Un sopar a Château Latour: la gran bellesa.

Cada any un dels moments més esperats i emocionants és la visita a Château Latour per tastar la nova collita.

Els vins de l’anyada 2019 els vam tastar en absoluta primícia a finals d’octubre del mateix any quan els lots de les diferents varietats tot just acabaven les fermentacions i es començaven a situar. Després, amb la COVID-19, vam cancel·lar la nostra tradicional setmana bordelesa del mes d’abril i només vam degustar les mostres d’alguns vins que els diferents châteaux ens havien enviat a Barcelona.

Enguany, amb limitacions i seguint tots els protocols, vam poder per fi tornar a Bordeaux a tastar la collita 2020, com havíem fet cada primavera des de l’any 1999.

En Frédéric Engerer —gerent de Château Latour i del grup Artémis Domaines— amb el qui fa anys que ens uneix una bona amistat va organitzar un sopar molt especial i en petit comitè a la propietat. Em va dir “tastarem Château Latour vells, molt vells”.

Quan en Frédéric diu “vells, molt vells” vol dir amb ampolles gairebé impossibles de trobar i que no existeixen fora del Château.
L’any 2015 ja van organitzar un sopar increïblement generós per a 20 privilegiats on 17 ampolles dansaven des d’un “jove” Magnum 1966 fins a un espectacular i emocionant Latour 1865.

Així doncs, el dimarts 4 de maig per la tarda vàrem tastar amb en Jean Garandeau —Director de Vendes i Màrqueting d’Artémis Domaines (Château Latour, Domaine d’Eugénie, Château Grillet, Clos de Tart i Eisele Vineyard)— les darreres anyades i després hi hauria l’esperat sopar.

L’any 2012 Château Latour va decidir deixar d’oferir els seus vins a l’avançada. Es bevien massa joves —deien— i quan encara no es gaudien en la seva plenitud. Feia anys que guardaven estoc per a comercialitzar-lo en el futur i no deixar el mercat desproveït. Aquest any surten a la venda Château Latour 2013, Les Forts de Latour 2015 i el seu 3r vi, el Pauillac 2016. Latour 2013 és l’anyada més difícil en molt de temps. Una rigorosa selecció a la verema va donar un vi amb un color molt més obert del que és normal, una aroma delicada i amb una accessibilitat immediata i poca capacitat de guarda. Les Forts 2015 és una altra història: maduresa, carnositat, bé de farciment i molt sàpid. Pauillac 2016 té els tanins ben polimeritzats, amb longitud, accessibilitat i alhora una bona guarda.

Després de tastar els vins que enguany Latour posa a la venda, vàrem tastar la collita 2020, uns vins que estaran disponibles aproximadament entre els anys 2026 i 2031. Château Latour 2020 té una bonica frescor i una fruita amb una gran puresa aromàtica, molta profunditat i una bona càrrega de tanins. Les parcel·les de l’Enclos —que envolten el château i que participen exclusivament en el Grand Vin— es conreen en biodinàmica des del 2017.
Les Forts està entallat i atapeït, però sense cap indici de verdor. Pauillac precisarà de la criança per allargar-se i acabar oferint una de les millors relacions preu/plaer del Médoc.

El sopar

Al sopar érem set coneguts i amics, dues parelles propietàries i directores d’alguns dels châteaux bordelesos més famosos, en Frédéric Engerer, en Jean Garandeau i jo.

Els tasts del Frédéric sempre segueixen un fil. Li agrada servir els vins a cegues i que hi hagi un tema concret, com pot ser la varietat, l’edat o les anyades. Sovint la successió d’anyades no té una aparent lògica d’edat o d’intensitat, però la muntanya russa s’adapta com un guant als plats i segueix una cadència com una òpera organitzada en diferents actes. El tema dels vins del sopar era desconegut i, per descomptat, les anyades de les ampolles. El menú el va preparar el xef del château i els vins varen ser oberts i servits també per persones molt experimentades del seu equip.

A l’aperitiu, dos grans blancs que per atzar tenien bombolla. Dos champagnes vells i ben madurs. Però què difícil d’esbrinar ni tan sols si eren blanc de blancs, blanc de noirs o d’assemblatge. La primera ampolla era sensacional, amb aromes confitats de brioix, tocs de llevats, notes de ceps i de galeta torrada. La bombolla era com una mousse finíssima i un final deliciós t’incitava a repetir. La segona semblava de més edat. Un perfil diferent, amb més maduresa i menys nitidesa que la primera.

1- Krug Vintage 1982

2- Salon Blanc de Blancs 1982

El Krug era molt més del que pots esperar d’un excel·lent champagne amb 39 anys. L’ampolla de Salon estava una mica cansada i lluny de la millor que he tastat d’aquesta anyada.
El joc dels primers vins era “la mateixa anyada”, en dos champagnes de referència amb gairebé 40 anys.

A taula es van servir els primers vins negres que venien decantats en unes precioses gerres. El primer tenia el color teula d’un vi amb edat. Però, com encertar l’anyada si en l’anterior experiència al Château les confusions anaven de 40 o 50 anys amunt o avall? Al nas era preciós. Quina finesa. Quina textura subtil a la boca! Quin regal! Una ampolla de gran classe. Un dels convidats va qualificar-lo com a molt femení.

La segona ampolla tenia un bonic color taronja verdós, que recordava el dels portos molt vells amb els quals massa vegades ens obsequia en Dirk Niepoort. Pel color semblava més vell que la primera copa i a més presentava petits dipòsits de matèria colorant en suspensió. Al perfum hi havia notes de llorer i a la boca tenia més intensitat, amb notes balsàmiques i un taní més marcat. Semblava venir d’una anyada més solar.

2- Château Latour 1950 Magnum

3- Château Latour 1910

40 anys de diferència! Aquest era el joc.
Del 1950 al Château només queden 6 ampolles i 3 o 4 magnum.

La segona sessió de vins va començar amb una copa que tenia un color més robí. Al nas tornaven les fines herbes com el llorer. Aquell vi era molt i molt gran. Hi havia la finesa i també la intensitat. Era com el magnífic 1950, però amb més entitat.

El següent vi tenia un color semblant. Aquí hi havia un nivell alt de volàtil que sobresortia i l’amplificava. Un vi rar i d’estil lliure que irrompia en la successió lògica. La textura també era diferent. Un dels convidats advertia una anyada calenta i el situava entre 1947 i 1949. Entre els anys quaranta i fins inicis dels seixanta hi havia molta volàtil als Latour. Als anys cinquanta, el Château estava en un estat lamentable. En Frédéric els qualificava com els anys Rock and Roll.
L’ampolla era del 1893, tenia 128 anys!

3- Château Latour 1953 

4- Château Latour 1893

60 anys de diferència.
Del 1953 els hi queden 25 ampolles en estoc.

El següent vi es presentava també amb una gran elegància. Un vi aeri. Un convidat tornava a definir-lo com a un estil femení. Com és possible definir com aeri o com a femení un Château Latour que, segurament per a molts, és l’arquetip d’intensitat i pes entre els vins del bordelès? El món al revés.

El vi número 6 tenia un perfum indubtablement més jove. A la boca un taní fi i una textura delicadament cruixent i que feia cric-cric confirmava la diferència d’edat amb la copa anterior. El vi s’anava allargant i allargant amb un final esplèndid. Una ampolla molt bona.

Tornant després a la primera copa d’aquesta sèrie i passat ja un temps des que s’havia servit la transformació havia estat impressionant. De la delicadesa inicial a la intensitat final. Del femení i aeri a la potència. Una bèstia magnífica, amb 80 anys més que l’ampolla número 6.

5-Château Latour 1924

6-Château Latour 2004

80 anys

El següent duet començava amb un color marronós que tornava a tenir els reflexos verdosos dels vells portos, i també del més que centenari Château Latour 1910. El perfum i la boca eren la terra, amb notes delicades i sofisticades de pell de formatge i també notes càrnies. Quin nivell!

El següent mostrava molta més joventut, nivell i un gran potencial.

7-Château Latour 1896

8-Château Latour 1996

100 anys de diferència!!!!!
Quina bogeria!!! Quin luxe gaudir d’una increïble ampolla de Château Latour amb 125 anys.

La darrera ampolla era un sorprenent Sauternes. Brillant en la complexitat i més apretat que gras i demostratiu. Magnífic i gran Château d’Yquem com a vi final d’una “soirée” que ens quedarà gravada a la memòria.

9- Château d’Yquem 1971

L’endemà vaig degustar al château d’un dels amics convidats al sopar. Em deia “he passat la nit sense dormir, encara estic commocionat, el que va passar ahir va ser molt fort”.

La porta del cel.

Quan tastes una sobredosi de bellesasovint és durant els dies posteriors quan vas desgranant —ja fora del col·lapse del moment— els matisos sublims i únics de cada ampolla. 

Degustacions excepcionals com aquesta són fora de lo normal i només les pots realitzar gràcies a la generositat i passió de persones com en Frédéric Engerer que en els darrers anys és el guardià del patrimoni històric de Château Latour i l’encarregat també de preservar i incrementar encara més el seu nivell i excepcional fama mundial. Ha estat el responsable de treure’l del circuit de venda a l’avançada, però també de renovar i construir un nou celler i nau de criança i també de perfilar encara més les elaboracions i de passar a la viticultura biodinàmica. Quan tens la sort de tastar i gaudir vells Château Latour els comences a entendre una mica millor quan encara són joves.

Al final, què és Latour? Latour és la consistència. 
A Latour, el discurs i el vi van alineats.

Bravo i moltes gràcies! 

Hits: 42

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *