Un dia de juliol

Per Gaspar Linares

Atocha, 29 de juliol del 2016

Entro al meu vagó de l’AVE de tornada a Barcelona. Ahir va ser un dia Brutal, viscut amb la Carla, i amb amics, alguns vells, altres nous. I per suposat compartint rialles i vi… I quin vi!!!

Deixo el meu seient per parlar per telèfon entre el meu vagó i l’anterior. Considero una falta de respecte fer-ho al vagó i a plena veu, i també una pèrdua absoluta d’intimitat…
I… A qui veig …

“Hola Joan!!”
Joan Pena és el meu germà. Un amic que conec des de que tenia 3 anys i amb qui  segueixo molt unit.
Ens iniciàrem junts a la vida. I com no, al món del vi, i seguim junts en ell.
A més és la meva parella de tast i company de Peña la Taberna, el grup d’amics amb el que gaudim, sempre que podem, de bon vi i millor companyia.

Parlàrem més d’1 hora, sense adonar-nos d’això. Li vaig explicar el que VAIG VIURE ahir. Com de meravellós va ser. Com vaig gaudir sense adonar-me’n de cadascun dels moments de la casualitat.
…I quan ja ens acomiadàvem, de tornada als nostres seients… Se m’acut dir-li que a l’Angelita em vaig inspirar i vaig escriure per a David i Mario les sensacions que tenia a en aquell moment.

(Joan)
Podries escriure el que m’estàs explicant!!!

(Gaspar)
Joan… Jo el que escric són moments meus que m’agradaria transformar en escrits.
No són aptes per publicar.

(Joan)
Podries probar-ho. A mi m’agradaria llegir-te. Per què no?

(Gaspar)
… Què no!! El que vaig escriure ahir al David és un cúmul de sentiments i sensacions que amb el vi i el plaer del que vaig menjar… M’inspiraren.
Però no és per un blog, o quelcom semblant…

 (Joan)
Vinga… Tu escriu…

(Gaspar)
Ja veuré, no et prometo res.

MADRID, 28 DE JULIOL

Crema. Avui 37ºC. Ahir van fregar els 40ºC
Suportables a l’ombra, al sol desitges fugir, però aquesta NO humitat en el seu ambient, aquestes terrasses vaporitzades, aquesta gent somrient… Et fan veure-ho tot molt millor.
Madrid és una ciutat GENIAL. Les meves passejades pels seus carrers, sol, sol i amb mi mateix, són sempre brutals.
Les seves gents, sempre elegants, somrients, educades, sempre disposades a compartir, si tu ho vols.

Conviure amb la teva solitud i sentir-te feliç amb ella és brutal.
Pensar en res i alegrar-te d’això.
Oblidar-te de la resta del món i ser només tu… És quelcom que només es pot sentir si t’escapes. Si deixes enrere allò que és dur avui i et retrobes amb el que et fa feliç.
Poder estar amb tu sense res que et distregui. Sense res que obligui a la teva ment, buidant-la de preocupacions, és… Torna a ser brutal.

                  (Com m’agrada aquesta paraula!! BRUTAL)

Aquesta solitud que et fa passejar sense rumb, que et condueix a assaborir moments propis. Moments únics. Moments teus.
Aquesta és la solitud que adoro.

Sobretot perquè sé que no estic sol. Que és buscada i no obligada. Aquesta altra, no la voldria.

Madrid, és la meva segona ciutat. On casa meva és l’habitació de l’hotel on m’allotjo (per sort sempre al mateix). Quan aquestes setmanes fora de la teva llar (la de veritat, on tens gent que pensa en tu i tu en ells), necessites llocs amics que t’acullin.

I què millor que poder comptar amb amics que et donen de menjar i beure a casa seva. Amics amb una passió pel vi i la bona taula que està en la teva sintonia.

Jo tinc la gran sort de tenir dues “cases de menjars” a Madrid, on a més puc gaudir del vi, la companyia i el coneixement savi dels seus propietaris.

Així les defineixo, “les meves cases de menjars”, dos llocs on el client que vas ser ja va desaparegué. On ja ets Gaspar, i les abraçades, els somriures i els petons són sincers.
Te n’alegres tu igual que ells de veure’t.
Aquesta sensació defineix l’amistat.

ANGELITA i ENTREVINOS són aquests llocs.

