Vins espanyols als Estats Units

Una conversa amb Eric Solomon, fundador d’European Cellars – Eric Somolon Selections
Reflexions sobre la venda i el marketing de vins espanyols a Estats Units al llarg de 25 anys

-Quin és l’estat actual dels vins espanyols als Estats Units?
Curiós però prudent.

Curiós? Com?
Cada vegada més nord-americans estan viatjant a Espanya i hi ha un creixent interès per la cuina espanyola i els vins regionals. Quan em trobo amb persones que han tornat d’Espanya, em diuen que no tenien idea que era un país tan gran, s’assembla més a quatre països quan viatges de Galícia a Barcelona amb diferents idiomes, gastronomia, tradicions i vins. Sembla que tot aquell que el visita es converteix en ambaixador de tot el que és espanyol, de forma similar a l’amor que tenen els americans pel menjar i el vi italià. La principal diferència és que Itàlia és força coneguda causa de la immigració des de fa cent anys, però mai va haver aquest nivell d’immigració massiva d’espanyols als Estats Units, així que Espanya és nova i emocionant.

-Com ser prudent si hi ha tot aquest entusiasme per Espanya?
Durant molts anys hi havia poc coneixement general sobre els vins espanyols a EUA, a part dels de Rioja o qualsevol etiqueta d’importació de baix cost amb bona premsa –en essència, la combinació perfecta de preu, presentació i puntuacions. La majoria d’aquests vins tenen un perfil molt internacional, podrien ser de qualsevol lloc, així que no han aportat res perquè s’ampliés el coneixement sobre els vins a Espanya, a part de donar a la majoria de gent la impressió que són barats i fàcils de beure. A la vegada, hi ha aquest consumidor estranger pendent dels vins de Rioja. Imatge i comunicació han estat sempre menys important que el preu a Rioja, amb l’excepció de noms de primer nivell com López de Heredia, Artadi, la Rioja Alta o Benjamín Romeo. S’assembla a Bordeus en aquest aspecte. Les dues categories de vi, Rioja i els vins espanyols de qualitat-preu han penetrat en el mercat americà, fins i tot més enllà de l’àmbit especialitzat. Totes dues són compres segures, però no expliquen tota la història sobre la diversitat i l’entusiasme que els vins espanyols poden oferir.

-Què es pot fer per explicar la història completa dels vins espanyols?
Hi ha un nou grup de vins espanyols, el que m’agrada anomenar vins wonderlust o wanderlust (vins que t’inciten a viatjar, a descobrir). Aquests vins tenen atractiu perquè són nous, provenen de regions emergents o mostren un nou enfocament en una regió coneguda, com Olivier Rivière a Rioja o Dominik Huber al Priorat, per exemple. Els més interessants d’aquests nous vins estan elaborats amb varietats autòctones i envellits amb poca o cap fusta, o en dipòsits de formigó, o àmfores. Aquests vins transparents i autèntics atreuen sobretot als consumidors més joves que estan més disposats a experimentar amb les regions i varietats que els són desconegudes, volen una nova experiència, volen sentir la vinya al vi, no l’elaboració. Són vins interessants per a ells i per a mi.

-Has tingut sempre preferència per les varietats autòctones, quan no francament desconegudes?
Quan vaig començar la meva empresa vaig seguir la meva curiositat. Sempre m’han cridat més l’atenció les denominacions satèl·lit o llocs remots que ni tan sols són denominacions oficials, així que sóc feliç quan busco nous vins i noves propietats que estiguin lluny dels camins ja recorreguts. Sento la mateixa passió per les varietats autòctones. He passat de l’albarinyo, quan vaig començar amb els vins espanyols, a l’albillo o el Verdil actualment. Probablement el millor exemple de la defensa de varietats autòctones és Pablo Calatayud.

 –De Celler del Roure a València?
Sí, quan vaig començar a treballar amb ell, ja estava defensant la varietat mandó en un moment en què la majoria dels seus veïns estaven arrancant i reemplaçant aquests i d’altres ceps autòctons amb el que ells pensaven que eren varietats de raïm més comercials. És una pena, ja que València és la zona zero de part de la cuina més creativa a Espanya en aquest moment però la majoria de les propietats de la zona semblen més interessades en els vins insuls i comercials. Així que el primer fou la mandó, a continuació, la restauració del seu antic celler d’àmfores subterrànies per a l’envelliment dels seus vins, i per últim, l’ús de cups antics de pedra, i ara està buscant altres varietats autòctones com la verdil i valensi. Encara hi ha debat sobre si el valensi és, de fet, la local tortosina; però aquetes dues varietats són antigues i tenen una llarga història a la regió. Els seus vins expressen el caràcter de l’indret, ja que estan elaborats de manera honesta i aquests són els tipus de vins que fan que els consumidors de vi nord-americans interessats es vegin transportats a Moixent quan obren una ampolla de vi.

2_ericsolomon_vilaviniteca

-La tendència cap a l’envelliment en àmfores a Espanya és de fet un retorn a una forma tradicional d’elaborar vi?
D’una manera indirecta, sí. És obvi que a l’antic Celler del Roure hi ha moltes àmfores que segueixen intactes, però realment el canvi l’han produït enòleg innovadors, especialment a Itàlia, per demostrar que aquests recipients de fang podien fer més que vins rústics. Gent com Elisabetta Foradori i Giusto Occhipinti van establir realment la idea de que el vi criat en àmfores podria crear expressions pures i elegants de terroir. Aquests són alguns dels meus vins preferits de qualsevol zona, i els elaboradors més curiosos i alguns del millors productors de vi d’Espanya n’estan prenent nota. Acabem de començar a utilitzar-les en un projecte en què estic involucrat a la Conca de Barberà amb en Tomàs Cusiné i en Xavier Cepero, Cara Nord. L’Ester Nin les està usant ara per a alguns dels seus vins al Priorat, així com la meva esposa, Daphne a Clos i Terrasses Cada vegada que vaig a Espanya veig més i més àmfores als cellers que visito.

3_ericsolomon_vilaviniteca

-A quin nivell de preus es fa més difícil vendre vins espanyols?
Quan s’arriba als 50$ l’ampolla es fa cada vegada més difícil vendre vi espanyol als EUA., excepte als principals mercats urbans. Alguns elaboradors de primer ordre amb reconeixement universal venen sense gaire dificultat, com Hacienda Monasterio o Aalto. Però fins i tot a llocs com Nova York, Boston o San Francisco, però, encara es necessita gent que defensi aquests vins i en l’actual procés de fusions de distribuïdors i consolidació de portfolis d’importació, cada vegada és més difícil d’arribar als consumidors amb alguns dels nostres vins més nous i interessants. És curiós que al mateix temps que els consumidors són cada vegada menys adversos al risc, molts distribuïdors, restaurants i minoristes són cada vegada menys propensos a fer apostes més arriscades.

-Què es pot fer per canviar això?
Moltes coses. Al llarg de diversos anys he realitzat seminaris o suggerit maridatges per a xefs convidats al Blackberry Farm, un reconegut Relais & Château que és destí obligat quan a menjar i vi no gaire lluny de la meva casa a Charlotte -Carolina del Nord. En aquests esdeveniments he descobert  que puc vendre una quantitat significativa dels nostres cupos dels vins més cars del meu portfoli a tan sols de 20 a 40 consumidors de vi interessats i compromesos, així que sé que el mercat està present per als millors vins d’Espanya sense tenir en compte el preu. En molts sentits, aquest és el model que en Quim Vila ha creat a Espanya i estic convençut de que és el model necessari als EUA: parlar i vendre directament als consumidors. Però no puc ser a tot arreu a la vegada, per això he invertit en tenir gent amb talent a regions clau dels EUA. No només és el major equip de vendes que he tingut, sinó també i, probablement, és un dels millors dels EUA. en termes de passió i coneixement. En combinació amb la nostra nova pàgina web, ens possibilita arribar directament a molts més clients. 

-Ha descrit quatre categories àmplies de les importacions espanyoles de vi, alguna li interessa més que una altra, o creu que alguna és més important que la resta?
M’encanta ser a les quatre àrees: vins de preu, Rioja, els vins de descobriment/per descobrir (wanderlust), així como la representació d’alguns dels vins més emblemàtics d’Espanya. Totes aquestes categories de vi espanyol són importants per a la meva empresa. Els vins de qualitat-preu ens permeten arribar a un major nombre de consumidors als EUA., que a la vegada ens dona l’oportunitat de presentar la resta de la nostra cartera.

-Veu un conflicte entre representar als productors de gran volum juntament amb cellers espanyols més petits?
No hi veig cap conflicte entre els vins del meu portfoli de major volum i àmplia distribució amb els de menor producció i vins de ‘pago’, sempre i quan siguin elaborats amb varietats autòctones i el seu cultiu sigui sostenible i respecti el lloc d’on provenen. No tenim normes separades per a les vendes en palets, caixes o ampolles. Prenguem per exemple un vi que he ajudat a crear, Evodia. Està elaborat totalment amb vinyes cultivades en sòls pissarrosos en algunes de les vinyes més elevades de Calatayud. Estic orgullós de tenir el meu nom a l’etiqueta del darrera de cada ampolla importada als EUA. de la mateixa manera també estic emocionat per Herència Altés a la Terra Alta o els vins d’en José María Vicente o la Família Castaño a Jumilla i Yecla, respectivament. El fet de que hi hagi volum de producció en una propietat, no vol dir que els vins no puguin i hagin d’estar al mateix nivell de qualitat que cal esperar de la darrera àmfora de vi de l’Ester Nin o les quantitats minúscules de Sorte O Soro que rebo d’en Rafa Palacios, o del Mirando al Sur d’Olivier Rivière.

4_ericsolomon_vilaviniteca

-Els vins de descobriment (wanderlust) són un nou fenomen?
Quan vaig començar la importació de vins espanyols no hi havia gaire mercat pels vins de descobriment. Molts fins i tot no s’havien creat, o si era així, no es bevien més enllà dels pobles on es produïen. No fa tant en John Radford, al seu llibre The New Spain de 2004, comentava que a la Vall  de l’Orotava, a les Illes Canàries, hi havia poques raons per a fer vins dignes d’exportació. I ara tenim Suertes del Marqués! Aquest és només un exemple, però n’hi ha molts més.
Hi ha un paral·lelisme interessant a moltes regions d’Espanya. De vegades es necessita una persona aliena que desafiï a una regió i, en el procés, esdevenen autòctons. Hi ha la Daphne, en René i l’Alvaro al Priorat i més tard en Dominik Huber, en Rafa Palacios a Valdeorras, en Peter Sisseck a la Ribera del Duero, l’Olivier Rivière a la Rioja. Moltes d’aquestes persones van començar amb l’elaboració de vins de descobriment, però amb el temps es convertiren en abanderats de les seves denominacions, o en el cas del Priorat, iniciaren una revolució. Al Priorat s’ha passat literalment de vins de cooperativa a vins de culte en pocs anys. Totes aquestes explosions de creativitat, renaixements i revolucions són molt interessants per als meus clients. A la gent li agrada tenir la sensació de descobrir quelcom nou.

-Continuen sent importants els productors estrangers?
En menor mesura sí, però igual que les varietats autòctones són importants, ho és el talent autòcton. Prenguem, per exemple, en Daniel Landi i en Fernando García a Gredos. Quan vaig conèixer el Dani estava treballant al celler de la seva família a Méntrida i molt abans de que ningú parlés de Gredos, vaig tastar alguns exemples sorprenents de garnatxa que en Dani i en Fernando estaven fent de vinyes de muntanyes remotes. Era un déjà-vu de nou, perquè tenia la mateixa emoció que quan vaig tastar els primers exemples dels vins del Priorat que a la vegada era un ressò de la meva emoció la primera vegada que vaig tastar Marcoux, o la Garnatxa de Vinyes Velles a La Janasse que amb el temps esdevení Chaupin. Tant emocionant com la degustació d’aquests vins, és veure d’on provenen. M’agrada fer broma amb que el Dani i el Fernando són versions modernes d’Hiram Bingham, la primera persona que va contemplar el Machu Picchu. Rumbo al Norte fins i tot s’assembla al Machu Picchu o Stonehenge. Trobar paratges com Rumbo o Tumba del Rey Moro fou como la història d’Hiram en trobar una ciutat perduda inca: parlar amb els residents locals, escoltar un rumor d’un lloc antic i remot, de passar setmana, si no mesos, intentant trobar-lo, i traslladant allò a l’atenció del món exterior.

5_ericsolomon_vilaviniteca

comando-gQuè passa amb les idees foranes?
M’encanta tenir l’oportunitat de presentar a en Benoit Droin, un viticultor de Chablis, un godello; i m’encanta que ara molts dels meus productors de Châteauneuf-du-Pape parlin de Gredos i visitin el  Priorat. És gratificant veure la fertilització creuada entre viticultors del meu portfoli.

-Es podria dir que la garnatxa es troba a l’ADN de la seva empresa?
Sí, però no va ser perquè vaig anar a buscar-la. Jo seguia topant una i altra vegada amb ella i cada vegada que he redescobert la garnacha, Grenache, garnatxa, ha estat diferent. Per aquesta raó, fa anys en una entrevista per a la revista Food & Wine se’m va citar dient que el lloc és sempre més important que el procés. Aquella declaració (Place over Process) es tornà un principi per a molts dels meus clients i es convertí en el lema d’European Cellars.

-Veu un avantatge el fet de representar vins francesos i espanyols conjuntament EUA?Els consumidors dels EUA. havien arribat a confiar en el meu paladar educat a França, i aquella confiança es traslladà a confiar en les seleccions de vins francesos que vaig portar al mercat. No sempre ha estat fàcil perquè mai vaig estar interessat en el que els meus competidors estaven fent en aquell moment. En realitat mai vaig fer massa per Bordeus o Borgonya o per qualsevol de les altres regions de França que estan ben establertes. De fet, deia en broma que el lema original per a la meva empresa hauria d’haver estat ‘desconegut i invendible’. Però, amb el temps, vaig començar a tenir llaços amb els minoristes i restauradors i, en el procés, vaig guanyar l’atenció de la premsa. De la mateixa manera que els consumidors estaven començant a confiar amb les meves seleccions franceses vaig començar a importar vins espanyols. Per sort els meus clients em van seguir i em van permetre ser un dels seus guies.

-Com veu el futur dels vins espanyols a EUA?
No podria estar més emocionat. Crec que en els propers deu anys seran els millors per moltes raons que he mencionat. Hi ha una convergència de novetat, talent, de voluntat per qüestionar les convencions, i un desig per descobrir les varietats i vinyes perdudes des de fa molt de temps o abandonades. Molt de tot això es materialitza en el Manifest del Club Matador, que és un primer pas important. M’ha portat 26 anys de treball dur tenir èxit de la nit al dia venent fins espanyols a Estats Units, però estic segur de que el millor encara està per arribar.

Eric Solomon
El 1990, Eric Solomon fundà European Cellars, una importadora nord-americana de vins de França, Espanya, Suïssa i Macedònia. Està casat amb Daphne Glorian i divideix el seu temps entre Charlotte, Carolina del Nord, on està establerta la seva companyia, i Gratallops al Priorat.

Hits: 16

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *