Bordeaux 2015 per David Pernet
Martillac, 19 de setembre 2015
2015, una gran anyada a Bordeus?
Bordeus necessita una gran anyada i el mite de les anyades acabades en 5 (o 0) contribueix a generalitzar la idea que el 2015 serà una gran anyada, més encara, una anyada excepcional. La construcció d’una anyada d’excepció necessita la validació d’un cert nombre d’etapes i si és possible en la majoria de la superfície de la vinya de Bordeus, per poder qualificar així la collita. Caldrà també que aquestes característiques es verifiquin a la copa després d’alguns anys d’ampolla.
A Bordeus una anyada d’excepció es caracteritza per una càrrega tànnica important amb uns tanins sedosos, associats a una acidesa i a una complexitat aromàtica continguda. Per equilibrar la concentració tànnica i l’acidesa, és necessari esperar una riquesa alcohòlica suficient. Aquests elements són necessaris pel potencial dels vins en la seva joventut però també, i sobretot, pel seu potencial de guarda. És convenient doncs, al principi de la verema de les varietats negres, verificar si el 2015 satisfà aquests criteris que constitueixen una anyada d’excepció. No és segur que aquest sigui el cas, encara que nosaltres ho desitgem...
Les bones condicions de la brostada
Taula 1: Mitjana de les temperatures mitjanes per quinzenes (a l’estació de Pessac)
Des d’un punt de vista tèrmic, l’hivern 2014-2015 s’inscriu a la mitjana des del 2000 amb un període hivernal entre la segona quinzena de gener i principis de febrer, sensiblement més fresc i culminant amb un mes de març significativament més fred. Aquestes condicions fresques a finals d’hivern van permetre retardar la brostada contribuint així a evitar les gelades primaverals. La brostada començà durant els primers dies d’abril en un context suau, re-escalfant-se ràpidament durant el mes d’abril.
[caption id="attachment_13493" align="alignnone" width="1893"]
Taula 2: Mitjana de les temperatures mínimes per quinzenes (a l’estació de Pessac)[/caption]
Taula 3: Nombre de dies amb gelada des del dia 1 de novembre fins al 31 de març (diürnes i nocturnes)
El nombre de dies de gelada confirma una freqüència de gelades nocturnes dins la mitjana, però permet posar en evidència un nombre inferior de dies amb gelades diürnes segons la mitjana 2000-2015. Les gelades nocturnes foren beneficioses per a l’estructuració dels sòls, particularment mentre es realitzaven els treballs de descompactació i sembra. També han estat beneficiosos per la reducció de les males herbes però les temperatures mínimes no han estat suficientment baixes per reduir la població de gasteròpodes a finals del 2014.
Després d’unes anyades 2013 i 2014 molt humides (1084 i 1043 mm respectivament), les precipitacions hivernals superiors a la mitjana fins a finals de febrer d’aquest any, van contribuir a crear una reserva hídrica a sòls i subsòls a principis de la primavera. A partir de principis de març la tendència es va invertir per esdevenir particularment seca.
La precocitat de la brostada està fortament relacionada a la suma de temperatures en base 0ºC, el gràfic que podeu veure manifesta el lleuger retard del 2015 de la brostada pel que fa a la mitjana però ràpidament compensat per unes suaus temperatures a partir del 10 d’abril.
Aquestes condicions tèrmiques favorables a l’abril associades a una recàrrega hídrica correcta dels sòls sense excés d’humitat, van permetre una brostada homogènia i franca. Aquesta brostada regular representà el primer factor d’homogeneïtat fenològica enguany.
Una floració perfecte: feia molt de temps...
[caption id="attachment_13498" align="alignnone" width="1796"]
Taula 4: Mitjana de les temperatures mitjanes per quinzenes des de l’1 de maig al 30 de juny[/caption]
Les temperatures mitjanes del mes de maig (superiors a la mitjana durant la primera quinzena i inferiors a la mitjana durant la segona quinzena) van mantenir el 2015 en una fenologia pròxima a la mitjana interanual a principis de la floració.
[caption id="attachment_13499" align="alignnone" width="1847"]
Taula 5: Acumulació de les precipitacions per quinzenes des de l’1 de maig al 30 de juny[/caption]
La floració va començar a finals de maig als sectors més precoços però, va transcórrer essencialment durant la primera quinzena de juny en condicions molt favorables: temperatures mitjanes lleugerament superiors a la mitja i febles precipitacions (cap precipitació entre el 21 de maig i el 9 de juny).
Com a conseqüència d’aquestes condicions climàtiques favorables la floració fou homogènia i ràpida amb un bon percentatge de quallat del fruit. El número de pinyols, fou lleugerament superior a 2 per baia, sensiblement superior al 2010 però clarament inferior a la del 2005. Un element a tenir en compte per interpretar la contribució tànnica dels pinyols durant els controls de maduració fenòlica. No està de més, i és un element qualitatiu que el raïm sigui de mida moderada tot i que les baies estiguin ben plenes i rarament aïllades. Les càrregues regulars de gotims poc compactes va reduir el nombre d’intervencions en verd a la verema.
Unes condicions particularment seques i càlides entre el quallat i el verol
[caption id="attachment_13500" align="alignnone" width="1890"]
Taula 6: Mitjana de les temperatures mitjanes per quinzenes des de l’1 de juny fins al 31 de juliol[/caption]
Taula 7: Mitjana de les temperatures màximes per quinzenes des de l’1 de juny fins al 31 de juliol
L’estiu arribà molt calorós i càlid a partir del 25 de juny amb un episodi quasi canicular entre el 30 de juny i el 6 de juliol, comparable a la segona quinzena de juny del 2005 (estadi fenològic comparable). Les condicions caloroses van aparèixer quan les baies estaven en un estadi vegetatiu suficientment herbaci degradant així les aromes vegetals com la pirazina i evitant danys d’escaldament.
Aquestes condicions molt càlides des de finals del quallat van venir acompanyades d’un període molt sec, sense precipitacions entre el 15 de juny i el 26 de juliol. La vinya va haver d’afrontar-se a la manca d’aigua -abans del tancament del raïm- ja significativa en la majoria de sòls (majoritàriament sòls de grava i de sòls calcaris superficials). El balanç hídric climàtic a l’estació de Pessac, mostrava una situació al començament del verol (1450ºCJ) similar a la del 2005 i 2006 però amb una cinètica pròxima a la del 2010. Aquesta fase la manca d’aigua va ser força remarcable en el sòls més superficials i les joves vinyes començaven a mostrar signes de blocatge. Aquestes condicions hídriques restrictives dins d’un context calorós, foren favorables per espessir les pells del raïm, per augmentar la seva càrrega tànnica i per a una ràpida evolució dels pinyols. La primera fase del verol va ser frenada a causa d’aquestes condicions tant seques i la progressió de l’índex del verol va ser molt lenta durant els últims deu dies de juliol. En aquesta fase s’observava una relativa homogeneïtat de l’evolució climàtica per tota la regió amb cúmuls de precipitacions a principis de maig i a mitjans de juny, sensiblement més importants al nord de la regió.
Les condicions de maduració força fresques i amb precipitacions variables
[caption id="attachment_13504" align="alignnone" width="1891"]
Taula 8: Mitjana de les temperatures mínimes per quinzenes des de l'1 d’agost al 15 de setembre[/caption]
[caption id="attachment_13505" align="alignnone" width="1891"]
Taula 9: Mitjana de les temperatures mitjanes per quinzenes des de l'1 d’agost al 15 de setembre[/caption]
[caption id="attachment_13506" align="alignnone" width="1891"]
Taula 10: Mitjana de les temperatures màximes per quinzenes des de l’1 d’agost al 15 de setembre[/caption]
Observem a les taules anteriors que la mitjana de temperatures del mes d’agost s’aproxima a la mitjana interanual. Les temperatures màximes segueixen moderades sobretot la primera quinzena d’agost encara que les temperatures nocturnes mínimes eren relativament elevades. D’aquest fet en resultà una petita amplitud tèrmica durant la primera fase de maduració, poc favorable per l’acumulació d’antocians.
[caption id="attachment_13507" align="alignnone" width="1890"]
Taula 11: Mitjana d’amplituds tèrmiques diàries per quinzenes des de l’1 d’agost al 15 de setembre[/caption]
La taula 11 confirma les petites amplituds tèrmiques durant la fase de maduració. Les temperatures màximes moderades haurien estat favorables per la preservació aromàtica dels mostos, sobretot pels blancs.
A partir de finals de juliol, les condicions hídriques van canviar radicalment. Es va observar una successió d’episodis plujosos però la intensitat va ser variable segons els sectors. En totes les situacions, aquestes precipitacions van permetre en un primer moment el desbloqueig del verol, que fou molt ràpid i homogeni a la segona meitat del mateix, després d’haver patit un començament molt lent. Els sectors que van rebre més precipitacions i els sòls que van patir feblement l’inconvenient hídric abans del verol, el creixement en volum de les baies durant el mes d’agost fou important i provocà una dissolució del potencial tànnic i colorant. A mitjans de setembre es fa més difícil interpretar l’anyada a la regió ja que les situacions hídriques són molt dispars.
El balanç hídric climàtic de diferents estacions bordeleses mostra les diferències d’estat hídric marcades al final de la maduració, confirmades per les mesures hídriques realitzades als ceps. Les regions al nord del Pessac-Léognan, al sud del Médoc i la part Est del Libournais (Saint-Émilion) formen part de les zones que han mantingut un dèficit hídric important durant la maduració, favorable a la concentració i a la maduració tànnica.
La part oest del Libournais i sobretot la meitat nord del Médoc van rebre importants cúmuls de precipitacions, sobretot durant l’última quinzena de la maduració. Aquesta situació en els sectors amb més precipitacions implicà fenòmens de dilució i una possible anticipació de les veremes pel que fa a la data de maduració òptima per raons sanitàries.
L’índex Heliotèrmic, particularment robust per apreciar la precocitat de les diferents anyades, manifestà la proximitat de la data de maduració del 2015 amb la del 2009. El 2009 les veremes dels sectors més precoços van començar al voltant del 23 de setembre. Tot i que les condicions més humides al final de la maduració van accelerar el refinament de les pells, semblava precoç (menys a les vinyes més joves) començar la verema dels merlot abans del 17-18 de setembre d’enguany.
Tanins per equilibrar una baixa acidesa?
Els controls hídrics realitzats durant la temporada manifestaven el precoç dèficit hídric, el més marcat des de fa 10 anys a principis del verol, però dels més febles en la fase de maduració.
De manera variada segons els tipus de sòls i els sectors, el desenvolupament de les baies després del verol fou important. El pes mitjà dels grans fou idèntic al de la mitjana de totes les anyades juntes, però lleugerament superior a la del 2009 i 2011 i molt clarament superior a la del 2010. Les condicions hídriques molt poc restrictives durant la maduració han estat més favorables pel rendiment que per la concentració fenòlica de les pells.
El contingut en sucres (TAVP mitjà: 13,7%vol.) és lleugerament superior a la mitjana interanual (13,5%vol.) comparable a la del 2012 però clarament inferior a la del 2009 (14,4%vol.) i la del 2010 (14,1%vol.).
Les acideses totals són les més baixes de les últimes anyades, idèntiques a les del 2009 amb pH força elevats. Els pH segueixen lleugerament més baixos que els del 2009, propers a les anyades 2011 i 2012 i notablement superiors als del 2010. Aquests pH estan associats al baix contingut en àcid màlic però seguint sensiblement superiors als de 2010 i 2011. Els potencials antociànics totals són moderats en comparació als potencials extraïbles correctes en relació a una bona capacitat d’extracció de les pells, afavorida pels períodes d’humectació freqüents durant la maduració.
El potencial tànnic ha estat moderat, lleugerament inferior a la mitjana interanual i en part causat per la pobra contribució dels tanins de les llavors (Mp pròxim al del 2010 i 2011). Els tanins són elegants en els sectors amb menys precipitacions en fase de maduració però possiblement una mica secs a les parcel·les que han patit un estrès més marcat abans del verol.
La diferència de comportament entre els sectors sembla menys marcat en el cabernet que en el merlot. Els cabernet ja mostraven unes trames tànniques interessants a la majoria dels sectors amb unes acideses baixes. Les parcel·les de cabernet haurien de beneficiar-se d’unes condicions meteorològiques molt favorables l’última quinzena de maduració. La seva data de verema hauria de ser pròxima a la del merlot; sovint aquelles parcel·les de cabernet més precoces es veremen fins i tot abans que les dels merlot més tardanes.
A les parcel·les on les veremes no han pogut ser anticipades per unes acideses precoçment baixes, les extraccions poden ser mantingudes i les maceracions bastant llargues sense risc de duresa. Encara que la falta d’aigua i la calor foren més precoces aquest any que el 2012 i notablement menys presents en fase de maduració, l’equilibri dels raïms s’assembla al del 2012, aquest any però existeix un risc suplementari de manca de tensió en els vins (com ja va passar al 2009 però amb una càrrega tànnica menys important enguany). Caldrà intentar valoritzar al màxim el potencial tànnic de les pells perquè els vins tinguin el relleu suficient.
Els blancs són força expressius amb aromes complexes, sovint entre les fruites blanques i les exòtiques, però sense tenir la tensió i l’equilibri de les anyades 2010 i 2014. Els sectors geogràfics més càlids i els sòls més secs van mostrar una particular sensibilitat pel que fa a l’evolució prematura dels vins. Els sectors més frescos i més tardans han donat vins més equilibrats. Aquest any, la necessitat de preservar encara més l’acidesa i la frescor en els vins blancs que en els negres ha obligat a espaiar encara més la data de la verema entre els dos colors.
El que podria marcar la diferència en el 2015
La localització de les vinyes pel que fa a les precipitacions al mes d’agost i setembre
Encara que les condicions hídriques han estat poc variables al cor de la regió fins a finals de juliol, les precipitacions a l’agost i al setembre han estat molt diferents entre sectors. Les zones que han rebut menys precipitacions durant el mes d’agost han rebut una mica més de 60 mm, mentre que les que n’han rebut més, ha estat més del doble. Durant la primera quinzena de setembre van caure 11 mm a Saint-Émilion, 26 mm a Pessac, 36 mm en Margaux i més de 60 mm a la meitat nord del Médoc. Els sectors amb menys pluges han conservat les baies més petites, més concentrades i una restricció hídrica favorable a l’afinament dels seus tanins. Als sectors amb més precipitacions, les baies foren més grans i els tanins potencialment més rústics sobretot si les veremes es van haver d’avançar per raons sanitàries.
Una gestió dels sòls adaptada al contingut hídric de cada parcel·la
Fins a finals de juliol, la situació de sequera va accentuar la diferència de comportament entre tipus de sòls. En els sòls més secs, va ser decisiu realitzar-hi un treball precoç amb l’objectiu de limitar les pèrdues d’aigua a través del sòl i limitar així un dèficit hídric potencialment excessiu. Paral·lelament, les vinyes on el repetit treball dels sòls limita el desenvolupament radicular de la superfície i afavoreix la bona valorització del subsòl, han estat menys sensibles al bloqueig pre-verol així com al fenomen de dissolució en fase de maduració. Sobre els sòls reactius secs, va ser primordial d’aturar el treball dels sòls (o fins i tot posar les lones temporals) durant el verol per afavorir la cobertura vegetal dels sòls en fase de maduració humida. Malauradament observem freqüentment, aquest any també, els sòls sense cap tipus de cobertura vegetal en vigíla de veremes!
La bona gestió de la podridura grisa i del míldiu
Malgrat un balanç hídric precoçment deficitari, el context sanitari no fou simple. A finals d’abril i de manera molt precoç, els sectors afectats pels símptomes tardans de la podridura grisa el 2014, van ser l’objectiu, enguany, d’un atac foliar força excepcional i contingut fins al verol.
Des de finals d’abril fou necessari protegir les vinyes contra el míldiu per evitar les contaminacions primàries que contra tot pronòstic, van atacar violentament les inflorescències.
Podem apuntar, aquest any també, el bon comportament de les vinyes protegides exclusivament a base de coure i sofre. Les vinyes sense “antibotrytis” van beneficiar-se enguany d’una millor sincronització entre maduresa fenòlica i tecnològica.
Treballs en verd precoços però limitats
Els dèficits hídrics precoços que van patir les vinyes han limitat el desenvolupament dels cavalls. Donades unes altes temperatures des de finals de juny, va ser necessari desfullar precoçment i esporgar, però d’una manera moderada i no sistemàtica. La limitació de l’exposició directa dels raïms al sol fou important per preservar l’acidesa en unes condicions seques i caloroses. El despampolament excessiu va causar pèrdues d’acidesa accelerades i pansiment, provocant en alguns casos una verema massa precoç pel que fa al nivell de maduresa fenòlica real.
Unes veremes suficientment tardanes
Malgrat les temperatures elevades dels mesos de juny i juliol, el 2015 no ha estat un any particularment precoç. Aquestes condicions seques i caloroses al principi de la temporada, seguides d’una fase de dilució van provocar una ràpida baixada de les acideses. Se li ha donat massa importància a aquestes característiques de maduresa tecnològica provocant, en alguns casos, unes veremes prematures. Els indicadors climàtics indiquen una precocitat pròxima a la del 2009, és doncs coherent que les dates de la verema del 2015 se li acostin.
En fi...
Avui tenim la certesa que el 2015 serà un bon any, fins i tot una gran anyada en els sectors on hi ha hagut menys precipitacions i on les condicions meteorològiques previstes pels últims 10 dies de setembre són molt favorables. Tot i així el 2015 no serà una anyada d’excepció com alguns preveuen i que tots esperem. Li fa falta, en alguns casos, la densitat tànnica de les anyades més excepcionals, l’acidesa dels que podran envellir millor, l’opulència dels més magnífics i sobretot l’homogeneïtat de totes aquestes qualitats a escala bordelesa. Els merlot seran globalment millors a la Riba Dreta que a la majoria del Médoc. Haurien de ser molt bons si provenen dels sòls argilo-calcaris de Saint-Émilion, del sud del Médoc i del nord de Graves, gràcies a unes condicions més seques durant l’etapa de maduració en tots aquests sectors. Unes condicions climàtiques molt favorables per a finals de setembre, podrien permetre al cabernet de compensar la falta de densitat del merlot al nord de la Riba Esquerra. Dins d’un context sec i fresc dels pròxims dies, és imprescindible deixar que el temps compensi els excessos de pluja del mes d’agost i de mitjans de setembre. Les veremes es presenten molt emocionants!
BONA VEREMA!
David Pernet (co-fundador i director del servei d'assessorament) i l’equip de SOVIVINS (19 de setembre del 2015)