ANGELITA ha superat a El Padre. És l’evolució lògica de dos inquiets cracs. En David, a dalt, amb els vins i els plats i en Mario, a baix, amb les copes i les rialles.
ANGELITA és vi. És bona taula. És tomàquets d’hort. És consell al plat i a la copa. És les millors copes de Madrid.

ENTREVINOS… És entrar per la porta i veure els ulls de Sonia somriure. Per després recollir els seus petons a la galta i acariciar el seu somriure.
Entrevinos és David i José Luis, i la seva subtilesa en els fogons, transformant unes humils verdures en menjars.
És compartir amb tots ells plat i copa i sentir que tu, ets un més de la família.

El dia abans de trobar-me amb en Joan a l’AVE, no estava SOL a Madrid, havia vingut la Carla. Tenia una reunió amb el seu representant, i vam quedar per menjar.

Tenir a la teva filla i compartir amb ella, oblidant la solitud d’altres moments, és… BRUTAL!! Ho enteneu, oi?

-Carla, quedem a l’Angelita. Dinem allà. I després passem a prendre una copa per Entrevinos. Et sembla?

-Genial. Ens veiem allà.

AIXÒ ÉS ANGELITA PER MI

Des de la meva taula, sol i retret,
veig els somriures de les altres taules.
Les mirades còmplices i suggeridors.
Els moviments sensuals de cap d’elles, inclinant-la, i deixant que el cabell voli, sensual… Per després recuperar la seva postura.

Les paraules del local, es fonen en un Babel, no tràgic però si impossible. El meu “hola” es barreja amb el teu “potser” per sortir catapultat per “què bo està aquest vi”
o … “Hummmmmm!!! Quina meravella”.

Només veure l’harmonia dels moviments d’en David a la sala. La seva seguretat. La seva temprança. Les seves decisions tremendes davant clients disposats, fan que l’Angelita sigui l’Angelita.
Un viatge en el temps, on El Padre es fon amb l’Angelita i amb ell, la seva ànima. Un viatge que avui descansa en aquest port.

Cada dia que l’Angelita àmplia experiència és un regal per als que estem asseguts a les seves taules.
Cada moment és etern. Cada vi és diferent. Cada plat és un univers. I en aquest univers el vi importa. El vi s’apodera d’ell i se’l fa seu.

I A sota, cada copa és nova. I amb cada copa l’Angelita madura. Amb cada copa sorgeix una emoció. Es plasma la passió de Mario. S’observa el seu amor per l’ofici. Fa que diferents s’uneixin trencant les muralles que construïm per ocultar la nostra timidesa. I un cop trencades, recordar que allà va passar alguna cosa. Que allà vaig ser feliç.

Amics ….
Si voleu dinar, hi ha molts llocs. Però si voleu gaudir menjant, si voleu estimar el vi, només teniu l’Angelita.
Si algun dia, algú us fa l’ullet des d’una de les seves taules… Aquest seré jo, un enamorat del bon vi, un “Bon Vivant”, algú que sense ser de Madrid es va enamorar d’aquesta ciutat i de la seva gent i a l’Angelita és feliç.

Sóc Gaspar, un amic de la casa

No conec la Carta d’Angelita. No l’he demanat mai. En David sap dels meus gustos i em proveeix del millor que té, tant al plat com a la copa. Amb la Carla havia una variable, ella és vegetariana (sí peix, sí ou) i així li vam dir.

No faltaren els tomàquets de l’horta a Zamora dels seus pares, TOMÀQUETS en majúscules. La samfaina amb el seu ou, ara fregit dins de la seva clara.
Un excel·lent Tàrtar de tonyina, per la seva presentació i els seus sabors, i una espectacular galta també de tonyina guisada amb suc de carn i mel de canya.
Carla va donar bon partit del tàrtar i jo em vaig submergir en la galta.
No em vaig poder resistir a tornar a tastar aquest meravellós formatge, Langres, que abans afinaven amb Macvin del Jura i que ara ho fan amb Porto LBV.
Deliciosos tots dos!!

Aquell dia vaig descobrir tres vins nous.
Sempre en David em presenta algun vi nou, i jo els saludo amb molta alegria. Les presentacions d’en David acostumen a acabar amb ell assegut a la meva taula, permetent-me aprendre del seu coneixement del vi. Dels tres vins beguts, el Jura i el Ribeiro eren desconeguts per a mi, i el Champagne el coneixia només d’oïdes.

No tinc capacitat com a tastador per descriure un vi, com segur podeu fer-ho tots els que m’esteu llegint. I no em preocupa en absolut. Per a mi un vi és el que em fa sentir. El que em fa recordar o descobrir.
Aquests dos vins em recordaran aquest dia, gaudint de Carla i amb ella. M’acostaran a la calor del carrer i les seves sensacions. A l’agost proper i els seus dies festius. Em recordaran aquest tàrtar, el seu sabor barrejat amb el seu gelat.
Em recordaran la millor galta que he tastat fins avui.

Vins beguts:
G.P.S 2015 Vin Blanc d’Antan Domaine Pignier (1 Jura diferent)
La Sauvage Champagne Blanc de Blancs de Rober Dufur i fills
Cholo 2015 100% Loureira. Ribeiro

entrevinos_platosybebidas

Samfaina, galta i tàrtar de tonyina
G.P.S 2015 Vin Blanc d’Antan Domaine Pignier, La Sauvage Champagne Blanc de Blancs i Cholo 2015

Ja marxàvem quan en David va venir a la nostra taula amb tres copes i una d’aquestes Recòndites meravelles que només mestres com Felipe Gutiérrez de la Vega saben aconseguir i unir-les a l’art de la pintura i la poesia.

recondita-armonia

-Carla, què tal?
-Bluff!!! Papa que bo tot!! I aquest últim vi…, m’encanta el seu nom, “Recòndita Harmonia”
-BRUTAL, Carla, Brutal!! Et sembla… Ens anem a Entrevinos i prenem alguna cosa allà?
-Ok


(Entrant en Entrevinos)

-Hola Sonia (petons/abraçades) Et presento a la Carla.
-Hola Carla. Benvinguda a Entrevinos!!!
-Només venim a prendre alguna cosa. Hem menjat ja.
-Perfecte. Ara aviso al David i José Luis que ets aquí. Ells t’expliquen.

I què m’expliquen!!!! Aquesta tarda tenen organitzada un tast de vins vells-vellíssims de Jerez. La prepara i presenta Juancho (Juancho Asenjo)

– Gaspar… Apunteu-vos-hi!!!
– Ostres!!! Jo sí!! A la Carla no l’apassiona el Jerez, però ella participarà d’una altra manera.

Comencen a arribar els tastadors. Ocupant els seus llocs a la taula.
La Carla comença a dibuixar.
A plasmar en paper la vida que sorgirà d’aquesta tast, d’un tast ple d’art i d’història. La Carla no dibuixa el que veu, sinó el que l’inspira el que veu. Aconsegueix extreure l’energia i fer-te pensar. Són dibuixos que beuen de la descripció per omplir d’emocions.

Segona imatge: Dos Catadores, entregat a Ezequiel. © Carla Linares

Avui no podré gaudir dels plats que em serveixen aquí. De les seves verdures sempre “al dente”, amb el tall adequat, assemblades amb el bolet que la temporada ens ofereix i adornades amb ou (o sense adorn).
Dels cors de carxofa sobre brandada suau de bacallà.
Dels lloms de roger de roca que només han acariciat la calor, per temperar-se, poder tastar-los en alliberar-los dels seus cabdells de porros.
Dels seus espàrrecs blancs amb toc de planxa i la seva lleugera maionesa de wasabi.
De la seva amanida de figa-flors i basilisc sota de làmines de parmesà.
Dels formatges de cabra de la Comunitat de Madrid.
Dels seus vins a copes.
Gairebé sempre arribo només a Entrevinos, però curiosament acostumo a marxar amb gent asseguda a la meva taula. És un lloc màgic, almenys per a mi.

Carxofes i rogers

Avui gaudiré de Jerez i totes les seves variants. Descobriré el Jerez vell i el Jerez de sempre.
Avui gaudiré de la sorpresa que m’aporten aquests vins.
Dels meus companys i companyes de tast, dels seus comentaris, les seves observacions, de les seves cares, del seu saber, de la seva experiència.
De Juancho Asenjo, un d’aquests savis humils que el món del vi et presenta, i que només es mostren de veritat, quan en submergir-se en un tast, disparen la seva saviesa, i tu emmudeixes volent només escoltar, aprendre, impregnar-te una mica del seu coneixement.

Em fallen les paraules per expressar que vaig començar a sentir en tastar aquells vins. Quant d’afecte, quant de saber i harmonia naixia d’aquelles copes i ens encongia l’ànima als que asseguts en aquella taula gaudíem d’això. Gaudíem amb això.

Jo coneixia només uns pocs.
Però van faltar només dues copes. Van faltar només dues mirades, descobrint a ells també mirar-me i mirar-se.
Aquesta mirada que fas quan després d’embriagar el teu nas amb un gran vi, obres els llavis per rebre’l… I en notar-lo, aixeques la cara, respires fons i sospires. I en sospirar mires, buscant la complicitat de la resta de tastadors i els descobreixes a ells buscant també la teva.
I aquesta és, per a mi, la grandesa del vi, aquesta unió i aquests llaços d’amistat que es creen entre els quals l’estimem.

Qui encara no ha viscut això té la fortuna de poder viure-ho. Només ha de posar en copa quelcom que un dia es va tancar en una ampolla, i alliberar-lo.
Mai vaig trobar al geni de la llàntia, per més que en fregués moltes. Fins que vaig descobrir que hi havia grans Genis desitjosos de sortir de la seva ampolla. Aquí… I des d’aquí, Grans Genis van venir cap a mi!!!

Aquella tarda va ser BRUTAL!!!

Vinos tastats:
Finos
Fernando de Castilla Antique Fino (12-14 anys en ampolla)

Fino La Ina (35 anys en ampolla) (Fet amb asoleo aquella època)

Amontillados
Jarandilla de Domeq Fino Amontillado (45 anys en ampolla) (Vi que es va deixar fer a la dècada dels 70)

Coquinero de Osborne Amontillado Dry (més de 40 anys en ampolla)
Sacristía de Garvey Amontillado (més de 25 anys en ampolla)
Del Duque de Gonzalez Byas Amontillado muy viejo

Palo Cortados
La bota de Palo Cortado de Equipo Navazos Bota 62

Obispo Gascón de Barbadillo Palo Cortado (15 anys en ampolla)

Oloroso
1780 Garvey Oloroso VORS 30 Annus

No faré cap comentari dels vins. No m’atreveixo. I menys en aquest bloc.
Però tots em compreneu si us dic que no oblidaré mai aquella tarda, la coincidència de passar per Entrevinos “a prendre alguna cosa”. La seva generositat en deixar-me participar.
El veure a la Carla, asseguda en una taula amb bona perspectiva dibuixant, el tenir ganes de veure els seus dibuixos. El saber que ella els hi regalaria a algun dels tastadors. Un regal d’amistat.

Quan torni a prendre un Jerez, sigui el que sigui, recordaré aquella tarda. Recordaré aquest tast, les seves olors, els seus gustos, les seves imatges. Recordaré els dibuixos.
I recordaré que jo hi vaig participar i el plaer que vaig sentir en fer-ho.

lascarasdelacata_gasparlinares

Primer dibuix: La cata, entregat a David i José Luís (Entrevinos) © Carla Linares
Segon dibuix: Les cares de la cata, entregat a Sonia (l’ànima d’Entrevinos) © Carla Linares

Gaspar Linares
Gaspar Linares Bertolin (Barcelona, 13-04-1964) és empresari, farmacèutic i un enamorat del vi i el seu món.

És un amant del vi, del bon vi, un incansable explorador àvid d’aprendre i de descobrir llocs on el menjar i el vi es donen la mà. A finals dels 90, al costat d’un grup d’amics de tota la vida, es comença a interessar pel món del vi i la gastronomia i crea el grup de tast “Peña La Taberna”, alhora que s’inicia tastant dins la nounada Verema.com.
Gràcies a això, té l’oportunitat de descobrir un món nou i fascinant per a ell i de conèixer a alguna de les personalitats del vi a Espanya (bodeguers, distribuïdors, aficionats…). A molts d’ells, avui els considera amics.

Peña La Taberna segueix activa i tastant a la seva “Barraca” situada davant del mar a una muntanya propera a Barcelona. Els seus 7 “taverners” continuen amb la mateixa emoció del primer dia en cada trobada que organitzen. Trobades on el vi és el primer.

Hits: 4

Aquest article té 1 comentaris

  1. Oriollus Reply

    El relat d’en Gaspar Linares, amb ell com a protagonista, amb la Carla i els seus dibuixos, Madrid, els seus amics, restaurants i vins i més vins … se m’ha fet curt … vull repetir, segona part si us plau.
    Gràcies !!!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *