SELECCIÓ NÚM. 243, MARÇ DEL 2015

“GRANDES PAGOS DE ESPAÑA”

1 Finca Sandoval Salia 2010. DO Manchuela
1 Prima 2012. DO Toro
1 Mas Doix Salanques 2011. DOQ Priorat
1 Marqués de Griñón El Rincón 2010. DO Vinos de Madrid
1 Finca Terrerazo 2011. DOP El Terrerazo
1 Valdespino Fino Inocente. DO Jerez-Xérès-Sherry

89,95€

Fundada l’any 2000, l’associació Grandes Pagos de España vol propagar la cultura del vi de “pago”, aquell que neix d’un terrer específic i que, per tant, reflecteix la personalitat d’un sòl, un subsòl i clima particulars. La idea principal parteix de que el “pago” és un lloc privilegiat amb ceps, normalment vells, que s’han adaptat a aquell entorn i s’han cultivat seguint la viticultura tradicional. Es tracta d’una associació de productors de vi amb una regulació interna pròpia que compta amb una directiva que és la que decideix quin celler pot formar-ne part. Tot i que alguns dels vins que acull també són reconeguts oficialment com a vins de “pago”, ambdós termes no s’han de confondre. A la nostra selecció del març, 6 vins de 6 magnífics cellers que pertanyen a Grandes Pagos de España, que per les seves característiques són inseparables de la seva geografia i que aposten per les varietats autòctones per elaborar vins de qualitat.

FINCA SANDOVAL. DO MANCHUELA

Aquest projecte vitivinícola va néixer el 1998 de la mà del periodista, crític i viticultor Víctor de la Serna, qui es pot definir com una autèntica enciclopèdia del vi, amb una especial habilitat per emmagatzemar vivències, vinyes, anyades i ampolles. Des de la seva infància va viure en el món del vi i la gastronomia. El seu pare va ser el primer columnista vinícola els anys 60 i va fundar l’Acadèmia Internacional del vi. Treballava a Ginebra a les Nacions Unides, i un bon dia –quan en Víctor tenia 13 anys– el va portar a la vinya de la Romanée-Conti. Potser aquella experiència màgica marcaria la seva trajectòria professional. Va estudiar periodisme i durant 40 anys ha treballat i col·laborat a nombrosos mitjans escrits, ràdio i televisió. El 1998, i com a culminació d’aquella vida lligada íntimament al vi, fa realitat el seu somni i es converteix en viticultor i cellerer. Després de 38 anys visitant la Manchuela i observant la infra-explotació de la regió, adquireix amb la seva dona Carmen una finca a Ledaña (Cuenta). Finca Sandoval combina les tradicionals bobal, monastrell, garnatxa i tintorera amb les varietats foranes que va introduir, touriga nacional i syrah. Aquestes últimes es van plantar seguint una idea formada al llarg de 30 anys de coneixement del terrer de la zona: el convenciment que pel sòl i el clima de Manchuela, la syrah seria una varietat que, de ben segur, donaria resultats interessants, i que la touriga, la gran varietat aromàtica del Douro i el Dão
portuguesos, mereixia un estudi per les seves possibilitats d’adaptació. Fou, per tant, l’aposta personal per una zona emergent, Manchuela, i una iniciativa de gran singularitat.
Des del primer moment, es van complementar aquelles noves vinyes amb altres velles, controlades per Finca Sandoval. I a poc a poc es va anar incorporant la monastrell (Abengibre i Ledaña), la garnatxa negra (Landete, Iniesta i Castillejo de Iniesta), la bobal (Ledaña i Cenizate), la garnatxa tintorera (Ledaña i Pozo Lorente) i la desconeguda moravia agria (Ledaña). De la mateixa manera, encara que en un principi compraven el most de moscatell d’Alexandria per elaborar el seu vi dolç, ara cultiven els seus propis ceps de moscatell.
Finca Sandoval –que el 2013 va obtenir la certificació de viticultura ecològica– té una capacitat d’elaboració de 80.000 litres i 300 bótes de criança. Totes les veremes (en espatllera o en vas) es van portar a terme manualment i en caixes de 12 a 15 quilos. Es van vinificar per separat i, fins i tot, en el cas de las dues vinyes més grans de syrah, es distingeixen entre les diferents parcel·les, identificades segons quatre tipus diferents de sòl.
L’enòleg Rafael Orozco elabora els vins a l’estil tradicional, seguint les pautes de Borgonya i el Rhône. Concretament, es fermenta en depòsits petits (5.000 litres) amb enfonsament del barret manual. Tanmateix, només s’utilitzen llevats autòctons i, prèviament, s’efectua una maceració prefermentativa en fred. La fermentació es desenvolupa a temperatura moderada (24-25ºC) i la malolàctica en bóta. Criança clàssica en bótes de 300 L amb tràfecs segons tast. El vi no es filtra ni es clarifica i l’addició de sulfurós durant l’embotellat és mínima.
Finca Sandoval Salia 2010 és un assemblatge de 48% syrah, 40% garnatxa tintorera i 12% garnatxa. Es veremà manualment en caixes petites i va fermentar amb llevats autòctons. El vi es va criar durant 11 mesos en bótes usades de 300 litres. Seguint la filosofia del celler, l’addició del sulfurós durant l’embotellat ha estat mínima, sense filtrar ni clarificar. La producció és de 19.400 ampolles.
Finca Sandoval Salia 2010 té un color vermell de mitjana intensitat. Al nas destaquen les aromes balsàmiques, amb records de mentolats, fulla de tabac assecada, regalèssia de pal i espècies seques. Apareix més tard la fruita, en forma d’aranyons i ginebró, fresc i intens, així com petites fruites vermelles madures. A la boca entra amb suavitat, amb una textura cremosa i un taní que es fa més present a mesura que va lliscant per la llengua. Al final, records de la frescor de la magrana amb el toc torrat del cafè i un suculent regust dolcenc. Gran company de plats de carn a la graella, pasta especiada i típics plats d’hivern. Serviu-lo –entre 15 i 16ºC– en la copa Syrah de la sèrie Grape o Vinum de Riedel (6404/30 o 6416/30, respectivament) des d’ara i fins el 2017.
“D’anyades tan equilibrades i favorables com la del 2010 es pot esperar el millor: que un vi sigui atractiu de jove i també tingui capacitat de guarda. Salia és a la vegada rodó i fresc, fruital i amb records de carn rostida. Ho demostra amb una complexitat i una profunditat superiors a la mitja”, explica l’enòleg del celler Rafael Orozco.

BODEGAS Y VIÑEDOS MAURODOS. DO TORO

El projecte de Mariano García a Toro neix al municipi de Pedrosa del Rey (Valladolid), al límit geogràfic de la denominació d’origen. El projecte es va iniciar el 1995 amb el seguiment i estudi de diferents parcel·les de vinya vella de les varietats tinta de toro i garnatxa. El 1997 van comprar les primeres vinyes a Pedrosa del Rey, Villaester i San Román de Hornija, collita que va ser elaborada a les instal·lacions de Toro. Disposen de 65 ha de vinya, cultivada en un 90% amb tinta de toro amb una mitjana de 35 anys d’edat. La densitat de plantació és baixa per evitar l’estrès hídric en els habituals llargs períodes de sequera habituals, encara que a les seves plantacions la densitat és major. Es porta a terme el sistema de poda en vas, un exigent control del vigor del rendiment de la planta i es regula la superfície foliar per evitar la seva deshidratació. Amb totes aquestes mesures la verema es redueix a 20-25 hl/ha.
Respecte a la configuració del sòl, hi ha diferències ben marcades: Pedrosa i Villaester està format per sorra, argila i graves; San Román està cobert de còdols, el que facilita el drenatge de l’aigua i tempera les nits fredes mantenint el calor retingut durant el dia, facilitant que la maduració es faci abans que a la resta de vinyes. La climatologia a Toro és de caràcter continental extrem, l’estiu és de calor sufocant i la pluviometria és simbòlica. La lluminositat és elevada i els intervals tèrmics entre dia i nit són accentuats. Les collites són més regulars i homogènies que a la veïna Ribera del Duero, gràcies a què les gelades són menys agressives. La maduració fenòlica en general té lloc precoçment, realitzant la verema entre el 20 de setembre i el 15 d’octubre.
La infraestructura del celler compta amb diferents dipòsits de diverses capacitats i un parc de bótes amb un 80% de roure francès i un 20% americà, que es renova a raó d’un 20% anual. Les criances es realitzen per parcel·les i la durada oscil·la entre 12 i 20 mesos en funció de l’anyada i del criteri enològic.
El celler Maurodos integra criteris de producció ecològica per a contribuir i mantenir la fertilitat del sòl i preveure l’erosió, a més de la fauna i flora autòctones. La maduració fenòlica en general és més primerenca, realitzant la verema entre el 20 de setembre i el 15 d’octubre. Per evitar perdre la singularitat dels diferents “pagos”, les varietats i parcel·les es vinifiquen per separat en dipòsits de diferents materials i capacitats. El celler disposa d’un parc de barriques amb un 80% de roure francès i un 20% americà, que es renova en un 20% anualment. A més de Prima, el celler també elabora el vi San Román.

Prima 2012 és un assemblatge de 90% tinta de toro i 10% garnatxa de vinyes amb edats compreses entre els 10 i els 50 anys que s’han cultivat en sòls sorrenc-argilosos formats en vas i espatllera. La seva criança s’ha allargat durant 14 mesos en bótes de roure francès i americà de diferents edats. El 2012 es va viure una prolongada sequera durant l’hivern amb només 78,2 ml de pluja entre octubre i març i absència de gelades. A l’abril i maig, no obstant, les pluges van estar ben distribuïdes i van donar pas a un estiu càlid, encara que amb escassa reserva d’aigua a les plantes. La verema va començar el 12 de setembre amb una maduració pausada i espaiada.

Prima 2012 té un bonic color granat intens amb reflexes lleugerament violetes. Fragant aroma al nas que t’embriaga amb les fruites vermelles i negres (móres i nabius), les espècies (canyella i vainilla) i un toc picant que recorda el pebre i una lleu nota fresca d’eucaliptus. A la boca té una entrada ampla, voluminosa i amb un bon tapís de tanins. Gran i llarg perfum de fruites vermelles com les groselles. Perfecte servit lleugerament fresc, acompanyant plats de carn de porc i aus amb salses especiades. Gaudiu-lo en copa Chianti o Bordeaux (6416/15 o 6416/0, respectivament) des d’ara i durant els propers 4 anys.
“Prima respon a l’exigència d’una meticulosa feina a les nostres vinyes i als reptes que la naturalesa ens planteja durant cada collita. Es tracta del primer vi del nostre celler i marca estil pel seu aclaparador caràcter de fruita, frescor i encant”, comenta l’enòleg del celler Eduardo García. “Les nostres vinyes a Toro ens exigeixen, emocionen i sorprenen per la seva excel·lència, regularitat i maduració al límit. A les 85 hectàrees que cultivem, sota uns paràmetres 100% ecològics, realitzem una selecció molt diversificada per a Prima; amb plantacions des dels 10 fins els 40 anys a diversos municipis, tant en vas com en espatllera (alguna en peu franc), i sòls de grava i sorra sobre argila. En aquest 2012, Prima desenvolupa un perfil versàtil sofisticat i delicat, d’enigmàtic nas i cenyida trama de tanins. Per a seduir en qualsevol ocasió”, conclou.

MAS DOIX. DOQ PRIORAT

El petit celler Mas Doix va néixer el 1998 a Poboleda (Priorat) de la mà de les Famílies Doix i Llagostera, lligades a la viticultura des del 1850 i durant les cinc darreres generacions. Ni la fil·loxera els va apartar de les vinyes i, de fet, van replantar la zona amb garnatxes i carinyenes autòctones del Priorat amb la idea d'elaborar vins que transmetessin el terrer. Els seus vins s’elaboren amb garnatxa i carinyena de vinyes plantades des del 1902, fruit del seu entorn, d’un sòl, d’una pendent, d’una orientació, d’un microclima…
Aquestes vinyes, amb edats compreses entre els 70 i els 100 anys, se situen en sòls de pissarra de llicorella. Es tracta de ceps amb baixos rendiments (400 g per cep) plantats entre els 350 ii els 400 nm d’alçada. Més concretament, les 12 hectàrees de Mas Doix es divideixen en cinc finques: Doix és la més especial amb 3 ha de garnatxa i carinyena de 85 anys; Les Crestes compta amb unes altres 3 de garnatxa i merlot; Mas de L’Osso suma 4 Ha de garnatxa, merlot i syrah; Els Ullastres es composa d’una hectàrea de garnatxa; i La Venteta és una altra hectàrea de cabernet sauvignon. Des del 1999, Mas Doix disposa també de 4 hectàrees de viticultors de la zona exclusivament de costers de velles vinyes de garnatxa y carinyena.
La seva idea és elaborar vins que transmetin el Priorat. Una producció molt limitada de vins freds i elegants, amb una subtil mineralitat. Vins molt singulars per a gaudir, compartir i conversar.

Mas Doix Salanques 2011 és un assemblatge de velles garnatxes de vinya de 80 anys (65%), velles carinyenes de 110 anys (25%) i un 10% de vinyes joves de syrah, plantades en costers de pissarra (llicorella) entre 350 i 500 metres i amb rendiments de 700 g per cep. L’anyada 2011 es va caracteritzar per un hivern fred, una primavera plujosa i un juliol molt fresc seguit per un agost molt calorós, principalment per la nit. La verema va ser a principis de setembre i es realitzà en caixes de 10 kg amb una tria gra a gra en una doble taula de selecció. Després d’una criança de 14 mesos en bóta de roure francès de gra fi, es van embotellar 20.000 ampolles a l’abril del 2013 sense clarificar ni filtrar.
Mas Doix Salanques 2011 té un color granat vivaç i fresc. Al nas és intens, amb una gran quantitat de capes aromàtiques que es van succeint: herbes mediterrànies com la farigola, espècies com el pebre i petites fruites vermelles i negres de bosc, records de sota bosc i flors silvestres. A la boca té una entrada fresca i crocant amb uns tanins que li donen estructura i volum, tot en un conjunt harmònic i perfectament integrat. Llarg i plaent final que recorda les fruites vermelles i negres lleugerament aromatitzades amb herbes seques, espècies y balsàmics. Un magnífic negre per gaudir amb arrossos de carn i bolets, aus de caça i formatge d’ovella curat. Gaudir-lo entre 15 i 16ºC en la copa Syrah o Chianti de la sèrie Vinum de Riedel (6416/30 o 6416/15, respectivament), des d’ara i durant els propers 8 anys.
“Aquesta anyada ens va fer sofrir”, comenten des del celler. “Es tracta d’una verema molt primerenca per la forta calor nocturna del mes d’agost. S’ha portat a terme una selecció molt acurada dels raïms per assegurar-se’n la fruita, l’equilibri i la frescor. Un vi que transmetrà una profunda sensació de frescor intensa de fruites negres i balsàmiques. El calor del sol mediterrani amb la frescor de la nit del Priorat”. Conclou l’equip de Mas Doix.

DOMINIO EL RINCÓN. DO VINOS DE MADRID

La finca el Rincón es troba a 54 km al sud-oest de Madrid i va ser adquirida pel primer marqués de Manzanedo i Duc de Santoña –José Manzanedo– qui va edificar un gran palau envoltat de jardins el 1850. El segle XIX la seva vinya de garnatxa negra i tintorera va arribar a més de 100 ha d’extensió, tot i que a mitjans del segle XX es va anant arrancant progressivament. Carlos Falcó, Marquès de Griñón, va heretar la propietat el 1994. Enginyer agrònom per la Universitat de Lovaina (Bèlgica) i, posteriorment, graduat per la Universitat de Califòrnia (Davis), Carlos Falcó va ser el primer elaborador a Espanya de vins varietals partint de les varietats syrah i garnatxa. Els sòls que caracteritzen a aquesta vinya són àcids i estan formats per sorres de descomposició granítica (quars, feldespat i mica). La peculiaritat d’aquest sòl és fonamental per donar-li personalitat, elegància i frescor. Les vinyes tenen una formació en espatllera “Smart Dyson” i estan dotats amb un important sistema per assegurar-se’n la bona evolució de les vinyes: reg per goteig subterrani altern, sensor electrònics d’humitat del terra i d’estrès hídric, i estacions meteorològiques informatitzades.

Marqués de Griñón El Rincón 2010 és un assemblatge d’un 95% syrah i un 5% de garnatxa tintorera. Els sòls es composen de sorra de descomposició granítica i, per la seva situació geogràfica i alçada (485 m), aquesta zona gaudeix de llargs estius i hiverns relativament freds (mediterrani continental). La temperatura mitjana anual se situa en 14ºC amb precipitacions amb una mitjana de 450 mm l’any. La verema es va realitzar manualment amb una exhaustiva selecció de raïms que es completa a la taula de selecció. Posteriorment es van desrapar els raïms i es van descarregar als tancs de fermentació seguit d’una suau maceració, prèvia a la criança a les bótes de roure francès Allier noves i seminoves, durant 10 mesos, en una nau de criança climatitzada. El vi es va embotellar sense clarificar ni filtrar.

Marqués de Griñón El Rincón 2010 té un intens i profund color granat fosc. Al nas hi destaca la fruita negra madura, confitura de prunes, records de carbó i una punta fresca i expectorant. Infusió d’espècies, flors i herbes seques com el té negre i el llorer. Quan entra a la boca te l’omple des del principi, amb suavitat i sense la contundència esperada. Té cos, estructura tànnica i un bon fil cítric que li aporta frescor i tensió al conjunt. Un vi de llarga guarda –fins el 2022– per a gaudir amb plats de carn vermella, cabrit, caça menor i embotits. Serviu-lo entre 16 i 17ºC en la copa Chianti o Cabernet/Merlot de la sèrie Vinum de Riedel (6416/15 i 6416/0, respectivament).
Per a l’enòleg Julio Mourelle: “El Rincón 2010 transmet una sensació de naturalitat així com la frescor pròpia de l’anyada. En el seu aroma es poden distingir les violetes tan característiques de Madrid”.

BODEGAS MUSTIGUILLO. DOP EL TERRERAZO

La bobal, malgrat ésser una de les varietats negres més importants i històriques del nostre país i l’autòctona per excel·lència d’Utiel (València), fins fa poc només s’utilitzava per a vins a doll i vins rosats econòmics pels seus alts nivells d’acidesa i polifenols. Antonio Sarrión, no obstant, el màxim responsable i enòleg de Bodegas Mustiguillo, va decidir centrar-se en la producció de raïm d’altíssima qualitat d’aquesta varietat. L’anyada 2000 va ser la primera collita, que s’etiquetà com a vi de taula, es va vendre en primícia i gairebé al complet a tres importadors i va obtenir un increïble èxit de crítica i premsa. L’afany d’Antonio Sarrión era oferir vins amb personalitat de vinyes joves i la seva curiositat el va portar a viatjar freqüentment a Califòrnia, Xile i Argentina per a conèixer noves tècniques en el maneig de la vinya, especialment de la superfície foliar per elevar la qualitat de les vinyes. Després d’assajar i posar en pràctica allò que s’ha après, el 2002 neix el primer Mestizaje, un assemblatge de bobal i altres varietats, que el va seguir Mestizaje Blanc (100% merseguera) el 2011. El 2003, Vi de Taula atorga la classificació de Vino de la Tierra (VdT) a El Terrerazo, convertint-se en el primer vi de “pago” del Mediterrani.
El celler compta amb 87 ha al seu voltant, estructurades només en un “pago”. L’alçada mitjana és de 850 m amb un clima continental estricte, una baixa pluviometria i grans diferències tèrmiques, que el converteixen en un entorn únic. Es troba aproximadament a 100 km del mar i a 100 km de Teruel, una de les ciutats més fredes d’Espanya, l’antesala de La Mancha però amb una gran influencia del Mediterrani pel que fa al clima i el paisatge. Per tant, mentre el mar envia suaus vents per refrescar les nits, La Mancha fa el seu paper però amb vents càlids d’efecte secà. El tipus de sòl és franc-sorrenc amb diferents graus d’argila. En uns 60 o 100 cm de profunditat apareix una crosta calcària porosa d’origen dolomítica que descendeix de la serra Negrete i que marca fortament la personalitat del vi. Les vinyes, amb orientació nord-sud, comparteixen territori amb alzines, pins mediterranis, oliveres, ametllers, i també amb plantes aromàtiques com la farigola, el romaní o el fonoll.

Finca Terrerazo 2011 és 100% bobal de vinyes plantades entre 1945 i 1970. Aquestes vinyes es troben plantades en vas sobre sòl calcari d’origen dolomític amb textura franco-sorrenca a 800 metres d’alçada en vas. Les condicions de l’anyada 2012 es van caracteritzar per un hivern fred i sec i una primavera plujosa. L’estiu va ser calorós i igualment sec. Amb unes bones condicions fitosanitàries, es va procedir a veremar manualment a finals de setembre del 2012 en caixes de 15 kg. El rendiment mitjà va ser de 0,4 kg per metre quadrat de superfície foliar. El raïm va passar per una doble taula de selecció i va fermentar en tines entre 8 i 10 dies amb remuntats suaus i pigeages. La malolàctica es va realitzar en bótes i, després de quatre setmanes de bâtonnage, es va realitzar una criança de 21 mesos en bótes de roure francès. Finalment, es va embotellar el juliol del 2014 sense tractaments d’estabilització ni filtrat.
Finca Terrerazo 2011 és d’un viu i intens color cirera amb reflexes violacis. Al nas destaca per la seva vessant de fruita vermella fresca –amb gerds, maduixes i groselles–, que apareix alhora amb el record vegetal fresc, amb herbes seques mediterrànies i tocs de sòl calcari. Té una entrada amable i suau en boca, amb un recorregut aromàticament intens i molt seductor. Gens pesat, amb molta fruita vermella cruixent i un record final de regalèssia vermella amb una sensació subtilment amargant. Serviu-lo lleugerament fresc –entre 15 i 17ºC– en la copa Chianti de la sèrie Vinum de Riedel o la Syrah de la sèrie Grape de Riedel (6416/15 o 6416/30, respectivament). Per gaudir-ne ara i durant 6 anys més, acompanyant plats de caça menor i major, bou, porc i fins i tot algun peix com la tonyina o el bonítol amb salsa.
Per a Bodegas Mustiguillo és “un vi molt especial que reflecteix la finor dels nostres sòls calcaris i els matisos de cada anyada”.

BODEGAS VALDESPINO. DO JEREZ-XÉRÈS-SHERRY

Les primeres activitats comercials de Valdespino daten del 1430, però es conforma com a societat anònima el 1875. De fet, és un dels celler més antics del Marco de Jerez i per la seva historia s’ha convertit en un referent pel que fa a la criança de vins d’aquesta denominació. El primer membre que es va dedicar al cultiu de vinyes i a la criança de Jerez va ser Alfonso Valdespino, contemporani del Rey Alfonso X El Sabio, amb qui va combatre en la Reconquesta de Jerez de la Frontera dels àrabs a l’any 1264. Quan va acabar la Reconquesta, el rei el va premiar amb la cessió de terres i finques a la ciutat de Jerez. Formen part del “Real Orden de Proveedores de la Real Casa” des del 1883 i també són proveïdors de la “Real Casa de Suecia” des del 1932.
Els vins de “pago” de Valdespino s’elaboren amb un únic “pago”, el de Macharnudo, el punt més alt del Marc de Jerez. D’aquesta zona hi destaca l’”albariza”, terra blanca molt calcària i d’origen orgànic que, pel seu contingut en carbonat càlcic i la seva textura argilosa, no es trenca. Quan està humida s’estova i absorbeix la humitat com si es tractés d’una esponja. En canvi, quan es torna a assecar per les altes temperatures forma una capa que limita l’evaporació.
Actualment, Valdespino pertany al Grupo Estévez, també propietari del celler Real Tesoro. No obstant, en adquirir Valdespino, la idea ha estat mantenir el caràcter de la casa, continuant amb la pràctica de les elaboracions tradicionals, és a dir, fermentant els vins en velles bótes de roure de 500 litres, quan actualment el que és habitual és fer-ho en dipòsits d’acer inoxidable de 50.000 litres, i sense barrejar-lo amb la línia de “fino” i “amontillados” de Marqués de Real Tesoro.

Valdespino Fino Inocente es 100% palomino fino procedent del pago Macharnudo. El sistema d’elaboració utilitzat és el de “criaderas y soleres” amb fermentació en bótes de roure americà de 500 L de capacitat, passant por 10 “criaderas” diferents durant la criança.
Valdespino Fino Inocente té un color groc lleugerament daurat, força més intens que els “finos” a l’ús. Al nas és intens i alhora subtil, sense ser punyent i descarat apareixen notes de flors (camamilla), fruits secs (avellana y ametlla), un record medicinal, aigua de mar i poma Golden. A la boca té una textura cremosa i suau molt agradable que el fa ample i plaent. Profund, delicat i molt i molt llarg. Ampolla per gaudir, no només amb els clàssics aperitius com el pernil, sinó també amb gambes, mol·luscs, embotits i carns lleugeres. Magnífica copa de sobretaula. Serviu-lo entre 10 i 12ºC en la copa Chianti o Champagne de la sèrie Vinum de Riedel (6416/15 o 4416/48, respectivament). Per gaudir des de l’embotellada i durant els propers 3 anys.
“Fino Inocente transmet l’essència calcària de la vinya de la que prové, enlluernadores “albarizas” de Macharnudo Alto, que s’estén des d’“El Santo” cap al sud, mirant a Jerez de la Frontera. També ens parla de la fermentació en bóta, de la passió per les coses ben fetes i de la història més noble de Jerez, però m’agrada pensar en ell per davant de tot com a pura expressió de mineralitat i terroir”, segons Eduardo Ojeda, l’enòleg del Grupo Estévez.