Per Anna Espelt

La viticultura forma part del paisatge. Hi veiem les vinyes verdes i, si mirem bé, també els vestigis de les que hi van haver. De fet bona part del nostre paisatge està pentinat per les feixes de les vinyes que es van fer just abans que la fil·loxera n’obligués la retirada.

La vinya que tenim ara a l’Empordà, a diferència d’altres zones del país, no és un mar de ceps sinó que, tot i que es concentra en els terraprims, està escampada en el paisatge. Aquest fet que sembla casual i poc important és, per a mi, un dels cabdals a l’hora d’explicar la viticultura com a fet i com a eina i com a paisatge a casa nostra.

[caption id="attachment_29482" align="aligncenter" width="424"] Vinya Pla de Tudela[/caption]

Les vinyes són font de raïms i per tant de vi, això ja se sap; però el que pot i crec que hauria de fer la viticultura a casa nostra és anar molt més enllà. Cal que les nostres vinyes siguin sistemes agraris d’alt valor natural. Això vol dir que, a més a més, de fer vins bons que es puguin vendre pel món amb el cap ben alt, que a més a més de donar feina i poder arrelar la gent al territori, cal que la presència de la vinya en els nostres paisatges sigui un fonament generador de biodiversitat i resiliència dels nostres ecosistemes.

Quan una zona és un sistema agrari d’alt valor natural no només és agrari, sinó que forma part, amb consciència, del paisatge. Això voldrà dir que la viticultura no només serà ecològica sinó que es treballarà amb cobertes vegetals i amb la mirada no només al vol sinó al sòl i a l’entorn. Triarem varietats locals que necessitaran menys insums i seran més sostenibles. I els vins que en sortiran no només seran més bons, fruit de vinyes felices, més ben adaptades, sinó que a més a més representaran el lloc d’on provenen i explicaran qui les ha cuidat.

La vinya formarà un mosaic amb oliveres, ramaderia extensiva, regeneració de boscos d’alzines i suros, la conservació de l’arquitectura rural de pedra seca i barraques. Els resultats són més biodiversitat, ecosistemes més resilients al canvi climàtic i al foc, i més ninxos per a que hi habitin més espècies.

[caption id="attachment_29478" align="aligncenter" width="469"] Panoràmica de Mas Marés[/caption]

Aquesta és la visió que els tècnics del Parc Natural de Cap de Creus ens van proposar fa quasi vint anys quan vam decidir plantar a Mas Marés, la finca que tenim a Cap de Creus.  La música ens va agradar, però no ha estat fins que amb la feina del dia a dia, de treballar la terra, de cuidar l’entorn que n’hem vist els resultats. I el que hem vist és que no només és possible sinó que és molt engrescador i que tot i les dificultats –nosaltres som viticultors, i de la resta de mosaic hem hagut d’aprendre’n– els resultats són espectaculars, no només a nivell de vins i de viticultura sinó també en els altres eixos. És per això que treballem juntament amb l’IRTA en el programa LIFE MIDMACC (mid mountain adaptation to climate change), per a continuar aprenent i per a ajudar a que el que hem après de nas es converteixi en coneixement científic.

[caption id="attachment_29485" align="aligncenter" width="468"] Mosaic Mas Marés[/caption]

El següent pas ha estat dur tot el que hem après a les altres finques on tenim vinya, tant a Vilajuïga, on som el corredor entre el Parc Natural de Cap de Creus i el dels Aiguamolls de l’Empordà com també a les vinyes que tenim a Rabós, que llinden amb el Parc de l’Albera. Són feines lentes, que anem fent al ritme de les nostres possibilitats i amb l’alegria que donen els resultats, encara que es vagin veient poc a poc.

Aquesta alegria ens ha dut, amb l’associació Ceps de Cap de Creus i el Parc Natural de Cap de Creus a pensar en un model de gestió en mosaic exportable a tot cap de Creus. I on en comptes d’una gestió vertical (com el que hem fet com a propietaris de Mas Marés) hi hagi una gestió en horitzontal on amb criteris tècnics i el coneixement i la feina de la gent arrelada al territori puguem convertir el Cap de Creus en un exemple pel país de Sistema Agrari d’Alt Valor Natural. Creiem que és l’hora que la viticultura, que en el seu moment va modelar el Cap de Creus, torni en petites dosis per a fer-lo més ric i valent.

És per això que el fet que la viticultura empordanesa estigui tan repartida que la fa un valor encara més gran, ja que el model es pot exportar fàcilment a tot l’Empordà, on es podrien generar, a través del mosaic i del concepte d’Espais Agraris d’Alt Valor Natural a pràcticament tot el territori. I, amb adaptacions, a la resta del país.

En aquests temps tan estranys on el temps s’ha aturat i la sorollosa argila de paraules que normalment ens atenallava ha callat, és fa més evident que aquest tipus de projectes, que semblaven romàntics, són essencials per a la supervivència no ja del paisatge sinó per a la de la nostra pròpia espècie.

[caption id="attachment_29480" align="aligncenter" width="422"] Ruscos d'abelles[/caption]

Projectes que no es fan d’un dia per l’altre, on els tempos són llargs i els resultats no són pèrdues i guanys. On els pagesos, els que vivim de i per a la terra, ens responsabilitzem de cuidar-la més enllà dels límits del nostre camp. On els que bevem vi decidim cada dia quin tipus de paisatge volem. Per a nosaltres i per als que vindran.

Anna Espelt L’Anna Espelt és viticultora. La seva família de part de pare són viticultors des de fa més de vuit generacions. Va estudiar biologia i enologia i va fer un MBA. Ha treballat a Califòrnia i a Austràlia. Ara dirigeix el celler familiar amb la vinya i la seva relació amb els ecosistemes que la fan possible i que l’envolten com a prioritat. Actualment treballa 160 Ha bàsicament amb varietats locals i procura que els seus vins transmetin amor per l’Empordà, amor per la Terra, amor per la gastronomia i amor per la vida.