2011, el resultat d’estacions caòtiques: digne d’un prodigiós llinatge…

“Creure en el sol quan cau l’aigua” – Aragon

Un clima increïblement estival que es va perllongar durant la primavera dona el to a l’anyada: al juny, la vinya porta un avançament de dues a tres setmanes! No podem més que alegrar-nos, mentre que les malalties criptogàmiques i els fongs no s’han unit a la festa i que ens hem escapat pels pèls de les pedregades (dues vegades!) que han devastat la regió.

L’arribada de la pluja la segona setmana de juliol fou ben rebuda, li dóna a la vinya una mica de força, i permet homogeneïtzar una mica aquest verol precoç.

Però el canvi de clima és brutal: tot i partint del principi de que s’ha d’estar preparat per a qualsevol cosa, no estàvem preparats per tal canvi de situació (els mateixos estadistes del temps preveien xafogor i sequera perllongada, tot fals!).

Mentre que no va caure una sola gota d’aigua a Château CLimens de del 14 de juny al 10 de juliol, van caure prop de 100 mm entre l’11 de juliol i el 8 d’agost! Les temperatures van ser suau. Aquest estiu que era tan humit i fresc ens preocupava el desenvolupament de podridura grisa i el retorn dels nostres enemics declarats, els cucs. La biodinàmica, afortunadament, ajuda a la vinya a adaptar-se a aquestes variacions, i nosaltres renovem la podridura a base de talc, polvoritzacions de coure reforçat amb cua de cavall (generalment evitat durant aquest període de l’any). Vam començar a pensar que l’anyada tindria menys avançament del previst.

A finals d’agost la situació és menys alarmant del que temíem: aquelles parcel·les afectades per la botritis molt precoç el 10 d’agost havien suportat bé els episodis caòtics que van seguir (41 mm addicionals entre el 15 i el 27 d’agost).

Els focus de podridura s’assecaren i la podridura noble va començar a prendre el relleu sobre els grans daurats. Era el moment de preparar-se, i vam batre un nou rècord, amb l’inici de la verema el 8 de setembre, amb un sol més motivat que durant els dos mesos anteriors. Si es tractava sobre tot d’una selecció sanitària sobre algunes parcel·les, hi havia alguns grans sans llestos per la cistella. Tenint en compte les previsions anticiclòniques i les taques violàcies (el primer estadi de la botritis!) que observem aparèixer en alguns gotims, el nostre equip complet de veremadors va ser cridat pel dilluns 12 de setembre. Havíem d’estar preparats per afrontar una ràpida concentració de podridura noble, donat l’escenari dels últims anys. Tenint en compte això, la verema es va desenvolupar aquest any també de forma ràpida i vam tenir que estar vigilant contínuament per no ser sobrepassats per la concentració del raïm.

L’estat dels raïms després d’aquesta primera etapa de verema fou molt satisfactori. Mentre que molts cellers es queixaven de la podridura àcida, aquí apareixia de forma molt discreta: la qualitat del drenatge natural dels nostres sòls calcaris ens van preservar d’aquesta malaltia que converteix els raïms en vinagre. Tan sols algunes parcel·les van exigir un nas bes afilat per no deixar caure un gra al cistell. En canvi, els gotims estaven poblats d’insectes inofensius: marietes, aranyes, formigues voladores i d’altres himenòpters.

Sota aquest sol radiant, sabem que hem d’anticipar-nos a una ràpida evolució de la concentració, però això gairebé mai és una feina fàcil, doncs la botritis té voluntat pròpia. S’ha de dir que l’heterogeneïtat entre els raïms i les fileres d’una mateixa parcel·la va suposar una feina molt intensa: el grau de concentració mig és molt complex d’avaluar! Vam visitar les parcel·les, passant una vegada i una altra per les fileres per determinar un programa de verema que vam anar modificant permanentment en funció de diferents criteris: el contingut actual del cistell, el grau de la primera premsada, el temps que els veremadors han estat a les parcel·les…

Les ordres donades als veremadors eren en concordança amb: les directrius podrien canviar entre el matí i la tarda de “conservar la majoria” a “tirar excepte les baies verdes” passant per “tirar excepte la majoria de baies daurades”. A Sauternes un veremador ha de ser minuciós, pacient… però també flexible i ben dirigit. Tots aquests esforços i replantejaments incessants tenen com a objectiu crear lots coherents i equilibrats.

No era qüestió de baixar la guàrdia: el cap de setmana del 17 i 18 de setembre, vam reforçar l’equip, que arribava als 50 veremadors (40 talladors i 10 portadors). El sol deixa lloc a una pluja dominical, massa suau (10 mm) per afectar la verema, però ben rebuda per crear juntament amb el retorn del sol i les nits ben fresques, les condicions ideals de desenvolupament perfecte de la podridura noble.

En l’estiu indià vam recollir gairebé “à tire”, i la collita es confirma més abundant del previst… decididament ens sentim mimats i entusiastes. Quant més avança la verema, més obligats estàvem a recollir els gotims daurats per equilibrar l’extrema concentració dels raïms confitats. Però s’ha de ser cautelós amb els grans daurats que ho són tan sols per un costat, molt freqüent aquest any…

Vam passar per les fileres amunt i avall i controlant la recol·lecta dels veremadors i escrutant el continguts dels cistells. Però s’omplien ràpidament i recorríem les fileres i les parcel·les amb facilitat, de manera que el dimecres 21 de setembre havíem veremat en tots els llocs que era necessari: estàvem sorpresos d’haver de parar. Com és habitual, no sabíem quan podríem tornar a veremar, però estàvem alerta. La pausa va ser curta, ja que vam reprendre la verema el dilluns 26 de setembre quan els raïms que es van deixar tiraven cap a daurades. El most escorregut per la premsa semblava excessivament concentrat, obligant-nos a recollir raïms daurats per completar-lo. Afortunadament les nostres vinyes joves plantades l’any 2000 i 1997 encara tenien raïms daurats que oferir. Era el moment de recollir-les, ja que la calor sufocant que regnava, assecava els raïms i els veremadors. Així fou com acabà el gruix de la verema, el dimecres 28 de setembre, la data en què havíem començat l’any anterior…!

Així que amb el cor alegre vam guardar les cistelles, cups de fusta i caixes de verema i agraírem als veremadors durant les celebracions. A partir d’aquest moment, tota la nostra atenció es va focalitzar en vigilar les fermentacions.

Per tant, dues parcel·les ben situades davant del château ens van donar una advertència: els raïms que ens semblaven ben verds i que no esperàvem gran cosa d’ells, van madurar tan bé que vam recollir-les. L’equip de verema tornà a sortir, però aquesta maduració tardana ens va donar l’oportunitat de veremar-les nosaltres mateixos, en comptes de passar dalt i baix controlant i inspeccionant. Fou un plaer inigualable recollir els raïms confitats per acabar la verema triomfalment –i que primerenca i abundant!

Per la fermentació, va trigar una mica més del normal, com un mes de mitjana. Les diferents parcel·les, tastades de nou a principis de novembre, són molt homogènies quant a la qualitat. Algunes d’elles són ja molt remarcables per la seva amplitud i finesa; d’altres són encara arrugades com un nen acabat de néixer, però amb un gran potencial. La frescor és omnipresent, però la potència i profunditat son impressionant. Encara una anyada sensacional en perspectiva!

Impactos: 36