Arisugawa (Fukuoka). Per un sopar sorprenent amb gooya d’Okinawa, watarigani de Saga i una sopa de bolets d’una gran finesa i delicadesa.

 

 

Benoit Violier (Crissier). Un àpat d’una precisió mil·limètrica amb becada i una selle de Chamois memorables acompanyades de Chave Hermitage 1999 i Château Haut-Brion 1988.

 

 

D’Berto (O Grove), el rei dels monstres marins. Un “salpicón” de llamàntol estratosfèric i tot un mostrari i “despilfarro” generós de peixos i closques del mar.

 

 

Elkano (Guetaria). Paradís de turbots i les seves kokotxas en diferents elaboracions.

 

 

Arzak (San Sebastián). Chipirón i kokotxas. Retornant als clàssics. Fi, fi.

 

 

Villa Retiro (Xerta) dels germans López. Una angulada epostuflant o com sobrepassar tres pobles les expectatives.

 

 

Els Casals (Sagàs). Un menú de tòfona negra i porc. Pantagruèlic.

 

 

Espai Kru (Barcelona). Per les cloïsses i pels sashimis i cebiches de rogers… i l’apoteòsica ventresca de tonyina.

 

 

The Fat Duck (Berkshire). Pel seu menú remake i les postres Botrytis cinerea amb un Château Climens 1990.

 

 

Via Veneto (Barcelona). Per la generositat dels Srs. Josep i Pere Monje, i dels joves maître Javier Oliveira i sommelier José Martínez, servint l’ànec a la presse en la vaixella anglesa de fil d’or fundacional (del 1967) i el vi en les primeres copes de Baccarat.

 

 

El Celler de Can Roca (Girona). Pel conjunt imbatible. Persones, talent, creativitat, vi, i la capacitat de sorprendre’ns i les ganes de fer-nos feliços en cada visita.
Avui és molt difícil de trobar al món un restaurant tan excepcional com aquest.

 

 

Impactos: 113