Visca la revolució

Per Tomàs Cusiné

Vaig entrar en contacte amb el vi arran d’altres coneixences, com qui fa un amic. De ben jove vaig gaudir del treball al camp en plena natura. Vaig heretar la passió del pare per la terra, el sector agrícola i la seva mecanització; ell va ser pioner en la introducció i desenvolupament de la maquinària agrària al nostre territori. En un context en el que tot era a pagès, vaig tenir l’oportunitat de col·laborar en diverses tasques com la collita de fruita, la recollida de blat i assecatge de panís, la sega, empacat i deshidratat d’alfals, el desenvolupament i muntatge de màquines i apers agrícoles, amb els consegüents viatges que implicava la comercialització d’aquests productes.

Quan l’any 1982 el meu pare es llança i dóna un pas cabdal en la seva trajectòria professional amb l’adquisició de la finca històrica Castell del Remei, la meva vida fa un tomb inesperat i decisiu. Sense adonar-me, el raïm i el vi entren a formar part de mi, tot un món desconegut que aleshores vull i he de conèixer, encara més lligat a la terra, en el qual no prima la producció, i amb molts valors que sentia encara per descobrir.

Varen ser anys d’aprenentatge diari. Les regles del vi estaven totes escrites, els varietals sí o sí havien de ser forans, i més en la llarga història en cabernet sauvignon i varietats franceses que tenia Castell del Remei com a celler pioner en la seva introducció a la Península. Tot era obvi en la gestió de la vinya; no hi havia dubtes. El sòl poc es valorava, la collita era pràctica i les fermentacions llargues i controlades amb un obligatori pas per la bóta dels vins resultants. Els estudis enològics i la tecnologia ens donaven normes d’ús, una mena de manual d’instruccions en el que confiar plenament i que gratament aportava uns resultats molts millors que en èpoques passades. Varen ser anys de preguntes concretes i respostes precises en què el viticultor, l’elaborador, el coneixedor i el mercat estaven en comunió. Anys en què la revolució del vi espanyol va iniciar-se i va avançar en gran mesura. L’exportació de vins arreu del món va fer un pas de gegant i es va començar a considerar España com a país elaborador de vins de qualitat, en un moment en què France i Italia eren omnipresents i en què molts altres indrets començaven a desvetllar-se.

Però el coneixement adquirit amb l’experiència em va empènyer a fer les coses com intuïa que calia fer-les, a anar més enllà dels preceptes i mètodes establerts. Vaig sentir la crida del terrer, de la muntanya. I, com a membre d’una nova generació, em vaig rebel·lar i vaig decidir aventurar-me. De fet, en els últims quinze anys, el vi ha evolucionant en quelcom menys acadèmic, més heterodox, eclèctic, heterogeni, inconformista, passional i màgic. Ara, quan ja porto més de trenta veremes, és temps encara de moltes preguntes amb moltes possibles respostes.

TomasCusine_vinyes_blog

La viticultura s’ha posicionat merescudament com el sant greal del vi, les pràctiques al camp van a la recerca de la vida, de la verticalitat, de la puresa. El cep ens mereix un tracte molt més respectuós, ens dóna la vida si la hi donem. No som mers gestors de la vinya; hem esdevingut part d’ella. Hem d’entendre les seves necessitats. Acompanyar-la en l’arrelament a la terra i en la creació dels fruits. Ja no hi ha cap dubte, la gestió orgànica, biodinàmica, regenerativa… impera, i la viticultura ha empres un camí molt més proper amb el seu entorn, la natura i el cosmos. La recerca del paisatge és transcendent, el paratge on tot entra en comunió és vital, la radicalitat s’imposa, es trenquen totes les regles rebutjant el fins ara preuat llibre d’instruccions. Hom s’adona d’altres valors i pràctiques ancestrals es recuperen. La diferenciació són el reptes que ens duran a aconseguir noves fites.

El vi evoluciona, al compàs de la societat, amb un vertigen insospitat. El consumidor és més jove i alhora més madur i exigent. És més gastrònom i valora el moment i el plaer que el vi emana. Demana respecte i individualitat, reclama proximitat i sinceritat. Sense prejudicis ni cotilles valora la frescor, la fragància, la fruita, la delicadesa, els tanins suaus, les aromes intenses, persistents. El color, no importa tant. Encara no entén massa la nova tendència de vins de caire més emocionals, però sens dubte ho farà influenciat pel coneixedor, sommelier o prescriptor que ja fa dies que va emprendre la recerca de nous valors apreciant amb bona mesura raons que es creien abandonades. Les qualitats locals dominen, les varietats gairebé perdudes ens emocionen, les velles regions oblidades es reconeixen i s’obre a un nou ventall de flaires i gustos fins ara poc valorats. Dels fins ara considerats defectes se n’aprecien virtuts i l’exquisidesa pren en part el relleu als vins potents, tànnics i estructurats de gran estima.

I sí, sorgeix una nova generació de gent jove molt vinculada a la terra i a la xarxa, llegida i viatjada, formada i culta, multicultural, multi conceptual, sense complexos i descarada que trenca esquemes iniciant una nova revolució del vi en aquest país quan encara no ha finalitzat la primera. Una generació lliure i dinàmica que tracta el vi amb passió, dedicació i esforç i que deixarà una gran petjada, no tan sols com a petits elaboradors de vins singulars. De ben segur, la seva influència es va fent palesa en els grans elaboradors que actualment ja es preocupen de posar en pràctica la filosofia dels més acurats. I és que amb la proliferació de cellers que viu el nostre país, els anomenats petits prenen el lloc als grans, principalment en les cartes dels millors restaurants que volen oferir al seu comensal aquesta nova versió fent-lo sentir especial.

Per a mi, la ja llarga relació que mantinc amb aquest carismàtic amic –sincer, directe, sorprenent, culte i educat– és un recorregut intens i enriquidor que consisteix en estar sempre pendent d’ell. Aprenc dia rere dia del que m’aporta el vi, i any a any em mostra el que amaga. Em transmet amb la seva màgica conversa emocionants secrets encara per descobrir. Aspiro a fer-ho també amb qui tasta els meus vins. Amb ell comparteixo la vida, il·lusions i esperances.

TomasCusine_Tines_Blog_vILAvINITECA

Tomàs Cusiné
L’empresari vitivinicultor Tomàs Cusiné Barber, de 53 anys, és propietari dels cellers Tomàs Cusiné, Castell del Remei, Cérvoles Celler i Cara Nord. Fa 32 veremes que es va iniciar com a elaborador al celler familiar de Castell del Remei, empresa amb la que, cercant terrer i vinyes de muntanya, l’any 1997 adquireix Cérvoles Celler. A la mateixa zona, el 2003 decideix emprendre un projecte personal que esdevé el celler que duu el seu nom, al poble d’El Vilosell. Expert en la DO Costers del Segre, traspassa els límits de la demarcació creant Cara Nord Celler (DO Conca de Barberà) i elaborant el vi Mineral (DO Montsant). La seva tasca d’enòleg delata el seu mestratge en l’ensamblatge de vins, per la qual cosa se’l reconeix com un dels gran exponents en la matèria. És, des de la seva fundació, president de l’associació enoturística Ruta del Vi de Lleida-Costers del Segre.

Hits: 192

Aquest article té 1 comentaris

  1. Manel Reply

    Que aixi sigui Tomàs… Que els esperits lliures segueixin el seu camí tot escoltant activament la terra i els fruits que d ella neixen. Aquest és el camí, aquest és el futur per no caure en la vulgaritat del que es homogeni, simple i on trascendental. Que la sort t acompanyi, que el seny t ilumini i el cor et porti on la raó no et deixaria gaudir com ho fas ara que ets lliure i saps que l amor tot ho pot i tot ho mou. Beu vida, viu el vi

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *