Esgotador però inesperat!

“Quod donare mora nequit annua, dat brevis hora” (Passa en una hora el que no passa en un any, proverbi llatí)

Per començar, la primavera fou particularment caòtica! Càlida i seca al març, humida a l’abril i maig fins al punt que els tractors tingueren problemes per circular degut a les argiles arenoses i relliscoses. El termòmetre pujava i baixava com un yo-yo, i la vinya es veia demacrada.

La flor es va veure afectada pels excessos tèrmics del mes de juny, multiplicant-se les taques de míldiu a les fulles i gotims. Els danys foren molt variables d’un parcel·la a una altra i la pèrdua mitjana molt difícil d’estimar: probablement al voltant del 30%… Practicant la biodinàmica, hem eliminat de la vinya la seva “crossa” química i encara està en període de fragilitat.

Amb dos mesos de sequera (juliol-agost), la vinya estava bastant confortable, però a mesura que avançava el mes de setembre, començava a patir, sobretot després d’un mes d’agost canicular. Els raïms començaven a morir, les pells eren més gruixudes, i la botrytis invisible!

A partir d’aquí, fou necessari ser pacient: les escasses pluges de setembre no ajudaven gaire a avançar. Vam haver d’esperar fins el 15 d’octubre, quan la concentració havia fet la seva feina, per començar a veremar a les vinyes velles on la collita era gran. Però la pluja ens atrapà des del 19 d’octubre, i tres quartes parts dels gotims de les vinyes joves es van veure afectades per la podridura gris, i es van haver de llençar! Afortunadament, la resta era bo!

A partir del 22 d’octubre ens vam trobar amb un clima més clement, la botrytis es desenvolupà, però és massa humit perquè la concentració no progressés de veritat.

El diumenge 28 d’octubre ens salvà: el vent que passà al nord-est disparà la temperatura d’una manera molt brutal i portà el sol. El refractòmetre ens feu feliços: la concentració era suficient per a què es reprengués finalment la verema el 29 d’octubre! Millor encara, el most obtingut era perfectament límpid. Vam decidir llavors veremar a preu fet aquesta segona selecció, el grau era suficient: el contingut de les cistelles era millor del que esperàvem, els raïms estaven menys afectats per la humitat del que es temia. Salvats per la biodinàmica?

Només quedava veremar-ho tot abans del 1er de novembre, Tots Sants, tradicionalment corresponents al retorn de la pluja …

Impactos: 33

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *