Les veremes del 2011 es van realitzar sota un concepte molt particular, però tot i els capritxos de la natura, hem tingut tots els ingredients necessaris per l’elaboració d’un gran vi.

Una primavera excepcionalment càlida i seca i una floració ràpida i precoç

Després d’un hivern sec i fresc, l’estiu s’instal·là a partir del mes d’abril. La vinya va brostar sense precipitacions durant la segona meitat del mes de març sota unes condicions meteorològiques suaus i humides. A partir de l’1 d’abril, les temperatures van augmentar clarament, enregistrant-se molt per sobre de les normals durant els mesos d’abril i maig. La brostada fou ben definida i ràpida.

Aquestes condicions tèrmiques fora del normal van induir una fenologia particularment precoç. La brostada de la vinya fou molt ràpida durant el mes d’abril, però a partir del mes de maig el creixement es va ralentir fins aturar-se completament durant la floració. Aquesta última fou històricament precoç, amb les primeres flors observades el 2 de maig. Es va desenvolupar en unes condicions seques i càlides amb una floració plena el 17 de maig.

Un estiu dins de la mitjana amb estabilització d’un dèficit hídric important

A partir del mes de juny i fins l’inici del verol, les temperatures van ser més properes a les normals de l’estació. En aquest context de temperatures normals a moderades, la vinya va patir un episodi canicular els dies 26 i 27 de juny amb una màxima de temperatura que arribà fins els 39ºC.

Tot i que la gairebé absència de fulles i de la porositat natural fou tan important de les fulles (com a conseqüència del dèficit hídric), els gotims exposats a l’oest van patir una cremada més o menys important.

L’inici de la maduració fou acompanyat d’una pujada de les temperatures amb un mes d’agost homogeni caracteritzat per unes temperatures dins de la mitjana.

El verol va començar lentament com a conseqüència d’un fort dèficit hídric tot i que gràcies a unes temperatures moderades i unes precipitacions significatives, es va agilitzar a partir de la segona quinzena de juliol.

Les amplituds tèrmiques del 2011 durant el període del post verol van aparèixer com les més dèbils dels últims 10 anys. Aquestes petites diferències tèrmiques entre la nit i el dia van ser compensades per una restricció hídrica precoç i perllongada.

Aquest context tindrà com a efecte una verema de raïms amb la pell i els tanins ben madurs.

Una anyada tècnica

A la vinya

El treball del sòl amb la finalitat d’eliminar les pèrdues d’aigua per evaporació:

  • –  Un desfullat lleuger amb l’inici de la primavera i posteriorment més sever si és necessari airejar els
  •    gotims i facilitar la seva maduració.
  • –  Un reconeixement i un recompte parcel·lari dels gotims confirmen els gran potencial de la verema
  •    de la collita i ens porta a intervenir sobre gairebé la totalitat de la vinya fins a finals de juliol.
  • –  Els raïms amb verol més tardà s’eliminen manualment, com ho fèiem tradicionalment.

Veremes

Merlot:

entre el 5 i el 12 de setembre

Cabernet sauvignon:

entre el 6 i el 16 de setembre

Cabernet franc:

entre el 13 i el 16 de setembre

Petit verdot:

El 13 de setembre

Són les veremes més precoces a Cos des del 1893.

Al celler

Els raïms són de mida petita. Sans i ben madurs. S’ha realitzat una extracció important del color i de la matèria des del primer dia de vinificació.

La collita 2011 s’ha caracteritzat per una suavitat i riquesa tànnica impressionant, comparable a les anyades 1986 i 1996.

Els rendiments han estat de 36 hl/ha, lleugerament inferior als 38 del 2010 i lleugerament superior als 27 i 33 de les anyades 2008 i 2009, respectivament.

Cos d’Estournel Blanc

La vinya s’ha pogut beneficiar d’una brostada precoç seguida d’una floració ràpida gràcies a la calor de la primavera. Gràcies a la situació nord i a la exposició important amb vents refrescants del Gironde, el sauvignon blanc i el sémillon no van patir els dos dies caniculars del mes de juny, i no hem detectat cap signe de cremat que si va afectar a moltes altres vinyes.

Vam ser molt prudents en el moment del desfullat per evitar l’escaldat dels raïms, sobretot a les vinyes d’exposició sud.

Els primers controls de maduració, la ràpida cinètica de maduració i la precocitat excepcional de l’anyada, ens va suggerir realitzar una verema inicial selectiva del sauvignon blanc sobre el 24 d’agost. No obstant, tot i que els raïms semblaven visual i analíticament madurs, la seva degustació ens incità a esperar la primera verema fins el 29 d’agost. La segona passada va tenir lloc quatre dies després, i la última el 10 de setembre.

El sémillon fou capaç de madurar en bones condicions, lentament, i sense patir una deshidratació significant com la que podria haver arribat. Es va veremar en dues passades, el 15 i el 19 de setembre.

Durant l’obtenció del most i la fermentació en bóta, els mostos eren molt aromàtics però molt sensibles a l’oxidació, motiu pel qual adoptem ser molt cautelosos i delicats en aquest moment de la vinificació. Aquest últim punt els vam poder dur a terme satisfactòriament gràcies a l’ús d’un sistema operat en la seva totalitat per gravetat.

Durant l’obtenció del most i la fermentació en bóta, els mostos eren molt aromàtics però molt sensibles a l’oxidació, motiu pel qual adoptem ser molt cautelosos i delicats en aquest moment de la vinificació. Aquest últim punt el vam poder dur a terme satisfactòriament gràcies a l’ús d’un sistema operat en la totalitat per gravetat.

Els vins ens ofereixen avui notes complexes de fruita blanca i pinya, amb molta mineralitat al final.

Impactos: 24

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *