Un pensament per al llarg termini, si us plau

Per Amaya Cervera

Quantes setmanes portem ja confinats? Tot i la fase de desescalada, tots comencem a notar ja un cert cansament. Per als que teletreballem, tots els dies s’assemblen massa. Per als que tenen el seu negoci tancat, cada setmana que passa juga en contra seva.

L’hostaleria és una de les grans damnificades de la situació i, amb ella, tota la seva cadena de proveïdors, inclòs el vi. És un efecte dòmino difícil de controlar. I tots sabem a aquestes alçades que l’increment de les vendes en alimentació i comerç electrònic no són suficients per a compensar les pèrdues del canal horeca, i a més, té un pes particularment important al nostre país.

A les vinyes se segueix treballant (la natura no para pel virus), tot i que sovint amb menys mitjans i complint les mesures de seguretat i de distanciament. La visió de les cuadrillas de treball fent la poda en verd amb mascaretes és una de les moltes imatges surrealistes que ens ha regalat la pandèmia. No hi ha un punt sinistre, d’altra banda, en la pèrdua del gust i l’olfacte que afecta moltes persones infectades pel Covid-19? És capaç d’alterar la realitat del que hi ha a les nostres copes de la mateixa manera que ha alterat les nostres vides. Passarà algun temps fins que els professionals del vi puguem retrobar-nos en un d’aquells salons en els quals fins fa res escopíem despreocupadament a tort i a dret.

De crisi a crisi

El coronavirus no ha agafat al vi espanyol en el seu millor moment. El sector ja estava tocat pel Brexit i, molt especialment, per les tarifes 25% imposades a l’octubre pels Estats Units que, segons l’anàlisi de l’OEMV (Observatorio Español del Mercado del Vino), van suposar un tall brusc a unes exportacions que anaven disparades al llarg de l’any 2019. Tot i que la Xina ha estat el primer país juntament amb Japó a reprendre comandes en el context de la pandèmia, el seu mercat va estar marcat l’any passat per un alentiment important pel vi espanyol.

Hi ha molts elements diferencials respecte a la crisi de l’any 2008. El principal és la contracció del mercat pràcticament a nivell mundial. No es podrà recórrer a l’exportació de forma massiva com es va fer fa una dècada, inclosos cellers de zones aleshores emergents que van veure com una gran majoria de consumidors deixaven de banda el seu esperit aventurer per prioritzar regions, estils i marques tradicionals (el famós efecte refugi).

Spanish Wine Lover va néixer el 2014 a rebuf d’aquesta situació. Amb més vi espanyol disponible al món i l’aclaparador domini de la crítica anglosaxona, tenia tot el sentit explicar-ho a través d’una web bilingüe anglesa-castellana amb contingut periodístic de qualitat. Més encara en el context d’una explosió sense precedents de projectes vinícoles orientats a recuperar terrers i varietats o a reinterpretar estils tradicionals.

No és fàcil posar fre a aquest dinamisme que ha marcat la història recent del vi espanyol. Només cal veure la quantitat d’energia i creativitat bolcades en iniciatives solidàries i de comunicació  través de les xarxes socials amb Instagram com a guanyadora absoluta del confinament.


Els consumidors, d’altra banda, no li han donat l’esquena al vi. Per una vegada, no ha estat el parent pobre del segment de begudes sinó el company fidel durant el confinament. No s’hauria d’explorar i fomentar aquell factor emocional que tant li costava trobar al sector?

Nous temps

Diuen els experts que el consumidor que sortirà de la crisi no serà el mateix. El més probable és que interioritzi nous hàbits de compra i que, en una situació d’ajustar-se el cinturó, esculli amb més cura en què es gasta els diners.

Per part del sector del vi i la gastronomia, s’estan veient ja iniciatives per recuperar l’activitat. Tot i que tenir una botiga online no és garantia per vendre, cellers i distribuïdors que estaven al marge del comerç electrònic han fet el salt, s’estan gestant clubs de vins dirigits al client final i l’hostaleria intenta reactivar-se amb propostes per emportar o entregar a domicili. Molt possiblement, es crearan nous models en els propers mesos que obligaran els professionals a actualitzar-se, “reformar-se” i adoptar la flexibilitat com a estil de vida.

Tindran els restaurants més en compte els vins? Haurien de fer-ho. La situació és suficientment complexa i delicada com per intentar buscar el major nombre de sinèrgies. En especial en un context de pèrdua temporal del turisme que no és de proximitat.

Allò que genera també una oportunitat única per apostar per la proximitat, el kilòmetre zero no només del menjar sinó també del vi, la defensa del paisatge i del territori… Tots aquells valors que una part rellevant del sector porta anys defenent i que ara podrà comunicar a un públic captiu i amb la mobilitat limitada durant un període incert de temps.

L’altra cara fosca, evidentment, prové de les conseqüències nefastes de l’aturada de l’activitat comercial. Creix, per exemple, la incertesa respecte a la propera collita amb els cellers plens de vi. De fet, algunes firmes ja han comunicat als seus proveïdors que no els compraran raïms d’aquesta anyada.

Mirar més enllà

Quin contrast amb el petit moment de glòria que va viure el vi espanyol a la segona edició del saló Viñateros celebrat a Londres a finals de febrer! Concebut com a un aparador de diversitat i dinamisme, va conquistar a molts professionals britànics. Per descomptat, els vins que allà es van tastar estaven a anys llum de la imatge de vi barat o de qualitat-preu que, per desgràcia, encara persegueix a Espanya.

Vist en perspectiva, tots els intents recents de generar, amb major o menor fortuna, patrons qualitatius superiors a través de classificacions o zonificacions serveixen per al mateix objectiu d’aportar valor i elevar la imatge dels nostres vins.

De fet, el debat entre qualitat i revalorització del patrimoni vitícola, per una banda, i dinàmica productivista i de preus baixos per una altra, que va escenificar el Manifiesto Matador a finals del 2015 està molt lluny de resoldre’s.

Molt probablement, la crisi actual tornarà a demostrar que els vins de preu amb tot el que comporten (marges baixos, preus ruïnosos del raïm per als viticultors, necessitat de negociar amb volums cada vegada més grans) són molt més sensibles a les fluctuacions del mercat. Però també amenaçarà la supervivència de cellers familiars i petits productors que estaven treballant per consolidar els seus projectes quan el virus va entrar en escena.

Enmig de les urgències i els problemes dels propers mesos, i més enllà d’identificar fins a la més mínima oportunitat, el sector no hauria de deixar de preguntar-se on li agradaria estar d’aquí a 50 anys. Si, com a bons sprinters, hem estat capaços de reaccionar i unir-nos enfront l’adversitat (subhastes i concursos benèfics, enoturisme per a sanitaris, divulgació sense precedents de la cultura del vi a les xarxes socials), què ens impedeix treballar amb un objectiu comú a llarg termini? Canviar la imatge i la realitat del vi espanyol és una carrera de fons en la qual tots els actors implicats han d’assumir les seves responsabilitats.

Amaya Cervera

Periodista especialitzada en vi amb una trajectòria de més de 20 anys al sector. Ha estat redactora en cap de la revista Sibaritas, coordinadora de publicacions del Grupo Peñín i directora de La Revista Todovino, a més de tastadora per a la Guía Peñín i La Guía Todovino. El 2014 va fundar www.spanishwinelover.com, una web bilingüe especialitzada en vi espanyol que publica tots els seus continguts simultàniament en anglès i castellà. Premiada com a Mejor Plataforma Online de Difusión pels IWC Merchant Awards Spain el 2017, 2018 i 2019, l’objectiu de SWL és donar a conèixer la gran diversitat del vi espanyol en el què possiblement sigui el moment de més dinamisme de la seva història per als vins de qualitat. Amaya Cervera també realitza col·laboracions periodístiques per a mitjans nacionals i internacionals, participa com a jurat en diferents competicions, és conferenciant ocasional i membre del Circle of Wine Writers.

Hits: 16

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *