Versió en català

Sudáfrica es una de las nuevas potencias vitivinícolas a seguir.
Una generación de jóvenes viticultores bien preparados vienen dispuestos a perfilar unos vinos de gran nivel.

A lo largo de tres capítulos descubriremos algunas de las bodegas y personajes fundamentales de la zona de El Cabo, la más relevante de Sudáfrica. Destaparemos de las mejores bodegas más de ciento cincuenta botellas degustadas en octubre de 2011. De los nuevos vinos de Reyneke a los míticos Vin de Constance pasando por los aclamados Columella de Eben Sadie.

Las primeras viñas del país se plantaron en 1654 en la región de El Cabo, y formaban parte de una estación de abastecimiento para la Dutch East India Company (Compañía Holandesa del Este de India). Aunque históricamente la mayoría de uvas plantadas se utilizaban para elaborar brandy y vinos fortificados, actualmente se elaboran más vinos secos. Hoy en día el viñedo sudafricano se extiende sobre más de 111.000 hectáreas (con un incremento de más del 20% desde el 1994) y es el noveno productor de vino del mundo.

En el país encontramos plantadas las variedades tintas merlot y cabernet sauvignon -con las que se elaboran ensamblajes de perfil bordelés- syrah, cinsaut y la considerada autóctona pinotage (un cruce entre pinot noir y cinsaut). Las variedades blancas suman un poco más de la mitad de la producción y la quinta parte de los viñedos están plantados con chenin blanc. Chardonnay, sauvignon blanc y moscatel de Alejandría son las otras variedades blancas principales.

Los vinos de Sudáfrica están estrictamente legislados por el sistema de Wine of Origin (WO) desde 1973, un sistema supervisado por el departamento del gobierno Wine and Spirit Board y que define distintas áreas de producción divididas, por orden descendente de tamaño en regiones, districts y wards. Actualmente se diferencian seis regiones: Breede River Valley, Cape South Coast, Coastal Region, Klein Karoo, Olifants River y Boberg. Esta última hace referencia a los vinos fortificados de Paarl, Franschoek y Tulbagh. Estas regiones están divididas en 23 districts y 68 wards.

 

De las 6 regiones, la costera es la más importante, y es donde se encuentran las famosas Constantia, Stellenbosch y Paarl.

Un vino con la denominación de una región, district o ward debe proceder, exclusivamente, de esa región, district o ward. Además, también existe el término Western Cape, que cubre todos los viñedos de El Cabo y es una denominación que permite mezclar vinos de una única variedad de diferentes regiones y venderlo en la UE.

La zona de El Cabo se caracteriza por tener un clima mayormente mediterráneo con influencias de la corriente oceánica fría de Benguela que tiene un efecto refrescante y que se extiende hasta el interior. Es una zona influenciada por dos océanos –el Atlántico y el Índico–, tiene una topografía montañosa y dispone de multitud de suelos y microclimas (unos más fríos que otros). Gracias a todas estas condiciones se obtienen una amplia variedad de vinos y estilos.

 

KLEIN CONSTANTIA – Constantia

Klein Constantia es la bodega mítica de Sudáfrica. Su Vin de Constance es uno de los vinos dulces más aclamados del mundo. A principios de año fue vendida a un inversor checo y otro inglés. Nos espera Stiaan Cloete que después de 2 años trabajando en bodega lleva 4 en el campo y actualmente es el director de viticultura. Subimos a un 4×4 y empezamos la visita por la finca. Las viñas más altas de la propiedad han sido plantadas con densidades muy altas. Sauvignon blanc y chenin en busca de una mayor frescura y componentes aromáticos. Allí no hay conejos ni jabalíes pero los baboons (babuinos) se encarnizan con las plantas jóvenes y la bodega destina un guardián día y noche que los ahuyenta con la ayuda de disparadores automáticos de truenos y también los persigue a golpe de látigo. Desde lo alto de la colina se divisa toda la bahía. Descendemos a la parte baja donde las viñas de muscat producen el vino más reputado del continente africano. Visitamos la bodega y empezamos la degustación.

Klein Constantia MCC Brut 2007
Es el espumoso de la bodega. Se elabora siguiendo el método champenoise. Exclusivamente chardonnay. 18 meses de crianza con lías. Sin dosage. Le añaden cítrico y tartárico en el momento del degüelle.

Klein Constantia Sauvignon Blanc 2011
Vinificación en inoxidable y en contacto con las lías durante unos 6 o 7 meses. Los cambios en la viticultura le aportan una mayor acidez que en añadas anteriores. Aromas exóticos -las lías le ayudan- con un gran frescor y toque de boj. En boca es fruta de la pasión, con un punto amargo y seco. En el futuro será el vino con más producción de la bodega y es al que junto con el Vin de Constance dedicarán más esfuerzos.

Klein Constantia Perdeblokke Sauvignon blanc 2007
Es la selección de una de las parcelas más altas de la propiedad. Las añadas 2007 y 2009 son pura agua de espárragos. ¡Nunca habíamos catado un vino así! Con el cambio de viticultura a orgánico, 2010 y 2011 ya se muestran muy diferentes, manteniendo un punto verde de guisante que también se muestra en boca. Un vino para maridajes. ¿Es bueno?

Klein Constantia Mme Marlbrook 2008
60% sauvignon blanc y 40% sémillon, criados durante 9 meses en barrica. Se nota la madera y la maloláctica. En nariz y en boca es intenso, con frutas blancas confitadas. La barrica sigue destacando.

Klein Constantia Cabernet Sauvignon 2007
Ensamblaje de 90% cabernet sauvignon y 10% merlot. 18 meses en barrica. Un vino de perfil moderno que quizás situaríamos en Argentina. Taninos poco refinados pero placentero. 2008 se avecina mucho mejor.

Klein Constantia Marlbrook 2008
Cabernet sauvignon, malbec, merlot, petit verdot y cabernet franc. Tiene más madurez en nariz y más dulzor que 2007. La cosecha 2008 fue mala para Sudáfrica pero no para la propiedad. Tiene más volumen y peso y todo con más dulzor. Para Stiaan Cloete “el petit verdot completa y enlaza todas las variedades. El malbec es la llave en la zona para hacer más atractivo el cabernet sauvignon”.

Anwilka 2008
Es el vino de la propiedad de Lowell Jooste con Hubert de Boüard (Château Angélus, Château La Fleur de Boüard) y Bruno Prats. Cuando el mes de mayo pasado Jooste vendió Klein Constantia decidió continuar con Anwilka. El vino hasta ahora se ha embotellado en Klein Constantia pero se vinifica en su propia bodega. Ensamblaje de cabernet sauvignon, syrah y merlot. Las primeras añadas empezaron con poco syrah, pero cada vez esta variedad es más protagonista del ensamblaje. Tiene un tanino diferente. ¿Más fino? ¿Más cansado? Quizás le falta un poco de punch. Una trama que va poco a poco marcando el tanino en la boca. Stiaan Cloete recomienda decantar.

Viñas jóvenes plantadas a muy alta densidad

Vin de Constance 2006
Es el vino mítico de la propiedad y de Sudáfrica. Entre los siglos XVIII y XIX fue unos de los vinos dulces más conocidos del hemisferio sur. La historia del vino cuenta entre sus fieles consumidores a Napoleón Bonaparte, el Rey de Prusia, Luis XVI… El mito cayó con la llegada del oídio y la filoxera a mediados del siglo XIX. Después de un tremendo trabajo de replantación y de reconducción del viñedo, a finales de los 80 se vuelve a elaborar por fin el gran Vin de Constance.
Exclusivamente muscat de Frontignan. A diferencia del sauvignon blanc que en la propiedad vendimian por la mañana, el muscat lo recolectan por la tarde. 2006 fue una añada caliente. Se realizaron 7 u 8 pasadas por cada viña, escogiendo solo los granos que estaban en el punto óptimo de madurez. En febrero se inició la vendimia concluyendo con la última pasada en abril. Se vinifica de manera similar a un Eszencia de Tokaji, utilizando prácticamente el jugo resultante de la presión ejercida por su propio peso. La crianza en barrica es de 4 años.
La producción final varía de las 40 a las 50.000 botellas de 0,5 L. Las mejores añadas de la nueva época son 1993, 2002, 2004 y 2006.
La acidez corta el azúcar. Es dulce pero fresco. Stian Cloete dice que “puedes abrir la botella y tenerla durante 3 meses en la nevera y no cambia”.

Klein Constantia Noble Late Harvest Rhine Riesling 2006
Es una rareza que se ha elaborado en algunas añadas y que quizás en el futuro no tenga continuidad. Color oro caoba. Muy dulce. Miel y melón. Hay de todo, pero sin la grandeza de su primo el Vin de Constance.

 

LE RICHE – Stellenbosch

A pocos minutos del centro de Stellenbosch se encuentra la bodega Etienne Le Riche. Una construcción tradicional, con una serie de naves en donde se vinifica, cría, embotella, etiqueta y almacena toda la producción. Sorprende la zona de fermentación, en las que -para los tintos- se utilizan principalmente tolvas (5 piscinas) de cemento, al más puro estilo de las tradicionales maceraciones carbónicas de Rioja. La bodega compra uva a distintos proveedores con los que colabora y controla y también se abastece de sus 15 hectáreas –repartidas en 3 propiedades–. Centrados en los tintos de corte bordelés, también elaboran una pequeña producción de chardonnay fermentado en barrica.
Degustamos con Etienne Le Riche las añadas más recientes.

Entrada a la propiedad

Le Riche Chardonnay 2010
Fermentado y criado durante 3 meses en barrica, de la que el 50% era nueva. Fresco, un poco cítrico y refrescante. Sin un gran carácter. Producción de 6.000 botellas.

Le Riche Cabernet/Merlot 2009
50% cabernet sauvignon, 40% merlot y el 10% restante petit verdot y cabernet franc. Criado en barricas de 2º y 3er año y también en depósitos grandes. Un vino que busca la fruta pero que tiene un toque herbáceo.

Le Riche Cabernet Sauvignon 2008
Degustamos de una botella abierta y con la volátil un poco alta. 2008 fue una añada más fresca que 2009. Tiene más grasa, persistencia e intensidad. Armónico.

Le Riche Cabernet Sauvignon 2009
Buena añada y con vinos más estructurados. Crianza de 18 meses en madera con un 30% de barrica nueva. Está muy bien equilibrado, con una gran riqueza en boca y a la vez una textura sedosa. Mejor que 2008 y con un buen potencial para destaparlo de aquí a 5 o 10 años.

Le Riche Reserve Cabernet Sauvignon 2008
100% cabernet sauvignon que proviene de dos viñas de 8 y 13 años de edad. Maceró en las piscinas de hormigón, tapadas con plástico. Se incorporó un 5% del vino de prensa. Se crió durante 24 meses en barricas de roble francés, el 70% nuevas. Tiene 15˚ de alcohol pero no destacan. Color cereza madura. Pequeños toques vegetales, con frutas rojas y negras maduras. En la boca entra como un prisma. Se alarga con un buen final. Necesita la botella pero ya da mucho placer.

Le Riche Reserve Cabernet Sauvignon 2005
Fue vino del año en la famosa guía Platter’s en 2010. Está agotado en bodega pero afortunadamente lo vimos en la carta del restaurante Rust en Vrede y pedimos una botella. El sommelier lo decantó. Color todavía muy cubierto. Perfume de tierra. Muy nítido y sin ningún trazo verde. El toque vegetal es pura clorofila. En boca el vino entra en capas, con fruta y mucho tanino en el sustrato. Es como una fusión del Nuevo Mundo y Burdeos. Tiene el calor (14º) y la parte verde del tallo. Hay un toque de madurez, de volumen, el calor del alcohol y un punto refrescante. Nos recuerda un Clos Apalta. A punto para disfrutar. Con el paso del tiempo en la copa aparecen las maderas y las pimientas. Un buen vino, seguramente más perfecto que emocionante.

 

REYNEKE – Stellenbosch
Los vinos de Reyneke han sido posiblemente nuestro mejor descubrimiento en Sudáfrica. Fue una de las recomendaciones de Stiaan Cloete de Klein Constantia y los disfrutamos por primera vez en el restaurante La Colombe, donde el sommelier tenía el sauvignon blanc Reserve como sugerencia. En el hotel de Stellenbosch destapamos el Reyneke syrah y rápidamente llamamos a Eben Sadie para que nos diera referencias de la bodega: “un tipo que trabaja en biodinámico, muy bueno y al que le he vendido algunas barricas usadas de Columella”. Organizamos la visita. Llegamos con un cierto retraso acompañando la puesta de sol. Nos espera Johan Reyneke. El paraje es especial. Al suroeste de Stellenbosch, en lo alto de una ladera que mira a la brisa del océano. Desde 2002 las viñas se conducen en biodinámica. Algunos de sus vecinos acaban de empezar.

 

Reyneke Organic 2010 Chenin/Chardonnay/Sauvignon
Elaborado con uvas ecológicas que compra a otros viticultores de Stellenbosch. El chardonnay y el sauvignon blanc fermentaron en inoxidable. El chenin es de su finca y una parte fermentó en madera. Tiene un buen perfil graso y volumen. Es atractivo pero le faltan matices. Tiene un buen precio.

Reyneke Sauvignon Blanc 2011
Se crió 12 meses en barricas de 2º y 3er año. La madera es tan perfecta que ni se nota. Fresco y lejos de los aromas exagerados prototipo de esta variedad. Muy cítrico, con toques de pomelo y con una buena grasa. Muy equilibrado en boca.

Reyneke Chenin Blanc 2010
La nariz es también cítrica como la del sauvignon. Tiene un carácter floral pero no se inclina ni sucumbe hacía una línea exótica. Tiene carácter de miel. El día de la cata estaba cerrado y Johan Reyneke recomendaba decantar. Producción de 6.000 botellas.

Reyneke Reserve Blanc 2010
Este sauvignon es una sorpresa. La misma viña que el sauvignon blanc pero con diferente suelo. Crianza de 16 meses en barrica nueva de roble francés. No parece un sauvignon de ningún sitio. Tiene frescura, es incisivo y en la boca hay volumen, dimensión y textura. Un vino que derrocha personalidad y que ofrece mucho placer. Producción de 3.000 botellas.

Reyneke Organic Syrah 2009
Una parte del vino se crió en barrica vieja. Entrada perfumada y jugosa con un final sutilmente tánico. Un vino para disfrutar comiendo.

Reyneke Syrah 2010
Criado en fudre y barricas de 2º y 3er año de Saury y Sylvain. De color cereza picota. Fruta. Largo. Una visión más pura, jugosa y refrescante. Te dan ganas de beber y beber y tomar más. Un tinto del “Nuevo Mundo” de categoría.

Reyneke Cornerstone 2010
La palabra Cornerstone es el nombre que recibe la piedra más importante para que una casa se sostenga. 50% cabernet sauvignon, 40% syrah y 10% merlot. Aquí aparece el cabernet sauvignon interrumpiendo la armonía de los otros vinos. En la boca los taninos se expanden. Se afinará en botella. En la próxima añada desaparecerá el syrah y será un bordeaux blend.

Reyneke Reserve tinto 2008
Igual que el blanco Reserve proviene de la misma viña pero es una selección de un suelo diferente. Después del magnífico syrah 2010 esperábamos un estilo más fresco. Aquí está presente la barrica, una buena fruta… pero deseábamos un perfil distinto antes de la cata. Johan Reyneke nos dice que 2009 es mucho mejor.

 

Otros vinos catados de las zonas de Constantia y Stellenbosch:

Stellenrust Sauvignon Blanc 2011 (3/8). Stellenbosch
Tiene el perfil tópico de los sauvginon blanc de Sudáfrica. Fresco, directo, muy perfumado y con una boca nada sofisticada. Justito.

Jordan Nine Yards Chardonnay 2007. Stellenbosch
La bodega está situada a poca distancia de Reyneke y en una posición más alta de la colina. Amarillo intenso con reflejos dorados. Mantequilla, vainilla y algún toque de pomelo. Una visión de volumen, graso y con peso. Con una cierta acidez pero muy al punto para disfrutar ya. La barrica no sobresale. Bueno y a destapar.

Jordan Nine Yards Chardonnay 2009. Stellenbosch
Más fresco que el 2007 y en la misma línea de estructura y volumen. Quizás un poco más “customizado”.

J.C Leroux 2007 Pinot Noir Rosé Sparkling. Méthode Cap Classique. Stellenbosch
Color piel de cebolla, entre un De Nit y un Billecart. Dosage justo para armonizar. Carbónico bien integrado y sin una gran acidez. Placentero.

Vriesenhof Pinot Noir 2008. Stellenbosch
Con una entrada unidireccional, poco a poco aparecen pequeñas grosellas y regaliz rojo. Un vino “refrescante” después de una larga tanda de tintos sudafricanos, pero sin la finura borgoñona. ¡Difícil el pinot noir!

Meerlust Pinot Noir 2008. Stellenbosch
***** en la Guía Platter’s 2011
Una sorpresa en Stellenbosch; una tierra aparentemente poco apropiada para la pinot noir. Color pálido. Quizás el pinot noir menos cubierto que hemos probado y posiblemente el de perfume y textura más borgoñón de todos. No tiene el espesor de otros pinot y sorprende para Stellenbosch. Frutos rojos y una puntita limpia de carne cruda. Fresco. ¡Bravo! Y eso que no queríamos pedirlo en el restaurante tratándose de un pinot noir de Stellenbosch.

Meerlust Rubicon 2006. Stellenbosch
Una de las bodegas prestigiosas de la zona y con historia desde 1693. Degustado en diversas ocasiones y en 3 países distintos es quizás uno de los prototipos de blend bordelés de Sudáfrica. Ensamblaje de 74% cabernet sauvignon, 18% cabernet franc y 8% merlot. A ciegas es difícil de emplazar. Es más gordo que un Burdeos, hay calor pero sin pasarse y quizás lo sitúas en una zona cálida fuera de Europa. Color rubí muy cubierto. Al paladar se entrelaza la fruta con un tanino un poco terroso por pulir en botella. Muy bien hecho y placentero. Dicen en la contraetiqueta que aguantará 25 años. Quizás sí. Una buena opción para los fans de cabernets y merlots.

Kanonkop Paul Sauer 2006. Stellenbosch
Perfil bordelés: cabernet sauvignon, cabernet franc y merlot. En nariz tiene sutiles notas de tallo verde de planta y pimiento verde acabado de cortar. Buen volumen y peso. Con capas y capas de grasa. No es supermoderno. ¿Con 4 o 5 años más, dónde irá?

Kanonkop Pinotage 2007. Stellenbosch
Uno de los pinotage de referencia. Quizás el prototipo de esta casta bien elaborada. En nariz tiene la dualidad entre cerrado y fruta. En boca tiene el perfil de fruta jugosa. Bien.

Sijnn 2008. Stellenbosch
Ensamblaje de 42% syrah, 26% mourvèdre, 21% touriga nacional, 10% trincadeira y 1% cabernet sauvignon. Original, con conglomerados de cosas. Madurez, un punto rústico.

Villiera – Tradition Brut 3/8. Méthode Cap Classique. Stellenbosch
Ensamblaje de 55% chardonnay, 33% pinot noir y 12% pinotage. Limpio, con fruta blanca dulce confitada. En boca tiene un exceso de dosage pero seguro que le da un plus comercial. Ideal para elaborar un kir.

Rust en Vrede Estate 2008. Stellenbosch
Es el vino más especial de la bodega. Ensamblaje de 61% cabernet sauvignon, 30% syrah y 9% merlot. Color cubierto-cubierto. Degustado después del premiado Le Riche Reserve 2005, se muestra más intenso y también con más alcohol. Balsámicos, mentol, alcanfor. Con una trama jugosa y rellena de taninos infusionados con una fruta madura casi llegando a licorosa. Servido como el Le Riche en copa Riedel Sommelier Bordeaux Grand Cru y se puede beber. Con el tiempo aparece la vainilla.

Mulderbosch Sauvignon Blanc Noble Late Harvest 2008. Stellenbosch
Recomendado por el sommelier del Rust en Vrede. Color amarillo dorado. En nariz es miel seca y confitura de melón cantaloup y orejones. En boca tiene un gran frescor, con percepción de botritis y un toque cítrico de caramelo de limón y miel. Bien.

 

 

 

———————————————-Versió en català———————————————————

 

SUD-ÀFRICA (I). CONSTANTIA I STELLENBOSCH

Sud-àfrica és una de les noves potències vitivinícoles a seguir.
Una generació de joves viticultors ben preparats vénen disposats a perfilar uns vins de gran nivell.

Al llarg de tres capítols descobrirem alguns dels cellers i personatges fonamentals de la zona del Cap, la més rellevant de Sud-àfrica. Destaparem dels millors cellers més de cent cinquanta ampolles degustades l’octubre del 2011. Dels nous vins de Reyneke als mítics Vin de Constance passant pels aclamats Columella d’Eben Sadie.

Les primeres vinyes del país es van plantar el 1654 a la regió del Cap, i formaven part d’una estació de proveïment per a la Dutch East India Company (Companyia Holandesa de l’Est d’Índia). Encara que històricament la majoria de raïm plantat s’utilitzava per elaborar brandy i vins fortificats, actualment s’elaboren més vins secs. Avui en dia la vinya sud-africana s’estén sobre més de 111.000 hectàrees (amb un increment de més del 20% des del 1994) i és el novè productor de vi del món.

Al país trobem plantades les varietats negres merlot i cabernet sauvignon -amb les quals s’elaboren assemblatges de perfil bordelès- syrah, cinsaut i la considerada autòctona pinotage (un encreuament entre pinot noir i cinsaut). Les varietats blanques sumen una mica més de la meitat de la producció i la cinquena part de les vinyes estan plantades amb chenin blanc. Chardonnay, sauvignon blanc i moscatell d’Alexandria són les altres varietats blanques principals.

Els vins de Sud-àfrica estan estrictament legislats amb el sistema de Wine of Origin (WO) des del 1973, un sistema supervisat pel departament del govern Wine and Spirit Board i que defineix diferents àrees de producció dividides, per ordre descendent de grandària en regions, districts i wards. Actualment es diferencien sis regions: Breede River Valley, Cape South Coast, Coastal Region, Klein Karoo, Olifants River i Boberg. Aquesta última fa referència als vins fortificats de Paarl, Franschoek i Tulbagh. Aquestes regions estan dividides en 23 districts i 68 wards.

De les 6 regions, la costanera és la més important, i és on es troben les famoses Constantia, Stellenbosch i Paarl.

Un vi amb la denominació d’una regió, district o ward ha de procedir, exclusivament, d’aquesta regió, district o ward. A més, també existeix el terme Western Cape, que cobreix totes les vinyes del Cap i és una denominació que permet barrejar vins d’una única varietat de diferents regions i vendre-ho a la UE.

La zona del Cap es caracteritza per tenir un clima majoritàriament mediterrani amb influències del corrent oceànic fred de Benguela que té un efecte refrescant i que s’estén fins a l’interior.

És una zona influenciada per dos oceans -l’Atlàntic i l’Índic-, té una topografia muntanyosa i disposa de multitud de sòls i microclimes (uns més freds que altres). Gràcies a totes aquestes condicions s’obtenen una àmplia varietat de vins i estils.

 

KLEIN CONSTANTIA – Constantia

Klein Constantia és el celler mític de Sud-àfrica. El seu Vin de Constance és un dels vins més aclamats del món. A principis d’any fou venuda a un inversor txec i un altre anglès. Ens espera Stiaan Cloete que després de 2 anys treballant al celler porta 4 al camp i actualment és el director de viticultura. Pugem en un 4×4 i comencem la visita per la finca. Les vinyes més altes de la propietat han estat plantades amb densitats molt altes. Sauvignon blanc i chenin a la recerca d’una major frescor i components aromàtics. Allà no hi ha conills ni porcs senglars, però els baboons (babuins) s’aferrissen amb les plantes joves i el celler destina un guardià dia i nit que els espanta amb l’ajuda de disparadors automàtics de trons i també els persegueix a cop de fuet. Des de dalt del turó es divisa tota la badia. Descendim a la part baixa on les vinyes de muscat produeixen el vi més prestigiós del continent africà. Visitem el celler i comencem la degustació.

Klein Constantia MCC Brut 2007
És l’escumós del celler. S’elabora seguint el mètode del champenoise. Exclusivament chardonnay. 18 mesos de criança amb les mares. Sense dosatge. Li afegeixen cítric i tartàric en el moment del degollament.

Klein Constantia Sauvignon Blanc 2011
Vinificació en inoxidable i en contacte amb les mares durant uns 6 o 7 mesos. Els canvis a la viticultura li aporten una major acidesa que en anyades anteriors. Aromes exòtics -les mares l’ajuden- amb una gran frescor i un toc de boix. A la boca és fruita de la passió, amb un punt amarg i sec. En el futur serà el vi amb més producció del celler i és al que juntament amb el Vi de Constance dedicaran més esforços.

Klein Constantia Perdeblokke Sauvignon blanc 2007
Es la selecció d’una de les parcel·les més altes de la propietat. Les anyades 2007 i 2009 són pura aigua d’espàrrecs. Mai havíem tastat un vi així! Amb el canvi de viticultura a orgànic, 2010 i 2011 ja es mostren molt diferents, mantenint un punt verd de pèsol que també es mostra en boca. Un vi per a maridatges. És bo?

Klein Constantia Mme Marlbrook 2008
60% sauvignon blanc i 40% sémillon, criats durant 9 mesos en bótes. Es nota la fusta i la malolàctica. Al nas i la boca és intens, amb fruites blanques confitades. La bóta continua destacant.

Klein Constantia Cabernet Sauvignon 2007
Assemblatge de 90% cabernet sauvignon i 10% merlot. 18 mesos en bóta. Un vi de perfil modern que potser situaríem a l’Argentina. Tanins poc refinats però plaents. 2008 s’aproxima molt millor.

Klein Constantia Marlbrook 2008
Cabernet sauvignon, malbec, merlot, petit verdot i cabernet franc. Té més maduresa al nas i més dolçor que 2007. La collita 2008 va ser dolenta per a Sud-àfrica però no per la propietat. Té més volum i pes i tot amb més dolçor. Per Stiaan Cloete “el petit verdot completa i enllaça totes les varietats. El Malbec és la clau a la zona per fer més atractiu el cabernet sauvignon”.

Anwilka 2008
És el vi de la propietat de Lowell Jooste amb Hubert de Boüard (Château Angélus, Château La Fleur de Boüard) i Bruno Prats. Quan al mes de maig passat Jooste va vendre Klein Constantia va decidir continuar amb Anwilka. El vi fins ara s’ha embotellat a Klien Constantia però es vinifica al seu propi celler. Assemblatge de cabernet sauvignon, syrah i merlot. Les primeres anyades van començar amb poc syrah, però cada vegada aquesta varietat és més protagonista de l’assemblatge. Té un taní diferent. Més fi? Més cansat? Potser li falta una mica de punch. Una trama que va poc a poc marcant un taní a la boca. Stiaan Cloete recomana decantar.

Vinyes joves plantades en altes densitats

Vin de Constance 2006
És el vi mític de la propietat i de Sud-àfrica. Entre els segles XVIII i XIX fou un dels vins dolços més coneguts de l’hemisferi sud. La història del vi compta entre els seus fidels consumidors Napolenó Bonaparte, el Rey de Prússia, Louis XVI… El mite va caure amb l’arribada de l’oïdi i la fil·loxera a mitjan segle XIX. Després d’un gran treball de replantació de reconducció de la vinya, a finals dels 80 es torna a elaborar per fi el gran Vin de Constance.
Exclusivament muscat de Frontignan. A diferència del sauvignon blanc que a la propietat veremen al matí, el muscat el recol·lecten a la tarda. 2006 va ser una anyada calenta. Es van realitzar 7 o 8 passades per cada vinya, escollint només els grans que eren en el punt òptim de maduresa. Al febrer es va iniciar la verema concloent amb l’última passada a l’abril. Es vinifica de manera similar a un Eszencia de Tokaji, utilitzant pràcticament el suc resultant de la pressió exercida pel seu propi pes. La criança en bóta és de 4 anys.
La producció final varia de les 40 a les 50.000 ampolles de 0.5 L. Les millors anyades de la nova època són 1993, 2002, 2004 i 2006.
L’acidesa talla el sucre. És dolç però fresc. Stiaan Cloete diu que “pots obrir l’ampolla i tenir-la durant 3 mesos a la nevera i no canvia”.

Noble Late Harvest Rhine Riesling 2006
És una raresa que s’ha elaborat en algunes anyades i que potser en el futur no tingui continuïtat. Color or caoba. Molt dolç. Mel i meló. Hi ha de tot, però sense la grandesa del seu cosí el Vin de Constance.

LE RICHE – Stellenbosch

A pocs minuts del centre de Stellenbosch es troba el celler Etienne Le Riche. Una construcció tradicional, amb una sèrie de naus on es vinifica, cria, embotella, etiqueta i emmagatzema tota la producció. Sorprèn la zona de fermentació, on pels negres s’utilitzen principalment tremuges (5 piscines) de ciment, al més pur estil de les tradicionals maceracions carbòniques de Rioja. El celler compra raïm a diferents proveïdors amb els que col·labora i controla i també es proveeix de les seves 15 hectàrees –repartides en 3 propietats–. Centrats en els negres de tall bordelès, també elaboren una petita producció de chardonnay fermentat en bóta.
Vàrem degustar amb Etienne Le Riche les anyades més recents.

Entrada a la propietat

 

Le Riche Chardonnay 2010
Fermentat i criat durant 3 mesos en bótes, de les quals el 50% eren noves. Fresc, una mica cítric i refrescant. Sense un gran caràcter. Producció de 6.000 ampolles.

Le Riche Cabernet/Merlot 2009
50% cabernet sauvignon, 40% merlot i el 10% restant petit verdot i cabernet franc. Criat en bótes de 2on i 3r any i també en dipòsits grans. Un vi que busca la fruita però que té un toc herbaci.

Le Riche Cabernet Sauvignon 2008
Degustem d’una ampolla oberta i amb la volàtil una mica alta. 2008 va ser una anyada més fresca que 2009. Té més greix, persistència i intensitat. Harmònic.

Le Riche Cabernet Sauvignon 2009
Bona anyada i amb vins més estructurats. Criança de 18 mesos en fusta amb un 30% de bóta nova. Està molt ben equilibrat, amb una gran riquesa en boca i alhora una textura sedosa. Millor que 2008 i amb un bon potencial per destapar-lo d’aquí a 5 o 10 anys.

Le Riche Cabernet Sauvignon 2008
100% cabernet sauvignon que procedeix de dos vinyes de 8 i 13 anys d’edat. Va macerar a les piscines de formigó, tapades amb plàstic. Es va incorporar un 5% del vi de premsa. Es va criar durant 24 mesos en bótes de roure francès, el 70% noves. Té 15º d’alcohol però no destaquen. Color cirera madura. Petits tocs vegetals, amb fruites vermelles i negres madures. A la boca entra com un prisma. S’allarga amb un bon final. Necessita l’ampolla però ja dóna molt plaer.

Le Riche Reserve Cabernet Sauvignon 2005
Fou vi del any a la famosa guia Platter’s el 2010. Està esgotat al celler però afortunadament el veiem a la carta del restaurant Rust en Vrede i demanem una ampolla. El sommelier el va decantar. Color encara molt cobert. Perfum de terra. Molt nítid i sense cap traç verd. El toc vegetal és pura clorofil·la. A la boca el vi entra en capes, amb fruita i molt taní en el substrat. És com una fusió del Nou Món i Bordeus. Té la calor (14º) i la part verda de la tija. Hi ha un toc de maduresa, de volum, la calor de l’alcohol i un punt refrescant. Ens recorda un Clos Apalta. Al punt per gaudir. Amb el pas del temps en la copa apareixen les fustes i els pebres. Un bon vi, segurament més perfecte que emocionant.

 

 

 

REYNEKE – Johan Reyneke. Stellenbosch
Els vins de Reyneke han estat possiblement el nostre millor descobriment a Sud-àfrica. Va ser una de les recomanacions de Stiaan Cloete de Klein Constantia i els gaudim per primera vegada al restaurant La Colombe, on el sommelier tenia el sauvignon blanc Reserve com a suggeriment. A l’hotel de Stellenbosch destapem el Reyneke syrah i ràpidament truquem a Eben Sadie perquè ens donés referències del celler: “un tipus que treballa en biodinàmica, molt bo i al que li he venut algunes bótes usades de Columella”. Organitzem la visita. Arribem amb un cert retard acompanyant la posta de sol. Ens espera Johan Reyneke. El paratge és especial. Al sud-oest d’Stellenbosch, a la part alta d’una vessant que mira la brisa de l’oceà. Des de 2002 les vinyes es condueixen en biodinàmiac. Alguns dels seus veïns acaben de començar.

Reyneke Organic 2010 Chenin/Chardonnay/Sauvignon
Elaborat amb raïm ecològic que compra a altres viticultors de Stellenbosch. El chardonnay i el sauvignon blanc van fermentar en inoxidable. El chenin és de la seva finca i una part va fermentar en fusta. Té un bon greix i volum. Es atractiu però li falten matisos. Té un bon preu.

Reyneke Sauvignon Blanc 2011
Es va criar 12 mesos en bótes de 2on i 3r any. La fusta tan és perfecte que ni es nota. Fresc i lluny d’aromes exagerats prototipus d’aquesta varietat. Molt cítric, amb tocs d’aranja i un bon greix. Molt equilibrat a la boca.

Reyneke Chenin Blanc 2011
El nas és també cítric com el del sauvignon. Té un caràcter floral però no s’inclina i sucumbeix cap a una línia més exòtica. Té caràcter de mel. El dia del tast estava tancat i Johan Reyneke recomanava decantar. Producció de 6.000 ampolles.

Reyneke Reserve Blanc 2010
Aquest sauvignon és una sorpresa. La mateixa vinya que el sauvignon blanc però amb diferent sòl. Criança de 16 mesos en bóta nova de roure francès. No sembla un sauvignon de cap lloc. Té frescor, és incisiu i a la boca hi ha volum, dimensió i textura. Un vi que desprèn personalitat i que ofereix molt plaer. Producció de 3.000 ampolles.

Reyneke Organic Syrah 2009
Una part del vi es va criar en bóta vella. Entrada perfumada i sucosa amb un final subtilment tànnic. Un vi per gaudir menjant.

Reyneke Syrah 2010
Criat en fudres i bótes de 2on i 3r any de Saury i Sylvain. De color cirera picota. Fruita. Llarg. Una visió més pura, sucosa i refrescant. Et donen ganes de beure i beure i prendre’n més. Un negre del “Nou Món” de categoria.

Reyneke Cornerstone 2010
La paraula Cornerstone és el nom que rep la pedra més important perquè una casa s’aguanti. 50% cabernet sauvignon, 40% syrah i 10% merlot. Aquí apareix el cabernet sauvignon interrompent l’harmonia dels altres vins. A la boca els tanins s’expandeixen. S’afinarà a l’ampolla. A la propera anyada desapareixerà el syrah i serà un bourdeaux blend.

Reyneke Reserve negre 2008
Igual que el blanc, Reserve procedeix de la mateixa vinya però és una selecció d’un sòl diferent. Després del magnífic syrah 2010 esperàvem un estil més fresc. Aquí està present la bóta, una bona fruita… però desitjàvem un perfil diferent abans del tast. Johan Reyneke ens diu que 2009 és molt millor.

 

Altres vins tastats de les zones de Constantia i Stellenbosch:

Stellenrust Sauvignon Blanc 2011 (3/8). Stellenbosch
Té el perfil tòpic dels sauvignon blanc de Sud-àfrica. Fresc, directe, molt perfumat i amb una boca gens sofisticada. Justet.

Jordan Nine Yards Chardonnay 2007. Stellenbosch
El celler està situat a poca distància de Reyneke i en una posició més alta del turó. Groc intens amb reflexes daurats. Mantega, vainilla i algun toc d’aranja. Un visió de volum, greixós i amb pes. Amb una certa acidesa però molt al punt per a gaudir ja. La bóta no sobresurt. Bo i a destapar.

Jordan Nine Yards Chardonnay 2009. Stellenbosch
Més fresc que el 2007 i en la mateixa línia d’estructura i volum. Potser una mica més “customitzat”.

J.C Leroux 2007 Pinot Noir Rosé Sparkling / Méthode Cap Classique
Color de pell de ceba, entre un De Nit i un Billecart. Dosatge just per harmonitzar. Carbònic ben integrat i sense una gran acidesa. Plaent.

Vriesenhof Pinot Noir 2008. Stellenbosch
Amb una entrada unidireccional, poc a poc apareixen petites groselles i regalèssia vermella. Un vi “refrescant” després d’una llarga tanda de negres sud-africans, però sense la finesa borgonyona. Difícil el pinot noir.

 

Meerlust Pinot Noir 2008. Stellenbosch
***** a la Guia Platter’s 2011
Una sorpresa a Stellenbosch; una terra aparentment poc apropiada per a la pinot noir. Colo pàl·lid. Potser el pinot noir menys cobert que hem tastat i possiblement el de perfum i textura més borgonyona de tots. No te l’espessor d’altres pinot noir i sorprèn per Stellenbosch. Fruites vermelles i una punteta neta de carn crua. Fresc. Bravo! I això que no volíem demanar-lo al restaurant tractant-se d’un pinot noir d’Stellenbosch.

Meerlust Rubicon 2006. Stellenbosch
Un dels cellers prestigiosos de la zona i amb història des de 1693. Degustat en diverses ocasions i en 3 països diferents és potser un dels prototips de blend bordelès de Sud-àfrica. Assemblatge de 74% cabernet sauvignon, 18% cabernet franc i 8% merlot. A cegues és difícil d’emplaçar. És més gros que un Bordeus, hi ha color però sense passar-se i potser el situes en una zona càlida fora d’Europa. Color robí molt cobert. Al paladar s’entrellaça la fruita amb un taní una mica terrós per polir a l’ampolla. Molt ben fet i plaent. Diuen a la contraetiqueta que aguantarà 25 anys. Potser si. Una bona opció per als fans de cabernets i merlots.

Kanonkop Paul Sauer 2006. Stellenbosch
Perfil bordelès: cabernet sauvignon, cabernet franc i merlot. Al nas té subtils notes de tija verda de planta  i pebrot verd acabat de tallar. Bon volum i pes. Amb capes i capes de greix. No és supermodern. Amb 4 o 5 anys més, on anirà?

Kanonkop Pinotage 2007. Stellenbosch.
Un dels pinotage de referència. Potser el prototip d’aquesta casta ben elaborada. Al nas té la dualitat entre tancat i fruita. A la boca té el perfil de fruita sucosa. Bé.

Sijnn 2008 Stellenbosch
Assemblatge de 42% syrah, 26% mourvèdre, 21% touriga nacional, 10% trincadeira i 1% cabernet sauvignon. Original, amb conglomerats de coses. Maduresa, un punt rústic.

Villiera – Tradition Brut 3/8. Méthode Cap Classique. Stellenbosch
Assemblatge de 55% chardonnay, 33% pinot noir i 12% pinotage. Net, amb fruita blanca dolça confitada. A la boca té un excés de dosatge però segur que li dóna un plus comercial. Ideal per elaborar un kir.

Rust en Vrede Estate 2008. Stellenbosch
És el vi més especial del celler. Assemblatge de 61% cabernet sauvignon, 30% syrah i 9% merlot. Color cobert-cobert. Degustat després del premiat Le Riche Reserve 2005, es mostra més intens i també amb més alcohol. Balsàmics, mentol, càmfora. Amb una trama sucosa i farcida de tanins infusionats amb una fruita madura quasi arribant a licorosa. Servit com Le Riche en copa Riedel Sommelier Bordeaux Grand Cru i es pot beure. Amb el temps apareix la vainilla.

Mulderbosch Sauvignon Blanc Noble Late Harvest 2008. Stellenbosch
Recomanat pel sommelier del Rust en Vrede. Color groc daurat. Al nas és mel seca i confitura de meló cantaloup i orellanes. A la boca té una gran frescor, amb percepció de botritis i un toc cítric de caramel de llimona i mel. Bé.

Impactos: 961