Els vins són miralls de tot allò que els envolta. Amb aquesta creença treballem i ens hi dediquem tots els dies. A l’ànima d’un vi s’albiren el clima on creixen els raïms, els sòls, l’orientació, l’alçada, el paratge i la vegetació veïna aquestes vinyes. Tot queda gravat en els raïms. També la part humana té importància. Volem creure que l’estat d’humor d’aquelles persones que treballem la vinya i el vi, el seu esperit, les seves circumstàncies, el seu ànim, la seva manera de sentir i transmetre intervenen en l’elaboració dels nostres vins. No entenc el vi com una cosa mecànica, industrial, artificial, impersonal sinó com alguna cosa fruit de paisatges, de la història dels pobles i de les persones.

Després d’un hivern fred, la primavera 2012 fou molt benigna i facilità molt la feina a les vinyes. L’absència de precipitacions des de maig possibilità que amb prou feines s’hagués d’aplicar cap tractament de sofre a les vinyes i afavorí un bon quallat i una bona collita. A l’estiu l’ambient elèctric estava carregat. Una gran granissada el 28 de juliol destrossà moltes de les vinyes. Aquest dia ens canvià el gest i ens vam haver de recompondre amb més feina. A l’agost la vegetació estava al límit. En alguns roures el verd de les fulles es tornava marró, les figueres patien per mostrar la seva collita i les vinyes començaven a esgrogueir-se per les seves fulles més velles. Tot feia témer una anyada càlida i madura. Però, un cop més, la natura ens tornà a sorprendre i meravellar. Quan tot semblava el contrari, amb els primers controls de maduració i tast de raïms, ens vam trobar amb una visió molt diferent de la temuda. La vinya vella havia sabut adaptar-se. La intensa sequera havia propiciat que la maduració s’aturés. No hi havia tant sucre i si molta acidesa. Alimentades per les fresques nits de setembre i octubre vam tenir la sort de comptar amb un fruita d’enorme potencial. Fins i tot hem arribat a veremar vinyes amb 13% d’alcohol probable! Increïble, però cert. En un dels anys més secs que es recorda a Espanya, hi ha hagut algunes vinyes que ens han ofert raïms amb menys alcohol i major finesa que en anys anteriors.

Per mi, el 2012 ha estat un any de grans canvis en el camp professional. Després de vuit anys al front del celler familiar Jiménez-Landi (2004-2011), els nostres camins s’han separat. És moment de caminar sol en busca de l’essència. A partir d’ara em podeu trobar a Daniel Landi Viticultor. A més a més succeí quelcom inesperat entrant ja al 2013. Després de cinc meravellosos i intensos anys, Fernando i jo vam rebre la notícia de que Marc deixava Comando G per motius familiars buscant una vida més tranquil·la. Des d’aquí, volem agrair-li tot el que ens aportà durant aquests anys i la seva amistat, que continua més forta que mai. Ens veurem més enllà a la carretera, amic!!

I un any també de pèrdues en el camp personal. Moltes arrels es van assecar i d’altres es van retorçar. Aquelles persones que ens van marcar el camí, aquelles persones que ens van donar suport i ens van ajudar a aixecar-nos i a seguir, aquelles persones a les que vam estimar i se’n van anar no desapareixen mentre segueixin en els nostres cors. Elles segueixen en el paisatge i en cada metre d’aquestes vinyes que treballem. Elles estan també en els meus vins.

La vida és un camí que evoluciona i gira. El viticultor conviu amb tot això. Un anyada de lluita, de superació, de reflexió, de tancar i obrir noves portes i, malgrat tot, de sentir com de meravellosa és la meva feina. Com si ens volguessin comprendre, com si estiguessin connectades, les vinyes també van haver de patir i reinventar-se per superar l’estiu. Una anyada heterogènia a la Sierra de Gredos on les diferències, entre els pobles i les diferents valls, són més evidents que mai. Una anyada extrema, amb una intensa sequera i, no obstant, subtil i d’una sorprenent finesa en algunes ocasions.

Cebreros (Ávila): El Reventón es veremà el 8 de setembre. El Reventón 2012 suposa un pas més en la cerca de la fluïdesa d’aquesta vinya que ha tingut una gran progressió des de que vaig començar a elaborar-la al 2007. Cada any s’expressa menys contundent i el vi alleugera equipatge viatjant més lleuger i subtil, sense renegar de la seva identitat. Una esperada sorpresa.

El Real de San Vicente (Toledo): Poques ampolles veuran la llum d’aquestes magnífiques vinyes buscant la selecció dins de la selecció, l’essència d’allò que es perd entre boscos d’alzines, roures i castanyers. El 23 de setembre vaig recollir la vinya més alta de la D.O. Méntrida, Cantos del Diablo situada a 900 metros. Una vinya que donarà més d’una agradable sorpresa per la seva finesa i perfil.

Rozas de Puerto Real (Madrid): El poble més occidental de la Comunitat de Madrid ens emociona i ens té meravellats. La Bruja Avería 2012 és un vi que cada any s’afina i perfila més representant la màgia i la delicadesa de les vinyes de Rozas. Un record de cruixents fruitetes vermelles emmarca la fluïdesa que recorre el vi.

Las Umbrías, en les altes vessants del Cerro de los Corzos, es veremà el 23 de setembre. Després de l’anyada 2011, en la que la vinya s’expressà més terrenal que el 2010, Las Umbrías 2010 torna a ser un vi eteri, aeri, un vi de no pes, una fragància en forma de brisa, un vi amb aspiració de ser núvol. El nostre vi més delicat.

Ja a Ávila, a la vall del Alto Alberche hi ha uns quants pobles que desafien les inclemències d’un lloc abandonat, un paisatge lunar, rocós i àrid on el fred està present des de principis d’octubre. Paratges abandonats de la civilització moderna on el temps flueix a una altra velocitat.

A Villanueva (Ávila), excavada en les pendents del pic Lobera, hem trobat una vinya amb pendents del 50%, que trepa aprofitant el mínim forat que deixen les enormes pedres granítiques. Un paratge que defuig del sol i el raïm madura a l’ombra de centenaris castanyers que envaeixen el poc espai cultivable. Una vinya desafiant al temps, a l’àrid clima i a les malalties. Plantada fa més temps del que molts recorden, és una vinya de peu franc que expressa el sòl que exploren les seves verges arrels. Veremada el 3 d’octubre, Tumba del Rey Moro 2012 és un vi rústic, profund, racial, vertical, pur. Un vi al fil de l’impossible.

La verema finalitzà a la nostra vinya de Navarrevisca (Ávila). La vinya de Rumbo al Norte suposa una contínua alegria. Raïms perfectes recollits el 5 d’octubre feien gran aquesta vinya que cada any millora i ofereix més matisos. La vibrant acidesa fa presagiar un gran vi. Un any més, la joia de la corona.

I a la tardor, hi haurà una nova sorpresa. Després de tres anys de proves, Comando G traurà el seu primer vi blanc. Una vinya a 1.200 metres mirant al nord amb granit esmicolat al poble de Navatalgordo (Ávila) veremada l’11 d’octubre. Prim, fred i vertical.

Seguim encisats, seguim afamats, seguim estimant el que fem.

 

 

Impactos: 165