Root

Les primeres referències de producció de vi tokaji a Hongria són de petits productors i es remunten a l’any 1241. Juntament amb els vins de Sauternes estan considerats els més longeus del món. Les invasions turques, a partir del segle XVI, van donar lloc a una estranya situació: al voltant de l’any 1610, els Rákóczi, importants en el sector vinícola de l’època, van decidir enrederir la verema fins a l’hivern per por a nous atacs turcs. Fou llavors quan la podridura noble, Botrytis cinerea, va envair la vinya. Així fou com va començar la tradició de les veremes tardanes, que han fet de Tokaj, la zona més prestigiosa del món d’aquest tipus de vins licorosos._x000D_
Les vinyes van ser devastades, com a tota Europa, per la fil·loxera, aquí entre el 1885 i el 1890. Tot i que van haver intents de replantació, no fou fins anys abans de la Segona Guerra Mundial, que la zona va tenir un breu renaixement. Els esforços reunits en els darrers 10 anys han permès recuperar una zona amb tanta tradició i història vitivinícola._x000D_
Jean-Michel Arcaude, antic enòleg de Château Pajzos i Château Megyer, dirigeix Château Dereszla, propietat de la família Aulan (Château Sansonnet – Saint-Émilion, Bodegas Alta Vista – Mendoza, ...) des del 1999. L’exclusivitat dels vins és el resultat d’una combinació entre passió, tradició i la inestimable experiència vinícola francesa de Jean-Michel._x000D_
Disposen de 35 hectàrees de remarcada qualitat i excel·lent ubicació, en suaus vessants, amb immillorables microclimes, repartides en diferents parcel·les: Lapsis, Aranyfürt, Dereszla, Henye i Zsadàny, totes elles situades entre els 150 i 250 metres d’altitud, exposades al sud. Els rius Bodrog i Tisza moderen els estius tòrrids i afavoreixen l’aparició de boires matinals, que permeten les condicions òptimes de desenvolupament de la podridura noble (Botrytis cinerea)._x000D_
Al Nord, les vinyes estan protegides pels Carpats i les muntanyes Semplen. Al sud, els vents del pla hongarès amb corrents temperades aporten les condicions necessàries per la proliferació de la Botrytis o de la dessecació del raïm. La gran diferència de temperatures, entre el dia i la nit, aporten als vins un balanç incomparable de riquesa i frescor. Les varietats conreades són les tradicionals furmint, muskotály (moscatell ottonel) y hárslevelü. La furmint, majoritària amb un 75% de la superfície, és de maduració tardana, acidesa alta i raïms compactes. El muskotály és el minoritari i molt aromàtic. La hárslevelü aporta aromes de notes especiades. Les baies van perdent aigua i, en contrapartida, es van concentrant substàncies aromàtiques i sucre que contribuiran, més tard, a la riquesa i el buquet inimitable dels famosos vins licorosos aszú o afectats amb podridura noble o dessecats._x000D_
La verema i la selecció de les baies afectades amb botrytis es realitza a mà. Les vinificacions són meticuloses i l’envelliment en bota per l’aszú és de, com a mínim, tres anys. El vi embotellat es guarda a l’històric celler a 12 metres sota terra, on la humitat, els 10ºC constants de temperatura i l’aire purificat per la presència d’un fong (Cladosporium cellare) que recobreix les parets, garanteixen unes perfectes condicions d’evolució en bota i en ampolla d’aquests magnífics i exclusius vins. Els vins aszú es classifiquen en funció d’una mesura anomenada puttonyo. Cada puttonyo equival a 25 kg de grans de raïm aszú, amb una gran concentració de sucre (més de 250 g/l). Els puttonyos realitzen l’assemblatge amb el vi blanc elaborant de forma tradicional (sec) amb unes proporcions determinades, de manera que, per obtenir un 3 puttonyos, es fan 3 assemblatges puttonyos aszú (75 kg) amb 136 litres de vi. Hi ha tokaji de 3 a 6 puttonyos, existint també l’eszencia que és most de raïm aszú fermentat durant 3 anys.