant agost vam tenir dues setmanes de calor, que el vent va dispersar ràpidament, encara que aquesta calor va ser la responsable del sòlid cos que estan desenvolupant els vins.

El mes de setembre va ploure una mica i vaig destapar alguns gotims ben farcits i rodons, exposant-los a l’aigua. El temps va començar a suavitzar-se i després la gran lluna blanca va començar a créixer en un cel ja més fred, posant-se a sobre la vinya. Un matí assolellat (el 18 de setembre) vaig estar tastant raïms en algunes files i vaig trobar els primers merlots madurs. El nou sabor es mantenia darrere d’una embotada dolçor, i després es mostrava de sobte, donant-me la convicció que havíem de començar a preparar la verema. El 23 de setembre vaig tornar a la mateixa vinya i vaig trobar raïms alliberats del seu sabor vegetal i de la seva tinta. Vaig deixar penjar el fruit una nit més i el dia 24 de setembre vam començar a veremar. Vaig pensar: “Tindrem un vi sensacional”. Un merlot excitant va continuar arribant al celler el 27 i 29, amb l’última càrrega el final del llarg dia 30. Vam treballar des de la matinada fins ben entrada la nit sota els llums del tractor. L’equip va continuar caçant raïms en la immensa aureola del camp, abans d’endinsar-se en la nit.

Els primers dies d’octubre una pluja fina va caure sobre els cabernet franc, després els camps es van assecar i en dues vinyes els raïms van arribar al límit de maduració el dia 6. Hagués preferit esperar fins el dia 8 però sabia que venia més pluja així que vàrem veremar aquelles dues vinyes immediatament, juntament amb alguns raïms de la plana. El dia 10 la lluna estava pujant ràpid fent que els raïms maduressin de cop, així que vam veremar els magnífics raïms procedents de les vinyes en el vessant. Després d’això van arribar unes pluges abundants, com la previsió meteorològica anunciava, així que vàrem esperar que passés i vàrem tornar a començar el dia 12. Parcel·la rere parcel·la i baia rere baia veiem com el most es tornava més fosc a les copes i a les nostres mans, la lluna ascendent les arrosegaba cap a la “súper maduresa”. Vam avisar més veremadors de la zona per poder veremar-ho tot entre el dia 12 i el 13. Tots els tancs es van reomplir amb cabernet franc que van variar marcadament d’acord a la parcel·la d’on provenien i el moment en el que van ser veremats.

Hits: 3

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *