Root
L’albariño Zarate ja s’elaborava en els anys 50 de la mà de D. Ernesto Zarate, fundador de la festa del albariño de Cambados, i membre de la família encarregat de continuar llavors amb una tradició vinícola iniciada al 1707. Des de 2000 i encara en l’actualitat, D. Eulogio Pomares Botana, nebot d’Ernesto Zarate, és l’actual propietari i enòleg.
La propietat familiar comprèn 5,32 Ha repartides en 9 parcel·les a les parròquies de Sisán i Padreña a la Vall de Salnés, totes elles plantades amb la varietat albariño. A Sisán es troben 7 parcel·les: La de Torres, amb 804 m2 de vinya de 55 anys. La de Barreiro amb 973 m2 de vinya de 55 anys. El Palomar amb 3.575 m2 de vinyes de més de 100 anys. La Piedra amb 2.097 m2 de vinya jove (15 anys), El Balado amb 1,54 ha d’orientació est, el Prado de Sisán (0,2 ha) i La Vuelta de Gondar (1,24 Ha) plantades el 1999. De totes elles destaquen La de Torres, La de Barreiro i El Palomar per mantenir el peu franc (sense peu americà). A la parròquia de Madreña es troben les parcel·les de La Bouza, 0,59 Ha amb vinya de 35 anys de producció elevada i La Catalana amb 0,99 Ha de vinya de 30 anys d’edat. En general, la densitat de plantació és baixa, sent el marc més usual el de 5x5 m, amb uns 800 ceps per hectàrea. El rendiment està entre els 6.000 i els 8.000 kg/ha, bastant per sota del rendiment permès pel C.R.D.O. Rías Baixas, que és de 11.000 kg/ha. Encara tenen 3 parcel·les amb peu franc, per a la resta utilitzen diferents portaempelts com el 196-17 de Castel, el 110 de Richter, el 420 A i el 110-114 MG. La mitjana d’edat de la vinya és d’uns 30 anys. Les noves plantacions es realitzen a partir d’una selecció massal sobre els ceps de peu franc més antics. A algunes parcel·les hi ha plantades petites quantitats de varietats negres típiques de la zona com l'espadeiro, el caíño o el loureiro. La viticultura utilitzada és respectuosa amb el medi, i des de 1994 totes les parcel·les estan en no-laboreo, amb coberta vegetal permanent i no s’usen herbicides. El sistema de poda és l’emparrat, amb una carga mitjana de 60-80 borrons per cep; en l’espatllera usen la poda de tipus sylvoz. Els treballs al camp comencen amb la poda d’hivern i segueixen amb els despuntats i desnietats a la primavera. La verema es realitza manualment en caixes individuals de 16 kg i amb selecció exhaustiva a peu de vinya per part dels veremadors. Al celler, el raïm és despallat i cau a la premsa neumàtica per gravetat. Una vegada premsat, el most es desfanga i comença, espontàniament, la fermentació. Una vegada acabada la fermentació alcohòlica els vins romanen en contacte amb les seves máres fines fins a gener, mes en el qual, per alguns dels seus vins, s'inicia la fermentació malolàctica. El celler produeix 7 vins: Zarate Albariño, amb una criança amb les mares de 8 mesos; Zarate El Palomar, vi de finca amb una criança amb les mares de 12 mesos; Zarate El Balado, vi de finca amb una criança amb les mares de 6 mesos; Zarate Tras da Viña, vi de finca amb una criança amb les mares de 30 mesos; y els tres negres, Zarate Espadeiro, Zarate Loureiro i Zarate Caíño Tinto, tots amb una criança de 12 mesos en foudres de 500 litres i produccions limitadíssimes. A part de l'elaboració de vins, també disposen de 4 destil·lats: un orujo de Galícia, un aiguardent d'Herbes de Galícia, un licor de cafè i un aiguardent torrat.