Vendre vi espanyol pel món

Per Ignasi López

De vegades em pregunten els amics: “El vi espanyol s’ha de vendre molt bé per aquests mons, oi?”. Odio aquesta pregunta, no saben com de difícil és vendre vi pel món

No només és una qüestió de la quantitat de vi espanyol que existeix, sinó de la quantitat de països que produeixen vi al món. M’agradaria poder dir-vos quants països, però no ho sé, moltíssims…

A més, per exemple, als EUA ara es produeix vi als 50 estats. Sí, sí, des d’Alaska a Florida, passant per Arizona o Texas. Alguns dels quals bastant imbevibles, però molts de molt bons. Avui dia s’elabora molt bon vi a estats com Virginia, New York, Oregon, Washington i no diguem els vins de Califòrnia.

El mateix passa a gairebé tots els països d’Europa, incloent ja el Regne Unit i, com tots ja saben, la Xina que s’està convertint en un productor de grans quantitats de vi a molt baix preu. Ja es beuen fins i tot a Espanya alguns vins del gegant asiàtic.

Si afegim els dos grans productors com són França i Itàlia, que a més gaudeixen d’un gran prestigi com a productors dels millors vins del món, ens podem fer a la idea que no és tasca fàcil exportar vi espanyol.

A més, tenim un altre problema, la mentalitat d’alguns elaboradors del nostre país, des dels que segueixen elaborant el vi “com ho feia el seu avi” fins als que no volen sentir el que opinen els consumidors del seu vi. Només es preocupen d’aconseguir bones puntuacions i, quan ho aconsegueixen (si és que ho aconsegueixen), apugen els preus. No dic que això sigui un problema general, però d’haver-n’hi n’hi ha.

Quan parlo amb elaboradors em pregunten què poden fer per vendre més als EUA. “Tinc un parell d’importadors petits, un a Florida i New York i un altre a Califòrnia. Em compren un parell de palets a l’any cada un. He de vendre molt més a EUA”, diuen. Jo els hi dic sempre el mateix: “No serà que les teves expectatives sobre el mercat americà són massa altes? Sabeu que tots els països productors de vi estan venent a EUA? Això és una competència enorme. Qualsevol distribuïdor mig té una mitjana de referències al seu catàleg superior al miler i no diguem gegants com Southern o Winebow…”.  Sí, hi ha més de 300 milions d’americans i, en general, beuen, però no tant com per a “empassar-se” tanta producció de vi.

 

Després hi ha els que et diuen “La Xina es podria beure la producció mundial de vi”. És cert, estadísticament és cert, però la veritat és que els xinesos gairebé no beuen vi. Els xinesos beuen te, aigua calenta o cervesa. És cert que una part de la societat més acomodada d’aquest país sí “compra” vi, però per regalar-lo o perquè té un cert glamour, però pràcticament no beu vi.

Una de les anècdotes més divertides que m’han passat a la Xina va ser en un “Wine Dinner” molt formal organitzat en un restaurant súper luxós de Pequín, una gran taula rodona on ens vam asseure unes 30 persones incloent el meu intèrpret i un servidor. Després de donar una llarga explicació d’uns vins de Rioja maridats amb un excel·lent menjar xinés, al final del sopar vaig preguntar si algú tenia algun dubte o volia fer una pregunta. Un senyor a l’altra banda del cercle va preguntar alguna cosa en xinès al meu intèrpret, qui després de riure una estona em va dir que la seva pregunta havia estat quina edat tenia jo! O sigui que l’interès pel vi era limitat.

Després tenim casos com Anglaterra, Alemanya, Holanda, etc., on els cellers enormes fan uns vins amb bona etiqueta i poca cosa més, els quals venen a preu de saldo.
Ens queda Suïssa on el preu no és tan important com la qualitat, llàstima que sigui un país tan petit, però val la pena anar-hi.
No acabaré sense esmentar als països escandinaus, on es ven a través de monopoli i és més aviat una qüestió de sort. Però si entres, es ven moltíssim.

No us deixeu influir pels meus mals auguris, sortiu a vendre, coneixeu els mercats, parleu amb els vostres clients i distribuïdors, però, sobretot, ESCOLTEU el que diu el mercat i feu vins a la seva mida. Això sí, sense perdre el Terrer.

Ignasi López
Ignasi López compta amb el títol de sommelier i també va estudiar viticultura. Té una llarga experiència venent vi, primer a Espanya i, des de fa 11 anys, exporta vi espanyol a tot el món. Va treballar sis anys al grup Pernod Ricard, quatre anys al Coob 92 i 11 anys a Castillo de Perelada.

Hits: 12

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *