El clima i les seves conseqüències

Una primavera perillosa

Una de les característiques de l’anyada 2011 ha estat l’extrema sequera durant la primavera. Si ens basem en les precipitacions caigudes a l’abril, maig i juny, aquesta ha estat la primavera més seca des de 1949.

L’aficionat pensarà que com la vinya ha de patir, el dèficit d’aigua va ser bo. Podria haver estat així, si no fos per dos dies d’intens calor (26 i 27 de juny) que van sobrevenir per clausurar la primavera.

Com a conseqüència, el sistema de circulació va ser malmès per una deshidratació parcial o total d’algunes parts del tronc de la planta. En alguns llocs la circulació de la saba es va veure alentida mentre que en d’altres es va aturar completament.

Tot i que portàvem pràcticament un mes d’antelació a nivell de floració, vam començar la verema pràcticament les mateixes dates que a l’anyada 2010. Així doncs, deixem a la vinya un mes extra entre juny i l’inici de la collita, amb l’objectiu d’obtenir una maduresa òptima.

Afortunadament, l’estiu va portar una mica d’aigua, que va permetre a la planta continuar amb el seu creixement. El mes d’agost fou fins i tot més fresc i una mica més plujós del normal. El mes de setembre fou sec, el que ens va permetre veremar en unes condicions òptimes.

Quant a les nostres varietats blanques als nostres terrers de Pessac, el sémillon va patir més la sequera que el sauvignon blanc.

En les varietats negres, la primavera àrida va tenir impacte sobre el merlot. En contrapartida, el cabernet va ser més sensible a la sequera. Però, al final, el cabernet sauvignon va patir més aquesta situació. En el moment de la verema, no era estrany veure baies verdes, rosades, negres i fins i tot cremades, en un mateix cep.

Vam decidir, tal i com vam fer l’any passat, realitzar una estricta poda en verd del merlot, així com el cabernet franc. En canvi, pel cabernet sauvignon vam optar per un aclareig de “retoc”, més qualitatiu que quantitatiu, eliminant els raïms que no havien madurant.

Quant al rendiment del camp, si el merlot va resistir bé aquest clima tan particular, el cabernet –i sobretot el cabernet sauvignon– van produir els rendiments més baixos mai coneguts a les nostres propietats.

Veremes, vinificacions i assemblatges

Davant d’aquestes condicions climàtiques de primavera, la vinya respongué de forma sorprenent: gran heterogeneïtat entre els ceps, més encara, dins del mateix cep, en funció del sòl i del portaempelt, o inclús més sorprenent la disparitat entre les baies d’un mateix gotim…

Després d’analitzar la situació, el viticultor i l’enòleg van haver-se d’adaptar amb la finalitat de treure el millor partit de l’anyada. La verema manual va permetre realitzar una primera selecció. Això si, van ser les més llargues mai realitzades a la propietat: els veremadors van passar un temps infinit a cada cep per recollir tan sols les baies perfectament madures. Tot i ser meticulosos, alguns grans no desitjats van passar aquest filtre.

La segona selecció, realitzada a l’entrada del celler, va ser més que útil, indispensable.

Tant a Château Quintus com a Château Haut-Brion i Château La Mission Haut-Brion, els grans van ser descarregats sobre les taules de selecció, permetent eliminar manualment els primers elements no desitjats. Encara aquí, tot i la gran atenció portada en aquesta operació, hi havia possibilitats d’errada humana, per la qual cosa fou necessària una tercera selecció.

Així, a Château Quintus, després del desrapat, una màquina amb lames d’aire permetia eliminar tots els elements que no tenien una forma perfectament esfèrica.

A Château Haut-Brion i Château La Mission Haut-Brion, es van posar les màquines de selecció òptica, després de tres anys, permetent una selecció no tan sols en funció de la forma sinó també del color.

Estimem que la suma d’aquestes seleccions successives, a la vinya i a l’entrada del celler, han suposat l’eliminació d’entre un 5 i un 10% de la verema.

Gràcies a tots aquests processos, l’enòleg va poder treballar amb raïms homogenis. Després d’una vinificació adaptada a la qualitat dels raïms (incloent especialment maceracions més curtes del normal) arribà el moment de l’assemblatge.

Com sempre, l’any 2011 el repte va consistir en trobar l’assemblatge més harmoniós possible, amb una estructura tànnica present però sense que dominés el vi.

Necessitem més d’un mes de degustacions, gairebé diàries, fins trobar l’assemblatge correcte. Amb la finalitat de trobar l’equilibri i l’harmonia buscada, vam prendre decisions dràstiques; això desembocà en una selecció inferior al 45% del total de la verema pels grans vins de Château Haut-Brion i Château La Mission Haut-Brion, i només un 30% per Château Quintus.

És cert que en els darrers anys hem treballat contínuament per reduir el vigor de la vinya i el seu rendiment, però fins i tot vam haver de realitzar seleccions més rigoroses des de la collita fins l’assemblatge final. Tot plegat amb un sol objectiu: la qualitat.

Alguns diran que aquests châteaux produeixen tan sols la meitat del seu primer vi comparat amb fa 20 anys; això és totalment cert. Però estem segurs d’una cosa: en els últims 10 anys les nostres propietats no han elaborat unes collites de tanta qualitat!

Impactos: 51