Toscana 2018 per Andrea Franchetti

Una singular collita a Trinoro

Després del sufocant estiu del 2017, vam donar la benvinguda a una anyada amb unes temperatures més regulars i fredes. A mesura que ens acostàvem a finals d’agost, vam observar uns gotims de major mida que l’habitual, no massa dolços per l’època i inusualment suaus des del principi. Gràcies a aquestes temperatures més fredes, els ceps van ser capaços de madurar tant els raïms com els tanins d’una manera precoç; fenòmens que habitualment es demoren a causa de les elevades temperatures de l’agost. Les pells, primes com eren, lluïen un avançament increïble en la seva coloració: tenyien els dits! Generalment, això no succeeix fins a mitjans d’octubre. Resultava misteriós, fascinant. Aquesta anyada seria singular.

Amb la tardor a tocar, un clima fred i humit va entrar a la vall, i la lluna en quart creixent va accelerar les coses.

Els darrers dies d’estiu, la plata de la lluna nova ens havia estat marejant. A partir del 21 de setembre, el merlot va incrementar la seva densitat de sobte: eren senyals dels astres. Els raïms es mostraven foscos i suaus, i vam començar a portar cap al celler vint tones de merlot al dia. El suc era baix en alcohol, alt en acidesa, exuberant en sabor; merlots complexos que recordaven als de Saint-Émilion. Mai no havíem començat tan aviat, amb dos grans lots segons la seva maduració final que van acabar el dia 23. Més tard, i de sobte, els vents van arribar a la vall, que es va refredar amb la lluna nova el dia 25: un fort descens de les temperatures, tant diürnes com nocturnes, tot i que el sol punyia durant el dia –tot el dia, fins ben entrada la tarda!–, contribuint així a l’estrès hídric dels raïms.

Els dies van anar passant, sense una sola gota de rosada als matins, i de les plantes continuaven penjant aquells estranys gotims del 2018. Un any en el que vam tenir gotims enormes per primer cop en la nostra història, però els primers dies d’octubre, quan van arribar els vents freds i secs, la fruita va començar a perdre aigua, i les baies van començar a estovar-se. Les plantes no eren capaces de realitzar l’últim esforç per acabar la maduració, i alguna cosa havia de passar. Davant d’aquesta situació, no podíem recollir encara els raïms (massa desinflats, però desbordants de dolçor), així que vam ruixar els camps per tal de donar aquesta última empenta als raïms. Deu hores més tard, estaven inflades de nou, ressuscitades després d’estar fetes puré. Pocs farien això abans de la verema, però aquest era un any completament diferent.

Després de ruixar les vinyes, vam rebre una autèntica pluja sobre aquell sec terreny; després, ja avançada la temporada, el sol –baix, ataronjat– va aguantar de nou fins a la darrera lluna nova. Tot va tornar a ser profund i madur. El cabernet franc va començar a entrar al celler dos dies després de la lluna nova, en petites passades de verema i, després –el 10 d’octubre–, en una gran recol·lecció procedent de la plana i del cru Magnacosta. Vam aturar-nos uns dies, per tal d’esperar aquells raïms encara durs de les vinyes més altes; i després ens vam llançar a una altra gran i definitiva recol·lecció a Camagi i d’altres vinyes madures de la muntanya. Un inesperat rècord de verema, amb veritables combois de remolcs i pick-ups alineats davant el celler fins ben entrada la nit, amb els fars il·luminant cap a totes direccions. Tot això el dia 14, i la resta de parcel·les es van veremar l’endemà.

Llavors, al bosc,  van néixer els bolets.

DESCOBREIX TOTS ELS VINS DE TENUTA DI TRINORO EN VENDA A L’AVANÇADA AQUÍ

Hits: 32

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *