Vins argentins, una llarga història per a tenir en compte

Per Alejandro Iglesias

Fa vint anys, el vi argentí començava a sorprendre al món. No només per la singularitat dels seus vins negres, sinó també perquè pocs imaginaven que a Sud-amèrica s’elaboraven vins d’aquesta qualitat.

Aquesta història va tenir un clar protagonista: el Malbec, un cep del sud-est francès que va arribar a sòls argentins el 1853 per a convertir-se en mascaró de proa de la seva viticultura.

De la mà d’aquests ceps, a partir de la dècada del 1990, el país que va veure néixer a Lionel Messi va conquistar alguns dels mercats més importants per al negoci del vi. Primer els Estats Units, després Canadà i, més tard, el Regne Unit, mentre que a Llatinoamèrica no va trigar a ser un favorit.

Avui, amb una enologia més refinada, una clara aposta pels seus diferents terroirs i fent gala d’una diversitat fruit de més de 400 anys d’història vitícola, els vins argentins guanyen popularitat als principals països vitícoles com França, Itàlia i Espanya, indrets on encara se’ls coneix poc. Per això mateix, val la pena repassar alguns aspectes clau de la vitivinicultura argentina.

Els immigrants. Si bé els primers registres vitícoles argentins daten del segle XVI, va ser entre 1860 i 1930 que van arribar les famílies que donarien forma a l’activitat vitícola. Principalment provenien d’Espanya, Itàlia i França, i amb ells portarien l’experiència del cultiu i de l’elaboració a més d’innumerables ceps de qualitat. Per això mateix, avui a Argentina, a més de trobar els ceps francesos més reputats, també és possible trobar vinyes dels principals raïms d’origen espanyol, italià i portuguès. Aquests pioners de la vitivinicultura moderna sud-americana van definir el perfil dels primers vins argentins de qualitat, molts d’ells elaborats a imatge i semblança dels que bevien als seus països d’origen.

Un fort llegat vitícola. A diferència de la majoria dels països vitivinícoles del Nou Món, Argentina sempre va tenir un fort vincle amb el vi. Com a conseqüència de les successives onades d’immigrants, la seva cultura va adoptar el consum del vi fins al punt en què avui és la Beguda Nacional Argentina. El seu consum, que va saber marcar rècords per càpita a mitjans del segle XX, avui s’estima en els 24 litres anuals per habitant. És a dir, que a Argentina es consumeix aproximadament el 70% del vi elaborat essent l’exportació un hàbit dels últims 20 anys.

El sabor de l’altura. Les principals regions vitícoles argentines es troben als peus de la serralada dels Andes, el cordó muntanyenc més extens del món que alberga alguns dels pics més elevats del planeta. Aquí les vinyes es desenvolupen en valls àrides i solejades entre els 600 i 2.000 metres d’altitud amb vinyes que poden enfilar-se més enllà dels 3.000 metres sobre el nivell del mar. Justament, l’altura és el factor clau que modera les temperatures d’aquests deserts de muntanya. Per cada 150 metres lineals d’ascens, la temperatura disminueix 1ºC fent possible que la vinya es cultivi des de la Patagònia fins a Jujuy, el límit amb Bolívia.

Vins del desert. Tal com mencionàvem, les vinyes argentines estan disperses en diferents deserts de muntanya de manera que la gran majoria d’ells té com a factor comú un clima àrid, sec i solejat. Això assegura condicions molt regulars en les diferents collites, tot i que cal destacar que els últims anys han estat més frescos i humits que de costum. La mitjana de precipitacions a les zones vitícoles argentines és de l’ordre dels 200 mil·límetres anuals (una tercera part de la mitjana europea) pel qual està permès el rec (per inundació i pressuritzat). L’origen de l’aigua de rec són els cims nevats de les muntanyes de manera que es tracta d’un recurs molt pur tot i que escàs. Els cels diàfans ens mostren una excel·lent insolació, de manera que la maduresa dels raïms està assegurada mentre que els vins presenten colors profunds, concertats i brillants. L’amplitud tèrmica que es dona en aquestes vinyes és molt pronunciada podent arribar als 20ºC de diferència entre el dia i la nit. Aquest factor col·labora amb la concentració d’aromes i sabors en els fruits.

Mendoza, la terra del bon vi. La principal regió vitivinícola d’Argentina és Cuyo al centre-oest del país, als peus dels Andes. Conformada per les províncies de La Rioja, San Juan i Mendoza, aquesta zona produeix el 90% del vi argentí. Però cal destacar que només Mendoza posseeix el 86% de les 220.900 hectàrees de vinyes del país. De manera que Mendoza és la regió vitivinícola més extensa de Sud-amèrica.

Un nou mapa vitícola. A diferència dels països vitivinícoles europeus, a Argentina no existeixen regulacions que indiquin com elaborar un vi d’acord amb el seu origen. No obstant això, les lleis vitícoles protegeixen l’origen dels fruits que han d’estar indicats a les etiquetes. Ara bé, al país també està vigent la utilització d’Indicacions Geogràfiques les quals, majoritàriament, responen a regions polítiques de la geografia argentina tot i que gràcies a la profunditat dels estudis realitzats en els últims anys aquesta va començar a canviar. Des del 2009 s’han començat a impulsar iniciatives que proposen delimitar les regions vitícoles d’acord a factors geològics i climàtics comuns que permeten reconèixer la identitat comuna en els fruits. D’aquesta manera, la vitivinicultura argentina ha començat la cerca de l’origen en els seus vins, un treball que sens dubte serà el futur del vi argentí. Un fruit que molts bodeguers ja han començat a compartir tot i que asseguren que el millor encara està per venir.

Desafiaments extrems. No hi ha dubte que la vitivinicultura argentina travessa un dels millors moments de la seva història. Bàsicament perquè en totes les regions hi ha enòlegs, agrònoms i bodeguers disposats a desafiar els límits per tots coneguts. Entre les jugades més intrèpides es troben la cerca de terroirs oceànics en un país de viticultura continental i de muntanya. D’aquesta manera, ja es poden enumerar unes 40 hectàrees a la província de Buenos Aires, Río Negro i Chubut a pocs quilòmetres de l’Oceà Atlàntic. D’altra banda, un munt de viticultors patagònics han impulsat el cultiu a partir de la latitud 43 fins a 45,5 podent trobar a Argentina les vinyes més australs del planeta on els ceps sobreviuen a condicions molt dures que poden assemblar-se a les de Borgonya.

Vins negres, la clau per on començar. Arran de les condicions que proposen els principals terroirs argentins, els vins negres són els més destacats i en especial els de Malbec. Reconeguts internacionalment per un perfil expressiu, saborós i intens, els vins negres argentins despleguen matisos molt relacionats amb l’origen on són elaborats de manera que mai és el mateix un Malbec de Valles Calchaquíes obtingut a 1.750 metres d’altitud que un de la Patagònia elaborat a 1.600 quilòmetres de distància i a 400 metres d’altitud. Fins i tot, dins de Mendoza els vins es desenvolupen en diferents perfils d’acord amb l’oasi vitivinícola d’origen. Les condicions que proposen les muntanyes fan possible passar d’un clima àrid i càlid (Winkle IV) a un altre sec i fresc (Winkler I) a només 60 quilòmetres, la mateixa transició que a Europa podríem aconseguir en passar de la Toscana a Borgonya, on recorreríem 650 quilòmetres.

Blancs per a seguir de prop. Amb els negres com a carta de presentació de la seva viticultura, els enòlegs argentins han començat a impulsar els seus vins blancs.

En aquest sentit, els blancs ofereixen moltes particularitats producte dels terroirs extremats on es cultiven els seus raïms. Així com el Malbec és el cep emblemàtic a l’hora dels vins negres, el torrontés és el mateix però als blancs i es tracta d’un cep originari d’argentina a partir de l’encreuament entre Moscatell d’Alejandría i Criolla Negra, ambdós ceps molt populars en els temps dels Jesuïtes. Els seus vins poden agrupar-se entre els aromàtics com els de Gewurztraminer, Riesling o els Moscatells. Però en l’actualitat, les principals apostes són els vins de semillón, ja que existeixen diverses hectàrees longeves d’aquesta varietat, els chardonnay de les regions més elevades mentre que també les vinyes més australs de la Patagònia comencen a ser molt prometedores. Pel que fa als vins que barregen amb raïms blancs, els winemakers consideren que el país pot donar moltes sorpreses.

Negres més enllà del Malbec. Altres varietals de color que s’han de considerar d’Argentina són els Cabernet, tant el Sauvignon com el Franc. Entre els primers existeixen molts, molt interessants, de perfil sobri i elegant elaborats a partir de vinyes centenàries, quelcom bastant singular en el món. Pel que fa als Cabernet Franc, cal destacar que són els que més entusiasme desperten en l’actualitat, si no pregunteu-li a en Luis Gutiérrez, qui en el seu últim report per a Robert Parker no va escatimar els 100 punts per El Gran Enemigo del Cabernet Franc Gualtallary 2013, un vi elaborat en una vinya particular a 1.300 metres d’altura al Valle de Uco. Els de Bonarda són altres vins negres a tenir en compte, ja que són els que millor expressen les preferències locals. Es tracta del segon cep en extensió darrere del Malbec i, si bé se l’anomena amb el nom d’un varietal italià, en realitat és Corbeau Noir, un cep del sud de França que als Estats Units s’anomena Charbono.

Els vins argentins en el seu millor moment

Argentina està elaborant els millors vins de la seva història, ningú dubta d’això. Mai abans el principal productor vitivinícola de l’hemisferi sud havia ofert tanta qualitat i diversitat amb vins que avui marquen tendència més enllà de les seves fronteres.

Presents a les cartes de vins dels restaurants més importants del planeta o als aparadors de les wine shops més exclusives, aquests vins són el resultat d’anys de treball d’enòlegs, viticultors i bodeguers que van apostar per la qualitat i el caràcter dels diferents terroirs argentins.

El Malbec, un vi clàssic de l’enologia argentina, ha evolucionat cap a un vi més de terroir i menys de celler,  les botes i la concentració d’altres temps donen pas als aromes i textures de cada terroir. D’aquesta manera, parlar del Malbec a Argentina és com fer-ho del pinot noir a la Borgonya, és necessari explicar l’origen i la filosofia del productor.

En tot aquest recorregut, un capítol vital de la història moderna del vi argentí va començar amb l’exploració de les regions d’altura en la recerca de climes frescos. Aquesta tasca es va concentrar a Valle de Uco, avui una de les regions més importants de Mendoza, principal origen del vi argentí. Aquesta vall, ubicada als peus dels Andes, ofereix moltes possibilitats per al desenvolupament de vins de terroir, ja que cada racó compte amb un perfil de sòl singular i un clima especial. Va ser justament l’entusiasme dels principals productors del país el que va permetre donar lloc a la revolució del terroir, un fenomen sense precedents al país.

En aquest sentit, mencionar productors mai és una tasca senzilla donat que sempre quedaran fora de la llista molts altres, i bons. No obstant això, sempre estan aquells que destaquen pels seus vins i per convertir-se en referents, tant per a consumidors com per altres productors. A més, el rol de Catena Zapata és indiscutible, ja que es tracta del productor que li va assegurar al vi argentí un espai en l’elit del vi mundial. Avui, Laura Catena i Alejandro Vigil, l’enòleg del celler, són els ambaixadors més reconeguts de la indústria vínica argentina i, no està de més afegir, que en especial, els del Valle de Uco, són exemplars fidels del potencial que pot assolir el Malbec en diferents condicions. Zuccardi és l’altre cognom que trepitja fort i que val la pena seguir de prop. Hans Vinding Diers, productor de vins a la Patagònia, és clau amb el seu vi Noemía, igual que Colomé a Valles Calchaquíes, una regió al nord del país amb les vinyes més elevades del món. Achával Ferrer amb els seus Malbec de finca són una altra peça clau de la història moderna del vi argentí com també Altos las Hormigas, Salentein, Rutini, Cheval del Andes, joint venture entre Cheval Blanc i Terrazas de los Andes a Mendoza; i CaRo, una altra unió de cellers però, en aquest cas entre Catana Zapata i Lafite Rothschild.

Ara, pel que fa als noms propis, més enllà dels cellers també existeixen enòlegs i viticultors que impulsen projectes personals que ajuden a refrescar la imatge de la vitivinicultura sud-americana. Entre aquests es llueixen Alejandro Sejanovich, els germans Michelini, Héctor i Pablo Durigutti, Matías Riccitelli i Alejandro Vigil amb el seu projecte El Enemigo Wines. Mentre que també existeix una nova generació encarnada d’emprenedors com Lucas Niven, Germán Masera, Gonzalo Tamagnini, Sebastián Bisole i Agustín Lanus.

Sens dubte, el que uneix a tots aquests productors que representen la flor i la nata de la vitivinicultura argentina és la fixació en el terroir i l’expressió de l’origen en els seus vins. És per això que, cada cop més, se sumen més a les pràctiques menys intervencionistes sobre els caldos amb la finalitat de no desvirtuar l’expressió de cada origen. Gràcies a això, la frescor és un sabor en ascens de la mà de l’austeritat i l’elegància.

Mentrestant, noves regions com Uspallata a Mendoza, Valle de Pedernal i Calingasta a San Juan o els racons menys explorats dels Valles Calchaquíes, prometen ser un nou capítol d’aquesta història mentre que altres aposten per varietals menys tradicionals del país com el cabernet franc, el pinot noir i, fins i tot, la Garnatxa per a sorprendre el món.  En paral·lel els vins blancs comencen a cridar l’atenció de molts que consideraven al país un productor exclusiu de vins negres.

De manera que la qualitat i el futur del vi argentí estan assegurats gràcies a l’obstinació dels enòlegs per aconseguir vins que expressen el caràcter únic i diferencial dels terroirs de muntanya. Una identitat única en el món que sempre captiva al que la descobreix.

Alejandro Iglesias
Sommelier argentí dedicat a la comunicació del vi des del 2004 i encarregat del panell de tast de Bonvivir.com, principal club de vins d’Argentina. Com a wine writer col·labora per a diferents mitjans argentins i internacionals a més de dirigir vinomanos.com, principal referència de vins argentins en espanyol. És jurat de Decanter Wine World Awards i docent en diferents institucions dedicades al món dels sommeliers a Llatinoamèrica.

Hits: 48

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *