Visca l’etnologia (així, amb t)

Per Pablo Calatayud

Cada any per aquestes dates, ve a Moixent el meu amic Jaime Vives-Ferrándiz amb un grup d’arqueòlegs i estudiants d’arqueologia. En Jaime és conservador del Museu de Prehistòria de València i director de les excavacions de La Bastida de les Alcusses (el poblat ibèric que tenim aquí, a cinc-cents metres del celler) i és una delícia parlar amb ell perquè en sap moltíssim d’història i perquè és un gran conversador.

Ahir vam sopar a la fresca a la masia del meu cosí Guillem Lera, vàrem obrir unes quantes ampolles de vi i durant la tertúlia, que estava molt animada, vam parlar del nou llibre d’en Luis Gutiérrez (Los nuevos viñadores). El meu cosí ja l’havia llegit i, a en Jaime, que encara no, li intentàvem explicar que hi ha un moviment en els vins espanyols i molts productors, cada cop més, segueixen un model de treball tradicional, sostenible, respectuós i molt lligat a la història, a les persones, al paisatge, a la singularitat dels llocs, pobles i comarques, i a la recuperació de varietats i vinyes velles que tenen diferents maneres de cultivar i elaborar. Vinyaters preocupats pel seu entorn que busquen la seva essència i que donen sentit a una frase que surt al final del llibre i que a en Jaime li va encantar: “el futur és el passat”.

Amb el meu pare a la “bodega fonda”

També vam parlar de dues ciències que de vegades la gent confon, l’etnologia i l’enologia. Si escrius al Google “es busca etnòleg”, es pensen que necessites un enòleg. A mi m’han presentat més d’una vegada com a etnòleg del celler del roure. Jo, normalment, ho deixo estar, entre altres coses perquè el títol d’enòleg tampoc el tinc. I em pregunto: és aquesta confusió una espècie de premonició? Serem capaços d’agermanar aquestes dues ciències que només tenen una t de diferència? Aconseguirem que l’enologia abraci a l’etnologia?

Ahir a la nit jo deia que sí. Però essent realistes, l’etnologia és la història cultural i a la majoria no li interessa massa la història ni la cultura. El més probable és que el gruix del sector bodeguer dediqui més aviat poca atenció a l’etnologia i segueixi essent fidel a l’enologia química. La nostra esperança està en els vinyaters, els irreductibles habitants del llogaret d’Astèrix, aquells addictes a les pocions màgiques entossudits en no creuar la fina línia que, com diu el nostre amic Dani Landi, separa el que és artesanal del que és industrial. Molts d’aquest gremi estem “confonent” diàriament l’enologia amb l’etnologia. És desitjable aprendre a fer-ho millor i veure fins a quin punt la nostra història cultural ens pot ajudar a seguir dignificant les nostres vinyes i els nostres vins. I de passada, la vida als nostres pobles perquè, un tret que es repeteix molt en els vinyaters és el de la generositat, amanida amb les ganes d’aprendre, de compartir coneixements i d’arreglar el món.

L’Altet de l’Ampolla des d’el Mas Penadés. Foto: Miquel Francés

La mala notícia per aquells qui volem aprendre sobre l’etnologia és que a Espanya hi ha pocs etnòlegs. La bona és que els historiadors, els antropòlegs i els arqueòlegs també en saben molt sobre aquesta ciència i, als que estudien història, els sol agradar el vi. En la Primera Trobada de Viticultures (Granja Remelluri. Rioja. Primavera 2016) vaig tenir la sort de conèixer personalment a en Luís Vicente Elías que fou un dels ponents. Jo ja havia llegit alguna cosa d’entre la gran quantitat que ell havia escrit sobre etnologia i vi i, després de la seva conferència, m’explicava sobre les seves experiències i sobre el molt que encara queda per estudiar i publicar. L’Elías és un d’aquells amb el qui dóna gust parlar-hi. I aprendre. Fa poc ho vaig sentir d’en Joan Roca: aprendre és l’ofici més bonic del món.

Amb una mica de sort, algun expert com en Luís Vicente Elías o algun col·lega seu publicarà algun dia un manual d’etnologia per a vinyaters. O encara millor. Imagineu que un grup d’experts troben finançament, es posen mans a l’obra i acaben publicant una col·lecció de quaderns d’etnologia per comarques. Per exemple, la meva es titularia “ETNOLOGIA PER A VINYATERS. Terres dels Alforins”. Seria genial tenir estudis etnològics de cada territori vitícola. Estudis històrics per veure canvis i continuïtats en el cultiu de la vinya i en la producció del vi. Estudis de geografia històrica del territori amb profunditat temporal, des del segle XX cap enrere. Estudis etnològics per a conèixer diferents formes de produir vi, varietats, usos socials, objectes, festes, etc. Elaboració de dades materials i orals (documents, entrevistes, arxius fotogràfics). Estudis per a posar en valor i en ús el nostre patrimoni cultural, establint vincles amb el paisatge actual però també amb la història. Estudis per a posar en valor els vins artesanals vinculats a totes aquestes coses…

Deia en Gaudí que “l’originalitat consisteix a tornar a l’origen. De manera que és original aquell qui, amb els seus mitjans, torna a la simplicitat de les primeres solucions”. Si el futur és el passat, la nova enologia serà l’etnologia.

Amb en Dani Nebot a la “nova fonda”. Foto: Ester Mañez

Pablo Calatayud

Fundador i copropietari del celler del roure. El meu pare, el meu millor mestre, em va ensenyar com d’important és ser d’un lloc, conèixer la seva historia i tractar de posar-ho en valor. Amb ell i un bon grapat de valents, vaig iniciar fa 20 anys aquest viatge ple d’aventures i coneixements. L’any dos mil van néixer els nostres primers vins, “les alcusses” i “maduresa”. El destí ens va portar a desempolsar les gerres de la “bodega fonda” per a que tornessin a amarar-se de mandó i altres raïms vells, i vam anar venint al món “cullerot”, “parotet”, “vermell” i “safrà”. Acaba de néixer “les prunes” i estem embarassats de “les danses”. Aquest any veuran la llum els quatre vins de la col·lecció “santpere” (fruit del conveni de col·laboració que vam firmar amb els socis de la Cooperativa del Campo San Pedro Apóstol). El nostre celler ha incubat i ha fomentat la creació d’uns quants cellers valencians.

Visc a Moixent amb la meva dona i les meves filles, i també sóc bombardí segon a la banda de la S.M. La Constància, promotor de l’Associació de Viticultors i Productors de les Terres dels Alforins, vocal del Consell Regulador de la D.O.P. València, enginyer agrònom i membre de la junta directiva d’Alumni UPV (antics alumnes de la Universitat Politècnica de València).

Hits: 46

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *