Vi i salut

Per Ramón Estruch

Els danys del consum excessiu de begudes alcohòliques es coneix des de fa milers d’anys i de fet en el Gènesi ja es descriu la primera intoxicació alcohòlica documentada de la història, quan Noè, després del diluvi universal, es va dedicar a conrear entre d’altres coses vinyes i després de beure vi va agafar una considerable borratxera, que va motivar que els seus fills l’haguessin de cuidar per evitar mals majors. Des de llavors, se sap que el consum excessiu d’alcohol pot tenir greus complicacions mèdiques com intoxicacions agudes, síndrome de dependència, cirrosi hepàtica, pancreatitis, hipertensió, accidents vasculars cerebrals, miocardiopatia, arítmies cardíaques o fins i tot morts sobtades.

Malgrat tot, també és cert que des de fa més de 2.000 anys la societat atribueix característiques saludables al consum moderat de begudes alcohòliques i principalment al consum de vi. No obstant això, la primera evidència científica moderna de la relació entre consum d’alcohol i malaltia cardiovascular data de principis del segle XX, quan es va observar que els pacients que morien de cirrosi hepàtica d’origen alcohòlic tenien unes artèries totalment sanes, sense les lesions arterioscleròtiques que els correspondrien per la seva edat. Des de llavors són nombrosos els estudis epidemiològics i les metanàlisi on s’han inclòs més d’un milió de subjectes i gairebé 100.000 morts que han conclòs que la relació entre consum d’alcohol i mortalitat segueix una corba en “J”, és a dir, les persones abstèmies tenen una mortalitat més gran que les que consumeixen moderadament alcohol i aquestes, al seu torn, una mortalitat menor que els que consumeixen quantitats excessives d’alcohol (Figura 1). La mortalitat més baixa s’observa quan el consum és de mitja copa al dia (6 g d’alcohol), amb una reducció de gairebé el 20% en el risc de mort. Així i tot, a partir de 4 copes al dia els homes i 2 copes al dia les dones, el risc de morir sobrepassa al risc dels abstemis. Aquesta relació és totalment diferent a la que s’observa amb el tabac, els efectes nocius (mortalitat) s’observen a partir del primer cigarret (Figura 2). Per tot això, la majoria de societats científiques consideren com a “consum saludable” la ingesta de fins a 2 copes al dia per als homes i 1 copa al dia, les dones.

Efectes sobre el sistema cardiovascular

Nombrosos estudis han trobat que el consum moderat de begudes alcohòliques redueix la incidència d’infart de miocardi (20%) i mortalitat cardiovascular (26%). També són nombrosos els estudis que conclouen que el consum moderat d’alcohol redueix el risc de mort sobtada, efecte que s’atribueix tant a una reducció en la incidència d’arítmies, com de trombosi coronària. Així mateix, altres estudis han observat una menor incidència d’arteriopatia perifèrica i d’insuficiència cardíaca en els bevedors moderats que en els abstemis. Aquests efectes s’han atribuït als següents mecanismes: reducció de la pressió arterial, augment del colesterol protector (HDL colesterol) i efectes sobre els mecanismes de coagulació (reducció del fibrinogen i de l’agregació de les plaquetes). A més cal afegir els efectes anti-oxidants i antiinflamatoris de les begudes alcohòliques, és especial del vi negre, ja que la patogènia de la majoria de malalties degeneratives cròniques, com les malalties cardiovasculars s’associa a estrès oxidatiu i inflamació de baix grau dels seus òrgans i teixits. Estudis comparatius entre els efectes de diferents begudes alcohòliques observen que els efectes del vi, especialment del vi negre, són superiors als d’altres begudes alcohòliques. Aquests efectes superiors del vi s’atribueixen al seu elevat contingut en polifenols (vegeu-ho més endavant).

Efectes sobre la circulació cerebral

L’abús de begudes alcohòliques augmenta el risc de patir hemorràgies cerebrals, possiblement per alteracions de la coagulació i augment de la pressió arterial associats a intoxicacions alcohòliques agudes. En canvi, el consum moderat de begudes alcohòliques s’associa a una reducció del risc d’infarts cerebrals comparat amb el grup de abstemis. Existeixen estudis que indiquen que el major benefici s’obté quan el consum de begudes alcohòliques, especialment el vi, es limita a 5 dies de la setmana. Els mecanismes protectors són similars als referits per al sistema cardiovascular, amb un major efecte protector del vi.

Diabetis

La diabetis és una de les epidèmies del segle XXI, d’aquí l’interès a l’hora de prevenir aquesta malaltia. Nombrosos estudis han observat una reducció en la incidència de nous casos de diabetis en els bevedors lleugers i moderats de begudes alcohòliques, comparat amb els abstemis. Així mateix, s’ha observat una disminució en la incidència o progressió de nefropatia diabètica en els bevedors moderats amb diabetis mellitus tipus II. Finalment, en dones menopàusiques no diabètiques, les bevedores de fins a 2 copes al dia presenten una concentració menor d’insulina circulant i, per tant, una major sensibilitat a la insulina.

Obesitat

En estudis prospectius a llarg termini, els bevedors moderats, especialment de vi, tenen una menor probabilitat d’augmentar de pes, comparat amb els no bevedors. Aquest efecte podria contribuir a la menor incidència de diabetis que presenten els bevedors moderats.

Demència  

Hi ha interessants estudis que associen el seguiment d’un patró dietètic saludable com la dieta mediterrània amb una menor incidència de deteriorament cognitiu i de la malaltia d’Alzheimer. Així mateix, hi ha estudis que han observat que els bevedors moderats d’alcohol presenten una menor incidència de demència i de malaltia d’Alzheimer. En aquest context, estudis in vitro han observat que l’alcohol (etanol) estabilitzaria les molècules d’amiloide, que són la base d’aquesta malaltia.

Càncer

Relacionat amb el consum de begudes alcohòliques, potser un dels temes més delicats és la relació entre el consum d’aquestes begudes i la incidència de càncer, especialment el càncer de mama. Ningú dubta que el consum elevat de begudes alcohòliques, especialment licors i destil·lats s’acompanya d’una major incidència de càncer d’esòfag i d’or-faringe, risc que augmenta enormement si a més s’acompanya de tabaquisme. No obstant això, els estudis més recents indiquen que no hi ha associació entre un consum moderat de begudes alcohòliques i una major mortalitat per càncer, i fins i tot alguns indiquen una menor mortalitat per càncer en els bevedors lleugers (reducció d’un 11% comparat amb els abstemis).

Vi i patró d’alimentació

En analitzar la relació entre el consum de begudes alcohòliques i salut, també és molt important considerar el tipus de beguda alcohòlica, el seu patró de consum i l’alimentació que acompanya aquest consum. Alguns estudis epidemiològics, però no en tots, han observat una menor mortalitat global i una menor incidència de malalties cardiovasculars i de càncer en els bevedors moderats de begudes fermentades i especialment en els bevedors de vi negre, de manera que part dels efectes protectors d’aquestes begudes s’han atribuït al seu contingut no alcohòlic i més en concret en el seu contingut en polifenols. De fet, nombrosos estudis d’intervenció nutricional a curt termini han observat que el consum moderat de vi negre tindria majors efectes sobre la pressió arterial i marcadors d’oxidació i inflamació que la ginebra, de manera que aquests efectes s’han d’atribuir a l’elevat contingut en polifenols que té el vi negre. En canvi, els efectes sobre els lípids (HDL colesterol) i coagulació (fibrinogen) van ser similars després del consum de vi negre i ginebra, de manera que aquests efectes han d’atribuir al contingut alcohòlic (etanol) que contenen les dues begudes. En altres paraules, part dels efectes protectors de les begudes alcohòliques han d’atribuir al seu contingut en alcohol i una altra part al seu contingut en productes no alcohòlics com els polifenols.

També és molt important consumir aquestes begudes amb els àpats i de forma regular. El consum de grans quantitats d’alcohol un o dos dies per setmana (binge drinking) s’associa amb una major mortalitat global (augments del 13%) i de la mortalitat per càncer (22%), és a dir, aquesta forma de consum s’associa amb una major incidència de malalties no cardiovasculars, principalment de càncer.

Finalment, cal tenir en compte el patró alimentari que acompanya el consum de begudes alcohòliques. Cada dia es reuneixen més evidències que les begudes alcohòliques no han de considerar-se de forma aïllada, sinó que s’han d’englobar dins de la dieta que segueixi la persona. On majorment s’observa aquest efecte és sobre la incidència de càncer. Els efectes de les begudes alcohòliques, fins i tot consumides de forma moderada, són molt diferents si aquestes es consumeixen dins d’una dieta saludable molt rica en vitamines (àcid fòlic) com és la dieta mediterrània, que si es consumeixen dins de patrons de dieta no tan saludables com la dieta occidental o fins i tot la dieta baixa en greix.

Conclusió    

Actualment es disposa de nombroses evidències científiques basades en estudis epidemiològics o en assaigs clínics de curta durada que demostren l’efecte protector del consum moderat de begudes alcohòliques i especialment del vi sobre la salut i molt especialment sobre les malalties cardiovasculars. No obstant això, el grau d’evidència científica que s’aconsegueix amb aquest tipus d’estudis és “intermèdia”, d’aquí la necessitat de realitzar estudis aleatoritzats, controlats i durant la intervenció nutricional per demostrar amb el major grau d’evidència científica aquests efectes protectors del consum moderat de vi sobre la salut.

Figura 1

Figura 1: Risc de mortalitat per qualsevol causa segons el consum d’alcohol (número de copes al dia). Les anàlisi dosi-resposta del consum d’alcohol mostren una relació entre consum d’alcohol i mortalitat global que segueix una corba “J”. (Reproduït de Di Castelnuovo et al.)

Figura 2

Figura 2: Risc de mortalitat per qualsevol causa segons el grau de tabaquisme (cigarrets al dia). Les anàlisi dosi-resposta mostren que la relació entre tabaquisme i mortalitat és lineal (Reproduït de Wang K et al.)

Bibliografia    

  • Chiva-Blanch G, Arranz S, Lamuela-Raventós RM, Estruch R. Effects of wine, alcohol and polyphenols in cardiovascular risk factors. Alcohol Alcohol. 2013:48:270-7.
  • De Castelnuovo, Costanzo S, Bagnardi V, Donati MB, Iacovello L, de Gaetano G. Alcohol dosing and total mortality in men and women: an updated meta-analysis of 34 prospective studies. Arch Intern Med.2006;166:2437-45.
  • De Gaetano G, Costanzo S. Alcohol and Health. J Am Coll Cardiol. 2017;70:923-5.
  • Estruch R, Ros E, Salas-Salvadó J, et al. Primary prevention of cardiovascular disease with a Mediterranean diet. N Engl J Med. 2013;368(14):1279-90.
  • Estruch R, Salas-Salvadó J. Towards an even healthier Mediterranean diet. Nutr Metab Cardiovasc Dis. 2013 ;12:1163-6.
  • Mukamal KJ, Clowry CM, Murray MM, et al. Moderate alcohol consumption and chronic disease: the case for a long-term trial. Alcohol Clin Exp Res. 2016;40:2283-91.
  • Ronksley PR, Brien SE, Turner BJ, Mukamal KJ, Ghali WA. Association of alcohol consumption with selected cardiovascular disease outcomes: a systematic review and meta-analysis. BMJ. 2011;342:d67.
  • Rubin E. To drink or not to drink: That is the question. Alcohol Clin Exp Res. 2015;38:2889-2892.
  • Wang K, Li F, Zhang X, Li Z, Li H. Smoking increases risks of all-cause and breast cancer individuals: a dose response meta-analysis of prospective cohort studies involving 39725 breast cancer cases. Oncotarget. 2016;7:83134-47.
  • Xi B, Veeranki SP, Zhao M, Ma C, Yan Y, Mi J. Relationship of alcohol consumption to all-cause mortality and cancer-related mortality in U.S. adults. J Am Coll Cardiol. 2017;70:913-22.

Ramón Estruch
El Professor Ramón Estruch és actualment el coordinador científic de la Fundación Dieta Mediterránea i President del Advisory Board del Paralelo 40 – Observatorio Mundial de la Dieta Mediterránea. També és consultor Senior del Departament de Medicina Interna de l’Hospital Clínic de Barcelona des del 2002 i professor associat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des del 1996. Les principals línies d’investigació que desenvolupa són: efectes cardiovasculars de la dieta mediterrània; mecanismes dels efectes del consum moderat del vi i la cervesa; efectes del consum crònic de l’alcohol en el cor, el fetge i el cervell; efectes de diferents begudes alcohòliques sobre el sistema inmunològic; i efectes de l’oli d’oliva, fruits secs i cacau en el perfil lipídic i biomarcadors inflamatoris. Els últims anys, el seu grup ha rebut subvencions de la Comisió Europea, de l’Institut Nacional de Salut (NIH) d’EE.UU, CICYT, de Instituto Nacional de Investigación Agroalimentaria (INIA) del Ministerio de Educación y Ciencia, y del Fondo de Investigación Sanitaria Instituto de Salud Carlos III del Ministerio de Sanidad (ISCIII). A més, el professor Estruch es líder de la red temàtica “Dieta Mediterránea y Enfermedad Cardiovascular” de la ISCIII (Espanya). Ha publicat més de 250 articles a revistas d’entre les que s’inclouen N Engl J Med, JAMA, Ann Intern Med, Arch Intern Med, Cardiovasc Res J, Ann Neurol, Am Clin Nutr i Diabetes Care.

Hits: 62

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *