Collita 2011 per Daniel Gómez Jiménez-Landi

“Com tots els anys, la vinya es tornà a ensenyar quin és el nostre lloc, quina és la nostra condició. Un cop més, ens mostrà que som tan sols uns vaixells de paper moguts pels vents que ella genera. Ella té la paella pel mànec. Ella és la mestra i nosaltres els alumnes. Nosaltres som aprenents a través del temps. I això és el millor i el pitjor d’aquest ofici. Cada any començar de nou, cada any saber que, en realitat no saps molt. Cada any sentir que estàs a mercè d’una pluja, d’una tempesta, d’una calamarsada, potser un sol demolidor o un vent desgarrador. Fer vi no és apte per aquells que volen seguretat a les seves vides, que els agrada planificar els resultats des del despatx, que fan balanços d’allò que no poden controlar. Quants comptables i gerents no han entès encara realment el món en el que es troben. No és lloc per aquells que enumeren i classifiquen. El vi no és un número.

Aquesta incertesa, aquesta nuesa, aquesta fragilitat ens fa a la vegada grans, ens fa sentir joves, ens rejoveneix cada verema amb una il·lusió desbordant que ens fa sentir un pessigolleig escruixidor. Cada any ens enfrontem a un repte que ens fa sentir vius, que ens fa sentir que la nostra vida té sentit. Al setembre tornem a néixer.
El vi és el resultat d’una íntima relació entre les vinyes i el viticultor. La feina de tot un any expressat en gotims de raïm. No ha de ser un producte industrial monòton i repetitiu. La natura té mil cares diferents i nosaltres mateixos no som ni tan sols la mateixa persona d’un any a un altre. Tot el que ens envolta ens condiciona i ens fa canviar d’ànim, d’energies i d’esperit. Si hi ha una veritable relació d’unió entre el viticultor i els seus vins, aquests últims notaran aquests canvis d’ànim. La nostra interpretació serà diferent. Per tot això, té sentit que parlem d’anyades i comparem les diferències. Parlar d’anyades és parlar de vi, és parlar de la nostra feina i inquietuds, és parlar de les nostres il·lusions.
A la Sierra de Gredos (DO Méntrida; DO Vinos de Madrid; Ávila), vam tenir un hivern sec i calorós que provocà un avançament en el cicle vegetatiu d’una o dues setmanes depenent del poble al que fem referència. Aquest avançament s’ha fet evident durant tot el cicle: a la brostada, a la floració, al verol i a la verema. La primavera fou força bona i plujosa afavorint un bon desenvolupament de les plantes. És el segon any que plou més litres que la mitjana a la zona i les temudes gelades no van causar danys. Pel contrari, les pluges a la floració van provocar que es perdés molta collita (30-40%) sobretot a les vinyes de garnatxa, varietat molt sensible al corriment en el moment de floració-quallat. Una primavera més, perdíem en poques hores part de la nostra feina. L’inici de l’estiu fou pausat amb un juliol de temperatures moderades, brindant-nos una treva que feu que el cicle de la vinya es ralentís i els raïms tinguessin més acidesa. Ja a finals d’agost el temps canvià i començà a fer força calor tornant a una situació més acord amb l’època estiuenca. Exceptuant una pluja a principis de setembre, la resta de la verema estigué marcada per altes temperatures i absència de precipitacions. Una verema molt sana, sense problemes de malalties però també amb certa deshidratació en algunes baies, obligant-nos a fer una gran feina de selecció, tant al camp com posteriorment al celler. En total, al 2011 haurem perdut el 50% del raïm. Un alt cost per aconseguir allò que busquem.
La varietat albillo va tenir greus problemes amb els atacs dels ocells, donat que en avançar-se la seva maduració, els raïms era l’únic que tenien per menjar. Les móres i les figues no estaven encara madures com passa altres anys. Per la varietat albillo, la verema es començà a realitzar als primers dies d’agost. Jo, en concret, vaig veremar la meva parcel·la d’albillo Las uvas de la Ira situada als vessants de Cebreros, el 17 d’agost amb 14,5% i una gran acidesa. A l’albillo sembla que li escau la calor i les anyades no excessivament fredes. El vi té un bon perfil, amb un nas subtil i elegant. És un vi més precís que el 2010, un vi més recte, elèctric, longitudinal, millor acidesa, més fred i menys evident que l’anyada anterior. En definitiva, un albillo més fi.

La última setmana d’agost es van començar a veremar les primeres vinyes de garnatxa a El Real de San Vicente utilitzades pel vi regional de Jiménez-Landi: Sotorrondero. Més tard, començà la verema de les parcel·les. La més primerenca és sempre Ataulfos, una vinya que any rere any mostra el seu potencial. En aquesta ocasió es veremà el 3 de setembre. En total són 2.800 litres (17 hl/ha) en sis bótes de fresca fragància de cítrics i violetes, de fruita vermella i textura sedosa. Un vi que uneix la rectitud del granit i la mineraltat polsinosa que recorda el guix del calcari. Un vi pur i subtil.
També a El Real de San Vicente, es troba la vinya El Fin del Mundo (The End). L’orientació nord i un paratge més fresc li concedeixen sempre una maduració més pausada que a la seva veïna Ataulfos. Tot i que la vinya és només 1 hectàrea, hi ha força diferències entre la part d’adalt i la part d’abaix. Enguany, la part d’adalt es veremà l’11 de setembre i la d’abaix el 20 del mateix mes, nou dies després. Tot i que ambdós vins expliquen una història similar són també un bon reflex de l’orografia i les diferències de la vinya. La part d’adalt és més delicada, més fina, més vertical i mineral expressant la menor profunditat de les sorres i major presència de la roca granítica. És un vi amb més verticalitat i d’acidesa més punxent. La part de sota, amb major profunditat de sòl i una mica més de vigor, dóna lloc a un vi més afruitat, una mica més ample i de sensació més globosa. En definitiva, 1.800 litres (18 hl/ha), quatre bótes de la vinya més elegant i fina d’El Real de San Vicente. Una fina brisa de fonolls i una acidesa vibrant. Un calfred.
A les vinyes de Cebreros el sòl de pissarra dóna als vins un toc més radical, més opulent, més mediterrani. La delicadesa del granit és substituïda per la complexitat de la pissarra. Vaig començar la verema el 4 de setembre amb Las Uvas de la Ira (vinya El Pescadero i La Oliva), un paratge d’espígols i farigoles on les vinyes són batudes pels vents de la muntanya a 950 metres d’altitud. Un vi de paratge amb un enorme potencial on porto tres anys fent una feina de recuperació. Vinyes, abans abandonades, que són tresors i on el millor està per arribar. Més tard, el 12 i el 16 de setembre es veremà El Reventón. Una hectàrea situada al fons d’un estreta vall a 900 metres on les vinyes tenen dues hores de llum menys al dia perquè estan tapades per les altes muntanyes que les envolten. Un paratge especialment interessant donada la seva altitud i frescor. Són 1.200 litres en dues bótes (12 hl/ha). El Reventón és una garnatxa que expressa la riquesa, l’opulència i l’esplendor de la pissarra però amb una frescor i acidesa continental i d’altitud, fet que permet que sigui un vi potent però cansat, complex però fresc. És la unió de l’opulència i la frescor.
A Comando G, Fernando, Marc i jo treballem els paratges més freds i extrems de la Sierra de Gredos. Dins de Madrid, a Rozas de Puerto Real vam recollir el 17 de setembre Las Umbrías, la vinya més alta de la comunitat. Una vinya entre castanyers i roures que expressa sempre una sensació etèria, aèria, fluïda, delicada, fruita floral i especiada. Un vi difícil d’expressar en paraules i difícil d’oblidar.
Com tots els anys, vam acabar de collir raïms a Àvila, als alts pujols de Navarrevisca. Cara nord de la Sierra de Gredos, allà on neix el riu Alberche, on tan sols habiten les ginestes i les roques granítiques, entre les quals desafien als vents uns quants ceps que freguen l’impossible. A 1.200 metres la vinya Rumbo al Norte suposa un espectacle per a qualsevol viticultor. Un mes abans que l’any passat, el 29 de setembre, vam veremar aquesta vinya que recull el fred, l’austeritat del paisatge, els vents de l’alta muntanya, un vi de pedra amb mineralitat freda i vertical.
En general, els vins 2011 tenen una mica més d’estructura i una tanicitat més present. Una anyada que necessita de més repòs, de més temps. Això, juntament amb una bona acidesa i pH molt baixos, fa que a priori siguin vins amb major capacitat de guarda que en d’altres anys. A més a més, conserven un perfil elegant i complex que recorda al 2010. Són vins racials, vibrants i delicats. Vins de textura fluïda i frescor punxent, vins delineats i cristal·lins. Ha estat una anyada complicada per treballar, amb molt poques ampolles però de resultats excels. Vull creure que tindran una gran evolució que el temps ens permetrà descobrir. Una anyada més que ens permet aprendre, millorar i seguir somniant amb la màgia d’algun dels paratges més bonics de tota Espanya. Ha estat un any sense descans. Espero que el gaudiu!!

Vull donar les gràcies a totes les persones que van fer possible aquests vins, que van fer possible complir les nostres il·lusions. A tot l’equip de Jiménez-Landi en especial a Javi, Nicusor i Neculae, per la seva contínua entrega, feina i fidelitat; a Pablo de Comando G per la verema sense descans; a José per tot el que ens uneix i ens separa; a tots els amics que van estar a prop durant aquest any; a Fer i a Marc per tot el que aprenc de vosaltres i sobretot per ser com sou i tenir l’honor de ser el vostre amic; a Beatriz pel seu afecte, comprensió, suport i amor.
Vull dedicar aquesta anyada al meu tiet Pedro, sense el qual jo no hauria fet possiblement mai vi. Per això i per tot el que uneix. Tu estàs a cada ampolla.
I en especial aquest any a la meva mare, per totes les raons que pugui haver, es puguin trobar i es puguin expressar amb o sense paraules”.

Impactos: 16

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *